Blog Archives

«La geometría del trigo va ser, en un primer moment, un record de joventut que ma mare va compartir amb mi. ¿Per què va voler entregar-me aleshores allò que els va ocórrer a uns amics al nostre poble del sud just abans del meu naixement? ¿Què havia de fer jo amb aquelles paraules i aquells silencis? Amb el pas dels anys, el record de ma mare, transformat per la meua imaginació, es va convertir en un record propi, tan real com el contrari.

La geometría del trigo és un viatge de nord a sud, de sud a nord, de l’ara al passat, i del passat a l’ara. Una història de trànsits i de transicions entre temps, espais, llengües i formes d’estimar. I de fons, les últimes mines de plom entre els oliverars. Un intent de començar novament i de continuar junts. Perquè el vincle mai no desapareix i sempre estem a temps de cuidar-lo.» 

Quan Rob va pujar a aquell vaixell, no sabia que mai no arribaria al seu destí. O potser el destí li tenia reservat aquell lloc, una illa en la qual l’única cosa que trobaria seria a si mateix. Quan la vida va a la deriva, és difícil saber quin és el nostre port. I, mentre venen a rescatar-nos, la imaginació es converteix en el nostre únic bot salvavides.

Un espectacle multidisciplinari on la tècnica visual amb ombres, el treball d’objectes i titelles, el teatre físic i la dansa es mariden en un joc escènic que envolta l’espectador.

L’espectacle Federico és un recorregut per l’imaginari, la poesia, els dibuixos i el teatre de Lorca, que dóna vida als somnis i als malsons del nostre protagonista. Quan ix la lluna i dorm el gall idiota, tot canvia.

És un espectacle on la fantasia lorquiana cobra vida a través de la posada en escena, la poesia, els elements escènics i la música. Un viatge a la recerca de l’avi poeta que tots podríem tindre.

Una gran emoción política és una proposta escènica total inspirada en Memoria de la melancolia, autobiografia de María Teresa León, que aborda els anys decisius de la nostra història recent: els de la guerra civil i l’exili, anys marcats pel fervor polític, el mite de la Revolució i la fe en les utopies.

La dansa i l’acció física, les cançons i la respiració, els textos originals de l’autora, com també la música original, inspirada en temes populars europeus i interpretada en directe, encarnen aquesta emoció política que espenta un poble a creure en el seu dret a intervindre en la història del seu país, com si el futur d’aquest li pertanguera.

Des del seu primer encontre, la poetessa Paca Aguirre, Premi Nacional de Poesia 2011, i l’actriu i dramaturga Lola López, quedaren enceses.

Sobre l’escenari, Lola López estableix el diàleg entre Lola la comedianta i Paca la poetessa. Al llarg de l’obra, Lola va encarnant Paca i els seus poemes, ens relata els moments crucials de la vida de la poetessa, acompanyada sovint per la guitarra del mestre José María Gallardo i la veu flamenca de Paco del Pozo.

En Encendidas, la paraula poètica de Paca Aguirre és la metxa que encén la teatralitat d’aquest espectacle multidisciplinari.

Tres cossos, tres veus, s’uneixen en un circ on cada individu és imprescindible per a l’existència de l’altre. Tres artistes amb els respectius instruments musicals, aparells de circ i un abisme. Un cercle escènic minimalista que deixa espai a la metàfora i a la imaginació.

Tres figures sensibles, divertides i emotives posen en evidència que l’art s’amaga en els xicotets instants quotidians. Les emocions i el deliri per compartir són l’impuls d’aquest curiós viatge.

Blanko és un personatge blanc, sense identitat, una superfície viva sobre la qual els espectadors podran pintar allò que desitgen. Les primeres pinzellades poden ser una mica vacil·lants, però amb el temps Blanko acabarà convertint-se en un llenç amb nombroses capes de pintura. Una obra d’art col·lectiva i contemporània!

En col·laboració amb el festival El més petit de tots.

Una peça deliciosament còmica i tendra que explora les diferents emocions al voltant del fet d’anar a dormir: les pors, la sorpresa, l’alegria de no voler acabar mai el dia… Sempre amb els ulls ben oberts, descobrim el plaer de ser descoberts, trobats! Cache- cache garanteix el somriure tant de grans com de menuts.

En col·laboració amb el Teatre Arniches i el festival El més petit de tots.

Blink Flash Duncan és una proposta per als més menuts que busca despertar la dansa com a llenguatge d’expressió. Isa, una xiqueta valenta i curiosa, descobreix objectes amagats en l’espai escènic. Cada objecte guarda una experiència vital en sinergia amb una emoció, un color i una música. Busquem despertar l’imaginari emocional dels més menuts per donar-los un ventall de formes, ritmes, qualitats, dinàmiques.

En col·laboració amb El més petit, i en circuit de programació amb Teatre Arniches i Teatro Circo Murcia

Un xiquet estrena sabates i se’n va al riu a berenar. Pel camí, descobreix el món que l’envolta: carrers, cases, paisatges, persones i animals. Les seues sabates van acumulant experiències i ell, a poc a poc, creix. La mida de les sabates ens acompanya en els transcurs dels anys. La mida mesura el peu, però també l’edat, les vivències, la forma en què caminem per la vida. Passen els dies, els anys i les caixes de sabates: xicotetes, mitjanes, grans…

LÙ que significa camí en xinés tradicional, combina la dansa, l’enginy i l’audiovisual.
Aquest espectacle parla sobre el poder de la creativitat i la imaginació com a forma d’evasió  davant la crueltat i la duresa de la vida. Amb LÙ ens endinsem en la dansa i les arts plàstiques per  gaudir en família d’un espectacle màgic, creatiu i poètic.

Amb passos de dansa, seguim un panda… Sa casa és un bosc tan gran com tota la Xina. En aquest viatge imaginari entrarem en les històries, les tradicions i la cultura xinesa.

Trobarem boscos de bambú, monstres, focs artificials i milotxes. Entendrem de forma simple i intuïtiva com, segons el pensament xinés, els elements de la naturalesa es relacionen entre ells seguint un ritme circular.