“…I ara brindem per nosaltres, pel bon vent, el bon menjar i el bon botí…”
La silueta d’una illa ens descriu el lloc exacte d’on ens allunyem. Imagineu quins nous personatges trobareu, quines aventures fantàstiques perseguiran. Que el balanceig del mar bressole els vostres somnis…
Producció en col.laboració amb el teatre Aida, Centro Ragazzi de Verona (Italia). Basat en el conte de Carlo Collodi, és l’aventura de Geppetto, en la seua vessant de relació pare-fill. L’obligació i la lluita entre el deure i alló que ens agrada, ens mostra un Geppeto més humà i més pròxim del que hem conegut fins ara.
Amb un peu a l’escenari i l’altre en la pantalla, Sixto Chevalier, el cinqué mosqueter, serà “un contra tots” per a fer-nos reviure uns fets que -com els de l’il.lustre Alejandro Dumas- “no va ocórrer mai, però són sempre”.
Cançons, actors, titelles, teatre negre i altres técniques, ens conten una visió molt personal dels primers capitols de la novel.la de Jonathan Swift, amb Gulliver, el rei i la regina, i fins una trentena més de personatges…
Un grup de personatges de contes descobreix una amenaça per a les seues vides: Tronatrons pretén cremar la llibreria on viuen perquè és l’última que queda en peu. La màgia dels contes, envaeix el terreny de la realitat, per a despertar la consciència dels xiquets -i no tan xiquets- sobre la importància dels llibres.
Espectacle que recrea les conegudes Rondalles Valencianes, en homenatge a Enric Valor, un escriptor valencià que al llarg de la seua vida va dur a terme un exhaustiu treball de recopilació de contes valencians.
Soc al meu llit, tinc fred, no puc dormir i pose la ràdio. Una veu em parla de fenòmens estranys i obric els ulls com plats. Un moment! Es el vent? Ara xiula d’altra manera. Es… com… si! Com un estrany grunyit! La porta comença a obrir-se…
Quan encara no alçava un pam de terra ja volía ser trapezista, potser estar más prop del cel. Més endavant volia ser domador, potser perquè estime els animals. Desprès vaig voler ser acròbata… però el destí no m’ha deixat fer res de tot això… Crec que aquests son els motius pels que m’ha tocat dirigir aquest circ…
Una marioneta que volia ser xiquet, amb tots els contratemps imaginables. En aquest espectàcle, actors, marionetes, ombres, teatre negre i música, es junten per a portar-nos les històries més conegudes d’aquest entranyable personatge de fusta de pi.
Antífol i Dromia de Siracusa són confosos -per error- amb els seus respectius bessons. Les equivocacions es van acumulant provocant les rialles en una festa de ritme, màscares i color on els peronatges van trobant-se a ells mateixos progressivament.
Les peripècies de l’Orquesta Sant Silvestre, tan estranya com fascinant, tan virtuosa com humorística, ens permet passar del teatre d’animació a la fàbula antropomorfa, de l’acrobàcia i la màgia circenses a la dansa carnavalesca que suposa la música de Saint-Saëns, amb tot el seu divertit bestiari i traduït en fantasies coreogràfiques.
Inspirats en el realisme amb el qual Joanot Martorell ens presenta la seua obra, tractem de fer-la realitat en titelles que s’acostaran a eixa descripció i al gènere d’aventures, dins d’un ambient solemne, vigorós i humà, enmarcat en les pautes pròpies de l’època, respectant els seus vestuaris, costums i actituds.