Blog Archives

El capità Nemo aprecia el mar més que la seua pròpia vida. Nemo viu a bord del Nautilus, un submarí secret que recorre els oceans de tot el món. Però des de fa un temps, el capità observa que els bancs de coral s’han convertit en muntanyes de brossa, els peixos en bosses de plàstic i les praderes de posidònia en abocadors aquàtics. Per això recluta al professor Aronax, a qui portarà a un viatge de 20.000 llegües submarines per a mostrar-li els secrets d’eixe món fascinant amenaçat per la contaminació humana.   

Nautilus és una versió de la clàssica novel·la d’aventures 20.000 llegües de viatge submarí amb una lectura actual, compromesa i ecologista.

Des d’una illa solitària amb sabor de mar i a món marí, Crusoe veu passar el temps i els vaixells sense que cap es detinga. Crusoe aconsegueix viure una vida afable, una vida que, com un vaixell en alta mar, continua passant allà lluny. Adaptem el clàssic de Dafoe, per a comptar a través de tres intèrprets i un músic, una metàfora de la vida, suggeridora, imaginativa i divertida.

Imaginem el somni d’un faune. Que somia amb animals d’Àfrica, d’Àsia, d’Austràlia, nadadors, voladors, grans, xicotets, lents, veloços, prehistòrics, de granja i fins d’orquestra. Que somia amb música, amb música que ens farà somiar. Imaginem una orquestra, i un concert i somiem amb C. Debussy i C. Saint-Saëns. Ens trobarem amb la realitat, un concert envaït per l’humor i la poesia, per animals que sorgeixen de la música i per onze músics fent l’animal, interpretant quinze peces musicals embolicades per la fantasia. Un encadenament de sorpreses sense més lògica que la dels somnis, sense més argument que la pròpia música, un munt d’animals sense més. Somiem desperts immersos en un ambient màgic. Imaginem… Quin carnestoltes!

Només va ser creat per Geppetto, Pinotxo es planteja alguns dubtes, per a respondre a estes preguntes, comença un viatge que el portarà del que és real al que és imaginari, del submón de la novel·la picaresca a la faula amb animals, de la presó al fons de la mar, d’una ferreria de províncies al màgic i fals món de Quimèrica. Molts escenaris, molts personatges i molta acció.

Conten que lluny, molt lluny, hi ha un mar immens. La xicoteta Bubú tan sols ha escoltat llegendes sobre ell. Conten que, més enllà del mar, està la terra somiada per molts. Cap allí va partir son pare, en busca d’una vida millor. Ara Bubú ha de fugir del seu poble, escapar de la guerra. Travessar un desert molt més habitat del que esperava, en busca del seu objectiu: creuar el mar, arribar més enllà. Peregrins, realitzat en col·laboració amb CEA[R], és un espectacle familiar carregat d’emoció que combina cine i teatre.

Acrobacias, malabares, música en directo y humor se funden a juego con la escenografía, puertas que se abren, se cierran, se escalan…generando un espectáculo nuevo que consigue hacer disfrutar por igual a grandes y pequeños. Un espectáculo joven y actual, donde el público se deja llevar y acaba en pie dando palmas y bailando al son de la contagiosa música.

“Estos días azules…” se submergeix en la vida, obra i essència d’Antonio Machado a través de la dansa, la paraula, l’audiovisual i el moment històric que li va tocar viure. Redescobrint els llocs i paisatges que van marcar la seua vida i la seua producció, este espectacle fa un exercici de memòria històrica i connecta el hui amb l’ahir per a entendre que… “Hoy es siempre todavía”

Vidas enterradas és el títol d’una sèrie de reportatges de la Cadena Ser amb la direcció de Javier del Pi, Conchi Cejudo i Gervasio Sánchez. En ells es rescata, a través del documental, la vida i la mort de persones assassinades durant la Guerra Civil i el Franquisme.

Homenaje a una desconocida és una obra de teatre documental autobiogràfic que reconstrueix la vida d’una dona a partir d’unes cartes dels anys 50 comprades en un rastre.

En este espectacle tots els personatges són reals. Tenen un altre nom però existeixen. Professorat, personal no docent, mares i alumnat d’un institut públic van ser entrevistats per a crear esta obra de teatre documental verbatim.

Ací el reggaeton es mescla amb Verdi, les xiques amb vel són galàctiques, les flautes no sonen, a Mustafá li agraden les cristianes, i tots els adults guarden un secret. Fiesta, Fiesta, Fiesta , parla de l’educació i del sistema educatiu espanyol, de l’adolescència, de la migració, del conflicte intergeneracional, i sobretot, es pregunta per la identitat, la individual i la col·lectiva, la que construeix un país i una comunitat: De què estem fets? de què som?

La representació naix del procés d’excavar antigues fosses per a trobar els ossos dels desapareguts, dels assassinats. El procés d’excavar entre les paraules és molt similar i el que es busca és la veritat. L’espectacle arriba per a desenterrar i fer visibles conflictes que han quedat amagats pel discurs oficial a favor d’una suposada estabilitat política i social al llarg de la història. Un espectacle que sí parla de violència i de desaparicions, però especialment d’aquelles que com a paràsits invisibles, de generació en generació, niuen en els nostres cossos i s’estenen per tota la societat.

En Spoiler Alert es qüestionen les realitats de: la Generació Y (Millenials), clarament marcada per l’inici de la digitalització; i la Generació Z (Centenials), a la qual pertanyen els i les intèrprets i la joventut nativa digital acostumada a continguts pràcticament infinits i immediats. Ambdues comparteixen particularitats que les diferencien de les anteriors generacions i… una major diferència entre expectativa i realitat?

Projecte seleccionat en el i concurs de idees en materies de cultura inclusiva (les naus, valència).