Blog Archives

Deixant arrere els perills del seu poble natal, la família Cotton es dirigeix a la ciutat a la recerca de noves vides i oportunitats. Entre les teulades i les llums de la ciutat, entre les teles, els fils i les màquines de la fàbrica, la mare i les seues dues filles viuran noves aventures i perills desconeguts. Las Cotton està inspirada en les lluites obreres de les dones en la indústria tèxtil de principis de segle, parla sobre l’arribada de la industrialització, l’èxode a les ciutats, la duresa de la fàbrica… però també sobre l’exemple d’aquelles dones, que van entendre que només juntes podrien aconseguir unes vides dignes.

Creatura és música, poesia i circ. La fantasia de la paraula i la realitat del més difícil encara. Un espectacle on contemplar el circ des d’una visió poètica inspirada en el Bestiario del Circo escrit per Pepe Viyuela. En Creatura es fusionen les arts amb una proposta actual sobre un art clàssic que no pot caure en l’oblit. Un homenatge al circ clàssic des d’una visió poètica i musical. El circ com a ens nòmada, transhumant, que no pot parar de viatjar i renàixer tant en l’espai com en el temps, unint tradició i avantguarda, memòria i imaginació.

L’agraïment i reconeixement a un món circense que envelleix, però que deixa el seu llegat i experiència perquè nosaltres, hereus de la glòria dels seus dies, sapiem portar el testimoni amb el respecte que mereix.

Déjà vu ens parla de la distància entre una persona i els seus somnis, del que és i el que li agradaria ser. Somnis molt ambiciosos que desperten els seus aires de grandesa, però també impossibles, abocant-ho al descoratjament. Déjà vu és una mescla de somnis i realitat en un espai i un temps indeterminats. La dualitat que ens presenta aquest personatge decrèpit respecte als seus anhelats somnis grandiloqüents també queda il·lustrada amb una escenografia que juga amb la desproporció extrema de les grandàries.

Somni o realitat, Déjà vu és un espectacle sense text, visual, suggeridor, arriscat i amb música en directe.

Ens detenim un moment en un col·legi de València, un qualsevol. Segons les dades oficials, la seua comunitat educativa està formada per més 200 xiquets i xiquetes i, d’entre tots els alumnes només un és de procedència valenciana, Jaume. Però no anem a parar-nos en Jaume sinó que ens fixen a la xica que hi ha darrere d’ell de la classe, Hamila.

El seu nom és un error, dins d’un munt d’errors que és la vida. En veritat es diu Halima, però el mestre el va apuntar malament. Halima té una amiga, Vero, d’origen xinès, i un problema: la seua iaia s’ha mort i ella creu que està dins seua, en els records. Què ocorre quan la persona més pròxima a tu mor quan tu tens 8 anys? Com és el duel en aqueixa edat, en aqueixos anys?

La Ciudad de escarcha és una versió teatral de la coneguda novel·la Entre visillos de Carmen Martín Gaite, un relat cru de la joventut d’una ciutat espanyola durant el primer franquisme. Una joventut abúlica, tancada en el seu xicotet món de convencionalismes i estretors.

Un panorama desesperant sobretot per a les dones, a les quals se’ls redueix encara amb més duresa el seu camp d’acció a poc més que fer les seues labors, a cuidar la seua imatge i a buscar ansiosament un marit. Però, en tot camp de blat naixen furioses roselles que s’agiten i es retorcen a la recerca d’un nou horitzó de possibilitats. En aquells temps passats i també ara.

La sabiduría, humor, intimidad y conexión de la oralidad vive se presentan con una gran diversidad de formas y matices en ‘Cuentos a 2 metros’. El formato se único, creado con la prevención, la intimidad y la curiosidad como pilares fundamentales. Las narradoras y narradores utilizan estructuras giratorias para comunicar directamente a la intimidad de tu oído un repertorio excelso de cuentos, adivinanzas y poesía dirigido solo a tú. Un espacio tranquilo, seguro y emocionante que despertará tus sentidos si te acercas a escuchar…

Quan Martirio era xicoteta s’espantava per múltiples raons, però hi havia dues, en concret, que li provocaven una por descoratjadora: vore a algú desprotegit i les bruixes, eixes solitàries i malvades dones que viuen en vells casalots a la part alta de la muntanya.

Martirio, per protegir a la seua estimada aranyeta, va anar superant un munt de temors. Així ens ho explica la pròpia Martirio qui, ja de major, s’ha convertit en…una “bruixa”.

Una història de bruixes…sense bruixes
una història de valents…sense valents
una història màgica…sense mags
una història de xiquets…que no són tan xiquets
i uns majors…que no ho són tant

El capità Nemo aprecia el mar més que la seua pròpia vida. Nemo viu a bord del Nautilus, un submarí secret que recorre els oceans de tot el món. Però des de fa un temps, el capità observa que els bancs de coral s’han convertit en muntanyes de brossa, els peixos en bosses de plàstic i les praderes de posidònia en abocadors aquàtics. Per això recluta al professor Aronax, a qui portarà a un viatge de 20.000 llegües submarines per a mostrar-li els secrets d’eixe món fascinant amenaçat per la contaminació humana.   

Nautilus és una versió de la clàssica novel·la d’aventures 20.000 llegües de viatge submarí amb una lectura actual, compromesa i ecologista.

Des d’una illa solitària amb sabor de mar i a món marí, Crusoe veu passar el temps i els vaixells sense que cap es detinga. Crusoe aconsegueix viure una vida afable, una vida que, com un vaixell en alta mar, continua passant allà lluny. Adaptem el clàssic de Dafoe, per a comptar a través de tres intèrprets i un músic, una metàfora de la vida, suggeridora, imaginativa i divertida.

Imaginem el somni d’un faune. Que somia amb animals d’Àfrica, d’Àsia, d’Austràlia, nadadors, voladors, grans, xicotets, lents, veloços, prehistòrics, de granja i fins d’orquestra. Que somia amb música, amb música que ens farà somiar. Imaginem una orquestra, i un concert i somiem amb C. Debussy i C. Saint-Saëns. Ens trobarem amb la realitat, un concert envaït per l’humor i la poesia, per animals que sorgeixen de la música i per onze músics fent l’animal, interpretant quinze peces musicals embolicades per la fantasia. Un encadenament de sorpreses sense més lògica que la dels somnis, sense més argument que la pròpia música, un munt d’animals sense més. Somiem desperts immersos en un ambient màgic. Imaginem… Quin carnestoltes!

Només va ser creat per Geppetto, Pinotxo es planteja alguns dubtes, per a respondre a estes preguntes, comença un viatge que el portarà del que és real al que és imaginari, del submón de la novel·la picaresca a la faula amb animals, de la presó al fons de la mar, d’una ferreria de províncies al màgic i fals món de Quimèrica. Molts escenaris, molts personatges i molta acció.