Durant el mes de gener la companyia valenciana El Pont Flotant va estar impartint un taller de creació escènica a l’Escola Permanent per a Professionals de les Arts Escèniques de l’Escola Escalante. Els assistents van viure tres setmanes intenses però molt profitoses! Tot un luxe aprendre a crear amb ells.
La última edición del Premio de Teatro Infantil Escalante ha recalado en la actriz, dramaturga, directora y diseñadora de vestuario teatral Sònia Alejo Martínez por su obra Cremallera, una propuesta que profundiza en el drama de los refugiados y en la sororidad, la relación de solidaridad entre las mujeres en la lucha por su empoderamiento.
El jurado, presidido por Jaume Pérez y compuesto por Esther Alabor, Gemma Miralles i Ramón Rosselló, ha acordado por unanimidad conceder el galardón a esta obra “por su temática, que nos acerca a la realidad de los niños y niñas refugiadas y ayuda a crear conciencia social en la infancia, por los valores que transmite, como por ejemplo: la sororidad…”. Por otro lado, a pesar de la dureza de la realidad que trata, ha señalado el jurado, “destaca la poética y la sensibilidad del lenguaje empleado, además de la originalidad en la busca de nuevas formas, relacionando el teatro con las artes visuales”.
El premio de Teatro Infantil Escalante, que reconoce la mejor obra inédita de literatura dramática para público infantil en valenciano, está dotado con 5.000 euros y la publicación del texto por la editorial Bromera.
Para Sonia Alejo (Castelló, 1972) siempre es una alegría recibir un galardón pero el del Escalante “es especial porque viene de un referente nacional en el teatro para la niñez y la juventud y formar parte de su gran tarea desarrollada a lo largo de los años es un privilegio”. Este reconocimiento le ha llegado a la dramaturga “en un momento de reafirmación personal sobre la escritura para niñas y niños y de la manera de abordarla”. Cremallera, confiesa, le ha quitado “el miedo a escribir para ellas y recibir un premio por el resultado”. Un obra que cuenta la historia “de tres niñas en una tienda de campaña de un campo de refugiados europeo, concretamente el de Calais, y de cómo se enfrentan a sus miedos y como las superan con la amistad y la sororidad”.
L’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), a partir d’un encàrrec del Centre Teatral Escalante, organitza les Jornades al voltant de la Creació de Teatre Infantil i Juvenil. Aquestes jornades inclouen diferents activitats. Una d’elles és la realització d’un taller d’aproximació a la dramatúrgia per a xiquetes i xiquets. El taller serà impartit per la dramaturga i docent de la RESAD Itziar Pascual, que aportarà als assistents exercicis, recomanacions, reflexions teòriques i recursos específics per a la creació de textos adreçats a aquest tipus de públic.
El taller d’escriptura anirà complementat per una trobada al voltant de l’escriptura de teatre infantil i juvenil. Aquesta trobada serà posterior al taller i estarà oberta al públic. “Considerem important que hi haja una ampla representació de dramatúrgies per a la infantesa i la joventut, amb varietat de procedència i del tipus de treball que realitzen”, comenten des de l’associació.
L’AVEET ha convidat a participar a diferents dramaturgs i dramaturgues que escriuen habitualment teatre per a la infantesa i joventut. I han incidit en la presència d’autores i autors tant de la Comunitat Valenciana com d’altres comunitats autònomes que treballen en aquest àmbit.
Completa aquestes jornades la trobada amb Suzanne Lebeau, dramaturga canadenca i referent imprescindible en la nova escriptura teatral per als més menuts. L’associació ha volgut donar-li a aquesta trobada un caràcter proper i la xarrada es desenvoluparà “al voltant d’un cafè”. L’objectiu és que puga esdevindre un espai per a conèixer d’a prop el treball de Lebeau i per intercanviar d’experiències entre professionals d’una manera pràctica, vivencial i participativa.
Amb aquestes jornades, AVEET i el Centre Teatral Escalante pretenen estimular la creació de textos teatrals per a la infantesa i la joventut de la nostra dramatúrgia.
El taller es celebrarà els dies 19, 20 i 21 de juny, seguit per la trobada al voltant de l’escriptura de teatre infantil i juvenil el divendres 22. Tot aquest primer bloc tindrà lloc a la seu de SGAE a València (Blanqueries, 6). La trobada amb Suzanne Lebeau es celebrarà el diumenge 15 de juliol.
Les dues trobades estan obertes al públic en general i són gratuïtes amb inscripció prèvia a través del correu escriptoresiescriptorsteatrals@gmail.com.
La nostra producció YOLO, creada per la companyia Locus Lucas arriba aquest dimecres 20 de març a Feten 2019 per a desplegar el seu món sonor i circense d’energia, lluita, força i ritme i cantar-li a la vida amb tots els colors.
La gran novetat de la huitena edició del festival d’arts escèniques de València Russafa Escènica, programat entre el 20 de setembre i el 7 d’octubre, serà la seua eixida del barri a través d’una programació més oberta i innovadora englobada sota el nom Russafa OUT. Aquest nou apartat incorpora programació infantil i compta amb la col·laboració del Teatre Escalante.
El director artístic del centre teatral de la Diputació de València, Josep Policarpo, ha valorat positivament aquesta nova etapa de Russafa Escènica i s’ha referit al projecte com un “element de cohesió per a la ciutadania on tenen cabuda noves expressions”.
En el context del festival, els dies 1, 2 i 3 d’octubre, el Teatre Escalante ha programat en la Sala Matilde Salvador un espectacle de la companyia holandesa Hobe Lasai titulat Lluna. La proposta és una coreografia infantil guiada per l’experiència visual d’una gran tela blanca que es va transformant en escena i que és alhora vestuari, personatge, escenografia i intèrpret.
La dansa i la música s’uneixen en un muntatge que es basa en la idea de l’espai exterior i interior usant la tela com a nau per a conduir als xiquets i xiquetes en un divertit viatge en el qual la tela va transformant-se, i amb ella tot la resta, fins que el públic acabe estant dins d’ella per a jugar lliurement per l’espai exterior.
Lluna porta associat un taller infantil en el qual, utilitzant escenes de la peça com a base, es generen jocs de moviment amb la tela, els instruments i el vestuari dels actors.
L’obra està englobada dins del format Parcs de Russafa Escènica, que engloba sis propostes tant de sala com de carrer de companyies nacionals i internacionals de reconeguda qualitat i trajectòria que s’estrenaran a València.
La programació de Russafa OUT i les propostes que acull cada espai poden consultar-se en la pàgina web del festival: www.russafaescenica.com/programacion/
El Teatre Escalante produeix el primer muntatge de la companyia valenciana El Pont Flotant adreçat a públic infantil. La proposta, programada del 26 de març al 6 de maig en el Teatre Talia, és una reflexió sobre la diversitat i porta per títol Les set diferències.
El llenguatge del cos, la música, el joc, l’humor i la mescla de les històries reals dels intèrprets amb la ficció són alguns dels ingredients d’un espectacle que reflexiona a propòsit del que realment ens separa i ens uneix a les persones.
Les set diferències ens mostra en escena a persones de trets físics i d’orígens ben distints. Sobre l’escenari pugen sis intèrprets, dos valencians i quatre procedents de Guinea Equatorial, Bangladesh, Perú i Xina. Hi ha pells negres, blanques, roses; ulls allargats, redons; llavis grossos, prims; africans, asiàtics, europeus… Un munt de formes i colors, un ventall de llengües, de costums i de maneres d’entendre la vida que resumeixen la diversitat humana amb què convivim dia a dia.
Un munt de caixes
“El gran repte ha estat en com adreçar-nos al públic infantil, com acostar-nos a ell conservant el nostre llenguatge, la nostra mirada personal. Pensar, sentir des de nosaltres però amb un ull en eixa mirada curiosa, ràpida (sempre van per davant), atenta, inquieta i exigent dels xiquets perquè els resulte atractiu, entretingut, suggeridor. I, al mateix temps, documentar-nos sobre el seu coneixement i les seues opinions sobre el tema. La nostra mirada a través de la seua”, detallen Pau Pons i Jesús Muñoz, que assumeixen la dramatúrgia i el protagonisme de la vuitena obra de la companyia. Els seus altres dos membres, Joan Collado i Àlex Cantó, s’encarreguen en aquesta ocasió de la producció i l’escenografia.
L’escenari està conformat per una taula, quatre cadires i un assortiment de caixes que guarden tot tipus d’objectes. Per la seua qualitat practicable, les caixes han donat molt joc a la companyia per a jugar, com ho farien els xiquets, i inventar històries. Així mateix, les caixes tenen un gran paper simbòlic, doncs representen el viatge, la mudança i el canvi.
“És tot allò que t’emportes quan te’n vas a un altre lloc, però també, per defecte, tot allò que no cap, que no pots emportar-te. Les caixes són els records, la memòria, per això també ens ajuden a reconstruir part d’eixes històries”, completen Pons i Muñoz.
Reflexió en família
El Pont Flotant acosta el seu llenguatge directe, contemporani i íntim als més menuts en aquest cant a la curiositat, la naturalitat i l’humor amb què els xiquets i xiquetes viuen “la diferència”. Però també obri un espai per a reflexionar en família sobre les dificultats que de vegades trobem a l’hora de relacionar-nos amb persones molt diferents.
La diferència és un aspecte ineludible en aquests temps. D’ací, la necessitat de posar en peus una obra infantil sobre aquest tema. En Les set diferències el discurs apunta al fet de subratllar que la diferència existeix i que és important conèixer-la, perquè quan no es coneix o no es vol conèixer és quan sorgeixen els problemes, els malentesos i les intoleràncies.
“És evident que existeixen diferents costums, tradicions, creences, punts de vista… i que s’han d’intentar entendre i, sempre, respectar. Però, en tot cas, és un camí d’anada i tornada: tan important és per als que vivim ací i rebem a persones que vénen d’altres països com per a les persones que arriben de fora i es queden ací a viure”, puntualitzen els dramaturgs i intèrprets.
El director artístic del Teatre Escalante, Josep Policarpo, i la secretària general de l’associació Clásicas y Modernas, Marina Gilabert, han signat aquest matí l’adhesió del centre d’arts escèniques de la Diputació de València a les Temporades Igualtat.
Amb aquest compromís, el Teatre Escalante s’ha convertit en el primer teatre especialitzat en públic infantil a adherir-se a una iniciativa a la qual ja s’han sumat 57 entitats públiques espanyoles, entre elles, el Centre Dramàtic Nacional i el Festival de Teatre Clàssic d’Almagro.
El Teatre Escalante ratifica així el seu suport a la participació femenina en la producció i programació d’espectacles per a xiquetes i xiquets. Tant sobre l’escenari, com en les àrees de producció, difusió, gestió i comunicació.
“En el teatre infantil hi ha hagut molt treball per a fer evolucionar i eliminar els biaixos masclistes en els contes, on les xiquetes han ocupat posicions d’inferioritat i de subordinació, així que és summament significatiu que el Teatre Escalante s’unisca a les Temporades Igualtat”, aplaudeix la vicepresidenta de Clàssiques i Modernes, Margarita Ramón-Borja.
Les Temporades Igualtat aspiren a una cultura paritària i a un art escènic plural i inclusiu, d’acord amb la realitat democràtica del nostre temps. L’objectiu que es pretén és facilitar des de la societat civil el compliment de la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes de març de 2007, així com les directrius europees de la Carta d’Igualtat d’Accés i Oportunitats de 2009.
“Com demà exercim el nostre dret a vaga, hui fem homenatge al Dia de la Dona amb aquest conveni que persegueix l’augment de la visibilització de les dones en els espectacles programats i produïts pel centre cultural de la Diputació de València”, ha assenyalat la delegada de Teatres, Rosa Pérez Garijo. Per la seua banda, la diputada ha recordat que sumar-se a aquesta iniciativa cerca “reafirmar el camí cap a la paritat, que ja venim implementant des de fa temps”.
La desigualtat en xifres
La gran desigualtat de gènere existent en el sector de les arts escèniques s’ha posat de manifest en la publicació anual de l’estudi “On estan les dones?” a càrrec de la Fundació Sgae. Les conclusions de l’última anàlisi publicada, la corresponent a la temporada 2015-2016, assenyalen que del total dels espectacles, tan sols el 18,4% dels textos eren d’autoria femenina, i el 17,3%, versionats, adaptats o amb dramatúrgia realitzada per dones. Les xifres milloraven quan l’estudi se centrava en l’autoria coreogràfica, on el percentatge pujava al 44%.
En termes de direcció, els muntatges comandats per una director es limitaven a un 21,9%, i la direcció musical es va valorar en un 5,8%. De fet, l’àmbit musical és el més castigat amb el desequilibri de gènere, amb un 6,2% de partitures signades per compositores.
Finalment, pel que fa al sostre de cristall en els llocs d’alta responsabilitat, els recintes escènics dirigits per dones aconsegueixen un nimi 20,8%.
Compromís segellat
“Aquesta iniciativa ha vingut impulsada per la necessitat de treballar de forma activa per la igualtat. Les institucions públiques hem de marcar el camí i intentar que vagen sumant-se altres agents socials”, ha argumentat el director.
En el projecte que acompanyava la candidatura a coordinador artístic dels Teatres de la Diputació de València, Josep Policarpo ja parlava del model de teatre com a servei públic. De resultes, l’any passat es va fer un estudi contrastat de la presència de la dona en tots els camps d’acció de les arts escèniques. Les primeres conclusions es varen presentar a la Mostra d’Alcoi i el propòsit és continuar fent-ho cada any.
Entre les responsabilitats que ha assumit el teatre valencià es troben les de l’ús d’un llenguatge inclusiu, encaminar-se cap a un equilibri en la programació dels textos escrits per dones i per homes, permetre la igualtat d’accés per als llocs de responsabilitat tant a elles com a ells, vetlar per la igualtat salarial i el repartiment de les responsabilitats.
“El teatre infantil és un viver molt rellevant de canvi cultural, perquè proposa a les xiquetes i els xiquets un canvi d’estereotips en el protagonisme de la vida. Enhorabona al Teatre Escalante per impulsar aquesta transformació”, reconeix Margarita Ramón-Borja.
El Teatre Escalante s’instal·la a la Sala Russafa de l’11 de febrer a l’1 de març amb una oferta de tres espectacles que responen a tres disciplines teatrals diferents i complementàries. La proposta s’agrupa sota el nom Escena Diversa i convoca a un trio de companyies que combinen la reflexió amb l’entreteniment mitjançant el teatre d’objectes, els visuals, la música clàssica, els titelles i la dansa.
Així, la prestigiosa formació granadina La Maquiné visita la ciutat de València amb una recreació estilitzada de contes tradicionals. Caputxeta Roja, Cigronet, Blancaneus i La Ventafocs s’alternen i entrecreuen en El bosque de Grimm de l’11 al 15 de febrer. El punt de partida i fil conductor d’aquest espectacle sense paraules és la suite de Maurice Ravel Ma mère l’Oye, inspirada en els contes de fades. “La música és la paraula de l’espectacle”, explica Joaquín Casanova, cofundador de la companyia al costat d’Elisa Ramos.
Per a documentar el projecte, tots dos van realitzar lectures sobre psicoanàlisis i contes populars, i revisat l’obra d’artistes romàntics i de fotògrafs contemporanis interessats en l’univers dels contes de fades, en una fugida de l’endolçament Disney.
La companyia va ser reconeguda per aquest treball amb el Max 2014 al millor espectacle infantil i el Premi Teatre Andalús/SGAE en la mateixa categoria el 2013.
El lleó que no sabia rugir
La Baldufa Companyia de Teatre se servirà dels animals de la sabana africana per a apuntar solucions per al bullying en Safari, programada del 18 al 22 de febrer. L’obra conserva els dos protagonistes d’un muntatge previ de la companyia, Embolic a la Granja: en Pinyot i en Carabassot. Ara, aquests dos personatges ens expliquen el conflicte en què s’han trobat després d’haver rebut la notícia que els advertia de la misteriosa desaparició d’un lleó.
“Tenim el convenciment que per mitjà de l’educació i el treball es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permeten una convivència dolça i tranquil·la”, valoren des de la companyia lleidatana.
Un cocodril abusiu, un lleó que no sap rugir i una girafa, un mico, i un elefant que fan la punyeta serviran d’exemple sobre la ferocitat i la crueltat amb la qual sovint es tracten els xiquets. La preocupació dels protagonistes és similar a la dels pares i els mestres.
La solidaritat amb l’aigua
Completa aquest cicle Agua de luna, una faula ecologista de la Compañía Improvisada. A través de les aventures de dues gotes d’aigua salada, els xicotets descobriran els valors de la col·laboració, el respecte a la igualtat, la diversitat i l’amistat.
El espectacle està format per 10 escenes, introduïdes por un text en àudio, evocant la lluna o l’aigua, de cinc grans escriptors de la literatura hispànica i universal. La peça de dansa narra el viatge d’una gota d’aigua arrossegada fins a les profunditats marines després d’una tempestat. Allí començarà el seu periple cercant el camí de tornada a casa a través dels diferents paisatges de l’aigua en el nostre planeta: el fons de l’oceà, les grutes i aigües subterrànies, les deus, els rius, les llacunes, les tempestes, la pluja tranquil·la, els tolls infinits, els canals i el mar. En la seua aventura es trobarà amb éssers màgics, cadascun dels quals li ensenyarà com conviure de forma més ecològica i sostenible amb l’aigua.
L’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (Avetid), l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) i representants sindicals han subscrit aquest matí el primer conveni col·lectiu dels actors i actrius valencians, pel qual s’estableixen uns salaris mínims per als professionals, així com condicions per a espectacles, assajos, gires, temporades i vestuari.
L’acord s’ha aconseguit després de dues dècades de reivindicacions. Fins hui es funcionava amb els convenis de Madrid i Barcelona, de manera que 2018 passarà a la història per l’assoliment d’un conveni propi valencià, amb aplicació efectiva tant en el sector públic com en el privat.
El Teatre Escalante és una de les institucions públiques que ha assumit de bon grat les condicions del conveni. En paraules del director artístic, Josep Policarpo, “la seua inexistència posava de manifest la precarietat del sector. La firma del conveni ajuda a la normalització del teatre valencià i a crear un teixit industrial en les arts escèniques”.
Per la seua banda, a diputada de Teatres, Rosa Pérez Garijo, ha afirmat rotundament huí al Teatre Principal durant la signatura del conveni: “La Diputació està implicada més que mai en la producció teatral amb segell valencià. Aquest pacte entre els professionals i la patronal suposa un pas endavant en la dignificació de les condicions laborals del sector”.
En tots els seus treballs destinats a un públic familiar, la companyia OtraDanza sempre indaga en les grans preguntes i curiositats que el pensament humà no acaba de desxifrar. Per a la seua nova creació han triat el misteri de les matemàtiques.
PI és un espectacle per a cinc ballarins dirigits per la coreògrafa i ballarina Asun Noales. L’elenc està integrat per Salvador Rocher, Saray Huertas, Diana Huertas, Carmela García y Sebastián Rowinsky. En la seua coreografia, els cossos dels ballarins es tornen xicotetes criatures: insectes, centpeus, cucs… A través del real i l’imaginari, la creadora vol posar en valor “la importància de respectar tot el que ens envolta i no trencar l’ordre secret i màgic del nostre univers”. L’obra és, en suma, una metàfora de l’admiració per la vida i per tot allò que ens envolta.
Dansa a través del microscopi
La composició coreogràfica és inicialment senzilla i a poc a poc es va teixint i complicant. S’inspira en un treball de recerca corporal sobre la simetria, l’espill, l’espiral, els fractals, els dibuixos calidoscopis, la fragmentació i la coordinació.
“π és la relació entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre en geometria euclidiana. Aquest punt ha fonamentat la composició espacial, els cossos en l’escenari i la seua composició sobre l’espai, i també ha sigut el motor d’inspiració per a les projeccions utilitzades en l’obra”, avança Noales.
En PI hi ha una important presència de l’audiovisual. Els moviments i la dansa s’abrigallen amb projeccions que acompanyen en perfecta sincronia els ballarins i els elements escenogràfics. Els espectadors s’endinsen en aqueix univers màgic i nou ajudats per la combinació d’imatge real i sintètica, vídeo generatiu i ús de sensors, el resultat conjunt dels quals es projecta sobre l’espai escènic.
Una dècada d’èxits
L’estrena coincideix amb el desé aniversari d’OtraDanza. Des de la seua formació, la companyia il·licitana ha creat produccions pròpies aclamades, com Tierra, Da Capo i la trilogia composta per Back, Ara i Tattoo, i coproduccions per encàrrec, cas d’El Gran Banquete, amb el Teatre Chapí de Villena o Mater, junt al Festival Medieval d’Elx.
La formació dirigida per Asun Noales ha rebut diferents guardons i mencions. Entre altres, Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i Recomanacions de la Xarxa Nacional de Teatres. Els seus treballs s’han presentat en festivals i espais de referència com Madrid en Danza, Danza Gijón, Dansa València o el Mercat de les Flors (Barcelona), Tanzmesse (Dusseldorf), Schrit_matcher (Aachen) o Harris Theater (Chicago).
Ha arribat el Nadal i amb ell la tradicional oferta teatral per a tots els públics del Teatre Escalante. Aquest cicle és una de les cites més antigues de la ciutat amb les arts escèniques per a menuts. Aquesta edició hi haurà circ, una lliçó humanista a càrrec de Charles Dickens i un tribut als Beatles. L’espai triat per a acollir del 26 de desembre al 3 de gener les propostes nadalenques del Centre d’Arts Escèniques serà el Teatre Rialto.
El primer espectacle de les festes serà Oopart, historia de un contratiempo, de Tresperté. Res és el que sembla en aquesta aventura. Una peculiar tripulació aterrarà davant els ulls dels espectadors i els oferirà la gran oportunitat de viatjar en el temps. Per tal d’aconseguir-ho faran gala dels seus millors reclams i els seus sorprenents números de circ, on tornen a apostar per l’acrobàcia i introdueixen un element nou, la bàscula. I tot, sense perdre la comicitat que els caracteritza inspirat en els gags físics del cinema mut.
Oopart és l’acrònim en anglès d’Out of Place Artifact (Artefacte fora de lloc). És un terme encunyat pel naturalista i zoòleg Ivan T. Sanderson i es refereix a objectes paleontològics i arqueològics trobats en llocs on no haurien d’estar o construïts amb tecnologia que no és pròpia del període. I en aquest espectacle, quan s’obri el teló, davant els ulls dels espectadors es mostra un sorprenent artefacte mecànic-temporal.
Tresperté és una de les companyies de circ més reconegudes del país, que renova el llenguatge tradicional i connecta amb els nous públics. Com a botó de mostra, Oopart va guanyar el Premi FETEN 2017 a la Millor Música original i va arrasar en els Premis del Circ Andalús 2016, on va ser reconeguda com el Millor espectacle de carrer i es va alçar amb els reconeixements a la Il·luminació, l’Escenografia i el Vestuari.
Nadals passats, presents i futurs
La Compañía Ferroviària ens ofereix un clàssic de Charles Dickens molt representat durant els nadals, Cuento de Navidad, que indaga en alguns dels tòpics més presents en les festes. Aquesta reflexió sobre la generositat a partir del relat de Dickens està programat els dies 28 i 29 de desembre.
La companyia alacantina s’ha decantat en els últims temps pels textos contemporanis, però es van decidir a realitzar la seua pròpia versió del clàssic de Dickens per l’extrapolació que té en el present de crisi financera. L’autor anglés es va esplaiar en aquesta obra en la seua crítica al capitalisme. Cuento de Navidad exposa els clarobscurs de la industrialització a l’Anglaterra del segle XIX, i el seu protagonista, Ebenezer Scrooge, és un prestador a famílies desvalgudes les emocions del qual estan marcades per l’afecte als diners. El missatge als xiquets d’aquesta versió adaptada per Paco Macià és clar: l’altruisme i l’afecte ens fan més feliços.
Bebés a ritme de pop
La proposta que posarà la guinda a les festes serà un concert tribut a The Beatles per part de La Petita Malumaluga. Quatre músics en moviment (violí, saxo, cello i percussions) i una ballarina conviden a participar en un càlid i emocionant homenatge als quatre de Liverpool. Bitels per a bebés és una proposta visual i sonora abrigallada per una escenografia suggeridora, jocs amb vídeos interactius i la participació del públic amb instruments de percussió.
Els músics es col·loquen en el centre de l’escenari i pares i xiquets se situen al voltant sense cap tipus de barrera entre públic i artistes. Durant 40 minuts, es desgranen, de manera interactiva, els grans èxits dels Beatles, Get back, All You need is love, Hey Jude y Yellow Submarine, entre d’altres. Majors i menuts estan convidats a participar activament de l’espectacle.
L’última edició del Premi de Teatre Infantil Escalante ha recalat en l’actor, dramaturg i director Adrià Novella (València, 1991) per la seua obra El xiquet que volia una falda escocesa, una proposta que aprofundeix en la identitat de gènere. El jurat, compost per Empar Canet, Eva Zapico i Chema Cardeña, ha destacat “la seua temàtica i la seua modernitat, tant a nivell formal com de contingut”, i valorat “l’estructura de l’obra, l’agilitat dels diàlegs, la composició de personatges i la seua viabilitat escènica i de producció”.
El guardó, que reconeix la millor obra inèdita de literatura dramàtica per a públic infantil, està dotat amb 5.000 euros i el compromís de publicar el text.
L’obra de Novella relata el viatge real o imaginari d’un xiquet que vol portar falda i davant la negativa dels seus pares, emprèn una travessia fins a l’únic lloc on sap que els homes poden vestir-la, Escòcia. En el camí, els seus progenitors seran companys, mestres i enemics, però també es convertiran en cavallers, fades padrines, ovelles i bruixes.
“El xiquet que volia una falda escocesa és un conte més, amb la clàssica estructura del viatge de l’heroi. Però no hi ha millor opció per a una persona que reconeix la seua identitat de gènere i, per sobre de tot, vol respectar-la i que la resta la respecte, que el camí de l’heroi”, desentranya l’autor.
D’Almagro a Manolito Gafotas, passant per Soul Atac
Novella va començar a idear el viatge del xiquet durant el Festival de Teatre Clàssic d’Almagro, on va decidir que el xiquet hauria de conèixer grans referents literaris com, per exemple, El Quixot, Macbeth, Jonàs, Pinocchio i els contes de fades.
Però abans d’escriure, també va visitar altres clàssics que no apareixen en el text, com Donde viven los monstruos, de Maurice Sendak, Manolito Gafotas, d’Elvira Lindo, Els viatges de Gúlliver, de Jonathan Swift, Les aventures del baró Munchausen, de Rudolf Erich Raspe, El xicotet príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, així com moltes aventures del món Disney i de l’estudi japonés Ghibli.
Per a completar la seua perspectiva, afirma haver indagat també en temàtica d’adults, com el llibre Desayuno en Plutón, de Patrick McCabe, la pel·lícula Birdman (Alejandro González Iñárritu, 2014), “i converses amb persones trans per a saber i empatitzar per a després escriure”.
Finalment, “per a amenitzar el viatge, una mica de música en la nostra llengua”, completa Novella. Grups com Manel, Soul Atac i Atzukak. L’han acompanyat en el procés d’escriptura i es poden escoltar en l’obra.
Un currículum divers
.
Novella es titulat en interpretació per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, postgraduat en teatre i educació per l’Institut del Teatre de Barcelona i Màster en Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre i la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en Teoria i pràctica dels processos creatius, i de resultes va realitzar un treball de recerca sobre dramatúrgies per a la inclusió del públic, tema que marca les seues últimes obres: El sueño de las galaxias, Maruschka. Comèdia russa sobre la nostra terreta –Premi Micalet de Teatre 2017-, Joc de xiquetes/Juego de niñas -actualment en gira amb Bullanga Compañía Teatral-, i la darrera, El pacte.
La seua formació com a dramaturg ha vingut de la mà de José Sanchis Sinisterra, Paco Zarzoso, Beth Escudé, Carles Batlle i Xavier Albertí, entre altres. És membre fundador de Bullanga Compañía Teatral, en la qual dirigeix gran part de les seues obres, i treballa com a mestre de teatre per a diferents centres i institucions
Com actor ha treballat en companyies com La Cubana y amb directors com Chema Cardeña, Vicente Genovés i Edison Valls. Precisament, agraeix aquest premi a la tossuderia d’aquest últim. El fundador d’Ananda Dansa el va animar a presentar-se a concursos literaris i va enviar-li les bases del Premi de Teatre Escalante.