En algun moment ella es va fixar en mi. Estava en un raconet del taller de mon pare, ara tancat. Feia anys, però, anys, anys, anys, que ningú la utilitzava. Quan la vaig obrir em va semblar molt estranya: era antiga, havia passat de moda però estava plena de ferramentes i entre elles, una xicoteta bola, una Bola. Ella, com jo, hauríem de descobrir, la història d’aquell espai, la història de l’amistat i d’estima per l’altre.
Davant de nosaltres, començava l’univers de FERRAMENT(R)ES.
Nilu” significa “aigua” al sud de l’India, al sud de l’ India no hi ha aigua.
Aquest és un viatge de resiliència, cerca i amistat que ens convida a reflexionar sobre la nostra relació amb l’aigua i a prendre consciència de la necessitat de preservar i protegir aquest tresor incalculable per a les futures generacions.
Poesia en moviment, un espectacle que t’asseca la gola i et rega el cor.
Els tres servents estan acostumats a complir les ordres de Mr Bo. Tota la vida han estat al seu servici, des que Bo era un xiquet. A vegades s’imaginen el que podria ser el món si ells foren els amos, cosa que significa exercir el poder.
Quan el senyor Bo era xiquet els servents van tindre l’oportunitat de dir No!, però no ho van fer. Ara sorgix una nova oportunitat, una oportunitat per a tots.
Premi de la Mostra Igualada 2024 al millor espectacle de sala
Tres pallassos s’han reunit a la nit en un lloc solitari per a assajar una tragèdia escrita per Will, el quart membre de la companyia, que encara no ha arribat. Mentres esperen el seu amic, els tres personatges reflexionaran sobre els temes més profunds de l’existència i retrataran la condició humana a través de la música, el sentit de l’humor i el teatre dins del teatre. També hi haurà uns quants balls per a deixar clar que, al cap i a la fi la vida és una meravellosa comèdia!
Premi FETÉN al millor espectacle musical 2022
Un cossiol, un poc de terra, una llavor xicoteta i un poc d’aigua… això és tot el que necessita una planta per a créixer. Després només queda esperar que les primeres fulles emergisquen. Per a Sara i per a Pierre, esperar és un joc de paciència. Què han sembrat? Germinarà? On tirarà arrels? Semilla és una peça de dansa, circ i teatre que fa florir tant les plantes com les idees.
«Laila, queta! Laila, no toques això! Laila, calla! Laila, pensa abans d’actuar! Centra’t! Quan la paraula no és suficient, el llenguatge del cos resulta ser el camí perquè la mare de Laila i el seu professor aconseguisquen entrar en el seu món. Laila és la història d’una jove amb TDAH que troba la seua motivació en el flamenc.»
Gaudir, delectar-se, alegrar-se, passar-ho bé. Ser capaç de mirar i, sobretot, d’escoltar el públic.
Crear un vincle pròxim amb l’espectador i des de de la fragilitat i honestedat del pallasso, fer partícips fins i tot els més escèptics! Un embolic de cordes que venen des de lluny. Un embull de pensaments i emocions que desemboquen i confluïxen en el riure i el joc, les ferramentes més útils i pures per a desfer nucs.
Espectacle intergeneracional.
Són una societat secreta de persones extremadament divertides i avorrides, apàtiques i passionals, poregoses i arriscades, directes i enigmàtiques, profundament compromeses i alhora indiferents. Lúcides. Obertes a milers de possibilitats.
Per moments, voldria pertànyer a aquella societat per a reviure tot el plaer i el dolor, tota la bellesa, tota la vida i la destrucció del procés de transformació més brutal en la vida d’una persona. Voldria entendre l’adolescència des de la maduresa, però és impossible, bro.
Només puc observar des de lluny i escoltar les seues veus, recordar la meua època i imaginar-me entre ells gaudint d’una adolescència infinita.
Una producció Escalante creada per Pont Flotant
D’on venen les paraules? Quina va ser la primera dansa? Què signifiquen els dibuixos abstractes en les grutes prehistòriques?
Amb Marc i Pauline, les preguntes filosòfiques esdevenen inspiració per a ballar i dibuixar i posar el món al revés ple de poesia. En un espai de joc emmarcat per pissarres negres i sòl blanc, tot es fa possible: dibuixar a les parets, ballar per tota la catifa i fins i tot fer que les coses es moguen.
L’obra, creada pel coreògraf Marc Lacourt i la il·lustradora Delphine Perret, és tot un desbordament dadaista i llibertari, en el qual la dansa es convertix en dibuix i el dibuix en dansa.
Mentre observen la naturalesa circumdant i els animals que l’habiten, les dues protagonistes se submergeixen per complet en el seu entorn natural: els moviments sinuosos de l’eruga, la majestuositat de l’os, la lentitud del caragol. Cada detall de la naturalesa es converteix en una inspiració.
Amb l’ajuda d’escultures de tela i teixits lleugers, donen vida a paisatges fantàstics buscant el seu possible “cau” per a resguardar-se de la foscor de la nit, del fred, de la pluja, del sol. Al final, l’espai escènic s’obri a la interacció amb el públic, on els xiquet/es poden experimentar amb l’escenografia, transformant-se en tota una experiència sensorial per a ells.
Compagnia TPO (Prato, Italia) en coproducció amb SardegnaTeatro i Fuorimargine Centro di Produzione
Amb la colaboració de Tuttestorie Festival
Sherezade és la història que conté totes les històries. Sherezade és un conte, dins d’un altre conte, que al seu torn viu tancat en un altre conte i, així, fins a l’infinit. Almenys, fins a les mil i una nits que dura este relat portat al teatre. La força de la paraula. Una jove i la seua astúcia. La maldat d’alguns governants. Música, dansa i teatre servits en la catifa d’un sultà. Acosteu-vos: El te està acabat de fer!
Espectacle-instal·lació, que gira al voltant de l’enginy, un atribut universal, atemporal i transversal, des d’una òptica artística i artesanal. Es mostra el procés de construcció d’un arc gegant de caixes molt pesades utilitzant com a premissa l’economia de l’esforç i del moviment. Es fa servir una tecnologia ancestral, però plena de vigència: la palanca, la corriola, la roda…
Premi a l’espectacle més innovador del TAC Valladolid 2022.
Premi Susana Herreras del Festival ARCA – Aguilar de Campoo, al millor espectacle «per ser un espectacle sorprenent, innovador, hipnòtic dins d’un gènere minoritari dins de les arts de carrer com són les instal·lacions», segons el jurat 2022.