Bajo el escenario de un antiguo teatro, un hombre cuida de un almacén muy especial: guarda títeres, vestuarios y decorados que ya no se usan y allí el olvidado no desaparece… se transforma y vuelve a estrenarse. Así, cuando todo acaba arriba, una nueva función empieza abajo.
¿Nos adentramos en su universo?
UN MONÓLOGO. Un contador de historias. Hoy cuenta cuentos. En este caso es un cuenta libros. Cuenta su libro. Uno. Sólo uno. Fahrenheit 451. Ese libro prohibido en esta sociedad de la censura incipiente, de la autocensura complaciente y del bienestar emocional. Un espacio. No importa cuál. Más que un espacio es un encuentro. Algo clandestino. No necesariamente en un escenario. Puede ser un garaje. Un bosque. Una esquina. Cualquier lugar donde las palabras puedan habitar.
La Piedra de Madera propone una experiencia de circo compartida donde niños, jóvenes, adultos y personas mayores se reúnen para crear la performance junto con los artistas. A través del equilibrio, el humor y la confianza, las escenas y el público se trasladan y transforman. Todo ello rodeado por los paisajes musicales de compositor Frantziscu Medda “Arrogalla”.
¿Será que la vida se trata de aprender a hacer bailar las piedras? ¿Y si nos unimos quizás incluso las piedras pueden llegar a ser fáciles de llevar?
A l’alba, un camió de l’arreplega del fem llança la càrrega en l’abocador de la ciutat. Entre les escombraries nouvingudes es troben una botella de vidre, presumida i malhumorada pel tracte rebut, i un periòdic molt educat i intel·ligent. Després de la sorpresa inicial i d’haver fet amistat amb altres habitants, un pal de fregar valent i una tomaca podrida, tímida i espantadissa, començaran a sospitar que aquell lloc pudent i abarrotat, no s’assembla gens a la planta de reciclatge on els havien dit que podrien tindre una segona i fins a una tercera o quarta vida.
L’aparició d’un grup de residus tòxics complica una trama en la qual també es veurà involucrat Olmo, un jove que ha anat a l’abocador amb l’esperança de trobar una caçadora que el seu germà ha tirat al fem.
Abocador és un espectacle dirigit a públic infantil, juvenil i familiar amb el qual s’aconseguix d’una manera amena i divertida, reforçar la consciència ecològica i, en particular, la necessitat imperiosa d’una participació en el procés de reducció, reutilització i reciclatge dels residus.
En esta ciutat, quan arriba la nit, quan cau la foscor, la màgia pren els carrers.
Si ho observes bé, descobriràs com encara n’hi ha qui desafia l’impossible i es rebel·la cada nit.
Esta ciutat no és el que sospitaves, no s’assembla a res del que hages pogut veure.
Segur que no t’imaginaves que descobriries una ciutat tan viva a la nit!
Com en el barret del Petit Príncep, n’alcem l’ala i descobrim junts tots els animals que puguem imaginar. Viatgem junts a Àfrica, Àsia o Amèrica buscant una zebra que siga negra amb les ratlles blanques o blanca amb les ratlles negres, o una girafa esvelta i bella que de xicoteta era curiosa; o un cocodril que en l’aigua és perillós i en la terra és molt tranquil. En la nostra selva admetem una marieta i un ratolí? Per què no?
Viatjarem a tots estos llocs? I els animals… deuen eixir d’un barret de copa alta o potser d’un calaix?
En els núvols” es la historia de mi amigo.
Mi amigo a veces se siente diferente. Mi amigo a veces saldría volando como un globo y se colaría en el universo. Mi amigo tiene un amigo que es una ¡nube!
“En els núvols” es una obra donde las pompas de jabón se convierten en títeres y donde la imaginación se apodera de todo.
Thauma és un viatge per un cap meravellat. Un joc poètic en el qual es confonen dalt i baix, el fons i la figura, el gran i el xicotet, creant diverses maneres de veure el mateix. Apel·la a l’humor, la bellesa, el misteri i l’inesperat, i seguix els codis de la novel·la gràfica i el teatre d’objectes, proposant un paisatge que s’obri a poc a poc, revelant el seu interior.
L’obsessió d’una xica amb el Conte de Nadal ha fet que des de xicoteta busque la forma perfecta de contar la història de Dickens. Una obsessió nascuda d’una insòlita tradició familiar, que va iniciar la seua àvia: cada any, un membre de la família compra una edició diferent del llibre que han de llegir just abans del sopar de la nit de Nadal.
A través de maquetes, objectes i mecanismes, i proveïda d’una proximitat i un relat íntims, ens fa reviure la nit en la qual li va canviar la vida a Scrooge, i ens col·loca en un present en el qual la literatura i l’art tenen el poder d’il·luminar els nostres dies.
Marceline fusiona la danza contemporánea y la música barroca (con un cuarteto de cuerdas, una bailarina y una soprano) en una escenografía poética e inmersiva, con abundante tecnología y participación para todo tipo de público, incluidos bebés y niño/as pequeños. Cuenta la historia de Marcelino Orbés, un payaso nacido en España que fue referente de Charles Chaplin y Buster Keaton. El público se sienta en el escenario, y se invita a adultos, bebés y niños a participar activamente en el espectáculo.
Una coproducción de Naves de Matadero /Teatro El Español de Madrid
Una llàgrima pot ser la gota que vessa el got
A Pablito li ronda pel cap des de fa un temps un núvol que ni el deixa veure el sol, ni ballar, ni escriure. A més, li lleva llum al seu somriure i fins i tot els trons li fan mal a la panxeta. Pablito sap que perquè eixe núvol desaparega, primer ha de ploure. En esta odissea de barri, acompanyarem un heroi que el que vol és plorar, perquè després de la tempesta sempre arriba la calma.
La mestra i la seua xicoteta classe han construït junts una bella escola, una escola en el bosc on caben tots els animals.
La paraula més estimada per la nostra mestra és llibertat, per la qual cosa vol que la seua classe cresca lliurement.
Desgraciadament, els majors comencen una guerra que obligarà els nostres protagonistes a deixar arrere la seua somiada escola, una escola construïda des de l’amor i la cura mútua.
La història de La maestra és un intent boig i bonic de ser lliure i feliç.