Blog Archives

Petit Big Blue és gran i blau. És gran, blau i molt curiós. La seua curiositat el porta a situacions i llocs dels quals després no sap com eixir. Afortunadament compta amb Ena, que sempre està allí per a ajudar-lo. Big Blue ha d’aprendre, a poc a poc, a desenvolupar-se sol.

El públic de la primera infància reconeix en els personatges les emocions que senten ells mateixos, s’apropen i les exploren amb una mirada plàstica, sense jutjar, totes les emocions són vàlides i cada una tindrà una causa i probablement un efecte.

Una proposta en la qual el gest, la dansa i les arts visuals dialoguen per a oferir una experiència que estimule el desig de jugar a menuts i grans.

El públic seu a la vora mateix de l’escenari. Davant d’ell es desplega un món d’arena i miniatures, amb un cel de bambú i unes xicotetes construccions fetes amb pals. Una lleugera brisa mou les fulles. És el principi del món. De colp, alguna cosa es mou davall la terra: una minúscula criatura que mostra la cara i, decidida, comença a explorar l’entorn. Al llarg d’aquest viatge començaran a despertar-se les primeres emocions: la por, el desig, la soledat, la sorpresa… Tot aquest ventall l’explorarà sense pronunciar ni una sola paraula, només escoltant, mirant i tocant tot el que té al davant.

Piccoli Sentimenti és una exquisida mescla entre la sensibilitat de Tof Théâtre pel món dels titelles, la concepció estètica d’ Antonio Catalano i l’univers sonor del músic Max Vandervorst.

En els núvols és la història del meu amic. El meu amic de vegades se sent diferent. El meu amic de vegades aniria flotant com un globus i es colaria en l’Univers. El meu amic té un amic que és un núvol. El meu amic està molt sol i al mateix temps li ixen amics sense pensar-ho. En els núvols és una obra on les bambolles de sabó es converteixen en titelles i on la imaginació es fa l’ama de tot això quan la realitat et  gira l’esquena. Estigueu atents als vostres somnis.

Música en directe, titelles i teatre visual/gestual

Reinventant el llibre infantil en forma teatral, Pop-up entrellaça les microhistòries d’un xiquet de paper i una esfera enigmàtica.

Les aventures del xiquet i la seua boleta, donen lloc a un joc simbòlic de geometries i metamorfosis que desperten la nostra la fantasia, el nostre desig, els nostres somnis… Dues actrius donen vida i veu als dos protagonistes de paper, jugant amb l’aparició de les figures i les formes, i ens sorprenen amb la gran sincronia i enginy que aconsegueixen entre les veus i les imatges.

Els déus grecs, que habitaven l’Olimp, governaven sobre els éssers humans i influïen en les seues vides, alhora que els protegien o abandonaven.

Alguns homes s’atreviren a desafiar els seus capritxos i van ser víctimes de la ira dels déus, com va ser el cas d’Ulisses, el qual va ofendre Posidó en deixar cec el seu fill Polifem, per la qual cosa va ser castigat a no tornar a la seua pàtria, Ítaca, i a haver de vagar sense rumb per tot el Mediterrani.

La història d’Ulisses és la història del viatge com  metàfora de la vida, de la lluita contra les dificultats i la forma de resoldre-les.

Llarga vida a l’heroi grec!

Little Night juga amb la nit, amb personatges fantàstics, amb l’humor, un punt absurd i surrealista. Estrelles que viatgen amb la seua bossa de mà, senyors amb paraigua que cauen del cel, taques de colors que ho envaeixen tot, multitud de cotxes que les esquiven…

Una experiència interactiva, imatges suggeridores que estimulen els sentits, que provoquen el joc conjunt d’adults i xiquets, que canvien de forma i color quan les toques, quan les persegueixes…

Una intensa experiència audiovisual. Vestits blancs per als xiquets que hi participen. Una explosió d’imatges i somnis estimulants. I a jugar…

Aquesta és la història d’Óscar, un xiquet que va quedar submergit en un llarg i profund son. Un coma de bona nit que va durar nou mesos i durant el qual els seus pares dedicaren tot el temps a recordar-li els contes que li havien llegit des que era menut abans de dormir. La germana pensava que dormia una sesta com a l’estiu i no entenia perquè no es movia.

Però una veu a cau d’orella li deia que havia de despertar i tornar a córrer i a jugar amb la seua germana, i anar a l’escola amb els companys i amics i jugar al bàsquet com feia cada vesprada.

Després de nou mesos, un bon dia va ocórrer, Óscar va obrir els ulls i va despertar.

Un espectacle on la màgia escènica es mescla amb la manipulació de titelles, projeccions i un treball actoral ben potent, tot acompanyat d’una banda sonora brillant, que transportarà els nostres espectadors a l’univers recreat per l’inconscient d’Óscar durant aquest llarg son.

A partir de la història d’Amelia Earhart, la primera dona que va creuar l’Atlàntic pilotant un avió, La Teta Calva ha creat un espectacle per a Marea Danza on el ball flamenc i la dramatúrgia contemporània es fusionen.

Busquem en el flamenc i en la figura de la dona el gest brau i la decisió. El motor que rugeix davant les inclemències. Si el flamenc és lament i expressió, veiem en aquesta història un homenatge a totes aquestes dones que fan dels problemes un paisatge llunyà, es fan fortes i s’alien amb els vendavals per a demostrar-nos que no hi ha res impossible.

«Cinc dones que seran cinc aus, que seran una tempesta, que seran cinc homes, que seran cinc trons i cinc illes perdudes. Cinc ballarines i dues autores.»

Al desembre de 1983, quasi 50 anys després que s’hagueren escrit, es van publicar per primera vegada els Sonetos del amor oscuro en una edició clandestina. ¿Com havia sigut possible que durant mig segle aquests versos, probablement els «millors» de Lorca, hagueren estat ocults?

Aquesta és la història d’una ocultació, d’una sostracció, d’una vergonya. Aquesta és la història dels versos desapareguts d’un poeta desaparegut. Els «millors» poemes de Federico, els últims que va escriure, els que més diuen sobre ell, l’amor ocult, l’amor extrem, l’amor desbordat. Aquesta és una història de por i de silenci.

Un treball escènic a través d’onze personatges, onze sonets i una història… onze poemes i una vida.

Flores de España és un tríptic teatral on es representen tres problemes socials importants que les nostres institucions encara no han resolt. Sorgeix d’un espai de reflexió sobre la nostra memòria i la nostra història a través del teatre, en el qual ens volem allunyar de la nostàlgia i proposem un debat amb el públic sobre com volem construir la nostra història.

Flors per als vius

S’estima que a Espanya hi ha 120.000 víctimes de desaparicions forçoses, la qual cosa ens ha convertit en el segon país del món amb un nombre major de desapareguts. En aquest monòleg un senzill llaurador afusellat per l’exèrcit franquista du flors als seus vius amb l’esperança que el troben algun dia.

Flors per als estranys

Hui dia més de 30.000 persones desconeixen la seua identitat, s’estima que és el nombre de xiquets furtats a Espanya durant la Dictadura i la Transició. En aquesta peça una mare i una filla tracten de trobar la identitat que els pertany, mentre el silenci de les administracions no afavoreix, ni tan sols, un encontre entre elles.

Flors per a Enrique Ruano

Enrique Ruano era un estudiant d’esquerres que va ser detingut i va morir en custòdia policial en estranyes circumstàncies. La premsa, el govern i el poder judicial ocultaren a la família les nombroses incongruències d’un cas de tortura policial que va durar més de trenta anys i pel qual no va pagar mai cap policia ni càrrec polític. Un dels implicats viurà tot eixe temps amb les evidències que l’incriminen i el sistema que el protegeix.