Blog Archives

¿Per què el cocodril s’entesta a ultratjar el lleó que no sap rugir? ¿Per què la resta d’animals també s’entossudeix a fer-li la punyeta? ¿Què caldrà fer perquè el rei de la sabana s’envalentisca?

En Pinyot i en Carabassot, els intrèpids investigadors de La Baldufa, ens expliquen el conflicte en què s’han trobat immersos a la sabana. Intentaran ajudar el lleó i conéixer quins són els motius del seu pesar.

El bullying és la qüestió que s’aborda, els xiquets també poden ser ferotges i cruels amb els companys. En canvi, tenim el convenciment que, per mitjà de l’educació i el treball, es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permeten una convivència dolça i tranquil·la.

Cuento de Navidad és una reflexió sobre allò que podem fer pels altres i per nosaltres mateixos i no fem, sense calcular l’abast que això pot tindre.

El missatge per als xiquets és clar: la generositat i l’afecte ens fan més feliços. Estem convençuts que un relat que té més de dos segles continua vigent hui, quan ens trobem davant un univers infantil on emergeix la soledat i la inclinació per tot allò material. Charles Dickens ens dóna una bona lliçó humanista per homenatjar la celebració del Nadal.

Una posada en escena rica i una atractiva estètica convidaran l’espectador a reviure un gran clàssic de la literatura.

Ismael s’embarca en el Pequod, vaixell balener a les ordres del capità Akab. Durant el viatge, disfruta dels plaers de la vida en la mar, fa amics i aprén a reconéixer els diferents tipus de balenes… Però, l’obsessiu desig de revenja del capità Akab contra Moby Dick, la balena blanca, conduirà el Pequod i la tripulació a la desgràcia.

La companyia GORAKADA ens proposa un joc en el qual la imaginació és el principal aliat per a recrear davant els nostres ulls mars, catxalots, personatges i aventures presents en l’obra. Tot això es materialitza en la ment de l’espectador mitjançant l’ús d’elements escènics, el ritme, l’humor, el treball dels actors i, sobretot, les paraules de Melville.

Quatre músics en moviment (violí, saxo, violoncel i percussions) i una ballarina us conviden a participar d’un càlid i emocionant homenatge a The Beatles.

Una proposta visual i sonora on xiquets, xiquetes i adults gaudeixen d’una selecció de cançons amb sofisticats arranjaments, interpretades per músics de contrastada trajectòria.

Tot embolcallat per una escenografia suggeridora, jocs amb vídeos interactius i la participació del públic amb instruments de percussió.

Adults i xiquets i xiquetes estan convidats a participar activament de l’espectacle. Els nens poden, fins i tot, entrar lliurement a l’espai escènic i interactuar amb els intèrprets.

Una gentada espera expectant per veure la sorpresa que els oferirà l’artefacte mecànic temporal que tenen al davant. Res és el que sembla ser en aquesta aventura a través del temps.

Una peculiar tripulació, acabada d’arribar d’un viatge a través del temps, aterra davant dels nostres ulls i ens presenta la gran oportunitat de viatjar en el temps. Per tal d’aconseguir-ho, utilitzaran les seues habilitats físiques i els espectaculars números circenses. Però hui no és un dia qualsevol en la seua rutina de venedors ambulants. Manipular el temps a voltes té conseqüències…

Crit planteja un viatge a través de la vida i de l’obra del poeta d’Oriola a partir d’alguns elements que ja s’han convertit en valors sòlids de la companyia: una exquisida sensibilitat cap a la poesia, una sòlida interpretació i un ric acompanyament musical.

Com diu Alfons Cervera, després de l’odi ens queda l’escriptura. I és en eixe moment quan apareix el muntatge de Crit, amb la seua rotunda vinculació amb la realitat d’un temps i d’un poeta. Un magnífic apropament a la vida i a l’obra de Miguel Hernández.

El text autobiogràfic de Manuela Ortega rememora precisament l’episodi que va canviar per sempre la seua vida: l’entrada a la presó de la mare per encobrir els maquis. Un capítol cruel de la postguerra franquista que al mateix temps és un homenatge a totes aquelles dones amb un sentit innat de la dignitat que van fer de la perseverança un manifest de revolucionària resistència.

Pilar Martínez ha convertit aquest relat en un compromés i emocionant monòleg del teatre documental. Una veritat profunda il·lumina els seus ulls, amb el desig de compartir la memòria de les veus enterrades.

Lola López, en una mena de teatre document, dóna veu a una miliciana anarquista nascuda al Port de Sagunt i afusellada el 1942 pel franquisme. L’exercici de memòria està fet amb distints llenguatges escènics que es combinen per enriquir la posada en escena de l’espectacle.

La dramatúrgia està construïda a partir de la combinació de dues estètiques distintes. D’una banda la documental, sustentada en informació autobiogràfica, i d’altra la lírica, que es recolza en poemes de Camus, Federica Montseny, Paca Aguirre, César Vallejo etc., la pròpia interpretació de la protagonista i en un espai sonor fortament suggeridor.