Amb passos de dansa, seguim un panda… Sa casa és un bosc tan gran com tota la Xina. En aquest viatge imaginari entrarem en les històries, les tradicions i la cultura xinesa.
Trobarem boscos de bambú, monstres, focs artificials i milotxes. Entendrem de forma simple i intuïtiva com, segons el pensament xinés, els elements de la naturalesa es relacionen entre ells seguint un ritme circular.
Una cabanya aïllada en un poblet tranquil. Un tir. Un home que fuig i es tanca a la cabanya. Tot un poble rodejant-la però, després de tombar la porta, el desconegut ha desaparegut. El succés és atribuït als esperits o a un enigma que només una persona en el món pot resoldre: Houdini.
Un mag-actor i dos actors-manipuladors d’un titella ens guien a través de l’espectacle fins al truc final: El desemmascarament de l’habitació tancada.
Jocs i màgia que van des de la composició visual i la poesia fins a allò més interactiu i participatiu.
Sabeu qui era Laika? Exacte, la gosseta que els soviètics van enviar a l’espai el 1957 i que ha passat a la història per ser el primer ésser viu en orbitar la Terra.
Però sabeu realment com va anar tot? Què passa quan s’utilitzen els animals com a conillets d’índies? Us heu parat mai a pensar com ho van viure ella i els científics que van participar en l’operatiu?
Xirriquiteula Teatre ens ho explicarà amb la proximitat del conte per mitjà dels titelles, el gest i el clown, i també amb el rigor històric projectant documents de l’època. I, és clar, no hi faltarà l’emoció intrínseca de qualsevol odissea espacial! Prepareu-vos, l’Spútnik s’enlaira en 3, 2, 1…
Izar és una xiqueta de vora sis anys, que va camí de convertir-se en una pianista de fama mundial. Gràcies a la disciplina fèrria a la qual la sotmeten els seus pares, el seu virtuosisme ha arribat a un nivell prodigiós per a la seua edat.
Izar és una estrella feliç, tant que no voldria créixer mai. Però la vida, atzarosa i capritxosa com una xiqueta malcriada, li depara un altre destí, un laberint emocional inesperat del qual només podrà eixir guiada per una altra estrella, però no una estrella qualsevol, sinó una estrella de mar.
Otto té una caixa de cartó on s’amaga quan té por. A la seua caixa de cartó pot pintar les parets amb les mans, imaginar que se submergeix en les profunditats de l’oceà i inclús volar fins a la lluna de la mà del seu amic Kailo. Kailo ajudarà Otto a superar les seues pors gràcies al viatge que faran junts per la seua imaginació i creativitat.
Un viatge cap a l’acceptació d’un mateix per a descobrir que dins de nosaltres tenim un món increïble d’imaginació i valentia.
La necessitat de sentir-se totalment lliure per a aconseguir així gaudir del procés
artístic i, també, el desig de dedicar-se simplement a jugar, és la força que impulsa aquesta nova producció d’Aracaladanza. Cinc ballarines i ballarins han treballat junt a Enrique Cabrera, vertadera ànima impulsora d’Aracaladanza, per a construir un treball basat en el joc.
Per a jugar a la “gallineta cega”. O per entrecreuar gomes i participar en un antic videojoc. Per a botar sobre el sofà, o descobrir cignes buscant el seu llac. Per a seguir gossos ballarins que escolten gats o omplir-se el cap d’aire. Per a provocar focs artificials o dansar tots junts.
Play és una festa que contagia alegria, provoca el somriure i comparteix la diversió.
Figures que ballen. Accions reflectides a l’espill. Músics eteris i invisibles que observen i acompanyen. Espills en moviment que capten la mirada de qui observa.
Una aposta radicalment interactiva on el públic és protagonista, amb un intens contingut i amb quatre ballarines i tres músics en escena. És una proposta amb un llenguatge provocativament no infantilitzat i artísticament contemporani.
Ho escoltes? Com sona? Has sentit alguna vegada a què sones tu? Nina sí. Nina sona a joc, a vida, a colors. Ella és com és.
Una història d’una xiqueta que viu en un món gris, que fa tot el que s’espera d’ella i això la va transformant en un ésser inanimat.
Un espectacle de dansa-teatre que ens parla de la nostra essència i del nostre poder per a canviar el color del món. Si ens deixen ser, ens sorprendrem del que som capaços de fer.
Crassh és una combinació única de percussió, moviment i comèdia visual, on tot és un pretext per a produir so, amb una energia contagiosa. Amb diferents sonoritats, des de la veu als tubs de plàstic passant per objectes quotidians, tot serveix per a estimular els sentits dels més menuts i proporcionar moments únics.
Proposem un viatge pel món Crassh amb un llenguatge vocal propi «Crasshones», que fins i tot entenen els més menuts. Amb dos personatges de caràcter fort i musicalitat extrema, capaços de sorprendre amb una interacció permanent amb els espectadors. Amb aquesta relació entre sons i menuts la diversió està garantida.
Petit Big Blue és gran i blau. És gran, blau i molt curiós. La seua curiositat el porta a situacions i llocs dels quals després no sap com eixir. Afortunadament compta amb Ena, que sempre està allí per a ajudar-lo. Big Blue ha d’aprendre, a poc a poc, a desenvolupar-se sol.
El públic de la primera infància reconeix en els personatges les emocions que senten ells mateixos, s’apropen i les exploren amb una mirada plàstica, sense jutjar, totes les emocions són vàlides i cada una tindrà una causa i probablement un efecte.
Una proposta en la qual el gest, la dansa i les arts visuals dialoguen per a oferir una experiència que estimule el desig de jugar a menuts i grans.
El públic seu a la vora mateix de l’escenari. Davant d’ell es desplega un món d’arena i miniatures, amb un cel de bambú i unes xicotetes construccions fetes amb pals. Una lleugera brisa mou les fulles. És el principi del món. De colp, alguna cosa es mou davall la terra: una minúscula criatura que mostra la cara i, decidida, comença a explorar l’entorn. Al llarg d’aquest viatge començaran a despertar-se les primeres emocions: la por, el desig, la soledat, la sorpresa… Tot aquest ventall l’explorarà sense pronunciar ni una sola paraula, només escoltant, mirant i tocant tot el que té al davant.
Piccoli Sentimenti és una exquisida mescla entre la sensibilitat de Tof Théâtre pel món dels titelles, la concepció estètica d’ Antonio Catalano i l’univers sonor del músic Max Vandervorst.
En els núvols és la història del meu amic. El meu amic de vegades se sent diferent. El meu amic de vegades aniria flotant com un globus i es colaria en l’Univers. El meu amic té un amic que és un núvol. El meu amic està molt sol i al mateix temps li ixen amics sense pensar-ho. En els núvols és una obra on les bambolles de sabó es converteixen en titelles i on la imaginació es fa l’ama de tot això quan la realitat et gira l’esquena. Estigueu atents als vostres somnis.
Música en directe, titelles i teatre visual/gestual
Reinventant el llibre infantil en forma teatral, Pop-up entrellaça les microhistòries d’un xiquet de paper i una esfera enigmàtica.
Les aventures del xiquet i la seua boleta, donen lloc a un joc simbòlic de geometries i metamorfosis que desperten la nostra la fantasia, el nostre desig, els nostres somnis… Dues actrius donen vida i veu als dos protagonistes de paper, jugant amb l’aparició de les figures i les formes, i ens sorprenen amb la gran sincronia i enginy que aconsegueixen entre les veus i les imatges.
Els déus grecs, que habitaven l’Olimp, governaven sobre els éssers humans i influïen en les seues vides, alhora que els protegien o abandonaven.
Alguns homes s’atreviren a desafiar els seus capritxos i van ser víctimes de la ira dels déus, com va ser el cas d’Ulisses, el qual va ofendre Posidó en deixar cec el seu fill Polifem, per la qual cosa va ser castigat a no tornar a la seua pàtria, Ítaca, i a haver de vagar sense rumb per tot el Mediterrani.
La història d’Ulisses és la història del viatge com metàfora de la vida, de la lluita contra les dificultats i la forma de resoldre-les.
Llarga vida a l’heroi grec!
Ausiàs March ha mort. Certament va morir fa segles, però… ¿va morir del tot? ¿Per què hi ha un carrer d’Ausiàs March a cada poble? ¿Per què hi ha escoles, instituts, col·legis majors i tantes altres coses que porten el seu nom? ¿Què significa tot això? ¿Pot ser que la vida d’un escriptor perdure si la seua obra transcendeix, si es converteix en clàssica, si l’autor mateix es converteix en un símbol? ¿I què signifiquen els símbols per als pobles?
Durant el temps en què ens féiem aquestes preguntes per a preparar un espectacle sobre Ausiàs March, van ocórrer una sèrie d’esdeveniments estranys que potser estaven relacionats d’alguna manera, amb el nostre poeta. Així que vam decidir, tot comptant amb la col·laboració de destacats inspectors de policia, mostrar-vos, senzillament, la reconstrucció d’aquells fets que van ser, certament, molt estranys. I vam optar per prescindir dels materials de ficció (textos teatrals, personatges inventats, etc.) que havíem preparat per a parlar del poeta, perquè de vegades la realitat supera la ficció.
Gràcies per acompanyar-nos
Little Night juga amb la nit, amb personatges fantàstics, amb l’humor, un punt absurd i surrealista. Estrelles que viatgen amb la seua bossa de mà, senyors amb paraigua que cauen del cel, taques de colors que ho envaeixen tot, multitud de cotxes que les esquiven…
Una experiència interactiva, imatges suggeridores que estimulen els sentits, que provoquen el joc conjunt d’adults i xiquets, que canvien de forma i color quan les toques, quan les persegueixes…
Una intensa experiència audiovisual. Vestits blancs per als xiquets que hi participen. Una explosió d’imatges i somnis estimulants. I a jugar…
Anna és una adolescent amb pocs amics, bolcada en atencions amb el seu pare, un inventor despistat que acaba de trobar l’invent de la seua vida: la màquina del temps.
A causa d’un error involuntari, Anna es convertirà en la viatgera en el temps d’un camí que només té marxa cap avant. La nostra màquina només viatja cap al futur i la seua única esperança és trobar la manera de tornar a casa en una societat on la tecnologia i els avanços li permeten reconfigurar la màquina.
Una història d’aventures en què l’ús de projeccions farà quasi real el nostre viatge en el temps. L’aventura que qualsevol xiquet o xiqueta voldria viure.
Aquesta és la història d’Óscar, un xiquet que va quedar submergit en un llarg i profund son. Un coma de bona nit que va durar nou mesos i durant el qual els seus pares dedicaren tot el temps a recordar-li els contes que li havien llegit des que era menut abans de dormir. La germana pensava que dormia una sesta com a l’estiu i no entenia perquè no es movia.
Però una veu a cau d’orella li deia que havia de despertar i tornar a córrer i a jugar amb la seua germana, i anar a l’escola amb els companys i amics i jugar al bàsquet com feia cada vesprada.
Després de nou mesos, un bon dia va ocórrer, Óscar va obrir els ulls i va despertar.
Un espectacle on la màgia escènica es mescla amb la manipulació de titelles, projeccions i un treball actoral ben potent, tot acompanyat d’una banda sonora brillant, que transportarà els nostres espectadors a l’univers recreat per l’inconscient d’Óscar durant aquest llarg son.
A partir de la història d’Amelia Earhart, la primera dona que va creuar l’Atlàntic pilotant un avió, La Teta Calva ha creat un espectacle per a Marea Danza on el ball flamenc i la dramatúrgia contemporània es fusionen.
Busquem en el flamenc i en la figura de la dona el gest brau i la decisió. El motor que rugeix davant les inclemències. Si el flamenc és lament i expressió, veiem en aquesta història un homenatge a totes aquestes dones que fan dels problemes un paisatge llunyà, es fan fortes i s’alien amb els vendavals per a demostrar-nos que no hi ha res impossible.
«Cinc dones que seran cinc aus, que seran una tempesta, que seran cinc homes, que seran cinc trons i cinc illes perdudes. Cinc ballarines i dues autores.»
Al desembre de 1983, quasi 50 anys després que s’hagueren escrit, es van publicar per primera vegada els Sonetos del amor oscuro en una edició clandestina. ¿Com havia sigut possible que durant mig segle aquests versos, probablement els «millors» de Lorca, hagueren estat ocults?
Aquesta és la història d’una ocultació, d’una sostracció, d’una vergonya. Aquesta és la història dels versos desapareguts d’un poeta desaparegut. Els «millors» poemes de Federico, els últims que va escriure, els que més diuen sobre ell, l’amor ocult, l’amor extrem, l’amor desbordat. Aquesta és una història de por i de silenci.
Un treball escènic a través d’onze personatges, onze sonets i una història… onze poemes i una vida.
Flores de España és un tríptic teatral on es representen tres problemes socials importants que les nostres institucions encara no han resolt. Sorgeix d’un espai de reflexió sobre la nostra memòria i la nostra història a través del teatre, en el qual ens volem allunyar de la nostàlgia i proposem un debat amb el públic sobre com volem construir la nostra història.
Flors per als vius
S’estima que a Espanya hi ha 120.000 víctimes de desaparicions forçoses, la qual cosa ens ha convertit en el segon país del món amb un nombre major de desapareguts. En aquest monòleg un senzill llaurador afusellat per l’exèrcit franquista du flors als seus vius amb l’esperança que el troben algun dia.
Flors per als estranys
Hui dia més de 30.000 persones desconeixen la seua identitat, s’estima que és el nombre de xiquets furtats a Espanya durant la Dictadura i la Transició. En aquesta peça una mare i una filla tracten de trobar la identitat que els pertany, mentre el silenci de les administracions no afavoreix, ni tan sols, un encontre entre elles.
Flors per a Enrique Ruano
Enrique Ruano era un estudiant d’esquerres que va ser detingut i va morir en custòdia policial en estranyes circumstàncies. La premsa, el govern i el poder judicial ocultaren a la família les nombroses incongruències d’un cas de tortura policial que va durar més de trenta anys i pel qual no va pagar mai cap policia ni càrrec polític. Un dels implicats viurà tot eixe temps amb les evidències que l’incriminen i el sistema que el protegeix.
Enfront de la visió purament androcèntrica que sempre se’ns ha transmés sobre la guerra i la dictadura posterior, l’espectacle La Sección vol presentar aspectes que tingueren una gran importància en la vida de moltíssimes dones, l’esdevenir de les quals va quedar marcat per unes imposicions educatives, polítiques, religioses i de gènere que calaren ben a fons en la societat d’aquell temps.
L’obra se centra en les figures de Pilar Primo de Rivera, Mercedes Sanz-Bachiller i Carmen Polo a través de l’evolució de la Sección Femenina. Des del discurs inaugural de la Falange Española recorrem la història del dia a dia de les nostres mares i àvies per a poder entendre molts aspectes que encara queden en la nostra memòria.
Teatre sobre dones, escrit, dirigit i interpretat per dones.
YOLO és un espectacle de circ ple d’energia, força i ritme que pretén celebrar la vida i propiciar la força i la determinació necessàries per a trobar l’alegria a través de l’exploració de nous llenguatges escènics.
L’obra ens conta les dificultats i les possibilitats de l’esforç i l’abandó, de la por i l’atreviment, de la derrota i el triomf, de l’individualisme i de la col·lectivitat. Amb un clar perfil pedagògic, YOLO és una peça que parla de les diferents realitats que ens trobem en el camí, i posa especial èmfasi en el suport del grup, dels iguals. Una reivindicació de valors com l’autoconfiança, la solidaritat, el risc o la perseverança.
Godofredo va ser, com altres milers, un xiquet evacuat en vaixell des de Santurtzi cap a França durant la Guerra Civil. Va lluitar amb la Resistència de la França ocupada contra els nazis durant la II Guerra Mundial i vivia a Orà quan començà la Guerra de la Independència d’Algèria. ¿Com gestionar una trajectòria vital travessada per tres guerres?
La vida inventada de Godofredo Villa és una obra on el text i els personatges són fonamentals, però també les imatges. El viatge mental de Godofredo per tot el seu recorregut vital ens trasllada a espais i moments de la història diferents i, sense grans artificis, aquest viatge mental es produeix també al cap de l’espectador.
Una obra de teatre com a homenatge a col·lectius socials i a persones particulars. El teatre com a eina per a conéixer millor l’altre i com aquest altre ens ajuda a conéixer-nos una miqueta millor. El teatre com a mitjà de transmetre la generositat.
Lluna és una coreografia infantil guiada per l’experiència visual d’una gran tela que es transforma en escena.
El caràcter especial d’aquest teixit és el fil conductor de la narrativa de la peça perquè és un element que va canviant: és al mateix temps escenografia, espai, vestuari i intèrpret.
Els xiquets veuen la tela, observen com es transforma i la història que ella mateixa genera, miren com el teixit canvia els intèrprets i l’espai on finalment són convidats a entrar i jugar.
És essencial en aquesta peça el hang, un instrument acústic que és utilitzat al final de l’espectacle en un concert breu dins de l’estructura tèxtil. El so com a element evocatiu, abstracte i que dóna sentit narratiu a l’espai que conté: la tela totalment unflada que finalment és la nau espacial.
Espectacle inspirat en els contes de fades recopilats per Charles Perrault i els germans Grimm.
L’obra s’articula a través de la suite per a piano Ma mère l’Oye, de Maurice Ravel, com una recreació estilitzada dels contes infantils. Aquestes peces actuen com un llenguatge evocador que descriu l’atmosfera i els moments principals d’alguns dels contes tradicionals més coneguts i que han passat de generació en generació: Caputxeta roja, Cigronet, Blancaneus o la Ventafocs.
Teatre gestual, titelles i vídeo-escena amb acompanyament de piano.
Espectacle de deu escenes, introduïdes por un text en àudio, evocant la lluna o l’aigua, de cinc grans escriptors de la literatura hispànica i universal.
L’aventura d’Agua de Luna i Gotagualina, dues gotes d’aigua salada que ens ensenyaran a conviure amb el bé més preat d’aquest món, l’aigua. Descobrirem en aquesta aventura els valors de la col·laboració, el respecte a la igualtat, la diversitat i l’amistat.
Una manera diferent i màgica de viure i vore el cicle de l’aigua.
Loo és un vent fort i calent que corre les vesprades d’estiu, però també és el nom de la nostra protagonista, la qual encarna aquest element. L’espectacle mostra la seua tasca d’espentar les dunes del desert i dessecar els mars i els oceans que es troba al seu pas, deixant vaixells paralitzats enmig d’un mar d’arena. Un document poètic sobre com i per què el vent desertitza.
És una peça de gran potència visual, on espectadors i actors comparteixen el mateix espai amb la voluntat de convertir l’assistència a aquest espectacle en una experiència única per als més menuts.
És un conte senzill i poètic. Un univers sonor que va construint-se a mesura que avança, que mescla la música en viu amb les aportacions puntuals del públic més menut. Un món diminut, molt especial i que, en molts aspectes, és reflex del nostre.
La mescla d’instruments electrònics amb elements de reciclatge, manipulats pels intèrprets i pels espectadors, ajudaran a construir la banda sonora del nostre Lil·liput particular.
Huellas ens apropa a una realitat que ens envolta, però que, potser, no ens havíem plantejat mai, l’origen de la relació entre l’home i el seu millor amic, el gos.
Un recorregut històric divertit sobre aquest vincle tan especial entre dos espècies tan diferents, que busca les empremtes d’aquesta antiga amistat per a no oblidar quin és el camí que hem recorregut junts i imaginar-nos on ens pot portar.
El gos i l’home ja no poden viure l’un sense l’altre, i tant de bo que aquesta història continue.
¿Per què el cocodril s’entesta a ultratjar el lleó que no sap rugir? ¿Per què la resta d’animals també s’entossudeix a fer-li la punyeta? ¿Què caldrà fer perquè el rei de la sabana s’envalentisca?
En Pinyot i en Carabassot, els intrèpids investigadors de La Baldufa, ens expliquen el conflicte en què s’han trobat immersos a la sabana. Intentaran ajudar el lleó i conéixer quins són els motius del seu pesar.
El bullying és la qüestió que s’aborda, els xiquets també poden ser ferotges i cruels amb els companys. En canvi, tenim el convenciment que, per mitjà de l’educació i el treball, es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permeten una convivència dolça i tranquil·la.
Arturo i Clementina són dues tortugues enamorades que decideixen compartir la seua vida, però els seus criteris són molt diferents. Mentre Clementina vol sentir l’art i la vida creant, Arturo sols valora la cultura ja consagrada i es riu de la ingenuïtat de la seua companya que vol desenvolupar diferents activitats artístiques.
La posada en escena és un diàleg entre las noves tecnologies i el teatre d’ombres tradicional. La música, molt propera al públic infantil, però amb referències clàssiques i modernes, potencia emocionalment les escenes d’aquesta història.
Cuento de Navidad és una reflexió sobre allò que podem fer pels altres i per nosaltres mateixos i no fem, sense calcular l’abast que això pot tindre.
El missatge per als xiquets és clar: la generositat i l’afecte ens fan més feliços. Estem convençuts que un relat que té més de dos segles continua vigent hui, quan ens trobem davant un univers infantil on emergeix la soledat i la inclinació per tot allò material. Charles Dickens ens dóna una bona lliçó humanista per homenatjar la celebració del Nadal.
Una posada en escena rica i una atractiva estètica convidaran l’espectador a reviure un gran clàssic de la literatura.
Ismael s’embarca en el Pequod, vaixell balener a les ordres del capità Akab. Durant el viatge, disfruta dels plaers de la vida en la mar, fa amics i aprén a reconéixer els diferents tipus de balenes… Però, l’obsessiu desig de revenja del capità Akab contra Moby Dick, la balena blanca, conduirà el Pequod i la tripulació a la desgràcia.
La companyia GORAKADA ens proposa un joc en el qual la imaginació és el principal aliat per a recrear davant els nostres ulls mars, catxalots, personatges i aventures presents en l’obra. Tot això es materialitza en la ment de l’espectador mitjançant l’ús d’elements escènics, el ritme, l’humor, el treball dels actors i, sobretot, les paraules de Melville.
Quatre músics en moviment (violí, saxo, violoncel i percussions) i una ballarina us conviden a participar d’un càlid i emocionant homenatge a The Beatles.
Una proposta visual i sonora on xiquets, xiquetes i adults gaudeixen d’una selecció de cançons amb sofisticats arranjaments, interpretades per músics de contrastada trajectòria.
Tot embolcallat per una escenografia suggeridora, jocs amb vídeos interactius i la participació del públic amb instruments de percussió.
Adults i xiquets i xiquetes estan convidats a participar activament de l’espectacle. Els nens poden, fins i tot, entrar lliurement a l’espai escènic i interactuar amb els intèrprets.
Una gentada espera expectant per veure la sorpresa que els oferirà l’artefacte mecànic temporal que tenen al davant. Res és el que sembla ser en aquesta aventura a través del temps.
Una peculiar tripulació, acabada d’arribar d’un viatge a través del temps, aterra davant dels nostres ulls i ens presenta la gran oportunitat de viatjar en el temps. Per tal d’aconseguir-ho, utilitzaran les seues habilitats físiques i els espectaculars números circenses. Però hui no és un dia qualsevol en la seua rutina de venedors ambulants. Manipular el temps a voltes té conseqüències…
Les 7 diferències ens mostra en escena a persones de trets físics i d’orígens ben distints: pells negres, blanques, roses; ulls allargats, redons; llavis grossos, prims; africans, asiàtics, europeus… Un munt de formes i colors, un ventall de llengües, de costums i de maneres d’entendre la vida que reflecteixen la diversitat humana amb què convivim cada dia.
Coneixerem per què i com van arribar fins ací aquests personatges, què es van emportar del seu país i què van haver de deixar. Descobrirem algunes de les peculiaritats de la seua cultura i jugarem a trobar les diferències entre uns i altres.
El llenguatge del cos, la música, el joc, l’humor i la mescla de les històries reals dels intèrprets amb la ficció són alguns dels ingredients d’un espectacle que reflexiona a propòsit del que realment ens separa i ens uneix a les persones, de com ens agrada -de vegades- sentir-nos diferents però com ens molesta quan ens fan sentir que eixes diferències ens deixen fora.
Les 7 diferències és un cant a la curiositat, la naturalitat i l’humor amb què els més menuts viuen la diferència però, també, un espai per a reflexionar en família sobre les dificultats que podem trobar a l’hora de relacionar-nos amb persones molt diferents.
http://www.les7diferencies.blog
Crit planteja un viatge a través de la vida i de l’obra del poeta d’Oriola a partir d’alguns elements que ja s’han convertit en valors sòlids de la companyia: una exquisida sensibilitat cap a la poesia, una sòlida interpretació i un ric acompanyament musical.
Com diu Alfons Cervera, després de l’odi ens queda l’escriptura. I és en eixe moment quan apareix el muntatge de Crit, amb la seua rotunda vinculació amb la realitat d’un temps i d’un poeta. Un magnífic apropament a la vida i a l’obra de Miguel Hernández.
El text autobiogràfic de Manuela Ortega rememora precisament l’episodi que va canviar per sempre la seua vida: l’entrada a la presó de la mare per encobrir els maquis. Un capítol cruel de la postguerra franquista que al mateix temps és un homenatge a totes aquelles dones amb un sentit innat de la dignitat que van fer de la perseverança un manifest de revolucionària resistència.
Pilar Martínez ha convertit aquest relat en un compromés i emocionant monòleg del teatre documental. Una veritat profunda il·lumina els seus ulls, amb el desig de compartir la memòria de les veus enterrades.
Lola López, en una mena de teatre document, dóna veu a una miliciana anarquista nascuda al Port de Sagunt i afusellada el 1942 pel franquisme. L’exercici de memòria està fet amb distints llenguatges escènics que es combinen per enriquir la posada en escena de l’espectacle.
La dramatúrgia està construïda a partir de la combinació de dues estètiques distintes. D’una banda la documental, sustentada en informació autobiogràfica, i d’altra la lírica, que es recolza en poemes de Camus, Federica Montseny, Paca Aguirre, César Vallejo etc., la pròpia interpretació de la protagonista i en un espai sonor fortament suggeridor.
Tot el que coneixia del món eren aquelles quatre parets i una xicoteta finestra…Com és el vent?, com punxa una barba?, a què sona el silenci?, i un gos? Mamà què és fora? Fora, fill, fora és un lloc.
La xicoteta finestra va resultar ser una gran porta al món. Després del primer pas, la curiositat es va apropiar dels seus peus i la mateixa senda va ser la millor companyia.
En una espenta vital incontrolable, va descobrir el tacte de l’herba en les seues petjades, els rajos de sol escalfaven la seua pell, els ulls se li ompliren amb un cel d’allò més blau, va pensar que tot allò era tan sols per a ell i va voler vore més coses.
La vida l’esperava fora, i no està bé arribar tard…
PLANETA KA proposa als xiquets i xiquetes un moment privilegiat per al descobriment del seu entorn: textures diverses, sòls irregulars, coves i espais secrets, pendents per a escalar o per on deixar-se caure, efectes sonors i visuals que s’activen amb la seua presència…
KA, un planeta desconegut
Un territori muntanyós de colors i textures suaus, amb cràters, coves i racons que amaguen sorpreses. Un explorador s’avança en el descobriment d’esta terra misteriosa. Recorre els relleus, ressegueix els contorns i convida els xiquets i les xiquetes a seguir-lo.
Caminem per la vida amb el desig de fer realitat els nostres somnis. No sempre resulta fàcil, però la il·lusió ens empeny a intentar-ho repetidament. De vegades, l’atzar posa en el nostre camí una persona que ens ajuda a perdre les pors, els dubtes i les incerteses fins que arribem a complir el nostre somni.
PI és un espectacle de dansa per a públic infantil i familiar que, a través de la realitat i l’imaginari, vol posar en valor la importància de respectar tot allò que ens envolta, cuidar el nostre entorn i no trencar l’ordre secret i màgic del nostre univers.
Tot l’univers i absolutament tot el que ens rodeja està regit per una geometria que ordena el caos. La simetria, els colors, la formació i expansió del món i la seua connexió amb les matemàtiques és una cosa que ens crea curiositat i fascinació.
Existeix un patró natural que ens envolta a tots, un patró numèric que conté enigmes. Les espirals, els cicles, la proporció geomètrica, les ramades, les migracions, ens mostren que tot allò que ens envolta segueix un patró, que afavoreix un ordre en el caos, des de l’inici del cosmos fins a l’expansió de la matèria. Un món en contínua vibració, dinàmic, canviant i on tot interactua.
PI és una metàfora de l’admiració per la vida i per tot el que ens envolta. Des d’allò més menut a allò més gran. On tot i tots som importants i imprescindibles.
L’home invisible trasllada a l’escena el clàssic de la literatura de ciència-ficció escrit per H.G. Wells, una fascinant peça teatral amb cançons i música en directe.
L’acció se situa al rústic poble d’Iping, on els seus habitants relaten els esdeveniments misteriosos que acompanyen l’arribada del sinistre Griffin. Aquesta suggeridora història combina uns diàlegs brillants amb sorprenents efectes especials i il·lusions enginyoses, ben acompanyats per música en directe i cançons.
Una oportunitat per a oferir a l’espectador una experiència diferent, irrepetible, i acostar als nostres espectadors aquest clàssic literari de la ciència-ficció.
¿Què ocorre a l’interior d’una fàbrica? Un malabarista, un músic i un mag, creen un collage hilarant que sumirà els espectadors en el seu frenètic món.
El Nou Circ ofereix una estètica actual, connecta amb les noves tendències i, influït pel teatre i la dansa, exhibeix habilitats tècniques i ofereix als joves alternatives d’oci i els anima a incorporar valors i hàbits de vida saludables.
Una peça de dansa contemporània que revisa esta coneguda història, allunyant-la de clixés prèviament establits, i, amb un caràcter fresc i lúdic, ens endinsa en les relacions humanes. Origen, trobada, ingenuïtat, curiositat, descobriment, joc, desenvolupament i progrés són les bases d’este treball positiu i captivador.
Un carro misteriós, uns còmics ambulants, una màquina del temps, un científic boig, una agència secreta d’agents espai-temporals…
Els viatgers del temps és una fantàstica aventura per a tots els públics, que ens portarà a un al·lucinant recorregut per la història del País Valencià. Amb aparicions estel·lars com Jaume I el Conqueridor, el Guerrer de Moixent o Felip V. El temps està a les vostres mans!
Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. És no voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons, però amb un somriure en la cara.
Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe.
A partir d’objectes quotidians, de ferralla quotidiana, donem forma a les nostres escultures lúdiques. Amb ferros i xapes forgem instruments extraquotidians. Creem jocs, inventem artefactes nous partint de coses velles. Som recicladors de fem. Ens submergim en un abocador i inventem peces que anem encaixant fins a construir la nostra flota d’invents-jocs.
Una instal·lació amb més de quaranta cares creades amb materials reutilitzats i imants que conviden al joc.
Una creació d’Emiliano Matesanz
Tots els diumenges la taula de Bienvenida s’ompli de mariners i pescadors que van a gaudir de les millors sardines del port. Una gran taula sense estovalles, amb olor de peix, una taula en la qual es permet escriure, com un gran llibre obert… Del mar a la taula, de la taula al mar… La vida passa en un cicle continu, com el peix que es mossega la cua.
Adiós Bienvenida ens parla dels cicles de la vida, de la necessitat que les coses s’acaben perquè alguna cosa nova puga començar.
Traslladarem els menuts espectadors a una illa, a un univers sonor que va construint-se i que barreja la música en viu amb les aportacions puntuals del públic més menut. Utilitzant objectes quotidians reciclats crearem tots junts la banda sonora del nostre particular Lil·liput, un món diminut, molt especial que, en molts aspectes, és un reflex del nostre.
Un sofà que és un tren, una catifa convertida en espill, una muntanya de gespa que es mou, llums de rosella. Tant fa la teua roba, d’on vingues o quin és el teu nom. Durant la infància no compten les etiquetes. Un món meravellós naix davant dels nostres ulls quan l’única cosa que necessitem és la nostra imaginació i un amic amb qui compartir els nostres somnis. Entra en el nostre espectacle i diverteix-te. Que potser importa com et dius?
Do Not Disturb. No Molestar ens trasllada a un dia de treball en qualsevol fàbrica de començament del segle xx. Quatre personatges singulars concebuts per a provocar sentiments de qualsevol tipus en el públic, estos sentiments que només afloren quan ens veiem reflectits. Personatges, en definitiva, portats al límit: al límit de risc, de l’absurd i també al límit de tendresa.
Kindur en islandés significa “ovella” i este és un espectacle dedicat a Islàndia a través dels ulls de les seues ovelles aventureres. En el seu camí, les ovelles protagonistes mostren als xiquets i xiquetes una illa infestada d’extraordinària bellesa natural mitjançant un espai escènic que permet als més xicotets entrar en els diferents ambients naturals i jugar usant tecnologies digitals. El joc, la dansa i la narració visual es converteixen en part d’una creació artística original interpretada pels ballarins i el públic.
Dias de nocilla magia és un espectacle de teatre, records, riures, pors, humor, màgia i sàndvitxs de nocilla.
Nacho Diago presenta en un codi teatral la vida d’un xiquet que va voler ser mag malgrat tindre-ho tot en contra i de com va arribar a aconseguir-ho.
Un viatge per uns records no tan llunyans, reviscuts a través de números de màgia i de la imaginació de qui els veu.
La joieria Restrepo espera una il·lustre visita… A Teresita l’embolcalla una aura safirina, urgent i ansiosa, i en l’abstracció del seu destí determinat, ens fa una inquietant confessió: «Jo vaig matar Carmencita Polo». Ací comença un viatge mental cap al passat, un viatge en el qual les paraules sonen a temps, a rugir de passos, veus i fusells, i en què ella, fragmentada entre present, passat i futur, es concentra a preparar el seu pla, el camí que la conduirà inexorablement als annals de la història, a l’eternitat.
Esta peça parla de la primavera valenciana i d’allò que està venint, el canvi. I ho fa des de successos reals. Hi ha un vincle entre el rebuig a l’humanista Juan Luis Vives (sobretot a la seua família, brutalment cremada per ser jueus) i els successos que es van produir el febrer de 2012 al mateix Institut que porta el seu nom. Això va donar lloc al que s’anomenà després #primaveravalenciana.
Però, sobretot, esta proposta escènica pretén fer una reflexió sobre l’educació, sobre la seua evolució ( o involució) i sobre el llibre com un bé material i espiritual.
«Tinc una foto de ma mare de quan era jove. Físicament sóc igual que ella. Em pregunte si quan siga major jo també tindré por dels tramvies. Em pregunte què he heretat d’ella i què em pertany només a mi.».
La joieria Restrepo espera una il·lustre visita… A Teresita l’embolcalla una aura safirina, urgent i ansiosa, i en l’abstracció del seu destí determinat, ens fa una inquietant confessió: «Jo vaig matar Carmencita Polo». Ací comença un viatge mental cap al passat, un viatge en el qual les paraules sonen a temps, a rugir de passos, veus i fusells, i en què ella, fragmentada entre present, passat i futur, es concentra a preparar el seu pla, el camí que la conduirà inexorablement als annals de la història, a l’eternitat.
Comences a caminar i no saps tots els quilòmetres que arribaràs a fer, no saps cap a on aniràs, ni on acabaràs, ni quan te’n trobaràs el final. Aquesta és la història de quatre camins que en un punt s’uneixen. Hi trobarem rialles, plors, fe, il·lusió, desesperació, oportunitats, decepcions, lluites, penes, alegries; però per damunt de tot, amor, molt d’amor.
Kilòmetres és la història d’una família i del seu particular viatge, explicada per Meritxell Yanes —Meri, com li diuen a casa—, que des de la seua pròpia veu, amb honestedat i tendresa, ens fa recórrer els passos d’aquestes persones al llarg dels anys i del planeta, compartint una història que, sens dubte, podria ser també la història de qualsevol de nosaltres.
Una habitació d’un hospital militar prop de Santander; dos homes que no es coneixen i que estan obligats a compartir les hores terribles d’un compte arrere que potser acabe amb la mort d’un d’ells a l’alba. Un secret embolcallat en remordiments i un nom que ressona en les parets de l’habitació: Federico. Queda tan sols la custòdia d’uns documents i manuscrits com a últim gest d’amor.
La piedra oscura és una vibrant peça sobre la memòria com a espai de justícia i també sobre la necessitat de redempció.
Una estructura circular de fusta que guarda manuscrits sense publicar, textos, partitures, dissenys i objectes trobats al fem i ficats en cilindres plens de missatges de cordes i nucs. El temps ha anat depositant-hi esdeveniments i objectes, fragments de vida i de pols, en els seus prestatges. En traure’ls, la història que contenen és revelada als espectadors.
Aladí, Alí Babà i Simbad són els tres contes més famosos de les Mil i una nits, una recopilació de contes àrabs, indis, xinesos i de molts altres llocs. En la nostra proposta, nou intèrprets donaran vida a prop de setanta personatges per a endinsar-nos en algunes de les històries més divertides i atractives presentades per l’heroica Sherezade que finalment aconseguirà fer de Shariar, el sultà embogit, un bon home, afectuós i agraït.
Un projecte que he sommiat al llarc de molts anys i que finalment, després de 25 anys al front de l’Escalante, he portat a l’escenari. He de donar les gràcies a tots el que han participat en el procés de creació, però sobre tot, i com homenatge als homes i dones de teatre, a l’equip tècnic de l’Escalante que s’han entregat al muntatge amb abnegació, amor i professionalitat.
Les Aventures de T. Sawyer ens ensenyen que la màgia és viure i no haver viscut, sentir i no haver sentit, somiar i no haver somiat. En esta obra donarem vida a allò que els xiquets i les xiquetes persegueixen fins que l’edat els acorrala, la llibertat. Sawyer i Huckelberry Finn recorren a contra corrent les ribes d’aquest Mississippi a ritme de blues, de malifetes i d’aventures. Aquest espectacle tria saltar-se les normes d’aquells que marquen la rutina. Sempre els herois han estat els homes? No en el nostre Sawyer. La nostra Sawyer. Un canvi de gènere en els personatges clàssics masculins i una nova mirada dia a dia
A partir del conte de Hans Christian Andersen, la companyia ALBENA TEATRE, ens ofereix una meravellosa metàfora que ens parla de la importància de l’autoestima i la confiança en nosaltres mateixos.
Així, amb nou intèrprets, cançons i teatre dins del teatre podrem gaudir d’una faula clàssica on menuts i grans viuran l’aventura de créixer i redescobrir qui som realment, i poder trobar així la nostra pròpia veu.
L’Home invisible ens arriba com un clàssic conegut per tot el món ple de referents visuals tant per les pel·lícules que s’han rodat amb aquest argument com per la força que desperta en la imaginació la lectura del llibre d’H.G. Wells.
Una oportunitat d’afegir a la màgia del teatre, la màgia de l’il·lusionisme i la màgia de la música en directe per oferir a l’espectador una experiència diferent i irrepetible, i acostar als nostres xiquets aquest clàssic literari de la ciència ficció.
La recuperació d’una forma de teatre nadalenc que s’estilava a Valènciaal començament del segle passat: Els Retaules de Nadal. Una mescla de personatges populars valencians amb els més freqüents del misteri del naiximent de Jesús. Així , pastors, reis, àngels i dimonis i els corresponents a la Sagrada Família s’unirien a Micalet i Catalina, dos nóvios valencians que amb els seus noms ens situen en l’entorn més tradicional de la ciutat de València i del barri del Carme.
L’espectacle que proposem és una adaptació del popular Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. Afrontem este clàssic universal actualitzant el seu argument però també mantenint l’essència i els valors de l’obra original. Hem volgut reforçar eixos valors i al mateix temps dotar-los de força teatral barrejant-los amb l’esperit d’aventura, les lluites d’espases, la comèdia i les noves tecnologies. En eixe sentit, Marc, el protagonista de la nostra adaptació, té al seu abast qualsevol informació gràcies a internet. Però, com ens passa molt sovint, això no estimula el seu interès cap a eixa informació. El viatge vital que emprendrà Marc el farà valorar experiències reals i personals que mai trobaria a la pantalla del seu ordinador. I a més, mogut per les circumstàncies, haurà de fer un ús profitós del seu smartphone amb connexió a internet. La funció és a punt de començar. Ha arribat el moment de desconnectar els nostres mòbils… i llançar-nos a l’aventura.
Notre Dame de París és una novel·la romàntica poblada de personatges commovedors, agitats per un torren de sentiments que els impulsen a viure apassionadament.
Esta força innata és la substància principal d’esta proposta teatral, en la qual l’espectador pot posar-se dins la pell d’uns personatges tan reals que si estira el braç des del seient del pati de butaques els podria tocar. Un geperut d’esperit noble, una gitaneta alegre i rebel, un capità valent i sensible, un canonge trasbalsat pels seus baixos instints, un jutge injust, un còmic perdulari, una mare boja, una gàrgola locuaç… I, al remat, per poder saber tot allò que impressiona el seu esperit, els hem fet cantar.
Una oportunitat per al públic més jove per introduir-se dins d’este univers teatral, ple de grans personatges i de grans emocions.
Havia una vegada -allà per l’any 1811- dos germans que decidiren arreplegar per tota Alemanya contes de tradició popular. Eren Jacob i Will, més coneguts com els germans Grimm.
Contes versionats una i mil vegades i amb els quals tots hem somniat mentre els nostres pares ens els llegien per tal d’anar a dormir.
Benvinguts, doncs, a un món on tot és possible, on la il·lusió cobra vida i tot allò que dorm a la nostra imaginació té cabuda….
Volfgang Amadeus Mozart, va escriure l’òpera Bastien und Bastienne als dotze anys.
En el nostre espectacle, un xiquet de la seua mateixa edat, Mozart, reviurà moments de la creació de l’obra en un joc entre cantants, orquestra i, per descomptat, amb son pare, amic, tutor i mestre Leopoldo Mozart.
Un espectacle operístic en què el rancor de dos jóvens enamorats és transformat en amor gràcies a la feliç ajuda del mag Colàs.
Amada Candela és la història d’una fugida, la d’una xiqueta anomenada Candela que no és una heroina, sinó una xiqueta que viu en un món que no li correspon.
En eixe viatge descobrix la importància d’una carícia, d’un bes, el significat de la paraula tendresa. L’alegria, la música, el ball i les sorpreses aniran acompanyant este descobriment.
Candela s’aguaita a mons de fantasia on descobrix el valor del somriure, la confiança i el consol, on els gats ballen, les ancianes malgasten ritme, els gossos tenen swing i els xiquets juguen enèrgicament amb el moviment al compàs de les notes d’una violinista molt, molt tendra.
El que és l’Alhambra en arquitectura és el conjunt de contes Les mil i una nits en literatura. De tots els contes que componen la recopilació, potser, el més conegut siga Aladí: un jove d’una família humil arriba a enamorar una princesa i ocupar el tron del regne.
Una història divertida però apassionant i plena de contingut que a ningú deixa indiferent i si tenim en compte que en estos temps en què conviuen moltes cultures, durant segles separades per guerres, prejudicis, llunyania geogràfica o creences, és important buscar punts d’unió i enteniment per a forjar un món de justícia, llibertat, cooperació i interacció.
El nostre Aladí és un granet d’arena en este camí tan difícil com necessari.
Amb els objectius principals de divertir i desmitificar alguns dels conceptes de la por, este musical rememora aquells entranyables monstres de la nostra infància, on a Frankenstein li molesta signar autògrafs, el comte Dràcula ens hipnotitza el ritme de mambo, la mòmia Ramsés ens embolica amb la seua dolça mortalla de tendresa i l’home llop Wolf ens entendreix el cor.
Veurem com estos quatre cèlebres personatges del cine de terror malviuen del record de les passades glòries en una tètrica mansió victoriana. I com, en ser abandonats per la seua majordoma, recorren a l’ajuda d’un especialista, i esta nova situació provocará tot tipus de sorpreses.
És la comèdia més coneguda de Shakespeare. Una obra màgica, alegre i fascinant on es creuen tres històries diferents. Una obra on l’autor aborda el món dels joves i expressa el seu desig d’harmonia universal.
Una màgica posada en escena a càrrec d’una jove companyia formada per una desena d’intèrprets.
Són només huitanta dies els que Phileas Fogg i el seu criat Passepartout necessiten per fer la volta al món. Travessant oceans, muntanyes i rius, passant per l’Índia, la Xina, el Japó o Amèrica, viatjant amb vaixell, amb tren o amb elefant. En el camí es trobaran amb moltíssims contratemps que els posaran a prova a cada instant i que faran perillar l’èxit del seu propòsit. Amb el coratge i la valentia d’una gran aposta intentaran demostrar que esta aventura contrarellotge és en realitat una oportunitat per conéixer l’amistat, l’amor i el món.
Inspirats en el realisme amb el qual Joanot Martorell ens presenta la seua obra, tractem de fer-la realitat en titelles que s’acostaran a eixa descripció i al gènere d’aventures, dins d’un ambient solemne, vigorós i humà, enmarcat en les pautes pròpies de l’època, respectant els seus vestuaris, costums i actituds.
Momo s’ha convertit, als trenta anys de ser publicada, en un clàssic de la literatura europea destinada a joves.L’adaptació al teatre s’ha fet amb fidelitat al llibre en el seu propòsit principal: com i de quina manera podem crear i perdre el TEMPS les persones, perquè el temps és l’autèntic protagonista d’aquesta faula on la xiqueta Momo n’és el pretext màgic.
El que la menuda Momo sap fer com ningú és escoltar. Molt poques persones saben escoltar de veritat. Momo sap escoltar de tal manera que a la gent ximple, de sobte, se li ocorren idees molt intel·ligents. Perquè per a saber escoltar es necessita temps, i temps és l’única cosa que Momo té de sobra. Quan vingueu a conéixer Momo ho comprovareu.
La història de Hellen Keller, que als 19 mesos d’edat, a causa d’una malaltia, va quedar cega i sorda. Els seus pares contractaren Anne Mansfiel Sullivan, graduada en l’Institut Perkins per a cecs, de Boston, per a educar la seua filla.
Gràcies a la valentia i a l’ardu treball dut a terme per Anne Sullivan, Hellen aconseguí integrar-se en la vida social de la seua època a més d’aconseguir una considerable cultura per a una dona del seu temps. Va aprendre a escriure en sistema Braille amb una màquina especialment dissenyada per a ella i també a parlar gràcies a la tenacitat de la seua tutora.La versió lliure de Rodolf Sirera tracta de mostrar-nos el nucli de la història en la primera etapa de la seua vida. Un moment de gran intensitat emocional i inundada, alhora, d’optimisme i confiança.
L’argument gira al voltant de dos conflictes principals:
1. Piojo i Hula necessiten portar a bon termini el treball suggerit per Miquel com a única possibilitat d’adecentar les notes de final de curs.
2. Serpentina és victima d’un experiment que produix la seua transformació física, cosa que obliga a tots a llançar-se a la reserca d’un antídot que la torne al seu aspecte habitual.
Els dos conflictes se mesclen, de manera que les aventures viscudes a la reserca d’un antídot els va aproximant a la resolució del treball suggerit per Miquel.
Dorothy, la protagonista del conte, dormida en la seua cambra, somia amb un viatge meravellós, un viatge que la fará viure aventures extraordinàries i que l’ajudarà a emprendre i comprendre- el seu viatge interior cap a la maduresa.
De vegades, en la vida ens sembla que no som ningú, que ens miren pero no ens veuen, que la xica o el xic que ens agrada no ens fa cas i només pronuncia el nostre nom per a burlar-se’n.
Pero, de vegades, en la vida ens sembla que som algú, perquè un altre ens ensenya a desconfiar de les aparences, a confiar en nosaltres mateixos i a mostrar-nos tal com som.
Un espectacle amb actors i titelles, basat en l’obra de Lewis Caroll, on podeu conèixer una de les poques protagonistes femenines de la literatura infantil i les seues corregudes per un món imaginari, acompanyada per diversos personatges: el Gat de Cheshire, el Conill Blanc, el Rei i la Reina, la Llebre, l’Erugot, els bessons i molts altres.
A la mort del Rei Uther, les lluites pel poder assolen Anglaterra. Tots creuen que no ha deixat descendència perque un incendi va acabar amb la vida del seu únic fill nounat. Però el Mag Merlí el va salvar de les flames. Setze anys després, els nobles i cavallers celebren un torneig a Canterbury amb el propòsit de trobar una eixida a la caòtica situació. Artús acudix i allí coneixerà Lancelot, Morgana i Ginebra, de qui caurà profundament enamorat.
Un adolescent de dèsset anys obligat per les circumstàncies a emprendre una travessia de vora un quart de segle, comparable actualment a la possibilitat dels viatges interestel·lars. El camí d’este jove per les rutes asiàtiques i el seu ascens fulgurant en la Cort del Gran Khan de la Xina.
Un actor de deu anys, encapçala esta companyia que ens presenta, en clau musical, la coneguda història de Rudyard Kipling, amb cançons, balls i sorpreses…
Hem homenatjat Escalante tot i recordant la seua època, final del segle XIX, trobant una excusa que ens ha animat a treballar. Hem volgut fer un espectacle dedicat a ell. Voliem acostar-se a l’espirit escalantià i fer-lo nostre. Per un moment hem volgut sentir-se fills del segle XIX, que sense ser nostre ens ha deixat la seva emprenta.
De totes les comèdies breus de Molière, potser la que millor mereix el qualificatiu suggeridor de farsa és aquesta. En l’obra no hi ha cap propòsit moral, cap lliçó aplicable a la vida corrent i tampoc no és necessari, ja que l’obra resulta igualment lleugera, graciosa i amena.
La història del vestit inexistent de l’emperador, utilizant com a base un suposat món màgic de fades, follets i bruixes, envoltat d’un conjunt de cortesans que conspiren contra el poder establit, a fi que l’espectador puga traure més conclusions que la tradicional moralitat del conte clássic.
A les llunyanes costes de l’Antàrtida, un dia qualsevol, els seus habitants observen, sorpresos, la caiguda d’una extranya pedra que prové de l’espai. La influència d’aquesta pedra i els poders misteriosos que amaga al seu si, produeix aviat greus problemes i una gran confusió entre tots els qui viuen en aquelles inhòspites terres.
“…I ara brindem per nosaltres, pel bon vent, el bon menjar i el bon botí…”
La silueta d’una illa ens descriu el lloc exacte d’on ens allunyem. Imagineu quins nous personatges trobareu, quines aventures fantàstiques perseguiran. Que el balanceig del mar bressole els vostres somnis…
Producció en col.laboració amb el teatre Aida, Centro Ragazzi de Verona (Italia). Basat en el conte de Carlo Collodi, és l’aventura de Geppetto, en la seua vessant de relació pare-fill. L’obligació i la lluita entre el deure i alló que ens agrada, ens mostra un Geppeto més humà i més pròxim del que hem conegut fins ara.
Amb un peu a l’escenari i l’altre en la pantalla, Sixto Chevalier, el cinqué mosqueter, serà “un contra tots” per a fer-nos reviure uns fets que -com els de l’il.lustre Alejandro Dumas- “no va ocórrer mai, però són sempre”.
Cançons, actors, titelles, teatre negre i altres técniques, ens conten una visió molt personal dels primers capitols de la novel.la de Jonathan Swift, amb Gulliver, el rei i la regina, i fins una trentena més de personatges…
Espectacle que recrea les conegudes Rondalles Valencianes, en homenatge a Enric Valor, un escriptor valencià que al llarg de la seua vida va dur a terme un exhaustiu treball de recopilació de contes valencians.
Un grup de personatges de contes descobreix una amenaça per a les seues vides: Tronatrons pretén cremar la llibreria on viuen perquè és l’última que queda en peu. La màgia dels contes, envaeix el terreny de la realitat, per a despertar la consciència dels xiquets -i no tan xiquets- sobre la importància dels llibres.
Soc al meu llit, tinc fred, no puc dormir i pose la ràdio. Una veu em parla de fenòmens estranys i obric els ulls com plats. Un moment! Es el vent? Ara xiula d’altra manera. Es… com… si! Com un estrany grunyit! La porta comença a obrir-se…
Quan encara no alçava un pam de terra ja volía ser trapezista, potser estar más prop del cel. Més endavant volia ser domador, potser perquè estime els animals. Desprès vaig voler ser acròbata… però el destí no m’ha deixat fer res de tot això… Crec que aquests son els motius pels que m’ha tocat dirigir aquest circ…
Una marioneta que volia ser xiquet, amb tots els contratemps imaginables. En aquest espectàcle, actors, marionetes, ombres, teatre negre i música, es junten per a portar-nos les històries més conegudes d’aquest entranyable personatge de fusta de pi.
¡Vine a la selva!
Pots probar bramits d’humor, arbredes divertides, sendes commovedores, circ entranyables, tebeos d’encant, tribus de llegendea, mones, lianes, cascades, volcans, un crit, un eco, un record, un homenatge a la il·lusió, un espectacle de cine, l’aventura i…Tarzan!
Antífol i Dromia de Siracusa són confosos -per error- amb els seus respectius bessons. Les equivocacions es van acumulant provocant les rialles en una festa de ritme, màscares i color on els peronatges van trobant-se a ells mateixos progressivament.
Les peripècies de l’Orquesta Sant Silvestre, tan estranya com fascinant, tan virtuosa com humorística, ens permet passar del teatre d’animació a la fàbula antropomorfa, de l’acrobàcia i la màgia circenses a la dansa carnavalesca que suposa la música de Saint-Saëns, amb tot el seu divertit bestiari i traduït en fantasies coreogràfiques.
Inspirats en el realisme amb el qual Joanot Martorell ens presenta la seua obra, tractem de fer-la realitat en titelles que s’acostaran a eixa descripció i al gènere d’aventures, dins d’un ambient solemne, vigorós i humà, enmarcat en les pautes pròpies de l’època, respectant els seus vestuaris, costums i actituds.
En un dia igual als altres, potser un poc més gris i més plujós, el nostre petit heroi, a l’eixida de la seua classe de dansa, es veu soprés per un estrany succés. Una vegada passada la pluja, li cau en la palma de la mà una gota que brilla; prenent-la amb els dits es dirigeix a sa casa, i se’n adona que sembla tenir poders màgics, “una cosa que no ès d’aquest món”…
Quan Clara, la jove protagonista de la nostra fàbula, inicia la seua inquietant expedició a l’habitació de les andrómines ens està invitant a un joc apassionant: descobrir els aspectes màgics insòlits de la nostra realitat quotidiana.