Blog Archives

Amada Candela és la història d’una fugida, la d’una xiqueta anomenada Candela que no és una heroina, sinó una xiqueta que viu en un món que no li correspon.

En eixe viatge descobrix la importància d’una carícia, d’un bes, el significat de la paraula tendresa. L’alegria, la música, el ball i les sorpreses aniran acompanyant este descobriment.

Candela s’aguaita a mons de fantasia on descobrix el valor del somriure, la confiança i el consol, on els gats ballen, les ancianes malgasten ritme, els gossos tenen swing i els xiquets juguen enèrgicament amb el moviment al compàs de les notes d’una violinista molt, molt tendra.

El que és l’Alhambra en arquitectura és el conjunt de contes Les mil i una nits en literatura. De tots els contes que componen la recopilació, potser, el més conegut siga Aladí: un jove d’una família humil arriba a enamorar una princesa i ocupar el tron del regne.

Una història divertida però apassionant i plena de contingut que a ningú deixa indiferent i si tenim en compte que en estos temps en què conviuen moltes cultures, durant segles separades per guerres, prejudicis, llunyania geogràfica o creences, és important buscar punts d’unió i enteniment per a forjar un món de justícia, llibertat, cooperació i interacció.

El nostre Aladí és un granet d’arena en este camí tan difícil com necessari.

Amb els objectius principals de divertir i desmitificar alguns dels conceptes de la por, este musical rememora aquells entranyables monstres de la nostra infància, on a Frankenstein li molesta signar autògrafs, el comte Dràcula ens hipnotitza el ritme de mambo, la mòmia Ramsés ens embolica amb la seua dolça mortalla de tendresa i l’home llop Wolf ens entendreix el cor.

Veurem com estos quatre cèlebres personatges del cine de terror malviuen del record de les passades glòries en una tètrica mansió victoriana. I com, en ser abandonats per la seua majordoma, recorren a l’ajuda d’un especialista, i esta nova situació provocará tot tipus de sorpreses.

Són només huitanta dies els que Phileas Fogg i el seu criat Passepartout necessiten per fer la volta al món. Travessant oceans, muntanyes i rius, passant per l’Índia, la Xina, el Japó o Amèrica, viatjant amb vaixell, amb tren o amb elefant. En el camí es trobaran amb moltíssims contratemps que els posaran a prova a cada instant i que faran perillar l’èxit del seu propòsit. Amb el coratge i la valentia d’una gran aposta intentaran demostrar que esta aventura contrarellotge és en realitat una oportunitat per conéixer l’amistat, l’amor i el món.

És la comèdia més coneguda de Shakespeare. Una obra màgica, alegre i fascinant on es creuen tres històries diferents. Una obra on l’autor aborda el món dels joves i expressa el seu desig d’harmonia universal.

Una màgica posada en escena a càrrec d’una jove companyia formada per una desena d’intèrprets.

Inspirats en el realisme amb el qual Joanot Martorell ens presenta la seua obra, tractem de fer-la realitat en titelles que s’acostaran a eixa descripció i al gènere d’aventures, dins d’un ambient solemne, vigorós i humà, enmarcat en les pautes pròpies de l’època, respectant els seus vestuaris, costums i actituds.

Les Aventures de T. Sawyer ens ensenyen que la màgia és viure i no haver viscut, sentir i no haver sentit, somiar i no haver somiat. En esta obra donarem vida a allò que els xiquets i les xiquetes persegueixen fins que l’edat els acorrala, la llibertat. Sawyer i Huckelberry Finn recorren a contra corrent les ribes d’aquest Mississippi a ritme de blues, de malifetes i d’aventures. Aquest espectacle tria saltar-se les normes d’aquells que marquen la rutina. Sempre els herois han estat els homes? No en el nostre Sawyer. La nostra Sawyer. Un canvi de gènere en els personatges clàssics masculins i una nova mirada dia a dia

Momo s’ha convertit, als trenta anys de ser publicada, en un clàssic de la literatura europea destinada a joves.L’adaptació al teatre s’ha fet amb fidelitat al llibre en el seu propòsit principal: com i de quina manera podem crear i perdre el TEMPS les persones, perquè el temps és l’autèntic protagonista d’aquesta faula on la xiqueta Momo n’és el pretext màgic.

El que la menuda Momo sap fer com ningú és escoltar. Molt poques persones saben escoltar de veritat. Momo sap escoltar de tal manera que a la gent ximple, de sobte, se li ocorren idees molt intel·ligents. Perquè per a saber escoltar es necessita temps, i temps és l’única cosa que Momo té de sobra. Quan vingueu a conéixer Momo ho comprovareu.

La història de Hellen Keller, que als 19 mesos d’edat, a causa d’una malaltia, va quedar cega i sorda. Els seus pares contractaren Anne Mansfiel Sullivan, graduada en l’Institut Perkins per a cecs, de Boston, per a educar la seua filla.

Gràcies a la valentia i a l’ardu treball dut a terme per Anne Sullivan, Hellen aconseguí integrar-se en la vida social de la seua època a més d’aconseguir una considerable cultura per a una dona del seu temps. Va aprendre a escriure en sistema Braille amb una màquina especialment dissenyada per a ella i també a parlar gràcies a la tenacitat de la seua tutora.La versió lliure de Rodolf Sirera tracta de mostrar-nos el nucli de la història en la primera etapa de la seua vida. Un moment de gran intensitat emocional i inundada, alhora, d’optimisme i confiança.

A partir del conte de Hans Christian Andersen, la companyia ALBENA TEATRE, ens ofereix una meravellosa metàfora que ens parla de la importància de l’autoestima i la confiança en nosaltres mateixos.

Així, amb nou intèrprets, cançons i teatre dins del teatre podrem gaudir d’una faula clàssica on menuts i grans viuran l’aventura de créixer i redescobrir qui som realment, i poder trobar així la nostra pròpia veu.

L’argument gira al voltant de dos conflictes principals:

1. Piojo i Hula necessiten portar a bon termini el treball suggerit per Miquel com a única possibilitat d’adecentar les notes de final de curs.

2. Serpentina és victima d’un experiment que produix la seua transformació física, cosa que obliga a tots a llançar-se a la reserca d’un antídot que la torne al seu aspecte habitual.
Els dos conflictes se mesclen, de manera que les aventures viscudes a la reserca d’un antídot els va aproximant a la resolució del treball suggerit per Miquel.

Dorothy, la protagonista del conte, dormida en la seua cambra, somia amb un viatge meravellós, un viatge que la fará viure aventures extraordinàries i que l’ajudarà a emprendre i comprendre- el seu viatge interior cap a la maduresa.