Blog Archives

Aquesta és la història d’Óscar, un xiquet que va quedar submergit en un llarg i profund son. Un coma de bona nit que va durar nou mesos i durant el qual els seus pares dedicaren tot el temps a recordar-li els contes que li havien llegit des que era menut abans de dormir. La germana pensava que dormia una sesta com a l’estiu i no entenia perquè no es movia.

Però una veu a cau d’orella li deia que havia de despertar i tornar a córrer i a jugar amb la seua germana, i anar a l’escola amb els companys i amics i jugar al bàsquet com feia cada vesprada.

Després de nou mesos, un bon dia va ocórrer, Óscar va obrir els ulls i va despertar.

Un espectacle on la màgia escènica es mescla amb la manipulació de titelles, projeccions i un treball actoral ben potent, tot acompanyat d’una banda sonora brillant, que transportarà els nostres espectadors a l’univers recreat per l’inconscient d’Óscar durant aquest llarg son.

A partir de la història d’Amelia Earhart, la primera dona que va creuar l’Atlàntic pilotant un avió, La Teta Calva ha creat un espectacle per a Marea Danza on el ball flamenc i la dramatúrgia contemporània es fusionen.

Busquem en el flamenc i en la figura de la dona el gest brau i la decisió. El motor que rugeix davant les inclemències. Si el flamenc és lament i expressió, veiem en aquesta història un homenatge a totes aquestes dones que fan dels problemes un paisatge llunyà, es fan fortes i s’alien amb els vendavals per a demostrar-nos que no hi ha res impossible.

«Cinc dones que seran cinc aus, que seran una tempesta, que seran cinc homes, que seran cinc trons i cinc illes perdudes. Cinc ballarines i dues autores.»

Al desembre de 1983, quasi 50 anys després que s’hagueren escrit, es van publicar per primera vegada els Sonetos del amor oscuro en una edició clandestina. ¿Com havia sigut possible que durant mig segle aquests versos, probablement els «millors» de Lorca, hagueren estat ocults?

Aquesta és la història d’una ocultació, d’una sostracció, d’una vergonya. Aquesta és la història dels versos desapareguts d’un poeta desaparegut. Els «millors» poemes de Federico, els últims que va escriure, els que més diuen sobre ell, l’amor ocult, l’amor extrem, l’amor desbordat. Aquesta és una història de por i de silenci.

Un treball escènic a través d’onze personatges, onze sonets i una història… onze poemes i una vida.

Flores de España és un tríptic teatral on es representen tres problemes socials importants que les nostres institucions encara no han resolt. Sorgeix d’un espai de reflexió sobre la nostra memòria i la nostra història a través del teatre, en el qual ens volem allunyar de la nostàlgia i proposem un debat amb el públic sobre com volem construir la nostra història.

Flors per als vius

S’estima que a Espanya hi ha 120.000 víctimes de desaparicions forçoses, la qual cosa ens ha convertit en el segon país del món amb un nombre major de desapareguts. En aquest monòleg un senzill llaurador afusellat per l’exèrcit franquista du flors als seus vius amb l’esperança que el troben algun dia.

Flors per als estranys

Hui dia més de 30.000 persones desconeixen la seua identitat, s’estima que és el nombre de xiquets furtats a Espanya durant la Dictadura i la Transició. En aquesta peça una mare i una filla tracten de trobar la identitat que els pertany, mentre el silenci de les administracions no afavoreix, ni tan sols, un encontre entre elles.

Flors per a Enrique Ruano

Enrique Ruano era un estudiant d’esquerres que va ser detingut i va morir en custòdia policial en estranyes circumstàncies. La premsa, el govern i el poder judicial ocultaren a la família les nombroses incongruències d’un cas de tortura policial que va durar més de trenta anys i pel qual no va pagar mai cap policia ni càrrec polític. Un dels implicats viurà tot eixe temps amb les evidències que l’incriminen i el sistema que el protegeix.

Enfront de la visió purament androcèntrica que sempre se’ns ha transmés sobre la guerra i la dictadura posterior, l’espectacle La Sección vol presentar aspectes que tingueren una gran importància en la vida de moltíssimes dones, l’esdevenir de les quals va quedar marcat per unes imposicions educatives, polítiques, religioses i de gènere que calaren ben a fons en la societat d’aquell temps.

L’obra se centra en les figures de Pilar Primo de Rivera, Mercedes Sanz-Bachiller i Carmen Polo a través de l’evolució de la Sección Femenina. Des del discurs inaugural de la Falange Española recorrem la història del dia a dia de les nostres mares i àvies per a poder entendre molts aspectes que encara queden en la nostra memòria.

Teatre sobre dones, escrit, dirigit i interpretat per dones.

Godofredo va ser, com altres milers, un xiquet evacuat en vaixell des de Santurtzi cap a França durant la Guerra Civil. Va lluitar amb la Resistència de la França ocupada contra els nazis durant la II Guerra Mundial i vivia a Orà quan començà la Guerra de la Independència d’Algèria. ¿Com gestionar una trajectòria vital travessada per tres guerres?

La vida inventada de Godofredo Villa és una obra on el text i els personatges són fonamentals, però també les imatges. El viatge mental de Godofredo per tot el seu recorregut vital ens trasllada a espais i moments de la història diferents i, sense grans artificis, aquest viatge mental es produeix també al cap de l’espectador.

Una obra de teatre com a homenatge a col·lectius socials i a persones particulars. El teatre com a eina per a conéixer millor l’altre i com aquest altre ens ajuda a conéixer-nos una miqueta millor. El teatre com a mitjà de transmetre la generositat.

Lluna és una coreografia infantil guiada per l’experiència visual d’una gran tela que es transforma en escena.

El caràcter especial d’aquest teixit és el fil conductor de la narrativa de la peça perquè és un element que va canviant: és al mateix temps escenografia, espai, vestuari i intèrpret.

Els xiquets veuen la tela, observen com es transforma i la història que ella mateixa genera, miren com el teixit canvia els intèrprets i l’espai on finalment són convidats a entrar i jugar.

És essencial en aquesta peça el hang, un instrument acústic que és utilitzat al final de l’espectacle en un concert breu dins de l’estructura tèxtil. El so com a element evocatiu, abstracte i que dóna sentit narratiu a l’espai que conté: la tela totalment unflada que finalment és la nau espacial.

Espectacle inspirat en els contes de fades recopilats per Charles Perrault i els germans Grimm.

L’obra s’articula a través de la suite per a piano Ma mère l’Oye, de Maurice Ravel, com una recreació estilitzada dels contes infantils. Aquestes peces actuen com un llenguatge evocador que descriu l’atmosfera i els moments principals d’alguns dels contes tradicionals més coneguts i que han passat de generació en generació: Caputxeta roja, Cigronet, Blancaneus o la Ventafocs.

Teatre gestual, titelles i vídeo-escena amb acompanyament de piano. 

Espectacle de deu escenes, introduïdes por un text en àudio, evocant la lluna o l’aigua, de cinc grans escriptors de la literatura hispànica i universal.

L’aventura d’Agua de Luna i Gotagualina, dues gotes d’aigua salada que ens ensenyaran a conviure amb el bé més preat d’aquest món, l’aigua. Descobrirem en aquesta aventura els valors de la col·laboració, el respecte a la igualtat, la diversitat i l’amistat.

Una manera diferent i màgica de viure i vore el cicle de l’aigua.

Loo és un vent fort i calent que corre les vesprades d’estiu, però també és el nom de la nostra protagonista, la qual encarna aquest element. L’espectacle mostra la seua tasca d’espentar les dunes del desert i dessecar els mars i els oceans que es troba al seu pas, deixant vaixells paralitzats enmig d’un mar d’arena. Un document poètic sobre com i per què el vent desertitza.

És una peça de gran potència visual, on espectadors i actors comparteixen el mateix espai amb la voluntat de convertir l’assistència a aquest espectacle en una experiència única per als més menuts.

És un conte senzill i poètic. Un univers sonor que va construint-se a mesura que avança, que mescla la música en viu amb les aportacions puntuals del públic més menut. Un món diminut, molt especial i que, en molts aspectes, és reflex del nostre.

La mescla d’instruments electrònics amb elements de reciclatge, manipulats pels intèrprets i pels espectadors, ajudaran a construir la banda sonora del nostre Lil·liput particular.