Skip to main content

Blog Archives

Older posts
Newer posts

¿Por qué un árbol es una gallina?

D’on venen les paraules? Quina va ser la primera dansa? Què signifiquen els dibuixos abstractes en les grutes prehistòriques?

Amb Marc i Pauline, les preguntes filosòfiques esdevenen inspiració per a ballar i dibuixar i posar el món al revés ple de poesia. En un espai de joc emmarcat per pissarres negres i sòl blanc, tot es fa possible: dibuixar a les parets, ballar per tota la catifa i fins i tot fer que les coses es moguen.

L’obra, creada pel coreògraf Marc Lacourt i la il·lustradora Delphine Perret, és tot un desbordament dadaista i llibertari, en el qual la dansa es convertix en dibuix i el dibuix en dansa.

Tana (Madriguera)

Mentre observen la naturalesa circumdant i els animals que l’habiten, les dues protagonistes se submergeixen per complet en el seu entorn natural: els moviments sinuosos de l’eruga, la majestuositat de l’os, la lentitud del caragol. Cada detall de la naturalesa es converteix en una inspiració.

Amb l’ajuda d’escultures de tela i teixits lleugers, donen vida a paisatges fantàstics buscant el seu possible “cau” per a resguardar-se de la foscor de la nit, del fred, de la pluja, del sol. Al final, l’espai escènic s’obri a la interacció amb el públic, on els xiquet/es poden experimentar amb l’escenografia, transformant-se en tota una experiència sensorial per a ells.

Compagnia TPO (Prato, Italia) en coproducció amb SardegnaTeatro i Fuorimargine Centro di Produzione

Amb la colaboració de Tuttestorie Festival

Sherezade

Sherezade és la història que conté totes les històries. Sherezade és un conte, dins d’un altre conte, que al seu torn viu tancat en un altre conte i, així, fins a l’infinit. Almenys, fins a les mil i una nits que dura este relat portat al teatre. La força de la paraula. Una jove i la seua astúcia. La maldat d’alguns governants. Música, dansa i teatre servits en la catifa d’un sultà. Acosteu-vos: El te està acabat de fer!

Maña

Espectacle-instal·lació, que gira al voltant de l’enginy, un atribut universal, atemporal i transversal, des d’una òptica artística i artesanal. Es mostra el procés de construcció d’un arc gegant de caixes molt pesades utilitzant com a premissa l’economia de l’esforç i del moviment. Es fa servir una tecnologia ancestral, però plena de vigència: la palanca, la corriola, la roda…

Premi a l’espectacle més innovador del TAC Valladolid 2022.

Premi Susana Herreras del Festival ARCA – Aguilar de Campoo, al millor espectacle «per ser un espectacle sorprenent, innovador, hipnòtic dins d’un gènere minoritari dins de les arts de carrer com són les instal·lacions», segons el jurat 2022.

Un oceà d’amor

Un oceà d’amor, odissea èpica, poètica i de titelles, és una adaptació teatral de la historieta de Grégory Panaccione i Wilfrid Lupano. Ens submergim en una aventura èpica de titelles que tracta sobre l’amor, la rutina, el pas del temps, la soledat, la contaminació, la societat de consum, les tempestes i el surf, pensaments insignificants que es convertixen en grans idees.

Nanuq

Una història d’amistat sense prejuís on dos cossos i dos màscares generen, a través de la poesia visual i l’acrobàcia, un món oníric en què tot està a la vora de l’abisme. Circ, dansa i objectes es combinen per a oferir una peça atemporal i universal, especialment per al públic més menut.

Juguem?

Juguem? és un viatge dins de l’imaginari d’una xiqueta que viatja a través dels somnis, acompanyada d’una banda sonora que transita entre els hits del pop contemporani de grups com Coldplay, Nirvana, Pharrell Williams, Billie Elish, Beyoncé i alguns clàssics com el «Je vole» de Michel Sardou o «La vida és bella».

Una banda sonora ajustada especialment per a les orelles dels més menuts i interpretada per una excepcional banda de quatre músics, multiinstrumentistes, que en rigorós directe ens faran vibrar de nou amb estes cançons.

Un concert teatralitzat o un teatre musicat per a gaudir en família de la música en directe.

Espectacle recomanat per la xarxa espanyola de teatres

On està Alícia?

El que eren les meravelles ara són els paranys i l’engany. El cau és el pou de les vanitats. Alícia cau presa d’un món, país o xarxa on tot és el que sembla, pero on res és real. Alícia es perd en el seu món d’il·lusions artificials, de falsos afalacs, de castells de naips, de missatges irresistibles i llépols. Alícia esta detinguda, a l’espera. Pel seu costat passen persones que no veu, ocells que no veu, mirades que no troba. Només desitja que sone aquest so, aquest so gatuno que li obriga les portes de les Meravelles i li faça oblidar qui és.

Nota:  hi ha una escena amb il·luminació estroboscòpica

Una producció de Marea Danza basada en “Alícia en el País de las Maravillas” de Lewis Carroll.

Creada i dirigida por la Teta Calva.

Fase, Four Movements to the Music of Steve Reich

Fase, Four Movements to the Music of Steve Reich, el primer espectacle de la coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker, s’estrenà en 1982. Fase consta de tres duets i un solo, coreografiats sobre quatre composicions repetitives del minimalista estatunidenc Steve Reich. Anne Teresa utilitza l’estructura de la música de Reich per a desenvolupar un llenguatge de moviment independent que no es limita a il·lustrar la música, sinó que li afig una nova dimensió. Tant la música com la dansa parteixen del principi del canvi de fase a través de xicotetes variacions: els moviments que inicialment estan perfectament sincronitzats comencen gradualment a lliscar i esvarar, donant lloc a un enginyós joc de formes i patrons en continu canvi.

Aquesta producció es realitza amb el suport del Refugi Fiscal del Govern Federal Belga, en col·laboració amb Casa Kafka Pictures-Belfius.

Rosas té el suport de la Comunitat Flamenca i de la Comissió de la Comunitat Flamenca (VGC).

Espectacle en col·laboració amb Festival 10 sentidos

Viatgeres de l’espai (A&S)

Dos éssers estranys es mouen amb les seues naus per un univers fantàstic, ple de volums, cercles i esferes. Viatgen fins que es troben i juntes decideixen anar a la recerca d’humans terrestres amb els quals jugar. En el camí, una tempesta quasi els impedirà arribar. Què penseu?, Ho aconseguiran?.

Una obra de dansa i tecnologia interactiva, abstracta, plàstica i pictòrica. Compta amb la participació del públic i pretén generar empatia, diàleg i comunicació, dins d’un univers marcià i fantàstic.

Espectacle en col·laboració amb Dansa València

Libre

Una comèdia musical escrita i dirigida per Santiago Sánchez i Víctor Lucas en la qual Melomans ens descobreixen els moments estel·lars de la carrera de Nino Bravo a partir de les seues cançons. Música, teatre i humor en un homenatge fet només amb veus a la gran veu valenciana.

Històries del nan Borumballa

Històries del nan Borumballa és la història d’un xiquet que ha de sotmetre’s a una operació complicada, on pot perdre la memòria, fins i tot hi pot perdre la vida. Per a salvar-se haurà de viure moltes peripècies , però ho aconseguirà gràcies al records de les històries que li contava de menut la seua mare. Perquè aquelles històries contenien ensenyaments per a enfrontar-se a tots els perills

El viatge de Víctor és com el periple d’Eliseu, que hagué de viure moltes penalitats per a tornar finalment a casa. És una reivindicació de la vida, de cadascuna de les escenes i dels records que són la nostra vida, que cal viure sense pensar en què ens espera al final.

I també és una reivindicació de la ficció, que és com una vacuna, capaç de curar-nos i de protegir-nos contra tots els mals que hem d’enfrontar al llarg de la nostra vida.

+ Info

Older posts
Newer posts