Yo maté a Carmencita Polo

La joieria Restrepo espera una il·lustre visita… A Teresita l’embolcalla una aura safirina, urgent i ansiosa, i en l’abstracció del seu destí determinat, ens fa una inquietant confessió: «Jo vaig matar Carmencita Polo». Ací comença un viatge mental cap al passat, un viatge en el qual les paraules sonen a temps, a rugir de passos, veus i fusells, i en què ella, fragmentada entre present, passat i futur, es concentra a preparar el seu pla, el camí que la conduirà inexorablement als annals de la història, a l’eternitat.