Blog Archives

EL CURS

TEATRE & GESTALT. Taller d´investigació i creació per actors.

M´interessa especialment l´última etapa de K. Stanislawsky que ell mateix sintetitza en L´anàlisi actiu on induïa els actors a que la unió de la vida física i la psicològica és indissoluble i per tant no podien separar el procés d´anàlisi creativa intern del comportament del seu personatge i en conseqüència l´important és percebre la línia d´intencions de cadascun dels personatges, l´esquema intern que defineix la interrelació personal.
La línia del paper transita el subtext, no el text.

La Teràpia Gestalt té com base la Psicologia Gestalt o Teoria del Camp. Té en compte el camp bio-psicològic-social en la seua totalitat (organisme-ambient); utilitza variables psicològiques, sociològiques, cognitives i motivacionals, de fet cap dimensió rellevant s´exclou en la teoria bàsica de l´enfocament gestàltic.

La Gestalt és atenció a l’Aquí i Ara en el context Jo/Tu. Atenció al sí mateix. Atenció a l´altre i autenticitat en l´encontre, propiciant el vertader contacte amb l´experiència.

La Gestalt atorga prioritat a l´experiència vers les idees, per tant la seua pràctica ha desenvolupat molts exercicis i pràctiques perquè descobrim experiencialment aspectes cognitius que d´altra manera només es quedarien en l´esfera de l´intel.lecte, donant-nos un coneixement intern, propi i exclusiu d´allò amb el que estem contactant. I trobo que aquest enfocament ens pot aportar claredat a la nostra pràctica actoral i al mateix temps obrir-nos a una percepció més autèntica de nosaltres mateixos i de les nostres possibilitats.

ESQUEMA ESSENCIAL DEL TALLER

Taller experiencial, d´investigació i creatiu.
Aquests tres aspectes defineixen l’activitat que realitzarem.
Tu i el Personatge, també.

El Traininng es centrarà en:

• • L´exploració dels Tres Centres: Emocional, Intel.lectual i Motor o Corporal.
  • Les tres zones del Darse Cuenta (interna, externa i fantasia).
  • La Mirada (panoràmica i enfocada).
  • Contacte i Retirada.
  • Tensió i Distensió.
  • La Respiració i les 7 zones corporals.

I la pràctica de L´anàlisi Actiu a escenes de W. Shakespeare que interpretaran tots els actors.

OBJECTIUS

Mirar la nostra professió des de diferents punts de vista, no només des de l’escenari, t’ajudarà a entendre-la millor.

Com es fa un espectacle unipersonal, per on comence?
Quanta gent es necessita, quins mitjans i quants diners suposa tot açò?
Què vull contar, com o a qui vull contar-ho? I després, on el puc fer?

Un curs on es mostren les eines necessàries per posar en peu un espectacle unipersonal d’una forma auto-gestionada.

Claus per treballar la creativitat i escriure un text propi. Tècniques per portar-lo damunt de l’escenari i encarregar-se de la gestió, distribució i producció de l’espectacle.

I la telefonada d’una important companyia, d’aquella directora amb qui volem treballar, aquella pel·lícula esperada… que ens pille treballant!

PROFESSORAT

Maria Juan – actriu
Marc Benito – Productor i activista cultural.
Rafa Ferrero – Guionista

JO VOLIA SER JULIETA

Jo sempre he volgut ser una Julieta. Però pensava que Julieta havia de tindre els cabells llargs i clars i ser guapa i prima i dolça. I jo portava el cabell curt “a lo xico” i no era massa guapeta, ni prima ni dolça. Jo era morena, lletgeta (però graciosa) i de constitució… diguem-ne forta. I la dolçor la tenia sobretot al llit (dormint, cal aclarir).

Mai no em donaran el personatge de Julieta, pensava jo molt trista. I mai me l’han donat, no estava equivocada.

Vaig passar tant temps enfadada per allò que no podia ser, que em vaig perdre allò que realment era. I vaig tardar molt en descobrir que jo podia ser el que volgués. I vaig descobrir també que Julietes hi ha de tots els colors, olors i sabors i me’n vaig fer una al meu gust. I vaig seguir descobrint… Vaig descobrir que a la gent li agradava la meua Julieta.

I gaudien amb ella i reien amb ella i s’enamoraven d’ella, perquè era tan dolça i tan pàmfila com la que jo tenia al meu cap. Però aquesta era de carn i os i molava més.

I vam començar a créixer juntes i a caminar de la mà. I vam anar descobrint què era això del teatre i el públic i ser actriu. I a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en estàvem contant històries. La nostra història. La por i el dubte, però també les ganes. I això és el teatre. Algú que conta una història i algú que la vol escoltar.

I cada vegada més gent ens volia escoltar.

I jo m’estime la meua Julieta i sé que ella a mi també.

I ja no sempre anem juntes contant històries. De vegades va ella sola, de vegades vaig sola jo.

Perquè seguim tenint coses nostres que contar, però també ens ve molt de gust contar les històries dels demés i posar-nos a les seues pells, que no són la nostra, però la podem arribar a sentir pròpia.

Objectius:

“¿Has vist alguna vegada un muntatge realment bell de, diguem-ne, “El jardí dels cirerers”?
No em digues que sí. Ningú no l’ha vist. Potser has vist “muntatges inspirats, muntatges eficaços”, però mai un muntatge realment bell. Mai una versió on tots els que habiten l’escenari estiguen a l’altura de Txekhov, matis per matis, caràcter per caràcter”

J.D. Salinger

Ens aproparem al Jardí dels Cirerers partint del treball que va realitzar Louis Malle en la seua pel.lícula “Vania al Carrer 42”.

Horari per determinar entre les 9:00 i les 14:00

Objectius:

Concebre l’actuació com a part d’un procés creatiu col·lectiu on l’actor és el responsable, el culpable i l’executor. L’intèrpret com a generador de relats, d’impulsos i llenguatges. Treballar a partir del quotidià i de l’experiència vital. Una torrada trencada o una mascota que mor en la rotonda.

Construir l’escena des del propi. Del personal al global. Un taller d’escena i de dramatúrgia que s’acosta al sistema de treball de la companyia valenciana La Teta Calva (Penev, Llopis, Síndrhomo, El oro de Jeremías, Las Aventures de Sawyer i Qué pasó con Michael Jackson). Si estàs pensant a muntar una peça, comença per tu. No fa falta res més.

Objectius:

L’objectiu fonamental del taller és que els actors sàpiguen què estan fent a l’escena i per a què.

Qüestionarem i ens alliberarem de conceptes bàsics de la interpretació (com poden ser la veritat, la presència, l’emoció, el personatge, el drama, el gest…) per proposar d’altres més eficaços, que ens traguen de l’abstracció, ens moguen a l’acció i ens vinculen a allò que està succeint a l’escena.

Metodología:

A partir de textos, plantejarem i practicarem diferents jocs, no sols com a simples condicionants, sinó també com a oportunitats per fer servir les millors capacitats. Perquè, al cap i a la fi, res no és comparable a la satisfacció de jugar, de participar en allò que anomenem “un encontre“.