Feriantes és un homenatge a la fira, a les barraques, als trastos, a totes eixes persones que han entregat el seu temps i la seua vida venent il·lusió i diversió per tots els pobles i ciutats d’Espanya.
És, també, un recorregut per la història del nostre país. Un intent de portar a escena la fira, una declaració d’amor al seu passat i al present de totes eixes persones que tan generosament ens han regalat els seus testimoniatges. Una invitació a mirar la fira des d’un altre lloc.
Dos germans relaten el viatge del seu iaio i els seus germans per la Espanya en guerra, des del colp d’estat de Franco fins a l’exili a França. Una història narrada a través de les vivències que els van comptar i que ells, al seu torn, volen transmetre per a ajudar-los a entendre i recordar. Sucre i café per a parlar de la guerra civil i de la retirada; la cuina com a pati d’esbarjo, els objectes quotidians com a protagonistes, la taula del menjador com a tauler d’escacs de la nostra història compartida
Mingo estima molt el seu iaio, li agrada anar a sa casa i estar amb ell. Però un dia el visitarà i el iaio ja no està. Així comença un viatge fantàstic a través de les emocions per a arribar a comprendre el sentit de la vida. Una història sobre l’estima a les persones majors contada amb el llenguatge divertit dels titelles de guant, música en directe i un original teatret giratori.
Horta és un espectacle que recupera els valors arrelats en la terra i en els costums valencians més genuïns i ancestrals, contemporitzant-los i adaptant-los als interessos i els coneixements dels més menuts. Un recorregut itinerant a través dels diferents espais del teatre transformats en horta, on els sentits i els xiquets seran els protagonistes: tocar la terra, escoltar i cantar cançons, descobrir històries i objectes antics o olorar herbetes.
Millor espectacle per a xiquets i xiquetes dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2019
Festa, celebració, cultura i comunitat es troben durant el temps de carnestoltes al Madrid de 1568, de 1668 o de 2024. Durant el carnestoltes tot és possible, les normes canvien i el món es regix per paradoxes. La farra barroca, la festa, obri la porta a la música, la bogeria, la màgia o l’acrobàcia entre moixigangues, danses i gaubances. I, com tota subversió, l’objectiu radica a assenyalar la bogeria del passat i del present, remoure consciències i celebrar la nostra trobada.
Entre baguls, calaixos i teles, trobem un gran magatzem carregat de records…
Un viatge al cor del circ, entre els seus amagatalls i secrets, al lloc on tot és possible, en l’espai on convergixen la sorpresa i l’emoció, l’esglai i el riure, la il·lusió i la poètica, l’alegria i la festa, en poques paraules: al magatzem d’este gran circ.
Prepara’t per a endinsar-te en la seua ànima, prepara’t per a descobrir el meravellós món del circ!
A través dels ulls i l’oïda de Closka, una vella tortuga gegant, farem un viatge emocional per alguns dels llocs més curiosos del planeta. Agafant com a punt de partida alguns poemes de mestres del haiku com Masaoka Shiki, Matsuo Bashō o Natsume Soseki, busquem que estes paraules vagen més enllà de la contemplació i la necessitat que tenim com a xiquets d’explicar el món.
L’arbre del Teneré era una acàcia que va ser considerada durant molt de temps, l’arbre més solitari i aïllat de la terra.
Este arbre va ser l’últim supervivent d’un grup d’arbres que van créixer quan el desert era molt menys sec que hui, un temps en el qual eixa arena estava plena de llacs i vida. Però va arribar la desertificació i el nostre arbre va passar dècades en soledat. Fins que a principis del segle XX una caravana de tuaregs en direcció a Níger el va descobrir i l’acàcia va passar a ser un arbre referencial i venerat.
En 1973 un conductor embriac, va xocar contra ell i el va matar
el 9/01/25 a les 10:30h versió en anglés
el 10/01/2025 a les 12:00h versió en anglés
El meu millor amic, enguany, em revela els detalls del divorci amb el seu pare. I jo em pregunte: poden divorciar-se un pare i un fill? Per què se’n va de casa el fill? Què és un fill pròdig hui? Pertany a una generació de ploramiques? Som la generació dels mals fills? Hi ha mals pares? Matar al pare per a trobar la identitat és un tòpic gastat, un trauma cool? A poc a poc van apareixent les concrecions i em pregunte qui és el fill d’esta obra, qui és el pare, qui són tots els altres.
Colors és una instal·lació audiovisual amb discoteca final, recomanada d’1 a 6 any.
És un viatge a l’univers cromàtic en què aprenem els colors primaris i secundaris, com mesclar-los, en què explorarem de quin color són els habitants de la Terra i en el qual tot el món acabarà ballant.
Què ens poden transmetre els colors? Quina alegria ens poden aportar? Quin sentiment, quina passió, quin vincle?
Us hem dit que sou febles, insegurs, apàtics. Us hem dit que no us importa res i que sou fràgils, que les generacions anteriors som millors. Molt millors.
Una visita extraescolar a un museu acaba amb el llançament d’una beguda a un quadre. Alguns adolescents hi estan implicats. Potser va ser un accident. Potser no. El quadre és el de Sant Jordi matant el drac. També apareix una princesa, però no és tan important.
Després de llançar la beguda sembla que el drac sagna.
Us hem dit que sou inestables, peresosos, egoistes, cruels, que no accepteu un no per resposta. Us hem dit que sou una generació de vidre.
De veritat ho heu fet? De veritat sou tan febles?
En algun moment ella es va fixar en mi. Estava en un raconet del taller de mon pare, ara tancat. Feia anys, però, anys, anys, anys, que ningú la utilitzava. Quan la vaig obrir em va semblar molt estranya: era antiga, havia passat de moda però estava plena de ferramentes i entre elles, una xicoteta bola, una Bola. Ella, com jo, hauríem de descobrir, la història d’aquell espai, la història de l’amistat i d’estima per l’altre.
Davant de nosaltres, començava l’univers de FERRAMENT(R)ES.