Es treballarà sobre tres autors: Jean Anouilh, Tomas Bernhard i Tennessee Williams.
Textos:
“El Presidente”, de Tomas Bernhard
Estem en un moment on es barregen molts llenguatges a l’escenari, llenguatges que serveixen, o haurien de servir, per explicar allò que volem explicar. La consciència dels actors i les actrius de pertànyer a una línia global de narració, el coneixement de quin lloc ocupen dins d’aquesta línia discursiva i, per tant, la capacitat de viure aquest compromís des del seu paper dins l’obra posant tota la veritat en la seva interpretació. Els intèrprets són l’element primordial de la narració i, per aquesta raó, han de saber molt bé quin és el se rol al conjunt de l’obra.
Treballarem amb tres textos molt diferents per aprendre a fer aquests exercicis en qualsevol situació.
Sens dubte, perquè en l’encontre amb el clown hi trobem gran part de la veritat interpretativa i, en la seua recerca, l’individu troba una gran quantitat d’informació sobre ell mateix com a actor. El clown genera una altra via per arribar al coneixement de l’individu-actor, que es recolza en la pedagogia del joc, fomentant l’espontaneïtat i la creativitat. El joc i la improvisació seran les bases del treball per enfrontar amb efectivitat la trobada amb el públic. El clown és un joc teatral que ens porta a trobar l’espontaneïtat, la llibertat de jugar i ser un mateix. L’experiència teatral comú de l’actor no té res a vore amb el clown. L’actor acostuma a treballar al servei d’un text memoritzat, a l’estudi del personatge i a les indicacions d’un director d’escena. El clown és l’oposat a tot açò. Si l’actor fa este pas haurà d’aparcar el seu bagatge teatral i deixar-se endur cap a una nova aventura: traspassar la barrera del ridícul.
L’ideal és produïx quan l’actor arriba a un punt de tanta exposició que si fa un pas més entra en ridícul, però si fa un pas menys no arriba. (Stanislavsky).
El treball es desenvoluparà a partir d’allò que Andrés Lima anomena LA QUALITAT, conjunció d’allò “essencial” que proposa el text i allò “personal” que proposa l’actor.
La divisió per jornades será la següent:
Els actors participants al taller hauran d’escollir dos textos, clàssics o contemporanis. Un d’ells serà un diàleg, amb dos participants del taller. L’altre text serà un monòleg escollit lliurement per cada actor.
Del 13 al 17 de maig, de 10:00h a 14:00h
Mirar la nostra professió des de diferents punts de vista, no només des de l’escenari, t’ajudarà a entendre-la millor.
Com es fa un espectacle unipersonal, per on comence?
Quanta gent es necessita, quins mitjans i quants diners suposa tot açò?
Què vull contar, com o a qui vull contar-ho? I després, on el puc fer?
Un curs on es mostren les eines necessàries per posar en peu un espectacle unipersonal d’una forma auto-gestionada.
Claus per treballar la creativitat i escriure un text propi. Tècniques per portar-lo damunt de l’escenari i encarregar-se de la gestió, distribució i producció de l’espectacle.
I la telefonada d’una important companyia, d’aquella directora amb qui volem treballar, aquella pel·lícula esperada… que ens pille treballant!
Maria Juan – actriu
Marc Benito – Productor i activista cultural.
Rafa Ferrero – Guionista
Jo sempre he volgut ser una Julieta. Però pensava que Julieta havia de tindre els cabells llargs i clars i ser guapa i prima i dolça. I jo portava el cabell curt “a lo xico” i no era massa guapeta, ni prima ni dolça. Jo era morena, lletgeta (però graciosa) i de constitució… diguem-ne forta. I la dolçor la tenia sobretot al llit (dormint, cal aclarir).
Mai no em donaran el personatge de Julieta, pensava jo molt trista. I mai me l’han donat, no estava equivocada.
Vaig passar tant temps enfadada per allò que no podia ser, que em vaig perdre allò que realment era. I vaig tardar molt en descobrir que jo podia ser el que volgués. I vaig descobrir també que Julietes hi ha de tots els colors, olors i sabors i me’n vaig fer una al meu gust. I vaig seguir descobrint… Vaig descobrir que a la gent li agradava la meua Julieta.
I gaudien amb ella i reien amb ella i s’enamoraven d’ella, perquè era tan dolça i tan pàmfila com la que jo tenia al meu cap. Però aquesta era de carn i os i molava més.
I vam començar a créixer juntes i a caminar de la mà. I vam anar descobrint què era això del teatre i el públic i ser actriu. I a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en estàvem contant històries. La nostra història. La por i el dubte, però també les ganes. I això és el teatre. Algú que conta una història i algú que la vol escoltar.
I cada vegada més gent ens volia escoltar.
I jo m’estime la meua Julieta i sé que ella a mi també.
I ja no sempre anem juntes contant històries. De vegades va ella sola, de vegades vaig sola jo.
Perquè seguim tenint coses nostres que contar, però també ens ve molt de gust contar les històries dels demés i posar-nos a les seues pells, que no són la nostra, però la podem arribar a sentir pròpia.
El curs va dirigit a actors/actrius i cantants que vulguen redescobrir les possibilitats de la seua veu. Les sessions inclouen treball sobre l’anatomia de la veu, on l’alumne conei-xerà el seu funcionament i complexitat i còm entrenar la seua musculatura per una con-venient emissió del so.
TEATRE & GESTALT. Taller d´investigació i creació per actors.
M´interessa especialment l´última etapa de K. Stanislawsky que ell mateix sintetitza en L´anàlisi actiu on induïa els actors a que la unió de la vida física i la psicològica és indissoluble i per tant no podien separar el procés d´anàlisi creativa intern del comportament del seu personatge i en conseqüència l´important és percebre la línia d´intencions de cadascun dels personatges, l´esquema intern que defineix la interrelació personal.
La línia del paper transita el subtext, no el text.
La Teràpia Gestalt té com base la Psicologia Gestalt o Teoria del Camp. Té en compte el camp bio-psicològic-social en la seua totalitat (organisme-ambient); utilitza variables psicològiques, sociològiques, cognitives i motivacionals, de fet cap dimensió rellevant s´exclou en la teoria bàsica de l´enfocament gestàltic.
La Gestalt és atenció a l’Aquí i Ara en el context Jo/Tu. Atenció al sí mateix. Atenció a l´altre i autenticitat en l´encontre, propiciant el vertader contacte amb l´experiència.
La Gestalt atorga prioritat a l´experiència vers les idees, per tant la seua pràctica ha desenvolupat molts exercicis i pràctiques perquè descobrim experiencialment aspectes cognitius que d´altra manera només es quedarien en l´esfera de l´intel.lecte, donant-nos un coneixement intern, propi i exclusiu d´allò amb el que estem contactant. I trobo que aquest enfocament ens pot aportar claredat a la nostra pràctica actoral i al mateix temps obrir-nos a una percepció més autèntica de nosaltres mateixos i de les nostres possibilitats.
Taller experiencial, d´investigació i creatiu.
Aquests tres aspectes defineixen l’activitat que realitzarem.
Tu i el Personatge, també.
El Traininng es centrarà en:
I la pràctica de L´anàlisi Actiu a escenes de W. Shakespeare que interpretaran tots els actors.
La veu cantada és la prolongació de la veu parlada. És estendre la capacitat vocal de la paraula. Aconseguir que cada síl.laba tinga bellesa sonora, afinació, bona dicció, projecció correcta per a jugar amb el volum, la duració de la nota en la partitura i que cada frase puga interpretar-se musicalment d’una forma coherent amb l’estil i sentit de la cançó.
Totes les persones poden aconseguir-ho. Cadascú al seu nivell, però no és impossible.
Demana tècnica, entrenament, disciplina i sobretot aprendre a escoltar, ja que no sempre treballarem amb partitura musical.
Quan notem que tècnicament la partitura està controlada, és l’hora de treballar la interpretació, el ritme i el personatge.
Al treballar cançons individuals, no importa el nivell del grup.
El taller constarà de dues parts: una teòrica i una altra pràctica.
Cada alumne haurà de dur una cançó de musical amb o sense partitura i amb el seu respectiu playback. Si l’alumne no ho poguera aconseguir el professor subministrarà el material. Un globus. Un tap de suro. Roba de treball i llibreta d’apunts.
Taller eminentment pràctic en el qual es realitzaran diferents treballs d’interpretació amb l’objectiu d’exercitar la tragicomèdia.
Un taller excusa per treballar la musculatura del cor en les fronteres embriagues de la rialla i el plor. Transformar la tensió sanguínia en tensió poètica. La fractura en simfonia. La consternació en xarlotada. Allò transcendent en groller i la usura en salvació. On es donen la mà allò ultra civilitzat i allò ultra bàrbar? Al cabaret d’allò sublim o a l’espigó del plor?
Estos seran alguns dels jocs que plantejarem:
Quan un actor ja està format, quan s’ha convertit en actor, és quan ha de començar a treballar per deixar de ser-ho. En este taller dirigit a actors professionals, explorarem dinàmiques d’entrenament actoral concebudes per tal de facilitar que per damunt de l’actor i la tècnica aparega la persona, amb la seua singularitat emocional. Partim de la convicció que només arriscant-nos a fer ús d’eixa singularitat emocional, l’actor pot esdevenir un artista únic i generar una actuació vertaderament convocant.
Algunes qüestions clau que explorarem durant el taller són:
Partirem d’un tema i tractarem de portar-lo al nostre terreny, a allò conegut. A poc a poc, anirem transformant les propostes en material escènic. Tindrem en compte la forma i el contingut, el dins i el fora, la mirada de l’espectador, el llenguatge no verbal, l’acció, la mescla de llenguatges, el ritme, la sorpresa, el trencament de les expectatives… Probablement hi haurà canvi de plans, d’opinió, de lloc, de rol, de perspectiva… Tot per tractar de transitar per eixe camí d’anada i tornada entre allò particular i allò universal en la seua dimensió més espectacular.
Este taller està adreçat a actors, directors, ballarins i a totes les persones interessades en la creació escènica. Durant les sessions de treball tractarem de posar en pràctica alguns dels mecanismes, dinàmiques i punts de vista de la companyia davant la creació escènica. Combinarem una part pràctica dirigida a la creació de propostes escèniques individuals i
col·lectives amb una part més reflexiva i teòrica on analitzarem els materials creats, el propi procés creatiu i els dubtes i inquietuds que sorgisquen durant les sessions de treball.
Curs eminentment pràctic, en el qual doblarem fragments de pel·lícules de ficció (cinema d’autor i pel·lícules per a televisió), de documentals/realities i de dibuixos animats. Treballarem sobre tot tipus de preses (takes) de gèneres diversos: cinema negre, d’aventures, comèdia, drama, eròtic…
Amb un apartat especial d’autodoblatge, en el cas d’actors i actrius que aporten fragments de produccions audiovisuals amb intervencions pròpies.
També aprendrem a fer pràctiques de locució i d’enregistrament de veus a casa amb programari gratuït.
A més, treballarem les emocions associades a la interpretació oral, així com tècniques de desbloqueig emocional.