Qui som?
L’Escalante és el projecte escènic públic per a la infància i la joventut pel que fa a tot l’Estat. Treballem colze a colze amb els professionals de les arts i la comunitat educativa per oferir les millors propostes escèniques als nostres espais col·laboradors i als municipis i centres escolars valencians.
El dia 2 de gener de 1995, enmig d’una representació de Nadal a L’Escalante, va arribar un dels més importants reconeixements, una carta provinent del Ministeri de Cultura, que diu que se li ha concedit la Medalla al Mèrit de les Belles arts en la seua categoria de plata. A partir d’ací, es produeixen una gran quantitat de felicitacions i adhesions. És l’evidència de la valoració de l’Escalante més enllà de les Torres de Serrans.
Amb ser el Premi més significatiu, mai han faltat en les prestatgeries de l’Escalante. Són molts els obtinguts, i de tots els camps, des de la crítica, als professionals, organismes públics, mitjans de comunicació…
Apostem pel planter valencià mitjançant una estratègia que inclou, més enllà de l’exhibició, programes formatius a través de l’Escola de Teatre i la producció de les propostes escèniques més innovadores. Així, l’Escalante s’ha convertit en una plataforma que ha servit per a impulsar i consolidar les trajectòries dels i les professionals de la dramatúrgia, la composició, la direcció, la interpretació, l’escenografia, els equips tècnics i tants altres referents de les arts escèniques valencianes.
Realitzant
Produccions
des del 1985
La màquina de Rube Goldberg (2023) – Allò que ens uneix (2023) – El xiquet que volia una falda escocesa (2022) – Rebel·lió (2022) – Xafar la gespa (2022) – Lluna (2022) – Cremallera (2020) – L’increïble assassinat d’Ausiàs March (2019) – Anna i la màquina del temps (2019) – Yolo (2018) – Pi (2018) Les 7 diferències (2018) i moltes més …
L’any 1985, la Diputació de València iniciava amb el Teatre dels Somnis una experiència teatral única a Espanya que es consolidaria anys després com el projecte escènic per a xiquets i joves més important de l’Estat: un centre teatral públic, amb una clara vocació pedagògica, que s’enriquiria després amb una oferta molt més àmplia que incloïa festivals, cicles, publicacions, una escola de formació i, finalment, un espai expositiu.
