Blog Archives

En este espectacle tots els personatges són reals. Tenen un altre nom però existeixen. Professorat, personal no docent, mares i alumnat d’un institut públic van ser entrevistats per a crear esta obra de teatre documental verbatim.

Ací el reggaeton es mescla amb Verdi, les xiques amb vel són galàctiques, les flautes no sonen, a Mustafá li agraden les cristianes, i tots els adults guarden un secret. Fiesta, Fiesta, Fiesta , parla de l’educació i del sistema educatiu espanyol, de l’adolescència, de la migració, del conflicte intergeneracional, i sobretot, es pregunta per la identitat, la individual i la col·lectiva, la que construeix un país i una comunitat: De què estem fets? de què som?

La representació naix del procés d’excavar antigues fosses per a trobar els ossos dels desapareguts, dels assassinats. El procés d’excavar entre les paraules és molt similar i el que es busca és la veritat. L’espectacle arriba per a desenterrar i fer visibles conflictes que han quedat amagats pel discurs oficial a favor d’una suposada estabilitat política i social al llarg de la història. Un espectacle que sí parla de violència i de desaparicions, però especialment d’aquelles que com a paràsits invisibles, de generació en generació, niuen en els nostres cossos i s’estenen per tota la societat.

En Spoiler Alert es qüestionen les realitats de: la Generació Y (Millenials), clarament marcada per l’inici de la digitalització; i la Generació Z (Centenials), a la qual pertanyen els i les intèrprets i la joventut nativa digital acostumada a continguts pràcticament infinits i immediats. Ambdues comparteixen particularitats que les diferencien de les anteriors generacions i… una major diferència entre expectativa i realitat?

Projecte seleccionat en el i concurs de idees en materies de cultura inclusiva (les naus, valència).

Júlia es una xiqueta que s’amaga dins d’una bambolla de silenci, que sofreix per com la tracten els seus companys a l’escola, per sentir-se diferent, per ser tractada de una manera que no arriba a entendre. Però Júlia tambe somia, somia i pinta. I es en l’Art de la pintura on trobarà l’eixida i la paraula que necesita per poder ser lliure i trobar el seu lloc.

Gabriela López s’endinsa en la seua memòria, on habiten els records del seu passat com a mestra. A través de l’evocació ens trobem amb alguns dels personatges i esdeveniments més importants de l’Espanya del començament del segle XX. Aquest espectacle és un homenatge a totes aquelles mestres que van lluitar per educar aquest país en una època de pobresa, ignorància i opressió.

Aquesta obra retrata l’important paper que va tindre l’ensenyament durant la II República a Espanya i els anys que la van precedir, una de les èpoques més brillants de l’educació en la història d’Espanya

«La geometría del trigo va ser, en un primer moment, un record de joventut que ma mare va compartir amb mi. ¿Per què va voler entregar-me aleshores allò que els va ocórrer a uns amics al nostre poble del sud just abans del meu naixement? ¿Què havia de fer jo amb aquelles paraules i aquells silencis? Amb el pas dels anys, el record de ma mare, transformat per la meua imaginació, es va convertir en un record propi, tan real com el contrari.

La geometría del trigo és un viatge de nord a sud, de sud a nord, de l’ara al passat, i del passat a l’ara. Una història de trànsits i de transicions entre temps, espais, llengües i formes d’estimar. I de fons, les últimes mines de plom entre els oliverars. Un intent de començar novament i de continuar junts. Perquè el vincle mai no desapareix i sempre estem a temps de cuidar-lo.» 

Quan Rob va pujar a aquell vaixell, no sabia que mai no arribaria al seu destí. O potser el destí li tenia reservat aquell lloc, una illa en la qual l’única cosa que trobaria seria a si mateix. Quan la vida va a la deriva, és difícil saber quin és el nostre port. I, mentre venen a rescatar-nos, la imaginació es converteix en el nostre únic bot salvavides.

Un espectacle multidisciplinari on la tècnica visual amb ombres, el treball d’objectes i titelles, el teatre físic i la dansa es mariden en un joc escènic que envolta l’espectador.

L’espectacle Federico és un recorregut per l’imaginari, la poesia, els dibuixos i el teatre de Lorca, que dóna vida als somnis i als malsons del nostre protagonista. Quan ix la lluna i dorm el gall idiota, tot canvia.

És un espectacle on la fantasia lorquiana cobra vida a través de la posada en escena, la poesia, els elements escènics i la música. Un viatge a la recerca de l’avi poeta que tots podríem tindre.

Una gran emoción política és una proposta escènica total inspirada en Memoria de la melancolia, autobiografia de María Teresa León, que aborda els anys decisius de la nostra història recent: els de la guerra civil i l’exili, anys marcats pel fervor polític, el mite de la Revolució i la fe en les utopies.

La dansa i l’acció física, les cançons i la respiració, els textos originals de l’autora, com també la música original, inspirada en temes populars europeus i interpretada en directe, encarnen aquesta emoció política que espenta un poble a creure en el seu dret a intervindre en la història del seu país, com si el futur d’aquest li pertanguera.

Des del seu primer encontre, la poetessa Paca Aguirre, Premi Nacional de Poesia 2011, i l’actriu i dramaturga Lola López, quedaren enceses.

Sobre l’escenari, Lola López estableix el diàleg entre Lola la comedianta i Paca la poetessa. Al llarg de l’obra, Lola va encarnant Paca i els seus poemes, ens relata els moments crucials de la vida de la poetessa, acompanyada sovint per la guitarra del mestre José María Gallardo i la veu flamenca de Paco del Pozo.

En Encendidas, la paraula poètica de Paca Aguirre és la metxa que encén la teatralitat d’aquest espectacle multidisciplinari.