Blog Archives

Una escena resolta en improvisació psíquica, física i verbal sobre la base d’un traç o d’un tema acordat. L’étude és la lectura del text a través de les cames, la lectura pràctica de l’obra de l’autor que s’insereix en l’emoció, excloent-lo del raciocini. Est, recorre el text des de l’Èxode fins a la Circumstància Principal. Es denomina étude, a la improvisació que segueix la composició de manera precisa, sense passar necessàriament per les rèpliques del text.

Amb el mètode del étude, l’alumne coneix les regles que han d’aplicar-se tant als diàlegs com als monòlegs en la composició del text, amb la finalitat de poder aprofundir en el joc teatral. Entra en coneixement amb la gramàtica del mètode actiu del text, amb l’arquitectura de l’acció.

S’alterna sobre l’escena el treball teòric i analític, experimentacions, assajos pràctics i consells concrets (concernent a la preparació i la conducta dels *études i la presentació de la composició, seguits d’explicacions).

ESTUDI-LABORATORI

Dirigeix i concentra l’estudi sobre l’acció. Aquesta es desenvolupa en dos moviments de transformació:

• La transformació del text literari en text escènic per part del director d’escena cap al joc del comediant.
• La transformació per part del comediant de la composició suggerida pel director d’escena per a l’acció, el joc.

En conseqüència, l’objecte de joc està lligat a l’anàlisi de text. A través d’aquesta transformació, tant el director d’escena com el comediant desenvolupen les seues propostes escèniques.

La composició del text, és l’ordre de successió, suposa una de-construcció dels primers elements (anàlisis) i una nova elaboració. La composició és un treball de lectura del text per a l’acció. Tot el joc del comediant segueix una composició que pot ser del propi text o del seu natural escènic. Per a això utilitzarem el concepte de étude.

Contingut

• Com posar en moviment, en acció, en vida, el text dramàtic.
• L’anàlisi dramàtica (línia d’acció transversal).
• Distinció entre improvisació i étude.
• Existir en l´étude.
• Conduir el joc amb el company (seguint l’acció transversal).
• Reconéixer i secundar-se en les estructures psicològiques i estructures lúdiques.
• Les regles de la construcció del monòleg.
• L’art del diàleg i l’art de la composició.

Objectius

• Activar a la persona en el joc
• Unió entre acció física i existència psíquica
• Relació entre creador escènic i autor teatral

Text seleccionat per a l’estudi

“La gaviota”, de A.Chéjov.

El món de la creació és tan apassionant com temut.
La por davant el foli en blanc. El buit d’un creador abans de començar un projecte. Els dubtes. Les pors… i com en el procés creatiu van a poc a poc quedant arrere quan aprens a gaudir del camí i t’oblides del resultat.

El joc forma part d’un escenari comú davant el món de la creació.
Provar com un xiquet el faria, a transformar, imaginar, fantasiar. Indagant en els interessos
personals per a aconseguir un llenguatge propi.

“Que records”
“Mira què sé fer”
“A mi m’agrada”
“L’objecte”
“No et pots perdre això”
“L’artista còpia, el geni roba”
“A jugar”
“I ara a mesclar”

D’una manera teoricopràctica proposarem diferents detonants creatius que ens ajuden a trobar material útil per als nostres projectes. Buscarem diferents maneres de comptar les nostres propostes o inquietuds partint des dels propis interessos i a través del joc com a manera d’anul·lar el judici i d’arribar al primari.

Trepitjar l’escena:

Trepitjar l’escena és diferent de trepitjar la vida; semblança però una altra cosa. Ens centrarem en el treball corporal que necessitem per a posar el cos (i la veu) al servei de l’acció. Aprofundirem en les eines tècniques necessàries per a trepitjar l’escena amb llibertat i amb precisió. Abordarem pilars fonamentals del treball interpretatius com són presència, energia, actitud, focus, pols, tensió, ritme i els posarem a l’abast de la mà per a identificar-los, nomenar-los, reconéixer-los i que passen a formar part del nostre vocabulari artístic. Farem un treball que va des de la tècnica cap a la creació tant de manera individual com col·lectiva.

Malabars, un univers:

Endinsar-se en el món dels jocs malabars és acostar-se a la fallada, a l’error, a la caiguda, i això, fa por. Relacionem la fallada amb “fer-lo malament” o “fer el ridícul” o “fracassar”, i, per a res, és això el que volem amb la nostra vida. Però el llenguatge està ple de llocs comuns que ens conviden a fer aqueix pas avant, malgrat la por, per a véncer aqueix obstacle, aqueixa pedra en el camí i saltar. Els malabars ens obrin una porta meravellosa al món del circ, del joc i la diversió. Acceptem que la caiguda forma part de tot aprenentatge i que l’única cosa que tenim/volem fer és acatxar-nos a agafar la pilota i tornar a llançar-la per a continuar practicant. I quan un truc ens ix i ja ho sabem fer (estem en equilibri, sense por, sense fracassar) intentarem fer un altre més difícil i, llavors, volta a començar. Però la recepta és fàcil: Camí/llance, Ensopegada/em cau la pilota, m’alce/coix la pilota i així fins a l’infinit. Els malabars són un art apassionant i divertit. Veuen a comprovar-ho!

Dirigit a intèrprets, professionals o en formació, amb el desig de buscar un espai de trobada i enriquiment mutu, on posar en pràctica diferents maneres d’acostar-se al treball actoral.

Donant-nos suport en textos dramàtics i improvisacions, farem treball d’elenc, de paraula, d’escolta, composició de personatge i creació actoral. Entenc l’entrenament com una manera d’aprofundir en el compromís amb el nostre ofici, i en la relació que tenim amb els elements que conformen la creació escènica.

Amb aquest taller es pretén investigar la relació de la imatge i el cos des de la pràctica escènica contemporània. En aquest taller treballem qüestionant-nos què és representació i què és convenció escènica quan combines elements com el cos, la imatge en un espai escènic. Entenem la dansa com una pràctica corporal que és possible en el registre emmarcat d’una experiència cultural.

La dansa, com a pràctica realitzada des del cos, es disposa per una consecució d’accions i de discursos que apareixen com a resultat d’un conjunt de possibilitats històriques i polítiques. Aquestes accions es conformen com a formes de circulació de la imatge i com maneres de producció del cos.

El taller que plantegem aborda de manera integral totes les disciplines implicades en aquest proces de en el desenvolupament de la narració escènica a partir del binomi cos-imatge per a traslladar-lo a l’educació multidisciplinària.

Durant les sesións aprofundirem en l’ús de la imatge i el cos, i el seu significat en l’escena contemporània.

Objectius

• Crear relacions entre la imatge i el cos en l’espai escènic.
• Generar una realitat visual a través de la imatge real i la imatge processada.
• Compondre una nova imatge sintetitzant diversos elements.
• Re-contextualitzar el cos situant-lo a nivell de representació- imatge en llocs que tenen un contingut narratiu dins de la proposta.
• Investigar sobre el concepte d’ombra com a contenidor d’imatge i de narració.

Dirigit a professionals d’arts escèniques de les distintes disciplines que vullguen descobrir l’espai públic com a espai escènic i creatiu.

Revisarem estètiques, tècniques, formats i processos que ens ajudaran a crear amb l’espai públic per a trovar-nos un món escènic ple de mirades i complicitats emocionals.

Taller teòric i pràctic per a mostar-te una realitat diferent dels llocs habituals.

Contingut

• La meua veu.
• Coneixement pràctic del meu timbre de veu. Articulació i so.
• Aspectes tècnics, psicològics i emocionals de la veu. Veu i personalitat.
• Consiència de la pròpia respiració.
• Escalfaments destinats a diferents tipus d’energia i diferents tipus de cançons.
• Actuar la música.
• Manxa i control de l’aire.
• Sense tècnica no hi ha interpretación al teatre musical.

 

El cos al servei de la veu (Treball amb Alejandra García)

Aquesta vegada utilitzarem el cos com a eina de la veu, com a espai i llar. Treballarem dinàmiques clau per a albergar totes les necessitats del treball vocal i el posarem al seu servei a cada moment del procés de  l’aprenentatge/entrenament

Xavi Castillo ens apropa el tipus de teatre que fa als escenaris des de fa molts anys. Un teatre popular, satíric, bufonesc on, a partir de l’humor i la comèdia, tractem temes tant d’actualitat com textos clàssics. Un teatre adreçat a tot tipus de públic que, a més dels escenaris, ha estès a altres àmbits com la televisió o a internet.

A partir d’aquestes experiències al curs es tractaran en els següents temes:

• 1. EL JOGLAR – EL BUFÓ
  El seu paper en l’actualitat.
• 2. LA SÀTIRA POLÍTICA
  Com utilitzar la paròdia a partir dels temes d’actualitat.
• 3.- EL TREBALL DEL COS
  La pantomima. Els gestos. La veu. Utilitzar tots els elements necessaris per fer humor.
• 4. IMPROVISACIÓ I
  Escenes creades a partir d’improvisacions.
• 5. IMPROVISACIÓ II
  Escenes creades a partir de textos clàssics.
• 6. EL JOC
  Precisament eixa és la base del curs i de la faena de la seua companyia: El joc, la joguera. Volem que siga un taller de teatre lúdic, divertit, creatiu… d’allò que dius: “Xé, se m’ha passat en un bufit”.

Treball corporal:

En este curs descobrirem el potencial corporal que tenim treballant individualment amb les nostres possibilitats, no amb les limitacions. L’expressió i tècnica corporal a través del llenguatge no verbal, així com incentivar la bona comunicació ment cos.

• Respiració.
• La economia del moviment.
• Control psíquic físic i mental.
• Disponibilitat.
• Calfament i repàs d’estat físic.
•  

Improvisació:

La Improvisació com a ferramenta de supervivència en el camp de la creativitat és fonamental també per a descobrir i potenciar la relació amb els altres a través d’una bona escolta.

 

Continguts:

Tècniques d’improvisació i creació d’escenes improvisades

El curs de tècniques d’improvisació és una introducció a les tècniques, creació i desenvolupament d’escenes teatrals improvisades a partir de les possibilitats de cada persona, descobrint i millorant totes les facetes artístiques, l’humor, el drama i sobretot la naturalitat de la interpretació. La creativitat escènica quan parlem de la improvisació naix quan l’improvisador és capaç de crear a partir del blanc mental, saber construir un espai, un personatge, una situació, etc.

 

 

 

Contingut

• La meua veu.
• Coneixement pràctic del meu timbre de veu.
• Articulació i so.
• Aspectes tècnics, psicològics i emocionals de la veu.
• Veu i personalitat.
• Consiència de la pròpia respiració.
• Escalfaments destinats a diferents tipus d’energia i diferents tipus de cançons.
• Actuar la música.
• Manxa i control de l’aire.
• Sense tècnica no hi ha interpretación al teatre musical.

Un curs per a actors, ballarins, directors, músics, cantants i poetes.

Contingut

• Què t’agradaria fer a l’escena?
• Fes-ho.
• Com?
• Amb l’altre.

Un curs on probar-nos i investigar en la nostra disciplina, integrar en la nostra creació estímuls d’altra i dotar de valor poètic les nostres accions en escena.

El projecte consistirà en la creació d’un grup de treball multidisciplinari integrat per diferents perfils artístics i la creació d’un espai de confiança on bolcar els nostres desitjos més ocults com artistes. El procés consistirà a dissenyar estos anhels amb l’ajuda d’altres llenguatges i buscar la forma escènica i poètica que els sustente.

A partir de la plantejament formal que articula el recorregut artístic de les obres del Conde de Torrefiel i que se sustenta en la idea que l’espectacle final ocorre al cap de l’espectador, volem explorar amb els participants, els dispositius dramatúrgics que permeten tractar la paraula com a element rítmic, musical i ambiental en una escena, transcendint la seua funció d’intel·ligibilitat.

Al llarg de la sessions d’aquest curs, El Conde de Torrefiel, vol activar un procés d’investigació proposant una metodologia pràctica, tant a nivell individual com grupal, per a explorar la potencialitat de la paraula com a element escènic des d’una perspectiva plàstica, estructural, conceptual i escenogràfica. A aquest efecte es duran a terme exercicis per a tractar formes textuals en escena a través de diferents eines com la videoprojecció i especialment per a aquestes sessions, ens centrarem en les possibilitats de la veu pre-gravada i el playback per a crear dissonàncies i re-significar els moviments en escena. Es dedicarà un temps important a la composició escènica des de l’estètica i al potencial conceptual de la formalitat sota la premissa de l’intèrpret com a part activa en la creació de material.

En termes teòrics i per a ampliar els coneixements del camp dels llenguatges escènics contemporanis, es donarà un espai setmanal a l’observació de l’ús de la paraula en escena a partir del visionat del repertori internacional de les últimes dècades i al debat al voltant d’aquestes pràctiques, tant en relació amb el context històric i cultural en el moment de la seua creació, com en relació a la mirada des del pati de butaques.