Fantàstica excursió dramatitzada en clau de dansa pel Parc Central que convidarà als espectadors a reflexionar sobre la natura i la necessitat d’escoltar-la. La funció es segueix mitjançant uns auriculars / audio-guia i és itinerant. RES NO ÉS EL QUE SEMBLA SI SAPS MIRAR!
Funcions públic general 9 i 12 /10_ 11.00 h i 12,30 h
Funcions Escolars 5, 6, 7,10, 11 i 13 /10_ 10 h i 11.30 h
55 min.
Alejandro Ruiz-Huerta és l’únic dels advocats d’Atocha que va patir l’atemptat i queda viu per a explicar-lo hui dia. Quan s’asseu a escriure les seues memòries, és incapaç de narrar el fatídic dia. Per a retardar el moment d’enfrontar-se a això, comença el relat per la seua època universitària i va fent salts per diferents
etapes que componen un retrat doble: el d’una persona que va lluitar per les seues idees fins a les últimes conseqüències i el d’un període fonamental per a comprendre la nostra història recent.
Lo pequeño és un divertit espectacle per a tots, però per a tots els públics, en el qual passen moltes coses com per art de màgia i alhora no passa res. Tres persones estranyes sembla que preparen alguna cosa semblant a xicotets espectacles entre el musical i una trama de suspens d’allò més absurda. És un lloc en el qual sublimar allò quotidià i allò xicotet, un espai d’estranyeses que explota en situacions plenes d’humor i d’absurd.
Zeus castiga a Prometeu per robar-li el foc i entregar-li’l als humans. O pot ser que siga per haver-los donat una oportunitat amb un acte de solidaritat? Mereix Prometeu el seu càstig? Com es relaciona amb el Dr. Frankenstein? És Julian Assange un Prometeu actual? Els mites grecs, com tots els mites, hi són perquè a través d’ells puguem interrogar-nos sobre la naturalesa humana, no per força per trobar respostes unívoques.
A petició de la companyia, aquest és un espectacle exclusivament dirigit a xiquets de 6 a 11 anys, sense presència d’adults. Els adults hauran d’esperar fora de la sala i deixar sols els xiquets perquè gaudisquen de l’espectacle amb autonomia.
Del llatí conservare, compost pel prefix “cum” i “servare”, que vol dir posar en lloc segur. Mantindre o cuidar de la permanència o integritat d’alguna cosa o d’algú. Mantindre viu i sense mal a algú. Continuar la pràctica d’hàbits i costums. Guardar amb cura alguna cosa. Preservar un aliment en un mitjà adequat.
Aquest viatge és un joc de preguntes als meus avis, el meu desig de conservar-los amb mi, la meua pirueta personal per a esquivar l’absència, el meu homenatge a quatre persones importants en la meua vida, el meu desig de conservar la seua memòria, d’esmussar-la. No vull tancar les tapes dels pots, vull obrir-les i que mirem junts a l’interior d’aquest viatge que comença com el dels meus avis, en una muntanya de sal, i que no sé on acaba.
Trànsit compta la història de Marga, una xiqueta que desitja convertir-se en una guàrdia de trànsit exemplar. Amb l’ajuda dels seus amics ens ensenyarà tot el que necessitem saber per a circular amb seguretat i fer-ho a més d’una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Acompanyant-la descobrirem com els passos de vianants, els semàfors i tota classe de senyals poden convertir-se en una autèntica dansa de color, una poesia de formes i diversió sense fi.
Miquel, un professor de literatura amant de Larra que no suporta els seus alumnes, desperta en la mateixa habitació d’hospital que Clara, una jove que ha oblidat com somriure. Tots dos detesten la seua vida i el món en general i, per això, desitgen eixir d’allí per tal d’acabar el que van deixar a mig fer. Però per a poder anar-se’n, han d’enganyar la doctora i, encara que es porten a matar, es necessiten per tal d’aconseguir-ho.
Aprendran Clara i Miquel a abraçar-se malgrat sentir-se com a éssers sense extremitats? Aconseguiran la metamorfosi que els permeta emprendre el vol?
Avui, Ona cumpleix 12 anys, i mentre ho celebra amb la seua família via Zoom, rep una trucada inesperada. Hi ha un cor per a ella. Fa mesos que el seu ja no batega amb normalitat, ja no pot eixir, ni anar a l’institut, ni fer el que més li agrada: ballar amb la seua millor amiga, Irene, a eixe ritme perfecte que ens connecta a tots. 128 batecs per minut.
L’operació es convertirà en una aventura inesperada, un viatje musical a cor obert on Ona redescobrirà els seus sers estimats mitjançant personatges fantàstics que li ajudaran a superar la por i a descobrir els seus somnis.
Creació multidisciplinària on habiten el dibuix, la robòtica, la música i el teatre. Un músic, Enric Monfort, construeix una simfonia sonora depositada en un cervell, una estructura amb calaixos que produeixen sons de la nostra vida: gestació, naixement, infància, adolescència, adults i retorn. Els espectadors podran escoltar els dubtes, pors i inseguretats que genera la maternitat o la paternitat.
Benvinguts a viatjar! Amb les maletes plenes, comencem. La vida és una festa, viure riure i estimar. Amb els amics i amigues, de segur podem volar. Viure mil aventures, navegar sense parar. Conèixer personatges, que no podràs oblidar. La vida és una festa, benvinguts a viatjar. Així que tots i totes anem a cantar.
Un espectacle de circ on el joc, la col·laboració amb el públic, la llum i la música s’enllacen perquè cada funció esdevinga una experiència diferent. Animal Religion treballa per innovar el circ i buscar-hi nous mitjans d’expressió.
Des de l’inici de les seues creacions comparteix un espai on la llum, el cos i el so o la música emergeixen simultàniament creant una identitat pròpia.
ES COMUNICA QUE EN REALITZAR-SE L’ESPECTACLE DINS D’UN MUSEU. HAURÀ D’EMPORTAR-SE MASCARETA PER A ACCEDIR A LA SALA EN LA QUAL ES REPRESENTARÀ LA FUNCIÓ.
Kalek és un xicotet poltre salvatge que creix i galopa lliurement al costat de la seua mare. Un dia és atrapat i domat pels homes i començarà a servir a diversos amos fins a acabar en un circ fent cabrioles i altres proves circenses. Cada nit, tancat en el seu estable, Kalek somia a tornar a ser lliure com el vent.
L’espectacle combina poesia i comèdia on el protagonisme recau sobre els titelles, el teatre d’objectes i la música.