En la nostra última producció de la temporada, creada per CRIT, hem volgut revisar la figura del gran poeta Ausiàs March, un dels referents més valuosos del patrimoni literari valencià.

 

Co-escrita per Anna Marí  i Daniel Tormo, i dirigida per la mateixa Marí, L’increïble assassinat d’Ausiàs March naix de la voluntat compartida d’indagar en els nostres clàssics literaris i donar-los a conéixer. Una voluntat, ha explicat la companyia, que “té un clar objectiu de divulgació de la nostra literatura però també respon a una sèrie de preguntes que portem fent-nos com a companyia des de fa anys: fins a quin punt som fills del nostre passat? Com afecta la història i la literatura de tots els temps el nostre imaginari col•lectiu actual? És necessari conéixer el nostre passat per a poder ser plenament conscients del nostre present i poder construir el nostre futur tant des del punt de vista de l’artista com des del punt de vista del ciutadà?”.

Núria Martín, Panchi Vivó, Rebeca Izquierdo i els mateixos Daniel Tormo i Anna Marí, caracteritzats amb el vestuari de Tonuca Belloch, són els actors que ens faran viure en primera persona L’increïble assassinat d’Ausiàs March. Un espectacle policíac “concebut com un thriller, ple de suspens en què es reconstrueix un assassinat ocorregut hui en dia però que té alguna cosa a veure amb el poeta valencià”. I són els mateixos poemes de March els que configuren la banda sonora d’aquesta obra, amb la música original de Panchi Vivó, i que aniran cantats o acompanyats amb música actual: “En conjunt, un espectacle modern, trepidant, original, a vegades còmic i a vegades ple de misteri”, comenta CRIT.

L’efecte obvi que té el pas dels segles sobre la llengua, ha sigut un dels reptes principals que la companyia CRIT ha tingut per apropar la memòria del poeta i el seu context històric al públic juvenil. “Fa quasi 600 anys que Ausiàs March va escriure els seus poemes i la nostra llengua ha canviat des d’aleshores. Nosaltres estem molt a favor de les versions modernitzades dels clàssics  per a apropar la literatura d’altres temps al nostre temps. A l’espectacle, les poesies d’Ausiàs March que apareixen estan modernitzades. Algunes fins a l’extrem de dir-se en prosa o de cantar-se a ritme de rock”.

La producció del Teatre Escalante Yolo, creada per la Cia. Lucas Escobedo, ha sigut reconeguda en la Fira Europea d’Arts Escèniques per a Xiquets i Xiquetes (FETEN) amb el Premi al Millor Espectacle de Teatre de Gran Format i al Millor Espai Sonor.

Amb un destacat perfil pedagògic i interpretat per un grup d’artistes valencians amb sòlides trajectòries en el circ, el teatre i la música, Yolo, acrònim de ‘You Only Live Once’ (només es viu una vegada) és un espectacle innovador de circ contemporani que celebra la vida amb acrobàcies, malabarismes i llançaments impossibles al ritme de la música i les cançons en directe.

Estrenada el novembre passat al Palau dels Arts i amb totes les seues representacions amb un cent per cent d’ocupació i el cartell d’entrades exhaurides, Yolo és la primera producció estrictament de circ que desenvolupa una institució valenciana amb un equip d’artistes nascuts o residents a València. 

Per a la Cia. Lucas Escobedo, rebre el Premi al Millor Espectacle de Teatre de Gran Format i Espai Sonor en l’última edició de FETEN ha sigut una “experiència brutal, una gran alegria amb la qual es reconeix el treball d’un equip gegant que va més enllà de la fitxa artística i tècnica que signa Yolo i que s’estén a tot el meravellós equip del Teatre Escalante, al qual volem agrair el seu treball i confiança en nosaltres, i a totes les persones, que són moltes, que ens han acompanyat, animat i ensenyat a exercir aquest ofici”. Agraïment especial també, “a les hereues de José Agustín Goytisolo i Gabriel Celaya per deixar-nos utilitzar alguns dels seus poemes en Yolo i per la seua felicitació després d’una de les funcions de Gijón en les quals van estar presents”. Al que afegeix: “No podem estar més contents amb aquests reconeixements i ens agradaria continuar celebrant-ho, si pot ser, damunt d’un escenari”. I així ho faran, perquè participaran en la gira que promou la Diputació de València per 10 municipis de la província a partir del mes d’octubre i ja estan tancant calendari amb diverses ciutats espanyoles per presentar l’espectacle la pròxima temporada.

Durant el mes de gener la companyia valenciana El Pont Flotant va estar impartint un taller de creació escènica a l’Escola Permanent per a Professionals de les Arts Escèniques de l’Escola Escalante. Els assistents van viure tres setmanes intenses però molt profitoses! Tot un luxe aprendre a crear amb ells.

 

 

 

 

La última edición del Premio de Teatro Infantil Escalante ha recalado en la actriz, dramaturga, directora y diseñadora de vestuario teatral Sònia Alejo Martínez por su obra Cremallera, una propuesta que profundiza en el drama de los refugiados y en la sororidad, la relación de solidaridad entre las mujeres en la lucha por su empoderamiento.

El jurado, presidido por Jaume Pérez y compuesto por Esther Alabor, Gemma Miralles i Ramón Rosselló, ha acordado por unanimidad conceder el galardón a esta obra “por su temática, que nos acerca a la realidad de los niños y niñas refugiadas y ayuda a crear conciencia social en la infancia, por los valores que transmite, como por ejemplo: la sororidad…”. Por otro lado, a pesar de la dureza de la realidad que trata, ha señalado el jurado, “destaca la poética y la sensibilidad del lenguaje empleado, además de la originalidad en la busca de nuevas formas, relacionando el teatro con las artes visuales”.

El premio de Teatro Infantil Escalante, que reconoce la mejor obra inédita de literatura dramática para público infantil en valenciano, está dotado con 5.000 euros y la publicación del texto por la editorial Bromera.

Para Sonia Alejo (Castelló, 1972) siempre es una alegría recibir un galardón pero el del Escalante “es especial porque viene de un referente nacional en el teatro para la niñez y la juventud y formar parte de su gran tarea desarrollada a lo largo de los años es un privilegio”. Este reconocimiento le ha llegado a la dramaturga “en un momento de reafirmación personal sobre la escritura para niñas y niños y de la manera de abordarla”. Cremallera, confiesa, le ha quitado “el miedo a escribir para ellas y recibir un premio por el resultado”. Un obra que cuenta la historia “de tres niñas en una tienda de campaña de un campo de refugiados europeo, concretamente el de Calais, y de cómo se enfrentan a sus miedos y como las superan con la amistad y la sororidad”.

L’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), a partir d’un encàrrec del Centre Teatral Escalante, organitza les Jornades al voltant de la Creació de Teatre Infantil i Juvenil. Aquestes jornades inclouen diferents activitats. Una d’elles és la realització d’un taller d’aproximació a la dramatúrgia per a xiquetes i xiquets. El taller serà impartit per la dramaturga i docent de la RESAD Itziar Pascual, que aportarà als assistents exercicis, recomanacions, reflexions teòriques i recursos específics per a la creació de textos adreçats a aquest tipus de públic.

El taller d’escriptura anirà complementat per una trobada al voltant de l’escriptura de teatre infantil i juvenil. Aquesta trobada serà posterior al taller i estarà oberta al públic. “Considerem important que hi haja una ampla representació de dramatúrgies per a la infantesa i la joventut, amb varietat de procedència i del tipus de treball que realitzen”, comenten des de l’associació.

L’AVEET ha convidat a participar a diferents dramaturgs i dramaturgues que escriuen habitualment teatre per a la infantesa i joventut. I han incidit en la presència d’autores i autors tant de la Comunitat Valenciana com d’altres comunitats autònomes que treballen en aquest àmbit.

Completa aquestes jornades la trobada amb Suzanne Lebeau, dramaturga canadenca i referent imprescindible en la nova escriptura teatral per als més menuts. L’associació ha volgut donar-li a aquesta trobada un caràcter proper i la xarrada es desenvoluparà “al voltant d’un cafè”. L’objectiu és que puga esdevindre un espai per a conèixer d’a prop el treball de Lebeau i per intercanviar d’experiències entre professionals d’una manera pràctica, vivencial i participativa.

Amb aquestes jornades, AVEET i el Centre Teatral Escalante pretenen estimular la creació de textos teatrals per a la infantesa i la joventut de la nostra dramatúrgia.

El taller es celebrarà els dies 19, 20 i 21 de juny, seguit per la trobada al voltant de l’escriptura de teatre infantil i juvenil el divendres 22. Tot aquest primer bloc tindrà lloc a la seu de SGAE a València (Blanqueries, 6). La trobada amb Suzanne Lebeau es celebrarà el diumenge 15 de juliol.

Les dues trobades estan obertes al públic en general i són gratuïtes amb inscripció prèvia a través del correu escriptoresiescriptorsteatrals@gmail.com.

La nostra producció YOLO, creada per la companyia Locus Lucas arriba aquest dimecres 20 de març a Feten 2019 per a desplegar el seu món sonor i circense d’energia, lluita, força i ritme i cantar-li a la vida amb tots els colors.

https://www.youtube.com/watch?v=xf6lefMFZb0

Requisits

-Per a presentar les obres s’haurà d’omplir a través d’internet la instància, en la qual s’indicarà només el pseudònim (no el nom real) i títol de l’obra, i adjuntar un exemplar en PDF de l’obra. En la primera pàgina del pdf es farà constar el títol de l’obra i el pseudònim (no el nom real) de l’autor.

-Haurà d’imprimir la sol·licitud, fins al , presentar en el Registre General d’Entrada de la Diputació de València (Plaça de Manises, núm. 4 baix, 46003 València) o per qualsevol de les formes previstes en la normativa vigent, incloent lo següent:

a) La instància que ha imprés en l’omplir el formulari en internet.
b) Obra impresa, en format paper. En la primera pàgina de l’obra es farà constar el títol de l’obra i el pseudònim (no el nom real) de l’autor.
c) Sobre tancat. En l’exterior del sobre s’indicarà el títol de l’obra i el pseudònim de l’autor. En l’interior, s’inclourà lo següent: 

• Dades de l’autor (nom, cognoms, direcció, telèfon de contacte,

• Fotocòpia del DNI,

• Breu referència biogràfica i

• Declaració jurada de que la novel·la és original i inèdita, que està lliure de qualsevol compromís d’edició i no està pendent de resolució en un altre concurs literari).

  Important: La presentació de l’obra és anònima. Per tant, necessàriament ha de fer-se baix pseudònim. L’obra quedarà desqualificada si el nom real de l’autor s’esmenta en qualsevol part dels documents presentats (excepte en l’interior del sobre tancat).

Documentació a aportar

• – Instància
  – Obra impresa en format paper.
  – Sobre tancat amb les dades de l’autor en el seu interior.

Solicitud Premi de Teatre Infantil Teatre Escalante

Convocatòria PDF

BOP

El Teatre Escalante produeix el primer muntatge de la companyia valenciana El Pont Flotant adreçat a públic infantil. La proposta, programada del 26 de març al 6 de maig en el Teatre Talia, és una reflexió sobre la diversitat i porta per títol Les set diferències.

El llenguatge del cos, la música, el joc, l’humor i la mescla de les històries reals dels intèrprets amb la ficció són alguns dels ingredients d’un espectacle que reflexiona a propòsit del que realment ens separa i ens uneix a les persones.

Les set diferències ens mostra en escena a persones de trets físics i d’orígens ben distints. Sobre l’escenari pugen sis intèrprets, dos valencians i quatre procedents de Guinea Equatorial, Bangladesh, Perú i Xina. Hi ha pells negres, blanques, roses; ulls allargats, redons; llavis grossos, prims; africans, asiàtics, europeus… Un munt de formes i colors, un ventall de llengües, de costums i de maneres d’entendre la vida que resumeixen la diversitat humana amb què convivim dia a dia.

 

 

Un munt de caixes

 “El gran repte ha estat en com adreçar-nos al públic infantil, com acostar-nos a ell conservant el nostre llenguatge, la nostra mirada personal. Pensar, sentir des de nosaltres però amb un ull en eixa mirada curiosa, ràpida (sempre van per davant), atenta, inquieta i exigent dels xiquets perquè els resulte atractiu, entretingut, suggeridor. I, al mateix temps, documentar-nos sobre el seu coneixement i les seues opinions sobre el tema. La nostra mirada a través de la seua”, detallen Pau Pons i Jesús Muñoz, que assumeixen la dramatúrgia i el protagonisme de la vuitena obra de la companyia. Els seus altres dos membres, Joan Collado i Àlex Cantó, s’encarreguen en aquesta ocasió de la producció i l’escenografia.

L’escenari està conformat per una taula, quatre cadires i un assortiment de caixes que guarden tot tipus d’objectes. Per la seua qualitat practicable, les caixes han donat molt joc a la companyia per a jugar, com ho farien els xiquets, i inventar històries. Així mateix, les caixes tenen un gran paper simbòlic, doncs representen el viatge, la mudança i el canvi.

“És tot allò que t’emportes quan te’n vas a un altre lloc, però també, per defecte, tot allò que no cap, que no pots emportar-te. Les caixes són els records, la memòria, per això també ens ajuden a reconstruir part d’eixes històries”, completen Pons i Muñoz.

 

Reflexió en família

El Pont Flotant acosta el seu llenguatge directe, contemporani i íntim als més menuts en aquest cant a la curiositat, la naturalitat i l’humor amb què els xiquets i xiquetes viuen “la diferència”. Però també obri un espai per a reflexionar en família sobre les dificultats que de vegades trobem a l’hora de relacionar-nos amb persones molt diferents.

La diferència és un aspecte ineludible en aquests temps. D’ací, la necessitat de posar en peus una obra infantil sobre aquest tema. En Les set diferències el discurs apunta al fet de subratllar que la diferència existeix i que és important conèixer-la, perquè quan no es coneix o no es vol conèixer és quan sorgeixen els problemes, els malentesos i les intoleràncies.

“És evident que existeixen diferents costums, tradicions, creences, punts de vista… i que s’han d’intentar entendre i, sempre, respectar. Però, en tot cas, és un camí d’anada i tornada: tan important és per als que vivim ací i rebem a persones que vénen d’altres països com per a les persones que arriben de fora i es queden ací a viure”, puntualitzen els dramaturgs i intèrprets.  

El director artístic del Teatre Escalante, Josep Policarpo, i la secretària general de l’associació Clásicas y Modernas, Marina Gilabert, han signat aquest matí l’adhesió del centre d’arts escèniques de la Diputació de València a les Temporades Igualtat.

Amb aquest compromís, el Teatre Escalante s’ha convertit en el primer teatre especialitzat en públic infantil a adherir-se a una iniciativa a la qual ja s’han sumat 57 entitats públiques espanyoles, entre elles, el Centre Dramàtic Nacional i el Festival de Teatre Clàssic d’Almagro.

El Teatre Escalante ratifica així el seu suport a la participació femenina en la producció i programació d’espectacles per a xiquetes i xiquets. Tant sobre l’escenari, com en les àrees de producció, difusió, gestió i comunicació.

“En el teatre infantil hi ha hagut molt treball per a fer evolucionar i eliminar els biaixos masclistes en els contes, on les xiquetes han ocupat posicions d’inferioritat i de subordinació, així que és summament significatiu que el Teatre Escalante s’unisca a les Temporades Igualtat”, aplaudeix la vicepresidenta de Clàssiques i Modernes, Margarita Ramón-Borja.

Les Temporades Igualtat aspiren a una cultura paritària i a un art escènic plural i inclusiu, d’acord amb la realitat democràtica del nostre temps. L’objectiu que es pretén és facilitar des de la societat civil el compliment de la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes de març de 2007, així com les directrius europees de la Carta d’Igualtat d’Accés i Oportunitats de 2009.

“Com demà exercim el nostre dret a vaga, hui fem homenatge al Dia de la Dona amb aquest conveni que persegueix l’augment de la visibilització de les dones en els espectacles programats i produïts pel centre cultural de la Diputació de València”, ha assenyalat la delegada de Teatres, Rosa Pérez Garijo. Per la seua banda, la diputada ha recordat que sumar-se a aquesta iniciativa cerca “reafirmar el camí cap a la paritat, que ja venim implementant des de fa temps”.

La desigualtat en xifres

La gran desigualtat de gènere existent en el sector de les arts escèniques s’ha posat de manifest en la publicació anual de l’estudi “On estan les dones?” a càrrec de la Fundació Sgae. Les conclusions de l’última anàlisi publicada, la corresponent a la temporada 2015-2016, assenyalen que del total dels espectacles, tan sols el 18,4% dels textos eren d’autoria femenina, i el 17,3%, versionats, adaptats o amb dramatúrgia realitzada per dones. Les xifres milloraven quan l’estudi se centrava en l’autoria coreogràfica, on el percentatge pujava al 44%.

En termes de direcció, els muntatges comandats per una director es limitaven a un 21,9%, i la direcció musical es va valorar en un 5,8%. De fet, l’àmbit musical és el més castigat amb el desequilibri de gènere, amb un 6,2% de partitures signades per compositores.

Finalment, pel que fa al sostre de cristall en els llocs d’alta responsabilitat, els recintes escènics dirigits per dones aconsegueixen un nimi 20,8%.

Compromís segellat

“Aquesta iniciativa ha vingut impulsada per la necessitat de treballar de forma activa per la igualtat. Les institucions públiques hem de marcar el camí i intentar que vagen sumant-se altres agents socials”, ha argumentat el director.

En el projecte que acompanyava la candidatura a coordinador artístic dels Teatres de la Diputació de València, Josep Policarpo ja parlava del model de teatre com a servei públic. De resultes, l’any passat es va fer un estudi contrastat de la presència de la dona en tots els camps d’acció de les arts escèniques. Les primeres conclusions es varen presentar a la Mostra d’Alcoi i el propòsit és continuar fent-ho cada any.

Entre les responsabilitats que ha assumit el teatre valencià es troben les de l’ús d’un llenguatge inclusiu, encaminar-se cap a un equilibri en la programació dels textos escrits per dones i per homes, permetre la igualtat d’accés per als llocs de responsabilitat tant a elles com a ells, vetlar per la igualtat salarial i el repartiment de les responsabilitats.

“El teatre infantil és un viver molt rellevant de canvi cultural, perquè proposa a les xiquetes i els xiquets un canvi d’estereotips en el protagonisme de la vida. Enhorabona al Teatre Escalante per impulsar aquesta transformació”, reconeix Margarita Ramón-Borja.

El Teatre Escalante s’instal·la a la Sala Russafa de l’11 de febrer a l’1 de març amb una oferta de tres espectacles que responen a tres disciplines teatrals diferents i complementàries. La proposta s’agrupa sota el nom Escena Diversa i convoca a un trio de companyies que combinen la reflexió amb l’entreteniment mitjançant el teatre d’objectes, els visuals, la música clàssica, els titelles i la dansa.

Així, la prestigiosa formació granadina La Maquiné visita la ciutat de València amb una recreació estilitzada de contes tradicionals. Caputxeta Roja, Cigronet, Blancaneus i La Ventafocs s’alternen i entrecreuen en El bosque de Grimm de l’11 al 15 de febrer. El punt de partida i fil conductor d’aquest espectacle sense paraules és la suite de Maurice Ravel Ma mère l’Oye, inspirada en els contes de fades. “La música és la paraula de l’espectacle”, explica Joaquín Casanova, cofundador de la companyia al costat d’Elisa Ramos.

Per a documentar el projecte, tots dos van realitzar lectures sobre psicoanàlisis i contes populars, i revisat l’obra d’artistes romàntics i de fotògrafs contemporanis interessats en l’univers dels contes de fades, en una fugida de l’endolçament Disney.

La companyia va ser reconeguda per aquest treball amb el Max 2014 al millor espectacle infantil i el Premi Teatre Andalús/SGAE en la mateixa categoria el 2013.

 

El lleó que no sabia rugir

La Baldufa Companyia de Teatre se servirà dels animals de la sabana africana per a apuntar solucions per al bullying en Safari, programada del 18 al 22 de febrer. L’obra conserva els dos protagonistes d’un muntatge previ de la companyia, Embolic a la Granja: en Pinyot i en Carabassot. Ara, aquests dos personatges ens expliquen el conflicte en què s’han trobat després d’haver rebut la notícia que els advertia de la misteriosa desaparició d’un lleó.

“Tenim el convenciment que per mitjà de l’educació i el treball es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permeten una convivència dolça i tranquil·la”, valoren des de la companyia lleidatana.

Un cocodril abusiu, un lleó que no sap rugir i una girafa, un mico, i un elefant que fan la punyeta serviran d’exemple sobre la ferocitat i la crueltat amb la qual sovint es tracten els xiquets. La preocupació dels protagonistes és similar a la dels pares i els mestres.

 

La solidaritat amb l’aigua

Completa aquest cicle Agua de luna, una faula ecologista de la Compañía Improvisada. A través de les aventures de dues gotes d’aigua salada, els xicotets descobriran els valors de la col·laboració, el respecte a la igualtat, la diversitat i l’amistat.

El espectacle està format per 10 escenes, introduïdes por un text en àudio, evocant la lluna o l’aigua, de cinc grans escriptors de la literatura hispànica i universal. La peça de dansa narra el viatge d’una gota d’aigua arrossegada fins a les profunditats marines després d’una tempestat. Allí començarà el seu periple cercant el camí de tornada a casa a través dels diferents paisatges de l’aigua en el nostre planeta: el fons de l’oceà, les grutes i aigües subterrànies, les deus, els rius, les llacunes, les tempestes, la pluja tranquil·la, els tolls infinits, els canals i el mar. En la seua aventura es trobarà amb éssers màgics, cadascun dels quals li ensenyarà com conviure de forma més ecològica i sostenible amb l’aigua.

L’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (Avetid), l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) i representants sindicals han subscrit aquest matí el primer conveni col·lectiu dels actors i actrius valencians, pel qual s’estableixen uns salaris mínims per als professionals, així com condicions per a espectacles, assajos, gires, temporades i vestuari.

L’acord s’ha aconseguit després de dues dècades de reivindicacions. Fins hui es funcionava amb els convenis de Madrid i Barcelona, de manera que 2018 passarà a la història per l’assoliment d’un conveni propi valencià, amb aplicació efectiva tant en el sector públic com en el privat. 

 

El Teatre Escalante és una de les institucions públiques que ha assumit de bon grat les condicions del conveni. En paraules del director artístic, Josep Policarpo, “la seua inexistència posava de manifest la precarietat del sector. La firma del conveni ajuda a la normalització del teatre valencià i a crear un teixit industrial en les arts escèniques”.

Per la seua banda, a diputada de Teatres, Rosa Pérez Garijo, ha afirmat rotundament huí al Teatre Principal durant la signatura del conveni: “La Diputació està implicada més que mai en la producció teatral amb segell valencià. Aquest pacte entre els professionals i la patronal suposa un pas endavant en la dignificació de les condicions laborals del sector”.