Blog Archives

Enfront de la visió purament androcèntrica que sempre se’ns ha transmés sobre la guerra i la dictadura posterior, l’espectacle La Sección vol presentar aspectes que tingueren una gran importància en la vida de moltíssimes dones, l’esdevenir de les quals va quedar marcat per unes imposicions educatives, polítiques, religioses i de gènere que calaren ben a fons en la societat d’aquell temps.

L’obra se centra en les figures de Pilar Primo de Rivera, Mercedes Sanz-Bachiller i Carmen Polo a través de l’evolució de la Sección Femenina. Des del discurs inaugural de la Falange Española recorrem la història del dia a dia de les nostres mares i àvies per a poder entendre molts aspectes que encara queden en la nostra memòria.

Teatre sobre dones, escrit, dirigit i interpretat per dones.

Godofredo va ser, com altres milers, un xiquet evacuat en vaixell des de Santurtzi cap a França durant la Guerra Civil. Va lluitar amb la Resistència de la França ocupada contra els nazis durant la II Guerra Mundial i vivia a Orà quan començà la Guerra de la Independència d’Algèria. ¿Com gestionar una trajectòria vital travessada per tres guerres?

La vida inventada de Godofredo Villa és una obra on el text i els personatges són fonamentals, però també les imatges. El viatge mental de Godofredo per tot el seu recorregut vital ens trasllada a espais i moments de la història diferents i, sense grans artificis, aquest viatge mental es produeix també al cap de l’espectador.

Una obra de teatre com a homenatge a col·lectius socials i a persones particulars. El teatre com a eina per a conéixer millor l’altre i com aquest altre ens ajuda a conéixer-nos una miqueta millor. El teatre com a mitjà de transmetre la generositat.

Lluna és una coreografia infantil guiada per l’experiència visual d’una gran tela que es transforma en escena.

El caràcter especial d’aquest teixit és el fil conductor de la narrativa de la peça perquè és un element que va canviant: és al mateix temps escenografia, espai, vestuari i intèrpret.

Els xiquets veuen la tela, observen com es transforma i la història que ella mateixa genera, miren com el teixit canvia els intèrprets i l’espai on finalment són convidats a entrar i jugar.

És essencial en aquesta peça el hang, un instrument acústic que és utilitzat al final de l’espectacle en un concert breu dins de l’estructura tèxtil. El so com a element evocatiu, abstracte i que dóna sentit narratiu a l’espai que conté: la tela totalment unflada que finalment és la nau espacial.

Espectacle inspirat en els contes de fades recopilats per Charles Perrault i els germans Grimm.

L’obra s’articula a través de la suite per a piano Ma mère l’Oye, de Maurice Ravel, com una recreació estilitzada dels contes infantils. Aquestes peces actuen com un llenguatge evocador que descriu l’atmosfera i els moments principals d’alguns dels contes tradicionals més coneguts i que han passat de generació en generació: Caputxeta roja, Cigronet, Blancaneus o la Ventafocs.

Teatre gestual, titelles i vídeo-escena amb acompanyament de piano. 

Espectacle de deu escenes, introduïdes por un text en àudio, evocant la lluna o l’aigua, de cinc grans escriptors de la literatura hispànica i universal.

L’aventura d’Agua de Luna i Gotagualina, dues gotes d’aigua salada que ens ensenyaran a conviure amb el bé més preat d’aquest món, l’aigua. Descobrirem en aquesta aventura els valors de la col·laboració, el respecte a la igualtat, la diversitat i l’amistat.

Una manera diferent i màgica de viure i vore el cicle de l’aigua.

Loo és un vent fort i calent que corre les vesprades d’estiu, però també és el nom de la nostra protagonista, la qual encarna aquest element. L’espectacle mostra la seua tasca d’espentar les dunes del desert i dessecar els mars i els oceans que es troba al seu pas, deixant vaixells paralitzats enmig d’un mar d’arena. Un document poètic sobre com i per què el vent desertitza.

És una peça de gran potència visual, on espectadors i actors comparteixen el mateix espai amb la voluntat de convertir l’assistència a aquest espectacle en una experiència única per als més menuts.

És un conte senzill i poètic. Un univers sonor que va construint-se a mesura que avança, que mescla la música en viu amb les aportacions puntuals del públic més menut. Un món diminut, molt especial i que, en molts aspectes, és reflex del nostre.

La mescla d’instruments electrònics amb elements de reciclatge, manipulats pels intèrprets i pels espectadors, ajudaran a construir la banda sonora del nostre Lil·liput particular.

Huellas ens apropa a una realitat que ens envolta, però que, potser, no ens havíem plantejat mai, l’origen de la relació entre l’home i el seu millor amic, el gos.

Un recorregut històric divertit sobre aquest vincle tan especial entre dos espècies tan diferents, que busca les empremtes d’aquesta antiga amistat per a no oblidar quin és el camí que hem recorregut junts i imaginar-nos on ens pot portar.

El gos i l’home ja no poden viure l’un sense l’altre, i tant de bo que aquesta història continue.

¿Per què el cocodril s’entesta a ultratjar el lleó que no sap rugir? ¿Per què la resta d’animals també s’entossudeix a fer-li la punyeta? ¿Què caldrà fer perquè el rei de la sabana s’envalentisca?

En Pinyot i en Carabassot, els intrèpids investigadors de La Baldufa, ens expliquen el conflicte en què s’han trobat immersos a la sabana. Intentaran ajudar el lleó i conéixer quins són els motius del seu pesar.

El bullying és la qüestió que s’aborda, els xiquets també poden ser ferotges i cruels amb els companys. En canvi, tenim el convenciment que, per mitjà de l’educació i el treball, es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permeten una convivència dolça i tranquil·la.

Cuento de Navidad és una reflexió sobre allò que podem fer pels altres i per nosaltres mateixos i no fem, sense calcular l’abast que això pot tindre.

El missatge per als xiquets és clar: la generositat i l’afecte ens fan més feliços. Estem convençuts que un relat que té més de dos segles continua vigent hui, quan ens trobem davant un univers infantil on emergeix la soledat i la inclinació per tot allò material. Charles Dickens ens dóna una bona lliçó humanista per homenatjar la celebració del Nadal.

Una posada en escena rica i una atractiva estètica convidaran l’espectador a reviure un gran clàssic de la literatura.