Skip to main content

Blog Archives

Older posts
Newer posts

Actuar des de la relaxació

Quan els actors ens pugem a un escenari o ens posem davant d’una càmera, tenim dues obligacions: exhibir-nos (despullar nostre jo) i ser creguts pels espectadors que, abrigallats per la foscor de la sala, fan l’esforç de posar-se en el nostre lloc.

Al meu entendre, hi ha diverses claus perquè aqueixa simbiosi o identificació de l’espectador amb l’artista es donen de la manera més directa possible; aqueixes claus són: no “mirar” i “sentir” l’altre, si no “veure” i “escoltar” l’altre, la  comprensió de “allò que es diu” (i per tant, de “allò que no es diu”), l’energia del personatge, i parlar o comunicar a “l’altre” de la manera més honesta possible sense pensar en “com dir” la següent frase.

Bé, tot l’anterior podria resumir-se en una sola paraula: Relaxació.

Tècnica vocal i interpretació

Contingut

  • La meua veu.
  • Coneixement pràctic del meu timbre de veu. Articulació i so.
  • Aspectes tècnics, psicològics i emocionals de la veu. Veu i personalitat.
  • Consiència de la pròpia respiració.
  • Escalfaments destinats a diferents tipus d’energia i diferents tipus de cançons.
  • Actuar la música.
  • Manxa i control de l’aire.
  • Sense tècnica no hi ha interpretación al teatre musical.

 

El cos al servei de la veu (Treball amb Alejandra García)

Aquesta vegada utilitzarem el cos com a eina de la veu, com a espai i llar. Treballarem dinàmiques clau per a albergar totes les necessitats del treball vocal i el posarem al seu servei a cada moment del procés de  l’aprenentatge/entrenament

Esperpento

“Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos del callejón del gato dan el Esperpento”

   —Max Estrella

Es tracta d’una imatge deformada de la realitat, o de la imatge fidel d’una realitat deforme?

La desconstrucció del personatge.

La premissa que el nostre caràcter i personalitat (el nostre personatge vital) és una construcció, en funció de defensa i adaptació a un mitjà hostil com és la societat i la cultura. Utilitzarem els patrons eneagramatics bàsics assimilats als pecats capitals, com a punt de partida. A través del joc i els recursos sensorials, transcendir els elements psicològics dels personatges per a accedir als cossos poètics de les actrius i actors. Utilitzarem com a pretextos una selecció d’escenes i personatges de l’univers valleinclanesco, així com textos/situacions d’autors  contemporanis: Sanzol, Cabestany…

Seminari Celso Giménez

Sempre pense que hi ha pocs contextos per a centrar-se en la “composició escènica”.

Què és allò que no és únicament text, ni moviment, ni actuació? On podem aprofundir en els significats, en el ritme, en les eines compositius? Hi ha escoles de cinema, escoles d’escriptura, però rares vegades escoles de creació escènica.

Passarem uns dies pensant i provant com ens agradaria que fora la nostra pròxima obra. Pense aprofitar aquestes sessions per a, a través exercicis de creació, compartir imaginacions, desitjos, inspiracions.

Vegem fins a on arribem.

El bufó en l’actualitat

Xavi Castillo ens apropa el tipus de teatre que fa als escenaris des de fa molts anys. Un teatre popular, satíric, bufonesc on, a partir de l’humor i la comèdia, tractem temes tant d’actualitat com textos clàssics. Un teatre adreçat a tot tipus de públic que, a més dels escenaris, ha estès a altres àmbits com la televisió o a internet.

A partir d’aquestes experiències al curs es tractaran en els següents temes:

  • 1. EL JOGLAR – EL BUFÓ
    El seu paper en l’actualitat.
  • 2. LA SÀTIRA POLÍTICA
    Com utilitzar la paròdia a partir dels temes d’actualitat.
  • 3.- EL TREBALL DEL COS
    La pantomima. Els gestos. La veu. Utilitzar tots els elements necessaris per fer humor.
  • 4. IMPROVISACIÓ I
    Escenes creades a partir d’improvisacions.
  • 5. IMPROVISACIÓ II
    Escenes creades a partir de textos clàssics.
  • 6. EL JOC
    Precisament eixa és la base del curs i de la faena de la seua companyia: El joc, la joguera. Volem que siga un taller de teatre lúdic, divertit, creatiu… d’allò que dius: “Xé, se m’ha passat en un bufit”.

Treball corporal i improvisació

Treball corporal:

En este curs descobrirem el potencial corporal que tenim treballant individualment amb les nostres possibilitats, no amb les limitacions. L’expressió i tècnica corporal a través del llenguatge no verbal, així com incentivar la bona comunicació ment cos.

  • Respiració.
  • La economia del moviment.
  • Control psíquic físic i mental.
  • Disponibilitat.
  • Calfament i repàs d’estat físic.
  •  

Improvisació:

La Improvisació com a ferramenta de supervivència en el camp de la creativitat és fonamental també per a descobrir i potenciar la relació amb els altres a través d’una bona escolta.

 

Continguts:

Tècniques d’improvisació i creació d’escenes improvisades

El curs de tècniques d’improvisació és una introducció a les tècniques, creació i desenvolupament d’escenes teatrals improvisades a partir de les possibilitats de cada persona, descobrint i millorant totes les facetes artístiques, l’humor, el drama i sobretot la naturalitat de la interpretació. La creativitat escènica quan parlem de la improvisació naix quan l’improvisador és capaç de crear a partir del blanc mental, saber construir un espai, un personatge, una situació, etc.

 

 

 

Tècnica vocal en la interpretació de teatre i teatre musical

Contingut

  • La meua veu.
  • Coneixement pràctic del meu timbre de veu.
  • Articulació i so.
  • Aspectes tècnics, psicològics i emocionals de la veu.
  • Veu i personalitat.
  • Consiència de la pròpia respiració.
  • Escalfaments destinats a diferents tipus d’energia i diferents tipus de cançons.
  • Actuar la música.
  • Manxa i control de l’aire.
  • Sense tècnica no hi ha interpretación al teatre musical.

Què fer amb l’altre

Un curs per a actors, ballarins, directors, músics, cantants i poetes.

Contingut

  • Què t’agradaria fer a l’escena?
  • Fes-ho.
  • Com?
  • Amb l’altre.

Un curs on probar-nos i investigar en la nostra disciplina, integrar en la nostra creació estímuls d’altra i dotar de valor poètic les nostres accions en escena.

El projecte consistirà en la creació d’un grup de treball multidisciplinari integrat per diferents perfils artístics i la creació d’un espai de confiança on bolcar els nostres desitjos més ocults com artistes. El procés consistirà a dissenyar estos anhels amb l’ajuda d’altres llenguatges i buscar la forma escènica i poètica que els sustente.

El joc de la interpretació

L’actor no és un mer reproductor de textos o idees alienes; si no el principal responsable de la narració dramàtica, part fonamental de la representació dramàtica, creant el personatge a partir del text i de la seua aportació personal. Aplicar les potencialitats ja adquirides, recrear la veritat des del joc interpretatiu, la imaginació i dinàmica entre escoltar i  reaccionar, són els objectius d’aquest curs per a trobar l’essència de l’art de l’actuació.

Del terra a dalt del tot

La meva proposta és treballar el cos a fons, la nostra condició física, per descobrir i potenciar al màxim les nostres habilitats. Fa anys que intento unificar diverses tècniques que, al llarg del temps, m’han donat molt bon resultat a l’hora de ballar, a partir de la pròpia experiència. Treballar la potencialitat del terra com a eina base per a recollir la seva energia i, amb ella, enlairar-nos cap al més alt. Potenciar la respiració amb la tècnica del Txi Kung buscant l’enfortiment intern. En resum, treballar de dins cap a fora. A banda d’això, durant el taller també:

  • Buscarem el creador que tots portem dins, a través de la improvisació i a partir d’una idea, una emoció, un text…
  • Qualsevol pauta ens serveix d’excusa per arribar a la composició.
  • Utilizarem la paraula com a eina per al moviment.
  • Desenvoluparem la idea del coach entre els uns i els altres, podent d’aquesta manera experimentar el moment, tant de ser dins com fora d’una coreografia.

Ultraficció, reenactments i textualitats expandides

A partir de la plantejament formal que articula el recorregut artístic de les obres del Conde de Torrefiel i que se sustenta en la idea que l’espectacle final ocorre al cap de l’espectador, volem explorar amb els participants, els dispositius dramatúrgics que permeten tractar la paraula com a element rítmic, musical i ambiental en una escena, transcendint la seua funció d’intel·ligibilitat.

Al llarg de la sessions d’aquest curs, El Conde de Torrefiel, vol activar un procés d’investigació proposant una metodologia pràctica, tant a nivell individual com grupal, per a explorar la potencialitat de la paraula com a element escènic des d’una perspectiva plàstica, estructural, conceptual i escenogràfica. A aquest efecte es duran a terme exercicis per a tractar formes textuals en escena a través de diferents eines com la videoprojecció i especialment per a aquestes sessions, ens centrarem en les possibilitats de la veu pre-gravada i el playback per a crear dissonàncies i re-significar els moviments en escena. Es dedicarà un temps important a la composició escènica des de l’estètica i al potencial conceptual de la formalitat sota la premissa de l’intèrpret com a part activa en la creació de material.

En termes teòrics i per a ampliar els coneixements del camp dels llenguatges escènics contemporanis, es donarà un espai setmanal a l’observació de l’ús de la paraula en escena a partir del visionat del repertori internacional de les últimes dècades i al debat al voltant d’aquestes pràctiques, tant en relació amb el context històric i cultural en el moment de la seua creació, com en relació a la mirada des del pati de butaques.

Fem comèdia

Contingut

Com més va més em refermo en el convenciment que el sentit de l’humor és un dels regals més preciosos que ens pot fer la naturalesa. Bé, dic la naturalesa, però també hi hauria d’afegir l’experiència… la vida. Cadascú té el seu propi sentit de l’humor, i aquest és únic, personal i intransferible. Hi ha qui en té per donar i per vendre, i hi ha qui en té molt poc. Però, tot i així, està clar que es pot cuidar, alimentar, desenvolupar i fer créixer. Tant a la vida com al teatre.

A partir del treball d’escenes d’autors que hagin excel.lit en la comèdia en èpoques diverses, mirarem de trobar maneres de fer aflorar el nostre propi sentit de l’humor, de deixar que fluexi, de confrontar-nos-hi, de fer-nos-hi amics i de fer-lo brillar. Investigant tots els ressorts per fer que aparegui a escena: l’elocució del text, la composició corporal, les emocions, l’atmosfera, el ritme… I ho farem amb l’altre, amb el company d’escena, treballant l’escolta activa, el respecte i la generositat, conscients que al teatre un i un sempre sumen més que dos. Intentarem descobrir la manera de fer compatibles la teatralitat i l’organicitat, l’efectivitat escènica i la veritat.

 

Older posts
Newer posts