Fora és un lloc

Tot el que coneixia del món eren aquelles quatre parets i una xicoteta finestra…Com és el vent?, com punxa una barba?, a què sona el silenci?, i un gos? Mamà què és fora? Fora, fill, fora és un lloc.
La xicoteta finestra va resultar ser una gran porta al món. Després del primer pas, la curiositat es va apropiar dels seus peus i la mateixa senda va ser la millor companyia.
En una espenta vital incontrolable, va descobrir el tacte de l’herba en les seues petjades, els rajos de sol escalfaven la seua pell, els ulls se li ompliren amb un cel d’allò més blau, va pensar que tot allò era tan sols per a ell i va voler vore més coses.
La vida l’esperava fora, i no està bé arribar tard…