Blog Archives

Un curs per a intèrprets o creadors de qualsevol disciplina: actrius, actors, ballarines, ballarins, cantants, poetes, poetisses, dramaturgues, dramaturgs, músics…

• Què t’agradaria fer en escena?
• xxxxxxxx
• Fes-ho
• Com?!
• Ho veurem.

Un curs on provar i investigar sobre la creació escènica.
Un espai per a dotar de valor poètic les nostres accions en escena i integrar en la nostra “creació” estímuls d’altres disciplines i persones.

A partir d’un grup de treball multidisciplinar integrat per diferents perfils artístics crearem un espai de confiança on volcar els desitjos més ocults que tenim com artistes. El procés será redissenyar estos anhels amb l’ajuda d’altres llenguatges i buscar la forma escènica i suficientment poética que els suporte.

Des de el primer batec fins a les portes de l’escena. Des de la imatge que es inquieta fins al dibuix d’un instant. Traduir el pensament en situacions. El teatre no és més que un cúmul de situacions. Un eco de la humanitat. Un treball basat en l’observació d’allò quotidià. Fugir de les idees i endinsar-se en els fets. De la miserable i brusca contemplació del nostre entorn diari.

Treballem amb allò personal i poètic per a destil·lar-ho en tràgic i còmic. D’una papallona a un tornado. Compartir amb els i les alumnes el mètode de creació de la nostra companyia La Teta Calva. Un procés de navalla multiusos on allò polièdric i carent de rumb s’enfoca en una sola direcció escènica basada en la prova, l’error i la ceguesa constant.

L’assaig i el taller és el lloc dels esdeveniments. Nadar en la incógnita, caminar en la deriva, és senyal de grans troballes. Esbrossar el propi bosc una vegada i una altra. Impulsos amagats, treballs orfes i que han quedat oblidats en el terreny de la inseguretat serán la ferramenta d’un treball on les incògnites ens servirán d’aliades per a la construcción d’un inici d’un text dramàtic. Posar-nos en mans de l’altre. Desvincular-nos del nostre material i treballar l’alié.Deixar- nos modelar per allò insospitat i mirar amb altres mirades.

Un laboratori on la dramatúrgia, l’actuació i la direcció es conjuguen en un entramat d’impulsos creatius, de paisatges escènics on l’experimentació i la cerca seran la llavor i pot ser la collita…

Si triem qualsevol text de la nostra literatura teatral universal, descobrim que per a interpretar als personatges és necessari investigar-los, descobrir-los i posar en boca les paraules que l’autor ha volgut contar-nos.

Açò comporta unes inflexions vocals, que segons el com, el quan i el perquè, deuran d’interpretar-se amb una musicalitat expressiva determinada.

Alhora, si triem una partitura musical, deurem d’investigar i descobrir perquè l’autor ha volgut contar-nos la seua historia amb registres diferents i tonalitats variades, per a que els sons convertits en melodía s’expressen amb harmonia. Açò fa que allò que escoltem ens faci sentir diferents sensacions que desenvolupem amb l’escolta.

Si unim estes dos formes artístiques, sense perdre els matisos interpretatius ni musicals, ampliant la capacitat vocal i sonora, deixant que el cos mostre el que sent, crearem una manera d’expressió que no és nova, però teatral, musical i emocionalment rica.

És el que defineix com Teatre Musical.

En aquest taller treballarem escenes dels musicals “Chicago”, “Te quiero eres perfecto”, “Los miserables”, “Rent”, “La familia Adams”… Depenent de la quantitat d’alumnes i de quants siguen homes i dones.

Contingut

• Entrenament vocal.
• Entrenament físic.
• Coneixement i elaboració dels personatges.
• Tractament de l’estil.
• Muntatge de les escenes.

IMPORTANT:
Els alumnes necessitaran portar roba còmoda i aprendre’s un text i una cançó
que mane el professor.

Una escena no és només la interpretació d’un acte o la construcció de sentit, sinó la vivència d’una experiència. Interpretacions i sentits existeixen però travessar una situació donada és el nucli de l’escena. Estar en escena és sostindre la relació amb el que està passant.

En aquest curs treballarem la ficció (un text teatral) enfocant-nos exclusivament a utilitzar elements tangibles i perceptibles. El real, singular, present i concret (est, aquesta, ací i ara) servirà d’accés a l’imaginat.

Els actors aniran perdent la por d’adaptar-se i participar d’eixes coses que realment estan passant. Celebrarem el present, dinàmic, canviant i viu. Observar, interactuar, utilitzar, integrar, incorporar elements presents de manera conscient i lúdica. L’objectiu últim del curs no és resoldre, mostrar el resultat acabat d’una escena triada sinó arribar a poder valdre’ns d’ella com a mitjà per a dialogar amb el present. No busquem afermar un lloc al qual arribar sinó consolidar un lloc des que partir.

Totes eixes coses que realment estan passant són oportunitats i no amenaces. No sempre encaixen amb el preconcebut, ens posen en problemes o ens incomoden. Però ens espavilen, ens obrin els ulls, activen la nostra curiositat, ens connecten i embullen amb el món. Ens posen en relació amb la realitat. Ens commouen i ens obrin a l’altre. No són la conclusió de res, sinó una obertura, un començament de viatge.

Partir del que està passant i no del que hauria de passar a més d’entrenar l’observació, atenció i consciència escènica, ajuda a donar una resposta realista a estímuls i situacions que sorgeixen en escena, fomenta una interacció real i ofereix eines per a la construcció de personatges en funció del que és materialment accessible en l’entorn escènic. Apel·lar un mitjà comú i compartit allunyant-nos de prejudicis, codis i estereotips enriqueix les nostres actuacions i brinda una experiència teatral més convincent per al públic.

La veu pren forma en el cos i el cos s’expressa a través de la veu. La riquesa vibracional, energètica i presencial d’una veu sana íntimament lligada al cos, és vital per al treball escènic. Cada ser és una veu, un carisma, una presència i junts descobrirem els nostres registres vocals i com aquests afecten i incideixen en la interpretació. Ser un mateix, tindre veritat, carisma, ser genuïna, són elements primordials per a treballar la veu, el cant, el crit, l’alegria o l’esquinçament. Serà un camí d’autoexploració fonamentat en la tècnica, l’observació, la fisiologia i la pràctica de múltiples i variats enfocaments que desperten una consciència vocal. Com a professional i investigadora apassionada de la veu, dir que, només la tècnica, et dona la llibertat per a gaudir en escena i comunicar-te amb les i els espectadors.

Una escena resolta en improvisació psíquica, física i verbal sobre la base d’un traç o d’un tema acordat. L’étude és la lectura del text a través de les cames, la lectura pràctica de l’obra de l’autor que s’insereix en l’emoció, excloent-lo del raciocini. Est, recorre el text des de l’Èxode fins a la Circumstància Principal. Es denomina étude, a la improvisació que segueix la composició de manera precisa, sense passar necessàriament per les rèpliques del text.

Amb el mètode del étude, l’alumne coneix les regles que han d’aplicar-se tant als diàlegs com als monòlegs en la composició del text, amb la finalitat de poder aprofundir en el joc teatral. Entra en coneixement amb la gramàtica del mètode actiu del text, amb l’arquitectura de l’acció.

S’alterna sobre l’escena el treball teòric i analític, experimentacions, assajos pràctics i consells concrets (concernent a la preparació i la conducta dels *études i la presentació de la composició, seguits d’explicacions).

ESTUDI-LABORATORI

Dirigeix i concentra l’estudi sobre l’acció. Aquesta es desenvolupa en dos moviments de transformació:

• La transformació del text literari en text escènic per part del director d’escena cap al joc del comediant.
• La transformació per part del comediant de la composició suggerida pel director d’escena per a l’acció, el joc.

En conseqüència, l’objecte de joc està lligat a l’anàlisi de text. A través d’aquesta transformació, tant el director d’escena com el comediant desenvolupen les seues propostes escèniques.

La composició del text, és l’ordre de successió, suposa una de-construcció dels primers elements (anàlisis) i una nova elaboració. La composició és un treball de lectura del text per a l’acció. Tot el joc del comediant segueix una composició que pot ser del propi text o del seu natural escènic. Per a això utilitzarem el concepte de étude.

Contingut

• Com posar en moviment, en acció, en vida, el text dramàtic.
• L’anàlisi dramàtica (línia d’acció transversal).
• Distinció entre improvisació i étude.
• Existir en l´étude.
• Conduir el joc amb el company (seguint l’acció transversal).
• Reconéixer i secundar-se en les estructures psicològiques i estructures lúdiques.
• Les regles de la construcció del monòleg.
• L’art del diàleg i l’art de la composició.

Objectius

• Activar a la persona en el joc
• Unió entre acció física i existència psíquica
• Relació entre creador escènic i autor teatral

Text seleccionat per a l’estudi

“La gaviota”, de A.Chéjov.

El món de la creació és tan apassionant com temut.
La por davant el foli en blanc. El buit d’un creador abans de començar un projecte. Els dubtes. Les pors… i com en el procés creatiu van a poc a poc quedant arrere quan aprens a gaudir del camí i t’oblides del resultat.

El joc forma part d’un escenari comú davant el món de la creació.
Provar com un xiquet el faria, a transformar, imaginar, fantasiar. Indagant en els interessos
personals per a aconseguir un llenguatge propi.

“Que records”
“Mira què sé fer”
“A mi m’agrada”
“L’objecte”
“No et pots perdre això”
“L’artista còpia, el geni roba”
“A jugar”
“I ara a mesclar”

D’una manera teoricopràctica proposarem diferents detonants creatius que ens ajuden a trobar material útil per als nostres projectes. Buscarem diferents maneres de comptar les nostres propostes o inquietuds partint des dels propis interessos i a través del joc com a manera d’anul·lar el judici i d’arribar al primari.

Trepitjar l’escena:

Trepitjar l’escena és diferent de trepitjar la vida; semblança però una altra cosa. Ens centrarem en el treball corporal que necessitem per a posar el cos (i la veu) al servei de l’acció. Aprofundirem en les eines tècniques necessàries per a trepitjar l’escena amb llibertat i amb precisió. Abordarem pilars fonamentals del treball interpretatius com són presència, energia, actitud, focus, pols, tensió, ritme i els posarem a l’abast de la mà per a identificar-los, nomenar-los, reconéixer-los i que passen a formar part del nostre vocabulari artístic. Farem un treball que va des de la tècnica cap a la creació tant de manera individual com col·lectiva.

Malabars, un univers:

Endinsar-se en el món dels jocs malabars és acostar-se a la fallada, a l’error, a la caiguda, i això, fa por. Relacionem la fallada amb “fer-lo malament” o “fer el ridícul” o “fracassar”, i, per a res, és això el que volem amb la nostra vida. Però el llenguatge està ple de llocs comuns que ens conviden a fer aqueix pas avant, malgrat la por, per a véncer aqueix obstacle, aqueixa pedra en el camí i saltar. Els malabars ens obrin una porta meravellosa al món del circ, del joc i la diversió. Acceptem que la caiguda forma part de tot aprenentatge i que l’única cosa que tenim/volem fer és acatxar-nos a agafar la pilota i tornar a llançar-la per a continuar practicant. I quan un truc ens ix i ja ho sabem fer (estem en equilibri, sense por, sense fracassar) intentarem fer un altre més difícil i, llavors, volta a començar. Però la recepta és fàcil: Camí/llance, Ensopegada/em cau la pilota, m’alce/coix la pilota i així fins a l’infinit. Els malabars són un art apassionant i divertit. Veuen a comprovar-ho!