Un espectacle visual a partir de la primera infància. Primavera, estiu, tardor i hivern.
Alma és un viatge poètic i sensorial a través de las quatre estacions del any, cada una amb una ànima pròpia que prendrà forma a través dels objectes i materials que s’anirà trobant la protagonista.
Funcions públic general Dissabte 6 /05_ 17 h i diumenge 7 /05_ 11.30 h
Funcions Escolars 3, 4 i 5 /05_ 10.30 h
35 min.
Amb una posada en escena espectacular, aquesta peça de dansa flamenca amb dramatúrgia contemporània basada en Rebel·lió en la Granja de George Orwell, presenta a cinc dones, cinc obreres exposant la tirania delstotalitarismes(Consumisme inclòs) i el trencament amb ells.
Funcions públic general Divendres 21/10_19 h Dissabtes 22 i 29 /10_ 18 h i diumenges 23 i 30/10_ 18 h
Funcions Escolars 24 a les 10.00 h i 11.30 h i els dies 25, 26, 27 i 28 /10_10.30 h
57 min.
NIUS és una invitació per a tota la família a viure l’art amb els cinc sentits. L’espectacle està dedicat al moment únic dels primers 18 mesos de vida. Celebrem, en un espai tranquil i segur, ple de bellesa, música, olors, colors i textures, l’arribada de la vida en forma de panxa i batec. De des la tendresa i el joc, gaudim el descobriment del cos, els sons i el despertar de les memòries de la nostra infància. La creació ha comptat amb el treball dedicat de mares i pares que viuen als Centres Penitenciaris de Wad-Ras i Brians 2.
ES COMUNICA QUE EN REALITZAR-SE L’ESPECTACLE DINS DE UN MUSEU. HAURÀ DE EMPORTAR-SE MASCARETA PER A ACCEDIR A LA SALA EN LA CUAL ES REPRESENTARÀ LA FUNCIÓ.
El perro mutante del hortelano és una adaptació lliure del clàssic espanyol de Lope de Vega. Una nit en el llunàtic palau de Belflor l’amor pica a Diana, la comtessa, amb el seu verí més potent: el que està fet de paraules. Un relat posa tot potes enlaire, desordena, ataranta. És això possible? Quin poder té sobre els humans el que imaginem? Podem enamorar-nos d’una ficció? És l’amor realitat o una cosa imaginada?
I si l’amor no existeix i només existim tu i tu i tu i jo estimant?
Siga com siga, parlem d’amor?
Fantàstica excursió dramatitzada en clau de dansa pel Parc Central que convidarà als espectadors a reflexionar sobre la natura i la necessitat d’escoltar-la. La funció es segueix mitjançant uns auriculars / audio-guia i és itinerant. RES NO ÉS EL QUE SEMBLA SI SAPS MIRAR!
Funcions públic general 9 i 12 /10_ 11.00 h i 12,30 h
Funcions Escolars 5, 6, 7,10, 11 i 13 /10_ 10 h i 11.30 h
55 min.
Alejandro Ruiz-Huerta és l’únic dels advocats d’Atocha que va patir l’atemptat i queda viu per a explicar-lo hui dia. Quan s’asseu a escriure les seues memòries, és incapaç de narrar el fatídic dia. Per a retardar el moment d’enfrontar-se a això, comença el relat per la seua època universitària i va fent salts per diferents
etapes que componen un retrat doble: el d’una persona que va lluitar per les seues idees fins a les últimes conseqüències i el d’un període fonamental per a comprendre la nostra història recent.
Lo pequeño és un divertit espectacle per a tots, però per a tots els públics, en el qual passen moltes coses com per art de màgia i alhora no passa res. Tres persones estranyes sembla que preparen alguna cosa semblant a xicotets espectacles entre el musical i una trama de suspens d’allò més absurda. És un lloc en el qual sublimar allò quotidià i allò xicotet, un espai d’estranyeses que explota en situacions plenes d’humor i d’absurd.
Zeus castiga a Prometeu per robar-li el foc i entregar-li’l als humans. O pot ser que siga per haver-los donat una oportunitat amb un acte de solidaritat? Mereix Prometeu el seu càstig? Com es relaciona amb el Dr. Frankenstein? És Julian Assange un Prometeu actual? Els mites grecs, com tots els mites, hi són perquè a través d’ells puguem interrogar-nos sobre la naturalesa humana, no per força per trobar respostes unívoques.
A petició de la companyia, aquest és un espectacle exclusivament dirigit a xiquets de 6 a 11 anys, sense presència d’adults. Els adults hauran d’esperar fora de la sala i deixar sols els xiquets perquè gaudisquen de l’espectacle amb autonomia.
Del llatí conservare, compost pel prefix “cum” i “servare”, que vol dir posar en lloc segur. Mantindre o cuidar de la permanència o integritat d’alguna cosa o d’algú. Mantindre viu i sense mal a algú. Continuar la pràctica d’hàbits i costums. Guardar amb cura alguna cosa. Preservar un aliment en un mitjà adequat.
Aquest viatge és un joc de preguntes als meus avis, el meu desig de conservar-los amb mi, la meua pirueta personal per a esquivar l’absència, el meu homenatge a quatre persones importants en la meua vida, el meu desig de conservar la seua memòria, d’esmussar-la. No vull tancar les tapes dels pots, vull obrir-les i que mirem junts a l’interior d’aquest viatge que comença com el dels meus avis, en una muntanya de sal, i que no sé on acaba.
Trànsit compta la història de Marga, una xiqueta que desitja convertir-se en una guàrdia de trànsit exemplar. Amb l’ajuda dels seus amics ens ensenyarà tot el que necessitem saber per a circular amb seguretat i fer-ho a més d’una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Acompanyant-la descobrirem com els passos de vianants, els semàfors i tota classe de senyals poden convertir-se en una autèntica dansa de color, una poesia de formes i diversió sense fi.
Miquel, un professor de literatura amant de Larra que no suporta els seus alumnes, desperta en la mateixa habitació d’hospital que Clara, una jove que ha oblidat com somriure. Tots dos detesten la seua vida i el món en general i, per això, desitgen eixir d’allí per tal d’acabar el que van deixar a mig fer. Però per a poder anar-se’n, han d’enganyar la doctora i, encara que es porten a matar, es necessiten per tal d’aconseguir-ho.
Aprendran Clara i Miquel a abraçar-se malgrat sentir-se com a éssers sense extremitats? Aconseguiran la metamorfosi que els permeta emprendre el vol?
Avui, Ona cumpleix 12 anys, i mentre ho celebra amb la seua família via Zoom, rep una trucada inesperada. Hi ha un cor per a ella. Fa mesos que el seu ja no batega amb normalitat, ja no pot eixir, ni anar a l’institut, ni fer el que més li agrada: ballar amb la seua millor amiga, Irene, a eixe ritme perfecte que ens connecta a tots. 128 batecs per minut.
L’operació es convertirà en una aventura inesperada, un viatje musical a cor obert on Ona redescobrirà els seus sers estimats mitjançant personatges fantàstics que li ajudaran a superar la por i a descobrir els seus somnis.