Dirigit a professionals d’arts escèniques de les distintes disciplines que vullguen descobrir l’espai públic com a espai escènic i creatiu.
Revisarem estètiques, tècniques, formats i processos que ens ajudaran a crear amb l’espai públic per a trovar-nos un món escènic ple de mirades i complicitats emocionals.
Taller teòric i pràctic per a mostar-te una realitat diferent dels llocs habituals.
Aquesta vegada utilitzarem el cos com a eina de la veu, com a espai i llar. Treballarem dinàmiques clau per a albergar totes les necessitats del treball vocal i el posarem al seu servei a cada moment del procés de l’aprenentatge/entrenament
Xavi Castillo ens apropa el tipus de teatre que fa als escenaris des de fa molts anys. Un teatre popular, satíric, bufonesc on, a partir de l’humor i la comèdia, tractem temes tant d’actualitat com textos clàssics. Un teatre adreçat a tot tipus de públic que, a més dels escenaris, ha estès a altres àmbits com la televisió o a internet.
A partir d’aquestes experiències al curs es tractaran en els següents temes:
En este curs descobrirem el potencial corporal que tenim treballant individualment amb les nostres possibilitats, no amb les limitacions. L’expressió i tècnica corporal a través del llenguatge no verbal, així com incentivar la bona comunicació ment cos.
La Improvisació com a ferramenta de supervivència en el camp de la creativitat és fonamental també per a descobrir i potenciar la relació amb els altres a través d’una bona escolta.
El curs de tècniques d’improvisació és una introducció a les tècniques, creació i desenvolupament d’escenes teatrals improvisades a partir de les possibilitats de cada persona, descobrint i millorant totes les facetes artístiques, l’humor, el drama i sobretot la naturalitat de la interpretació. La creativitat escènica quan parlem de la improvisació naix quan l’improvisador és capaç de crear a partir del blanc mental, saber construir un espai, un personatge, una situació, etc.
Un curs per a actors, ballarins, directors, músics, cantants i poetes.
Un curs on probar-nos i investigar en la nostra disciplina, integrar en la nostra creació estímuls d’altra i dotar de valor poètic les nostres accions en escena.
El projecte consistirà en la creació d’un grup de treball multidisciplinari integrat per diferents perfils artístics i la creació d’un espai de confiança on bolcar els nostres desitjos més ocults com artistes. El procés consistirà a dissenyar estos anhels amb l’ajuda d’altres llenguatges i buscar la forma escènica i poètica que els sustente.
A partir de la plantejament formal que articula el recorregut artístic de les obres del Conde de Torrefiel i que se sustenta en la idea que l’espectacle final ocorre al cap de l’espectador, volem explorar amb els participants, els dispositius dramatúrgics que permeten tractar la paraula com a element rítmic, musical i ambiental en una escena, transcendint la seua funció d’intel·ligibilitat.
Al llarg de la sessions d’aquest curs, El Conde de Torrefiel, vol activar un procés d’investigació proposant una metodologia pràctica, tant a nivell individual com grupal, per a explorar la potencialitat de la paraula com a element escènic des d’una perspectiva plàstica, estructural, conceptual i escenogràfica. A aquest efecte es duran a terme exercicis per a tractar formes textuals en escena a través de diferents eines com la videoprojecció i especialment per a aquestes sessions, ens centrarem en les possibilitats de la veu pre-gravada i el playback per a crear dissonàncies i re-significar els moviments en escena. Es dedicarà un temps important a la composició escènica des de l’estètica i al potencial conceptual de la formalitat sota la premissa de l’intèrpret com a part activa en la creació de material.
En termes teòrics i per a ampliar els coneixements del camp dels llenguatges escènics contemporanis, es donarà un espai setmanal a l’observació de l’ús de la paraula en escena a partir del visionat del repertori internacional de les últimes dècades i al debat al voltant d’aquestes pràctiques, tant en relació amb el context històric i cultural en el moment de la seua creació, com en relació a la mirada des del pati de butaques.
Aquest taller és una introducció per a aquells intèrprets que desitgen començar a escriure els seus propis textos i posar-los en escena. Treballarem la construcció de xicotets monòlegs (text i interpretació) que partiran de l’imaginari dels participants.
El taller tindrà diverses fases:
Un curs on probar-nos i investigar en la nostra disciplina, integrar en la nostra creació estímuls d’altra i dotar de valor poètic les nostres accions en escena.
El projecte consistirà en la creació d’un grup de treball multidisciplinari integrat per diferents perfils artístics i la creació d’un espai de confiança on bolcar els nostres desitjos més ocults com artistes. El procés consistirà a dissenyar estos anhels amb l’ajuda d’altres llenguatges i buscar la forma escènica i poètica que els sustente.
Un curs per a actors, ballarins, directors, músics, cantants i poetes.
Curs al voltant de la noció de creació del personatge. Quan un personatge apareix en escena sempre ve amb una motxilla damunt, amb cicatrius i, sobretot, amb anhels. Els anhels, el desig, i el que fem per complir-los tracen el mapa de les nostres dites i els nostres dolors. L’intèrpret ha d’entrar en escena sabent d’on ve, quin llaç li unix a la resta, què vol aconseguir d’ells. En este curs, al llarg de tres setmanes, intentarem aprofundir en les ferramentes que els actors i actrius tenen per a construir tot el background del personatge, la qual cosa ho fa únic. Només coneixent el detall i treballant sobre ell podem sorprendre.
“Com més lliure és la interpretació de l’actor, més gran és el plaer que obté el públic”.
– David Mamet –
Què t’he de contar, a tu, que tu no sàpigues? O pugues saber? No és la meua pretensió ensenyar res sinó, en acció i col·laboració, motivar l’aprenentatge. El que opine del treball de la interpretació no justificaria suficientment aquest taller, si estem d’acord que d’opinions no es pot discutir. Però no, per això, renunciarem a debatre. També haurem de practicar amb escenes. I endinsar-nos un poc en la història, en la filosofia, les matemàtiques, la química i la física quàntica. I, per descomptat, la música. L’essència i contingut d’allò que anem a fer, es podria resumir en l’expressió francesa «avoir le personnage dans les jambes» (tindre el personatge a les cames) I les cames, és ben sabut, van que volen amb la música.
El tema és el de la interpretació actoral. S’hauran fet milions de seminaris, cursos i cursets sobre aquesta antimatèria. Tots als que hages pogut assistir, de segur, molt millor endreçats que aquest que jo pretenc. I és que la meua manera d’actuar és dubtosa i plena d’errades i imperfeccions, sóc sabedor. I el meu coneixement teatral no és un saber, sinó un voraç aprenentatge, una praxi, una weltanschauung, és a dir un punt de vista.
Abans que us decidiu a endinsar-vos en açò, m’agradaria aclarir quin sentiment va moure en mi l’atreviment d’aquest repte: sent que és molt trist que el públic passe davant d’un teatre i no desitge entrar en ell. Abans d’això però, crec que ha ocorregut una cosa més trista encara. Actors i actrius passàrem davant d’aquell mateix teatre i no sentírem desig d’interpretar en ell. Eixa tribulació m’ha endinsat moltes vegades en un fort un desassossec, del que he intentat alliberar-me en el deler d’un objectiu: la recerca de les condicions pel creixement artístic del teatre valencià.
Estic convençut que ningú pot fer més excels o més avorrible el teatre que els actors i actrius. Els directors, escenògrafs, il·luminadors… el podran vestir de gala o d’espai buit. Els productors, els programadors, els polítics i els seus administradors podran fer-lo més dòcil o, en períodes electorals, més productiu. Però només nosaltres, actors i actrius, en simbiosi amb la nostra època i societat, som responsables del seu creixement artístic amb les nostres excel·lents o infernals interpretacions i, fonamentalment, amb allò que triem encarnar amb passió.