La geometría del trigo

«La geometría del trigo va ser, en un primer moment, un record de joventut que ma mare va compartir amb mi. ¿Per què va voler entregar-me aleshores allò que els va ocórrer a uns amics al nostre poble del sud just abans del meu naixement? ¿Què havia de fer jo amb aquelles paraules i aquells silencis? Amb el pas dels anys, el record de ma mare, transformat per la meua imaginació, es va convertir en un record propi, tan real com el contrari.

La geometría del trigo és un viatge de nord a sud, de sud a nord, de l’ara al passat, i del passat a l’ara. Una història de trànsits i de transicions entre temps, espais, llengües i formes d’estimar. I de fons, les últimes mines de plom entre els oliverars. Un intent de començar novament i de continuar junts. Perquè el vincle mai no desapareix i sempre estem a temps de cuidar-lo.»