María la Jabalina

Lola López, en una mena de teatre document, dóna veu a una miliciana anarquista nascuda al Port de Sagunt i afusellada el 1942 pel franquisme. L’exercici de memòria està fet amb distints llenguatges escènics que es combinen per enriquir la posada en escena de l’espectacle.

La dramatúrgia està construïda a partir de la combinació de dues estètiques distintes. D’una banda la documental, sustentada en informació autobiogràfica, i d’altra la lírica, que es recolza en poemes de Camus, Federica Montseny, Paca Aguirre, César Vallejo etc., la pròpia interpretació de la protagonista i en un espai sonor fortament suggeridor.