Tal vegada mai t’has parat a observar amb calma què passa al parc.
Qui passeja, qui s’asseu en els bancs, qui fa esport o qui juga en la font.
Ens hem oblidat de mirar detingudament, i just en el detall està la màgia.
És hora que et connectes amb la naturalesa i que ens acompanyes a descobrir-ho.
Aquest parc és el lloc de trobada de les persones i dels animals.
«Quan nosaltres callem, piulen els ocells».
En Don Ramón María del Valle-Inclán es produeix un doble retrat: el del retratista i el del retratat.
Viatjant cap a la vida, l’obra i l’ànima de Valle-Inclán, podem observar-ne les eines d’anàlisi, els instruments de dissecció i el cànon estètic.
Així es produeix el miracle de la suma estilística i vital de dos creadors literaris essencials per a entendre una bona part de les avantguardes espanyoles del segle XX.
L’obra ens convida a recórrer un altre camí, més pròxim a la intimitat, a la realitat quotidiana, a la valoració d’uns principis ètics a vegades aombrats per la distorsió. Ens convida, en definitiva, a conéixer en profunditat els mecanismes creadors de Valle-Inclán, el seu compromís irreductible amb el posicionament ètic en el món i com tot això genera una de les obres mestres de la nostra literatura.
La funció és a les 19:00h
En el projecte Paisajes para no colorear, aclamat internacionalment, La Re-Sentida va portar a l’escenari històries de dones joves de Santiago de Xile amb una ferocitat sense mediacions. Com a conseqüència i desenvolupament posterior, Marco Layera i el seu equip volen, ara, qüestionar la construcció de la masculinitat.
Els adolescents xilens estan permanentment educats en una masculinitat que castiga i ensinistra la fragilitat i l’afecte. La sensibilitat i l’empatia s’interpreten com a feblesa. Com és possible resistir-se a l’agressivitat? L’obra es desenvolupa a partir d’històries de la realitat i implica els joves no sols com a intèrprets, sinó també com a autors, i els fa partícips d’un procés social i artístic.
Després de Paisajes para no colorear i Oasis de la impunidad, el treball actual del col·lectiu teatral xilé La Re-Sentida gira entorn de la tendresa com a força revolucionària.
Bruno és un alumne exemplar. Viu en la llar perfecta, estudia en el millor institut de la ciutat i mai s’ha ficat en embolics. Però Bruno viu una altra realitat. S’amaga, fuig i es tanca en el seu món: el bany de l’institut.
Aquest és l’únic lloc on se sent segur i protegit d’un grup de persones que fan dels seus dies una cosa horrible. Només una pregunta colpeja Bruno, una vegada i una altra: per què?
Bruno és una revolució, la teua revolució.
Soc Merce Tienda, guarde coses. Objectes bells, perduts, antics, elàstics, trencats, brillants… Objectes que representen moments i persones. Els de la meua veïna, els de la meua veïna també.
Des de la meua finestra es veu la mar. I la meua rebesàvia es deia: MARCELA.
Estructurada com una peça simfònica coral, repassa, a manera de nota necrològica, la biografia d’un actor fictici, Enric Ribera, sense deixar de costat les qüestions com la vigència política del valencianisme i la problemàtica lingüística del nostre país. Carme Teatre inclou aquesta obra dins del projecte Amb el text per damunt, que fa la número onze de les produccions pròpies dedicades a recuperar les dramatúrgies valencianes des de principis del segle XX.
José Luis és un jove apocat que treballa en una funerària. Un dia, durant un servei en una presó, coneix un botxí anomenat Amadeo. Per culpa del destí i un maletí, José Luis coneix Carmen, la filla d’Amadeo. Congenien ràpidament i després de ser sorpresos pel pare, en plena intimitat amatòria, es veuen obligats a casar-se. En aquell mateix moment, un patronat oficial li concedeix a Amadeo un habitatge on poder residir al costat de la parella de jovençans, que a més espera un fill. Però arribada la jubilació, tots hauran d’abandonar la casa, llevat que el gendre n’herete el càrrec i es convertisca també en botxí. Pressionat pel sogre i la dona, i resistint-se’n a la idea, José Luis acaba acceptant, convençut que no haurà de dur a terme cap execució.
Un grup de persones amb síndrome de Down pren l’escenari per a compartir els seus anhels i frustracions a través d’una versió lliure de Hamlet. L’obra és un teixit entre el text de Shakespeare i la vida dels actors i que pren com a punt de partida la pregunta que ens formula enfront de l’existència: ser o no ser? Què implica ser per a persones que no troben espais on se’ls tinga en compte?
Un pare que no aconsegueix comunicar-se amb la seua filla, s’acomiada tots els dies d’ella llençant-li un avió de paper des del balcó. Mitjançant missatges escrits als avions, el pare encomanda a la seua filla missions literàries que haurà de desentranyar amb la complicitat d’una sagaç bibliotecària que la portarà a descobrir el vincle entre els llibres i la vida. Molts anys després, la xiqueta, ja escriptora, tornarà a la biblioteca a contar-nos aquella experiència iniciàtica que ha plasmat al seu primer llibre.
La història de Coala, Gos i Cavall va de veïnats. Una rondalla moderna que tracta sobre els desafiaments que suposa superar diferències: Coala vol estimar el món (sencer), Gos vol estar en pau (sobretot) i Cavall simplement té molta (però molta) energia. Encara que l’arribada d’un nou veí pot canviar les coses.
Per a tots els éssers, sense text i amb música i sons d’animals en directe.
Tres moments d’espera.
L’espera per a descansar.
L’espera per a aconseguir les restes d’un familiar.
L’espera per a ser executat.
Los que comen tierra conjumina tres punts de vista d’un mateix fet en un mateix lloc: una fossa comuna.
Si eres xicotet, o ho has sigut alguna vegada, hauràs pogut comprovar que créixer no sempre és fàcil: al teu cos li passen coses que no entens, et sorgeixen preguntes per a les quals no obtens respostes, et mires en l’espill i t’agradaria que el teu nas deixara de créixer tan de pressa… T’ha passat, veritat? A nosaltres també, per això hem creat aquest espectacle. No et donarem solucions, però intentarem que veges que res és tan important com acceptar-te i estimar-te tal com eres, fins i tot aprendre a riure’t de tu mateix és la manera de fer que les teues preocupacions es minimitzen i, a més, desapareguen.