Skip to main content

Què desitge fer en escena?

Un curs per a intèrprets o creadors de qualsevol disciplina: actrius, actors, ballarines, ballarins, cantants, poetes, poetisses, dramaturgues, dramaturgs, músics…

  • Què t’agradaria fer en escena?
  • xxxxxxxx
  • Fes-ho
  • Com?!
  • Ho veurem.

Un curs on provar i investigar sobre la creació escènica.
Un espai per a dotar de valor poètic les nostres accions en escena i integrar en la nostra “creació” estímuls d’altres disciplines i persones.

A partir d’un grup de treball multidisciplinar integrat per diferents perfils artístics crearem un espai de confiança on volcar els desitjos més ocults que tenim com artistes. El procés será redissenyar estos anhels amb l’ajuda d’altres llenguatges i buscar la forma escènica i suficientment poética que els suporte.

Perduts en l’escena

Des de el primer batec fins a les portes de l’escena. Des de la imatge que es inquieta fins al dibuix d’un instant. Traduir el pensament en situacions. El teatre no és més que un cúmul de situacions. Un eco de la humanitat. Un treball basat en l’observació d’allò quotidià. Fugir de les idees i endinsar-se en els fets. De la miserable i brusca contemplació del nostre entorn diari.

Treballem amb allò personal i poètic per a destil·lar-ho en tràgic i còmic. D’una papallona a un tornado. Compartir amb els i les alumnes el mètode de creació de la nostra companyia La Teta Calva. Un procés de navalla multiusos on allò polièdric i carent de rumb s’enfoca en una sola direcció escènica basada en la prova, l’error i la ceguesa constant.

L’assaig i el taller és el lloc dels esdeveniments. Nadar en la incógnita, caminar en la deriva, és senyal de grans troballes. Esbrossar el propi bosc una vegada i una altra. Impulsos amagats, treballs orfes i que han quedat oblidats en el terreny de la inseguretat serán la ferramenta d’un treball on les incògnites ens servirán d’aliades per a la construcción d’un inici d’un text dramàtic. Posar-nos en mans de l’altre. Desvincular-nos del nostre material i treballar l’alié.Deixar- nos modelar per allò insospitat i mirar amb altres mirades.

Un laboratori on la dramatúrgia, l’actuació i la direcció es conjuguen en un entramat d’impulsos creatius, de paisatges escènics on l’experimentació i la cerca seran la llavor i pot ser la collita…

La paraula i el cant (Una simbiosi musical)

Si triem qualsevol text de la nostra literatura teatral universal, descobrim que per a interpretar als personatges és necessari investigar-los, descobrir-los i posar en boca les paraules que l’autor ha volgut contar-nos.

Açò comporta unes inflexions vocals, que segons el com, el quan i el perquè, deuran d’interpretar-se amb una musicalitat expressiva determinada.

Alhora, si triem una partitura musical, deurem d’investigar i descobrir perquè l’autor ha volgut contar-nos la seua historia amb registres diferents i tonalitats variades, per a que els sons convertits en melodía s’expressen amb harmonia. Açò fa que allò que escoltem ens faci sentir diferents sensacions que desenvolupem amb l’escolta.

Si unim estes dos formes artístiques, sense perdre els matisos interpretatius ni musicals, ampliant la capacitat vocal i sonora, deixant que el cos mostre el que sent, crearem una manera d’expressió que no és nova, però teatral, musical i emocionalment rica.

És el que defineix com Teatre Musical.

En aquest taller treballarem escenes dels musicals “Chicago”, “Te quiero eres perfecto”, “Los miserables”, “Rent”, “La familia Adams”… Depenent de la quantitat d’alumnes i de quants siguen homes i dones.

Contingut

  • Entrenament vocal.
  • Entrenament físic.
  • Coneixement i elaboració dels personatges.
  • Tractament de l’estil.
  • Muntatge de les escenes.

IMPORTANT:
Els alumnes necessitaran portar roba còmoda i aprendre’s un text i una cançó
que mane el professor
.

Totes eixes coses que realment estan passant

Una escena no és només la interpretació d’un acte o la construcció de sentit, sinó la vivència d’una experiència. Interpretacions i sentits existeixen però travessar una situació donada és el nucli de l’escena. Estar en escena és sostindre la relació amb el que està passant.

En aquest curs treballarem la ficció (un text teatral) enfocant-nos exclusivament a utilitzar elements tangibles i perceptibles. El real, singular, present i concret (est, aquesta, ací i ara) servirà d’accés a l’imaginat.

Els actors aniran perdent la por d’adaptar-se i participar d’eixes coses que realment estan passant. Celebrarem el present, dinàmic, canviant i viu. Observar, interactuar, utilitzar, integrar, incorporar elements presents de manera conscient i lúdica. L’objectiu últim del curs no és resoldre, mostrar el resultat acabat d’una escena triada sinó arribar a poder valdre’ns d’ella com a mitjà per a dialogar amb el present. No busquem afermar un lloc al qual arribar sinó consolidar un lloc des que partir.

Totes eixes coses que realment estan passant són oportunitats i no amenaces. No sempre encaixen amb el preconcebut, ens posen en problemes o ens incomoden. Però ens espavilen, ens obrin els ulls, activen la nostra curiositat, ens connecten i embullen amb el món. Ens posen en relació amb la realitat. Ens commouen i ens obrin a l’altre. No són la conclusió de res, sinó una obertura, un començament de viatge.

Partir del que està passant i no del que hauria de passar a més d’entrenar l’observació, atenció i consciència escènica, ajuda a donar una resposta realista a estímuls i situacions que sorgeixen en escena, fomenta una interacció real i ofereix eines per a la construcció de personatges en funció del que és materialment accessible en l’entorn escènic. Apel·lar un mitjà comú i compartit allunyant-nos de prejudicis, codis i estereotips enriqueix les nostres actuacions i brinda una experiència teatral més convincent per al públic.

La tècnica i l’atenció

La veu pren forma en el cos i el cos s’expressa a través de la veu. La riquesa vibracional, energètica i presencial d’una veu sana íntimament lligada al cos, és vital per al treball escènic. Cada ser és una veu, un carisma, una presència i junts descobrirem els nostres registres vocals i com aquests afecten i incideixen en la interpretació. Ser un mateix, tindre veritat, carisma, ser genuïna, són elements primordials per a treballar la veu, el cant, el crit, l’alegria o l’esquinçament. Serà un camí d’autoexploració fonamentat en la tècnica, l’observació, la fisiologia i la pràctica de múltiples i variats enfocaments que desperten una consciència vocal. Com a professional i investigadora apassionada de la veu, dir que, només la tècnica, et dona la llibertat per a gaudir en escena i comunicar-te amb les i els espectadors.

Amor, humor, rigor

Partint de la meuapròpia i particular experiència, diversa, eclèctica i molt variada, l’objectiu d’aquest taller és compartir amb vosaltres, d’una manera pràctica, aquest viatge. He repetit autora o autor, directora o director molt poques vegades. Amb la qual cosa, el meu camí com a actriu ha estat adaptar-me, beure de totes les fonts, harmonitzar el meu parer i els de les persones amb qui he treballat. El meu mètode d’interpretació beu de tots els llibres que he llegit, dels cursos que he fet, però, sobretot, de les meues pròpies experiències com actriu. Tot allò que he trobat i m’ha servit per a continuar aprenent, sense perdre il·lusió, capacitat de joc, sentit de l’humor i ganes. Us propose treballar escenes (de dos, de tres, i potser alguna de 4), triades entre les obres en què he participat i conec un poquet. Passarem per comèdia i drama amb textos clàssics i contemporanis.

L’étude o anàlisi activa del text

Una escena resolta en improvisació psíquica, física i verbal sobre la base d’un traç o d’un tema acordat. L’étude és la lectura del text a través de les cames, la lectura pràctica de l’obra de l’autor que s’insereix en l’emoció, excloent-lo del raciocini. Est, recorre el text des de l’Èxode fins a la Circumstància Principal. Es denomina étude, a la improvisació que segueix la composició de manera precisa, sense passar necessàriament per les rèpliques del text.

Amb el mètode del étude, l’alumne coneix les regles que han d’aplicar-se tant als diàlegs com als monòlegs en la composició del text, amb la finalitat de poder aprofundir en el joc teatral. Entra en coneixement amb la gramàtica del mètode actiu del text, amb l’arquitectura de l’acció.

S’alterna sobre l’escena el treball teòric i analític, experimentacions, assajos pràctics i consells concrets (concernent a la preparació i la conducta dels *études i la presentació de la composició, seguits d’explicacions).

ESTUDI-LABORATORI

Dirigeix i concentra l’estudi sobre l’acció. Aquesta es desenvolupa en dos moviments de transformació:

  • La transformació del text literari en text escènic per part del director d’escena cap al joc del comediant.
  • La transformació per part del comediant de la composició suggerida pel director d’escena per a l’acció, el joc.

En conseqüència, l’objecte de joc està lligat a l’anàlisi de text. A través d’aquesta transformació, tant el director d’escena com el comediant desenvolupen les seues propostes escèniques.

La composició del text, és l’ordre de successió, suposa una de-construcció dels primers elements (anàlisis) i una nova elaboració. La composició és un treball de lectura del text per a l’acció. Tot el joc del comediant segueix una composició que pot ser del propi text o del seu natural escènic. Per a això utilitzarem el concepte de étude.

Contingut

  • Com posar en moviment, en acció, en vida, el text dramàtic.
  • L’anàlisi dramàtica (línia d’acció transversal).
  • Distinció entre improvisació i étude.
  • Existir en l´étude.
  • Conduir el joc amb el company (seguint l’acció transversal).
  • Reconéixer i secundar-se en les estructures psicològiques i estructures lúdiques.
  • Les regles de la construcció del monòleg.
  • L’art del diàleg i l’art de la composició.

Objectius

  • Activar a la persona en el joc
  • Unió entre acció física i existència psíquica
  • Relació entre creador escènic i autor teatral

Text seleccionat per a l’estudi

“La gaviota”, de A.Chéjov.

L’actor, la creació i l’escena

Objectiu

Compartir i desenvolupar eines concretes i pràctiques per a l’actuació. Ampliar el registre creatiu i l’autonomia. Anàlisi de text. Retrobar l’espai de cerca i indagació que nodrisca i reavive el nostre desig i potència creadora.

Dinàmica de l’entrenament

Exercització per a incorporar els objectius tècnics plantejats en relació al text, a la comunicació, la imaginació i l’acció. Assaig i pràctica d’escenes (per parelles) que assemblen un assaig on el professor (director) explora i desenvolupa al costat de l’alumne (actor-actriu) diferents operacions que funcionen com a eines útils i decisives per al treball de l’actuació.

Contingut

La subtil, però enorme diferència entre actuar i accionar, entre estar i mostrar. Representar un pensament o una emoció o aconseguir un vertader procés de pensament que produïsca una emoció genuïna nascuda en l’ací i ara que ens proposa l’escena. La idea és pensar un actor independent, amb propostes pròpies, que tinga les estratègies per a proposar i resoldre les escenes i les armes necessàries per a dur a terme les seues idees; així com la mal·leabilitat per a incorporar les propostes de la direcció i transformar-les en motors propis que enriquisquen el seu treball. L’enemic major per a un actor és l’actuació, si aquesta se situa per davant de la pròpia acció del personatge, apareixent així (com a simple representació), quan l’ocupació de l’actor es dispersa i no troba el focus que el concentre en el seu objectiu. L’anàlisi del text ha de servir-nos com un impulsor, més que com un panorama inabastable0 que ens genera impotència. Els personatges i les seues diferents capes de veritat, contradicció, mentides i transicions poden sorgir d’una anàlisi profunda però pràctica que ens revele unitats definides que íntegrament conformen el mapa del personatge. En relació a l’acció necessitem definir quin significat real té per a nosaltres aqueixa paraula. Si acordem que l’ocupació essencial del personatge és la modificació (ja siga de l’altre o de si mateix) per tant aquest és el seu objectiu, trobem que l’acció és un eix que ens organitza el pensament i l’actuació. L’emoció sorgirà del xoc natural de l’objectiu del personatge amb la seua oposició (conflicte) sumat a les circumstàncies humanes que ho conformen, aconseguint així una emoció genuïna i no forçada des de l’actuació.

Requeriments

Els treballs seran en parelles pel que es demana la selecció d’un company o companya i triar un material que tots dos senten útil per a treballar durant el taller. En cas de no poder trobar parella almenys portar proposta d’escenes perquè en la primeres classes puguem organitzar els duos restants.

Cerca i mescla de llenguatges escènics en la creació

El món de la creació és tan apassionant com temut.
La por davant el foli en blanc. El buit d’un creador abans de començar un projecte. Els dubtes. Les pors… i com en el procés creatiu van a poc a poc quedant arrere quan aprens a gaudir del camí i t’oblides del resultat.

El joc forma part d’un escenari comú davant el món de la creació.
Provar com un xiquet el faria, a transformar, imaginar, fantasiar. Indagant en els interessos
personals per a aconseguir un llenguatge propi.

“Que records”
“Mira què sé fer”
“A mi m’agrada”
“L’objecte”
“No et pots perdre això”
“L’artista còpia, el geni roba”
“A jugar”
“I ara a mesclar”

D’una manera teoricopràctica proposarem diferents detonants creatius que ens ajuden a trobar material útil per als nostres projectes. Buscarem diferents maneres de comptar les nostres propostes o inquietuds partint des dels propis interessos i a través del joc com a manera d’anul·lar el judici i d’arribar al primari.

Per a què serveix el teatre?

Per a què serveix el teatre? Per a què serveixen els clàssics? Per què necessitem un teatre popular de qualitat? Quines són les tendències contemporànies en l’escriptura teatral?

Intentarem donar respostes a totes aquestes preguntes, i, si tens obra escrita, la podem analitzar.

Trepitjar l’escena + Malabars, un univers

Trepitjar l’escena:

Trepitjar l’escena és diferent de trepitjar la vida; semblança però una altra cosa. Ens centrarem en el treball corporal que necessitem per a posar el cos (i la veu) al servei de l’acció. Aprofundirem en les eines tècniques necessàries per a trepitjar l’escena amb llibertat i amb precisió. Abordarem pilars fonamentals del treball interpretatius com són presència, energia, actitud, focus, pols, tensió, ritme i els posarem a l’abast de la mà per a identificar-los, nomenar-los, reconéixer-los i que passen a formar part del nostre vocabulari artístic. Farem un treball que va des de la tècnica cap a la creació tant de manera individual com col·lectiva.

Malabars, un univers:

Endinsar-se en el món dels jocs malabars és acostar-se a la fallada, a l’error, a la caiguda, i això, fa por. Relacionem la fallada amb “fer-lo malament” o “fer el ridícul” o “fracassar”, i, per a res, és això el que volem amb la nostra vida. Però el llenguatge està ple de llocs comuns que ens conviden a fer aqueix pas avant, malgrat la por, per a véncer aqueix obstacle, aqueixa pedra en el camí i saltar. Els malabars ens obrin una porta meravellosa al món del circ, del joc i la diversió. Acceptem que la caiguda forma part de tot aprenentatge i que l’única cosa que tenim/volem fer és acatxar-nos a agafar la pilota i tornar a llançar-la per a continuar practicant. I quan un truc ens ix i ja ho sabem fer (estem en equilibri, sense por, sense fracassar) intentarem fer un altre més difícil i, llavors, volta a començar. Però la recepta és fàcil: Camí/llance, Ensopegada/em cau la pilota, m’alce/coix la pilota i així fins a l’infinit. Els malabars són un art apassionant i divertit. Veuen a comprovar-ho!

Actuar

Actuar. Posar entre nosaltres uns actes, unes imatges, unes paraules, unes idees. Recollir el que això porta. Acollir les conseqüències de l’acte. De l’acte d’actuar. El que l’acte, la imatge, la paraula, la idea, flama. Actuar i transformar l’estat de les coses, difuminar les línies, desdibuixar fronteres. Augmentar, ocultar, tibar, suspendre, esclatar, retindre, desplegar, interrompre, replegar… El que l’actuació fa, la seua manera d’escriure l’escena, de tramar l’expressiu, de *entramar. Perquè l’actuació no és alguna cosa abans de donar-se, abans d’esdevindre, propose una sèrie de pràctiques per a abordar mentre s’actua. Unes maneres possibles de relació amb el fet de “estar actuant“. No hi ha abans ni després, hi ha “durant”. Serà ací on es jugue aquest entrenament, en la duració de l’esdeveniment de l’actuació.