Skip to main content

D’Allò imaginat, al cos

CONTINGUT

Des de la meua vivència com a actriu us convide a experimentar el personatge a través de l’encontre de “el meu jo” amb el text/personatge. A més de l’apropament a l’autor, al moment històric de tots dos, a la seua cultura, als seus pensaments…

Ferramentes:
  • El Símbol, com agafador al meu personatge.
  • Els Contes, com desdoblament entre el personatge i el seu “observador”.
  • Com pensem, com el descobriment d’allò amagat del personatge.
  • Treballarem a partir de tres obres d’un mateix autor, per tal d’aprofundir i ampliar el seu univers.

DESCRIPCIÓ

Què conforma el “allò visible” meu i del meu personatge? Què conforma el “allò invisible” de tots dos? Entenem que “allò invisible” és un aspecte fonamental per al coneixement i actuació del personatge. Treballarem el procés de com “allò imaginat” arriba al cos; es fa carn.

Tu i el personatge: Teatre i Gestalt

EL CURS

TEATRE & GESTALT. Taller d´investigació i creació per actors.

M´interessa especialment l´última etapa de K. Stanislawsky que ell mateix sintetitza en L´anàlisi actiu on induïa els actors a que la unió de la vida física i la psicològica és indissoluble i per tant no podien separar el procés d´anàlisi creativa intern del comportament del seu personatge i en conseqüència l´important és percebre la línia d´intencions de cadascun dels personatges, l´esquema intern que defineix la interrelació personal.
La línia del paper transita el subtext, no el text.

La Teràpia Gestalt té com base la Psicologia Gestalt o Teoria del Camp. Té en compte el camp bio-psicològic-social en la seua totalitat (organisme-ambient); utilitza variables psicològiques, sociològiques, cognitives i motivacionals, de fet cap dimensió rellevant s´exclou en la teoria bàsica de l´enfocament gestàltic.

La Gestalt és atenció a l’Aquí i Ara en el context Jo/Tu. Atenció al sí mateix. Atenció a l´altre i autenticitat en l´encontre, propiciant el vertader contacte amb l´experiència.

La Gestalt atorga prioritat a l´experiència vers les idees, per tant la seua pràctica ha desenvolupat molts exercicis i pràctiques perquè descobrim experiencialment aspectes cognitius que d´altra manera només es quedarien en l´esfera de l´intel.lecte, donant-nos un coneixement intern, propi i exclusiu d´allò amb el que estem contactant. I trobo que aquest enfocament ens pot aportar claredat a la nostra pràctica actoral i al mateix temps obrir-nos a una percepció més autèntica de nosaltres mateixos i de les nostres possibilitats.

 

ESQUEMA ESSENCIAL DEL TALLER

Taller experiencial, d´investigació i creatiu.
Aquests tres aspectes defineixen l’activitat que realitzarem.
Tu i el Personatge, també.

El Traininng es centrarà en:

    • L´exploració dels Tres Centres: Emocional, Intel.lectual i Motor o Corporal.
    • Les tres zones del Darse Cuenta (interna, externa i fantasia).
    • La Mirada (panoràmica i enfocada).
    • Contacte i Retirada.
    • Tensió i Distensió.
    • La Respiració i les 7 zones corporals.

I la pràctica de L´anàlisi Actiu a escenes de W. Shakespeare que interpretaran tots els actors.

Què fer mentre sona el telèfon

OBJECTIUS

Mirar la nostra professió des de diferents punts de vista, no només des de l’escenari, t’ajudarà a entendre-la millor.

Com es fa un espectacle unipersonal, per on comence?
Quanta gent es necessita, quins mitjans i quants diners suposa tot açò?
Què vull contar, com o a qui vull contar-ho? I després, on el puc fer?

Un curs on es mostren les eines necessàries per posar en peu un espectacle unipersonal d’una forma auto-gestionada.

Claus per treballar la creativitat i escriure un text propi. Tècniques per portar-lo damunt de l’escenari i encarregar-se de la gestió, distribució i producció de l’espectacle.

I la telefonada d’una important companyia, d’aquella directora amb qui volem treballar, aquella pel·lícula esperada… que ens pille treballant!

PROFESSORAT

Maria Juan – actriu
Marc Benito – Productor i activista cultural.
Rafa Ferrero – Guionista

 

JO VOLIA SER JULIETA

Jo sempre he volgut ser una Julieta. Però pensava que Julieta havia de tindre els cabells llargs i clars i ser guapa i prima i dolça. I jo portava el cabell curt “a lo xico” i no era massa guapeta, ni prima ni dolça. Jo era morena, lletgeta (però graciosa) i de constitució… diguem-ne forta. I la dolçor la tenia sobretot al llit (dormint, cal aclarir).

Mai no em donaran el personatge de Julieta, pensava jo molt trista. I mai me l’han donat, no estava equivocada.

Vaig passar tant temps enfadada per allò que no podia ser, que em vaig perdre allò que realment era. I vaig tardar molt en descobrir que jo podia ser el que volgués. I vaig descobrir també que Julietes hi ha de tots els colors, olors i sabors i me’n vaig fer una al meu gust. I vaig seguir descobrint… Vaig descobrir que a la gent li agradava la meua Julieta.

I gaudien amb ella i reien amb ella i s’enamoraven d’ella, perquè era tan dolça i tan pàmfila com la que jo tenia al meu cap. Però aquesta era de carn i os i molava més.

I vam començar a créixer juntes i a caminar de la mà. I vam anar descobrint què era això del teatre i el públic i ser actriu. I a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en estàvem contant històries. La nostra història. La por i el dubte, però també les ganes. I això és el teatre. Algú que conta una història i algú que la vol escoltar.

I cada vegada més gent ens volia escoltar.

I jo m’estime la meua Julieta i sé que ella a mi també.

I ja no sempre anem juntes contant històries. De vegades va ella sola, de vegades vaig sola jo.

Perquè seguim tenint coses nostres que contar, però també ens ve molt de gust contar les històries dels demés i posar-nos a les seues pells, que no són la nostra, però la podem arribar a sentir pròpia.

Interpretar amb “La Qualitat”

EL CURS

El treball es desenvoluparà a partir d’allò que Andrés Lima anomena LA QUALITAT, conjunció d’allò “essencial” que proposa el text i allò “personal” que proposa l’actor.

La divisió per jornades será la següent:

  • Escalfament i jocs.
  • La qualitat.
  • Interpretació de textos.

Els actors participants al taller hauran d’escollir dos textos, clàssics o contemporanis. Un d’ells serà un diàleg, amb dos participants del taller. L’altre text serà un monòleg escollit lliurement per cada actor.

Del 21 al 25 de maig, de 10:00h a 14:00h

El director com a interlocutor entre l’actor i l’autor

ADREÇAT A

Actors i actrius interessats en fer un treball de recerca dinàmic i tan orgànic com ho podria ser un assaig dempeus; en aprofundir en el treball de dramatúrgia actoral i en el diàleg amb l’autor a través del director.

CONTINGUTS

  • Aprendre a escoltar un text teatral
  • Esbrinar com l’autor transmet l’organicitat i emocionalitat de les paraules a través dels signes de puntuació que són els que configuren la sintaxi d’una rèplica.
  • Seleccionar la paraula portadora de sentit d’una rèplica; la rèplica portadora de sentit d’una seqüència; la sequència portadora de sentit d’una escena; l’escena portadora de sentit d’una obra.
  • Crear un vocabulari d’eines per estructurar un text teatral, la partitura.
  • Configurar l’escaleta dels personatges de l’obra.

Es treballarà a partir de textos de diversos autors.

DESCRIPCIÓ

Convidar a l’actor a assumir la responsabilitat que li pertoca en interpretar un personatge. Descobrir l’herència que deixa l’autor com a únic camí per apropar-nos a la seua obra a través de les seues paraules i els seus silencis, és a dir, el que es diu i el que no.

 

Del 11 al 16 de Juny, de 10:00h a 15:00h (30h)

Cant i interpretació en teatre musical

Continguts:

  • La meua veu.
  • Coneixement pràctic del meu timbre de veu.
  • Articulació i so.
  • Aspectes tècnics, psicològics i emocionals de la veu.
  • Veu i personalitat.
  • Consiència de la pròpia respiració.
  • Escalfaments destinats a diferents tipus d’energia i diferents tipus de cançons.
  • Actuar la música.
  • Manxa i control de l’aire.
  • Sense tècnica no hi ha interpretació al teatre musical.

El jardín de los cerezos en la calle 42

Objectius:

“¿Has vist alguna vegada un muntatge realment bell de, diguem-ne, “El jardí dels cirerers”?
No em digues que sí. Ningú no l’ha vist. Potser has vist “muntatges inspirats, muntatges eficaços”, però mai un muntatge realment bell. Mai una versió on tots els que habiten l’escenari estiguen a l’altura de Txekhov, matis per matis, caràcter per caràcter”

J.D. Salinger

Ens aproparem al Jardí dels Cirerers partint del treball que va realitzar Louis Malle en la seua pel.lícula “Vania al Carrer 42”.

Horari per determinar entre les 9:00 i les 14:00

Actor, companyia i empresa

Objectius:

Quatre setmanes amb quatre cursos diferents que ens ajudaràn a entendre tot allò que hi ha més enllà de l’escenari: L’actor, companyia i empresa.

De la mà de professionals dels diferents sectors, parlarem de temes com la distribució i la producció en arts escèniques, els entorns econòmics culturals (programes culturals), l’optimització de projectes artístics/empresarials o la gestió de les arts escèniques valencianes.

Primera Setmana:

Distribució i producció en Aarts Escèniqueas.
Dilluns 5, Dimecres 7 i Dijous 8 > Mª Ángels Marchirant i Laura Marín

La distribució és una de les assignatures pendents per a gran part de les companyies que treballen al camp de les arts escèniques, tant per les contínues modificacions que el sistema ha patit als últims anys com per les noves dinàmiques assimilades en este període.

Els nostres objectius són:

  1. Prendre consciència de la seua importància; plantejar i enfocar la distribució amb professionalitat.
  2. El joc de la distribució. Punt de partida d’una distribució segons el producte i el mercat, les estratègies de negoci, segons els objectius i les necessitats.
  3. Competència i demanda. Coneixement del mercat de les arts escèniques. Ritme de compravenda. Elaboració del teu propi pla de distribució.

Segona Setmana:

La gestió de les arts escèniques Valencianes (Crònica d’un Dejà Vu).
Dilluns 12, Dimecres 13  > Toni Pastor

Es fa necessari que els futurs professionals de les arts escèniques coneguen i tinguen una visió, almenys panoràmica, del que van trobant-se en endinsar-se en el seu present immediat. Però la gestió no consisteix solament en conèixer formalment les estructures existents i aprendre a moure’s per elles; és important analitzar amb sentit crític eixes estructures i les seues raons de ser, perquè es fa també absolutament necessari repensarles, qüestionar-les, amb l’objectiu clar, des de la gestió, de millorar-les i fer-les créixer. D’una manera distesa, parlarem i debatrem, interactuarem, per arribar a algunes conclusions que ens puguen servir per avançar i millorar professionalment.

Tercera Setmana:

Els entorns económics culturals. (Programes culturals).
Dimecres 12 i Dijous 22 > Jacobo Pallares i Mar Riera

Qualsevol projecte cultural pertany a un entorn econòmic. Un entorn que implica una forma econòmica de funcionar i li atorga viabilitat, resistència i tensió.

Des de l’entorn més proper, l’ajuntament de la pròpia ciutat, al més allunyat d’Europa, com espai econòmic comú… entorns locals, provincials, autonòmics, nacionals, europeus i intercontinentals, creant cercles d’influència.

Els entorns anomenats ajudes o subvencions públiques nosaltres els anomenarem programes culturals.

Sense sentir-se subsidiaris començarem a dissenyar les nostres necessitats en els diferents entorns i marcar-nos objectius culturals en els nostres projectes.

Quarta Setmana:

Projecte artístic / Projecte empresarial.
Dilluns 26 i Dimecres 28 >  Toni Benavent

Quan un projecte qualsevol pretén ser alguna cosa més que un fet puntual i esporàdic, cal plantejar-se molt seriosament quina estructura i quines estratègies son necessàries i com optimitzar el seu funcionament. En qualsevol sector este treball és imprescindible i del seu correcte desenvolupament depèn quasi sempre, gran part de l’èxit o el fracàs del projecte puntual en qüestió. El sector cultural i en concret el món de l’escena no és una excepció.

Teatre renacentrista

Objectius:

Concebre l’actuació com a part d’un procés creatiu col·lectiu on l’actor és el responsable, el culpable i l’executor. L’intèrpret com a generador de relats, d’impulsos i llenguatges. Treballar a partir del quotidià i de l’experiència vital. Una torrada trencada o una mascota que mor en la rotonda.

Construir l’escena des del propi. Del personal al global. Un taller d’escena i de dramatúrgia que s’acosta al sistema de treball de la companyia valenciana La Teta Calva (Penev, Llopis, Síndrhomo, El oro de Jeremías, Las Aventures de Sawyer i Qué pasó con Michael Jackson). Si estàs pensant a muntar una peça, comença per tu. No fa falta res més.

A què estem jugant?

Objectius:

L’objectiu fonamental del taller és que els actors sàpiguen què estan fent a l’escena i per a què.

Qüestionarem i ens alliberarem de conceptes bàsics de la interpretació (com poden ser la veritat, la presència, l’emoció, el personatge, el drama, el gest…) per proposar d’altres més eficaços, que ens traguen de l’abstracció, ens moguen a l’acció i ens vinculen a allò que està succeint a l’escena.

Metodología:

A partir de textos, plantejarem i practicarem diferents jocs, no sols com a simples condicionants, sinó també com a oportunitats per fer servir les millors capacitats. Perquè, al cap i a la fi, res no és comparable a la satisfacció de jugar, de participar en allò que anomenem “un encontre“.

La rialla unix

EL CURS:

A pesar de ser un inadaptat en un món hostil, el còmic més interessant, aquell que ens humanitza en vore’l, és aquell que es llença a la conquista poètica del món. Per al còmic fer i com comportar-se fent és més important que allò que fa. I (des)fent és capaç de convertir la mirada de l’espectador en norma i regla. L’humor en des enconsetar-nos ens educa propossant ferramentes crítiques i alliberadores. En un món individualista i de consumidors, ple de jo-phones, de selfies i identitats exaltades la rialla unix. Treballem-la al llarg d’este curs.

 

TEMARI:

  • El cos còmic: exercicis actorals.
  • Entrenament de l’ estat d’ànim per a la comèdia: L’estatus i altres instruments de l’actor còmic.
  • La improvisació, algunes normes.
  • Les premisses còmiques i l’ escriptura. Diversos tipus d’humor.
  • La importància de la poesia.

Clown:L’èxit i el fracàs

EL CURS:

Moltes vegades al món del clown, el vertader èxit consistix en fracassar.

Per aquells a qui els agrada aprofundir, anar a fons, i ser intensament autèntics sobre un escenari.

El taller es centra sobre el personatge del Clown i la relació amb l’actor que l’interpreta. Es proposa explorar i analitzar la seua conducta en escena en relació amb els altres personatges, les situacions, l’espai, etc.

Perseverant amb la idea que quan un persontatge falla és quan el seu intèrpret triomfa. Un laboratori on també explorar detalls i matisos del personatge, els seus desitjos més íntims, les seues passions, els seus temes recurrents.

L’actor (centre permanent del treball a l’escena), porta endavant el personatge del clown comprometent-se amb la seua pròpia intimitat i posant en joc no sols les passions sinó també la intel.ligència, sentit del ritme i de l’oportunitat en un joc permanent i dialèctic entre la intel.ligència de ser actor i la ximplesa declarada del seu personatge.

 

TEMARIO:

  • Taller d’investigació sobre el Clown en el qual a través de jocs i improvisacions ens enfonsarem en la investigació sobre els personatges i les seues relacions.
  • Treballs en solitari.
  • Treballs en parelles i trios.
  • Rols, rimes, etc.