La història de Coala, Gos i Cavall va de veïnats. Una rondalla moderna que tracta sobre els desafiaments que suposa superar diferències: Coala vol estimar el món (sencer), Gos vol estar en pau (sobretot) i Cavall simplement té molta (però molta) energia. Encara que l’arribada d’un nou veí pot canviar les coses.
Per a tots els éssers, sense text i amb música i sons d’animals en directe.
Tres moments d’espera.
L’espera per a descansar.
L’espera per a aconseguir les restes d’un familiar.
L’espera per a ser executat.
Los que comen tierra conjumina tres punts de vista d’un mateix fet en un mateix lloc: una fossa comuna.
Si eres xicotet, o ho has sigut alguna vegada, hauràs pogut comprovar que créixer no sempre és fàcil: al teu cos li passen coses que no entens, et sorgeixen preguntes per a les quals no obtens respostes, et mires en l’espill i t’agradaria que el teu nas deixara de créixer tan de pressa… T’ha passat, veritat? A nosaltres també, per això hem creat aquest espectacle. No et donarem solucions, però intentarem que veges que res és tan important com acceptar-te i estimar-te tal com eres, fins i tot aprendre a riure’t de tu mateix és la manera de fer que les teues preocupacions es minimitzen i, a més, desapareguen.
La Natàlia és una dona humil del barri de Gràcia. El riu de la seva vida recorre els trasbalsos de la segona República, la guerra i la misèria del franquisme. Un personatge interpretat per onze actrius d’edats i perfils diversos, en una mena de calidoscopi escènic i femení que ens descobreix matisos i ens mostra contrastos de la vida de la protagonista.
La plaça del Diamant és un dels referents de la literatura catalana i un clàssic de postguerra. La revisió del nostre patrimoni és un deure ètic i històric d’un teatre nacional. Som la nostra memòria.
L’home que cremava pedres explica la relació d’un xiquet, Zagal, amb son
pare, un home absort en el treball que no li fa molt cas. Zagal se les enginya
per a passar-s’ho bé i, també, per a ajudar el pare quan l’ofici perilla.
Un xicotet i pintoresc circ acaba d’arribar a la ciutat després de recórrer centenars de quilòmetres amb els carros carregats de maletes i baguls. Busquen el lloc idoni on instal·lar-se. Ningú sap d’on venen, però conten que entre els seus membres hi ha alguns dels artistes més virtuosos de l’espectacle.
Artistes i músics munten i preparen en directe tota l’escenografia per a la funció. El circ és una gran família on conviuen, mengen, dormen… S’enamoren, discuteixen, ballen, juguen, es barallen… Junts.
Al carrer plouen claus.
Cinc pallassos criden al timbre.
La soledat s’escapa per l’ull del pany.
L’humor i la poètica habiten en el llindar de la porta.
Una invasió d’absurda intimitat, de bogeria i de riures.
Les portes, obertes… ballen.
La dansa i unes imatges de gran bellesa són les eines que utilitza aquesta companyia per a parlar sobre el treball infantil, però també sobre el món de fantasia gràcies al qual els més xicotets resisteixen la duresa de la vida quotidiana. Amb un títol que en xinés significa «camí», aquest muntatge ens introdueix en la màgia i la poesia d’aquest món plàstic a partir de punts, línies i formes.
Una vivència única i irrepetible que es construeix de nou cada vegada i es converteix en un viatge evocador i immersiu. Una experiència sensorial per a la primera infància plena de poesia i moviment i acompanyada per música en directe. Univers és un espai on explorar com el més xicotet i aparentment insignificant pot canviar-ho tot de la forma més inesperada.
Conegut com «l’home elefant» a causa de la malformació que patia, Joseph va patir incomptables vexacions al llarg de la seua vida i podem afirmar que la quantitat de desgràcies que va viure eren directament proporcionals en la seua qualitat humana.
Mai no va mostrar ni un gram de maldat ni ànim de venjança. Tot era bondat i agraïment. Educat, culte, gran lector i poeta. Va ser capaç de superar la mort de sa mare, l’abandó de son pare, penúries laborals, la vida al circ o l’escarn públic fent gala d’una exemplar resiliència.
Molts, a la seua pell, s’hagueren rendit, però Joseph Merrick, «l’home elefant», era l’ésser més humà que la humanitat ha conegut. I, ara i sempre, serà etern.
Una barca inflable, ancorada en una duna d’arena, és la llar de les nostres dues protagonistes. Atrapades en una sequera terrible, en un futur distòpic, esperen heretar la pluja que les portarà cap a un altre lloc. I en l’espera, la vida, una vida quotidiana dins d’un món absurd. Tracta sobre la superviència, l’amor, les relacions i la por, però sobretot l’esperança. Els seus personatges ens mostren des de l’optimisme, com és viure mirant el món a través dels ulls d’un xiquet i ens conviden a entusiasmar-nos de nou mentre redescobrim allò que creiem conéixer.
El bosc és un lloc meravellós, on podem explorar i jugar amb les amigues i els amics. És un lloc de pertinença. Els tresors que aquest món encantat compartirà amb nosaltres no tenen fi, si ens obrim a escoltar, observar, olorar i sentir la màgia del bosc viu.