L’home que cremava pedres explica la relació d’un xiquet, Zagal, amb son
pare, un home absort en el treball que no li fa molt cas. Zagal se les enginya
per a passar-s’ho bé i, també, per a ajudar el pare quan l’ofici perilla.
Un xicotet i pintoresc circ acaba d’arribar a la ciutat després de recórrer centenars de quilòmetres amb els carros carregats de maletes i baguls. Busquen el lloc idoni on instal·lar-se. Ningú sap d’on venen, però conten que entre els seus membres hi ha alguns dels artistes més virtuosos de l’espectacle.
Artistes i músics munten i preparen en directe tota l’escenografia per a la funció. El circ és una gran família on conviuen, mengen, dormen… S’enamoren, discuteixen, ballen, juguen, es barallen… Junts.
Al carrer plouen claus.
Cinc pallassos criden al timbre.
La soledat s’escapa per l’ull del pany.
L’humor i la poètica habiten en el llindar de la porta.
Una invasió d’absurda intimitat, de bogeria i de riures.
Les portes, obertes… ballen.
La dansa i unes imatges de gran bellesa són les eines que utilitza aquesta companyia per a parlar sobre el treball infantil, però també sobre el món de fantasia gràcies al qual els més xicotets resisteixen la duresa de la vida quotidiana. Amb un títol que en xinés significa «camí», aquest muntatge ens introdueix en la màgia i la poesia d’aquest món plàstic a partir de punts, línies i formes.
Una vivència única i irrepetible que es construeix de nou cada vegada i es converteix en un viatge evocador i immersiu. Una experiència sensorial per a la primera infància plena de poesia i moviment i acompanyada per música en directe. Univers és un espai on explorar com el més xicotet i aparentment insignificant pot canviar-ho tot de la forma més inesperada.
Conegut com «l’home elefant» a causa de la malformació que patia, Joseph va patir incomptables vexacions al llarg de la seua vida i podem afirmar que la quantitat de desgràcies que va viure eren directament proporcionals en la seua qualitat humana.
Mai no va mostrar ni un gram de maldat ni ànim de venjança. Tot era bondat i agraïment. Educat, culte, gran lector i poeta. Va ser capaç de superar la mort de sa mare, l’abandó de son pare, penúries laborals, la vida al circ o l’escarn públic fent gala d’una exemplar resiliència.
Molts, a la seua pell, s’hagueren rendit, però Joseph Merrick, «l’home elefant», era l’ésser més humà que la humanitat ha conegut. I, ara i sempre, serà etern.
Una barca inflable, ancorada en una duna d’arena, és la llar de les nostres dues protagonistes. Atrapades en una sequera terrible, en un futur distòpic, esperen heretar la pluja que les portarà cap a un altre lloc. I en l’espera, la vida, una vida quotidiana dins d’un món absurd. Tracta sobre la superviència, l’amor, les relacions i la por, però sobretot l’esperança. Els seus personatges ens mostren des de l’optimisme, com és viure mirant el món a través dels ulls d’un xiquet i ens conviden a entusiasmar-nos de nou mentre redescobrim allò que creiem conéixer.
El bosc és un lloc meravellós, on podem explorar i jugar amb les amigues i els amics. És un lloc de pertinença. Els tresors que aquest món encantat compartirà amb nosaltres no tenen fi, si ens obrim a escoltar, observar, olorar i sentir la màgia del bosc viu.
“La dona més lletja del món”, en part, és la història de Theodore Lent, un explotador d’éssers humans que durant el segle XIX es va aprofitar al costat del seu mentor, P.T. Barnum, de les desgràcies de moltes persones que van ser conegudes en l’època com a fenòmens de fira. Però, sobretot, és la història de Julia Pastrana, una dona amb hipertricosis sobre la qual es va dur a terme una de les atrocitats més brutals que es recorden en la història del que més endavant passaria a ser el circ.
Una història real (amb algunes llicències), que ens parla del que pot arribar a fer un ésser humà amb la condició d’aconseguir els seus objectius. Una història descarnada que va succeir no fa molt temps i que parla de l’abús de poder, de la manipulació i de coses que poden semblar alienes a la societat actual, però que, per desgràcia, no ens queden tan lluny.
An-ki és un relat sobre l’origen i el destí de la humanitat.
An-ki és la veu de la terra, la llavor, l’arbre i el fruit.
An-ki és la memòria del món.
An-ki és l’imaginari que crea una xiqueta, Adja, per a sostindre la seua realitat, on ombres de gegants apareixen entre els boscos i fan caure els seus somnis. Adja i la seua família buscaran les arrels del seu passat i l’esperança del futur per a fer front a l’existència desoladora a la qual s’enfronten.
An-ki és una experiència teatral immersiva, en un espai viu que et convida a descobrir cada racó, cada secret, on tu no sols escoltes i mires, també et mous, toques i sents. An-ki també eres tu.
An-ki significa univers.
Espectacle de circ integrador que ens porta de viatge per les relacions personals que sorgeixen en el duo, a més d’aprofundir en tècniques com els malabars, les acrobàcies amb patins, el pallasso o la bicicleta acrobàtica. És una demostració de la igualtat de les persones, que podem i hem mirar des d’un mateix pla, ni per damunt ni per davall. Reconéixer-nos i acceptar-nos sense filtres, sense escalafons, sense prejudicis, sense compassions innecessàries, i amb sinceritat i sense por, de tu a tu.
Moby Dick conta la història d’una expedició balenera, però és també la història d’una obsessió i una investigació sobre els misteris inexplicables de la vida. La senzilla història d’un viatge per mar adquireix una altra dimensió a través de la captivadora i irresistible narració de Melville, que ens porta a una vertiginosa immersió en l’ànima humana. Amb set actors, cinquanta titelles, projeccions de vídeo, una orquestra submergida i una balena de la grandària d’una balena, Yngvild Aspeli escenifica Moby Dick, un magnífic monstre literari.
Idioma del Narrador: Castellano . Idioma del protagonista : Anglès.