Figures que ballen. Accions reflectides a l’espill. Músics eteris i invisibles que observen i acompanyen. Espills en moviment que capten la mirada de qui observa.
Una aposta radicalment interactiva on el públic és protagonista, amb un intens contingut i amb quatre ballarines i tres músics en escena. És una proposta amb un llenguatge provocativament no infantilitzat i artísticament contemporani.
Ho escoltes? Com sona? Has sentit alguna vegada a què sones tu? Nina sí. Nina sona a joc, a vida, a colors. Ella és com és.
Una història d’una xiqueta que viu en un món gris, que fa tot el que s’espera d’ella i això la va transformant en un ésser inanimat.
Un espectacle de dansa-teatre que ens parla de la nostra essència i del nostre poder per a canviar el color del món. Si ens deixen ser, ens sorprendrem del que som capaços de fer.
Crassh és una combinació única de percussió, moviment i comèdia visual, on tot és un pretext per a produir so, amb una energia contagiosa. Amb diferents sonoritats, des de la veu als tubs de plàstic passant per objectes quotidians, tot serveix per a estimular els sentits dels més menuts i proporcionar moments únics.
Proposem un viatge pel món Crassh amb un llenguatge vocal propi «Crasshones», que fins i tot entenen els més menuts. Amb dos personatges de caràcter fort i musicalitat extrema, capaços de sorprendre amb una interacció permanent amb els espectadors. Amb aquesta relació entre sons i menuts la diversió està garantida.
Petit Big Blue és gran i blau. És gran, blau i molt curiós. La seua curiositat el porta a situacions i llocs dels quals després no sap com eixir. Afortunadament compta amb Ena, que sempre està allí per a ajudar-lo. Big Blue ha d’aprendre, a poc a poc, a desenvolupar-se sol.
El públic de la primera infància reconeix en els personatges les emocions que senten ells mateixos, s’apropen i les exploren amb una mirada plàstica, sense jutjar, totes les emocions són vàlides i cada una tindrà una causa i probablement un efecte.
Una proposta en la qual el gest, la dansa i les arts visuals dialoguen per a oferir una experiència que estimule el desig de jugar a menuts i grans.
El públic seu a la vora mateix de l’escenari. Davant d’ell es desplega un món d’arena i miniatures, amb un cel de bambú i unes xicotetes construccions fetes amb pals. Una lleugera brisa mou les fulles. És el principi del món. De colp, alguna cosa es mou davall la terra: una minúscula criatura que mostra la cara i, decidida, comença a explorar l’entorn. Al llarg d’aquest viatge començaran a despertar-se les primeres emocions: la por, el desig, la soledat, la sorpresa… Tot aquest ventall l’explorarà sense pronunciar ni una sola paraula, només escoltant, mirant i tocant tot el que té al davant.
Piccoli Sentimenti és una exquisida mescla entre la sensibilitat de Tof Théâtre pel món dels titelles, la concepció estètica d’ Antonio Catalano i l’univers sonor del músic Max Vandervorst.
En els núvols és la història del meu amic. El meu amic de vegades se sent diferent. El meu amic de vegades aniria flotant com un globus i es colaria en l’Univers. El meu amic té un amic que és un núvol. El meu amic està molt sol i al mateix temps li ixen amics sense pensar-ho. En els núvols és una obra on les bambolles de sabó es converteixen en titelles i on la imaginació es fa l’ama de tot això quan la realitat et gira l’esquena. Estigueu atents als vostres somnis.
Música en directe, titelles i teatre visual/gestual
Reinventant el llibre infantil en forma teatral, Pop-up entrellaça les microhistòries d’un xiquet de paper i una esfera enigmàtica.
Les aventures del xiquet i la seua boleta, donen lloc a un joc simbòlic de geometries i metamorfosis que desperten la nostra la fantasia, el nostre desig, els nostres somnis… Dues actrius donen vida i veu als dos protagonistes de paper, jugant amb l’aparició de les figures i les formes, i ens sorprenen amb la gran sincronia i enginy que aconsegueixen entre les veus i les imatges.
Els déus grecs, que habitaven l’Olimp, governaven sobre els éssers humans i influïen en les seues vides, alhora que els protegien o abandonaven.
Alguns homes s’atreviren a desafiar els seus capritxos i van ser víctimes de la ira dels déus, com va ser el cas d’Ulisses, el qual va ofendre Posidó en deixar cec el seu fill Polifem, per la qual cosa va ser castigat a no tornar a la seua pàtria, Ítaca, i a haver de vagar sense rumb per tot el Mediterrani.
La història d’Ulisses és la història del viatge com metàfora de la vida, de la lluita contra les dificultats i la forma de resoldre-les.
Llarga vida a l’heroi grec!
Ausiàs March ha mort. Certament va morir fa segles, però… ¿va morir del tot? ¿Per què hi ha un carrer d’Ausiàs March a cada poble? ¿Per què hi ha escoles, instituts, col·legis majors i tantes altres coses que porten el seu nom? ¿Què significa tot això? ¿Pot ser que la vida d’un escriptor perdure si la seua obra transcendeix, si es converteix en clàssica, si l’autor mateix es converteix en un símbol? ¿I què signifiquen els símbols per als pobles?
Durant el temps en què ens féiem aquestes preguntes per a preparar un espectacle sobre Ausiàs March, van ocórrer una sèrie d’esdeveniments estranys que potser estaven relacionats d’alguna manera, amb el nostre poeta. Així que vam decidir, tot comptant amb la col·laboració de destacats inspectors de policia, mostrar-vos, senzillament, la reconstrucció d’aquells fets que van ser, certament, molt estranys. I vam optar per prescindir dels materials de ficció (textos teatrals, personatges inventats, etc.) que havíem preparat per a parlar del poeta, perquè de vegades la realitat supera la ficció.
Gràcies per acompanyar-nos
Little Night juga amb la nit, amb personatges fantàstics, amb l’humor, un punt absurd i surrealista. Estrelles que viatgen amb la seua bossa de mà, senyors amb paraigua que cauen del cel, taques de colors que ho envaeixen tot, multitud de cotxes que les esquiven…
Una experiència interactiva, imatges suggeridores que estimulen els sentits, que provoquen el joc conjunt d’adults i xiquets, que canvien de forma i color quan les toques, quan les persegueixes…
Una intensa experiència audiovisual. Vestits blancs per als xiquets que hi participen. Una explosió d’imatges i somnis estimulants. I a jugar…
Anna és una adolescent amb pocs amics, bolcada en atencions amb el seu pare, un inventor despistat que acaba de trobar l’invent de la seua vida: la màquina del temps.
A causa d’un error involuntari, Anna es convertirà en la viatgera en el temps d’un camí que només té marxa cap avant. La nostra màquina només viatja cap al futur i la seua única esperança és trobar la manera de tornar a casa en una societat on la tecnologia i els avanços li permeten reconfigurar la màquina.
Una història d’aventures en què l’ús de projeccions farà quasi real el nostre viatge en el temps. L’aventura que qualsevol xiquet o xiqueta voldria viure.
Aquesta és la història d’Óscar, un xiquet que va quedar submergit en un llarg i profund son. Un coma de bona nit que va durar nou mesos i durant el qual els seus pares dedicaren tot el temps a recordar-li els contes que li havien llegit des que era menut abans de dormir. La germana pensava que dormia una sesta com a l’estiu i no entenia perquè no es movia.
Però una veu a cau d’orella li deia que havia de despertar i tornar a córrer i a jugar amb la seua germana, i anar a l’escola amb els companys i amics i jugar al bàsquet com feia cada vesprada.
Després de nou mesos, un bon dia va ocórrer, Óscar va obrir els ulls i va despertar.
Un espectacle on la màgia escènica es mescla amb la manipulació de titelles, projeccions i un treball actoral ben potent, tot acompanyat d’una banda sonora brillant, que transportarà els nostres espectadors a l’univers recreat per l’inconscient d’Óscar durant aquest llarg son.