Blog Archives

A partir de la plantejament formal que articula el recorregut artístic de les obres del Conde de Torrefiel i que se sustenta en la idea que l’espectacle final ocorre al cap de l’espectador, volem explorar amb els participants, els dispositius dramatúrgics que permeten tractar la paraula com a element rítmic, musical i ambiental en una escena, transcendint la seua funció d’intel·ligibilitat.

Al llarg de la sessions d’aquest curs, El Conde de Torrefiel, vol activar un procés d’investigació proposant una metodologia pràctica, tant a nivell individual com grupal, per a explorar la potencialitat de la paraula com a element escènic des d’una perspectiva plàstica, estructural, conceptual i escenogràfica. A aquest efecte es duran a terme exercicis per a tractar formes textuals en escena a través de diferents eines com la videoprojecció i especialment per a aquestes sessions, ens centrarem en les possibilitats de la veu pre-gravada i el playback per a crear dissonàncies i re-significar els moviments en escena. Es dedicarà un temps important a la composició escènica des de l’estètica i al potencial conceptual de la formalitat sota la premissa de l’intèrpret com a part activa en la creació de material.

En termes teòrics i per a ampliar els coneixements del camp dels llenguatges escènics contemporanis, es donarà un espai setmanal a l’observació de l’ús de la paraula en escena a partir del visionat del repertori internacional de les últimes dècades i al debat al voltant d’aquestes pràctiques, tant en relació amb el context històric i cultural en el moment de la seua creació, com en relació a la mirada des del pati de butaques.

Contingut

• La meua veu.
• Coneixement pràctic del meu timbre de veu.
• Articulació i so.
• Aspectes tècnics, psicològics i emocionals de la veu.
• Veu i personalitat.
• Consiència de la pròpia respiració.
• Escalfaments destinats a diferents tipus d’energia i diferents tipus de cançons.
• Actuar la música.
• Manxa i control de l’aire.
• Sense tècnica no hi ha interpretación al teatre musical.

Aquest taller és una introducció per a aquells intèrprets que desitgen començar a escriure els seus propis textos i posar-los en escena. Treballarem la construcció de xicotets monòlegs (text i interpretació) que partiran de l’imaginari dels participants.

El taller tindrà diverses fases:

I. Mecanismes per a l’escriptura.

• El desig i la necessitat com a motors. Què vull/necessite/desitge comptar?
• Anàlisi interna: escriure escoltant.
• El format de monòleg: creació de personatge i interlocutor.
• L’espai i l’atmosfera.
• L’acció.
• Gènere.
• Ficció i realitat.
• Documentació.

II. Treball en escena

• El vehicle soc jo: el viatge del paper a la carn.
• El present en escena.
• Escoltar el personatge: la desaparició del jo.
• Materials per a la creació: la paraula, el gest, el so, l’espai.

III. Reescriure en escena.

• Revisió del text des de les necessitats i troballes de l’intèrpret/direcció.
• La paraula prescindible.

Un curs on probar-nos i investigar en la nostra disciplina, integrar en la nostra creació estímuls d’altra i dotar de valor poètic les nostres accions en escena.

El projecte consistirà en la creació d’un grup de treball multidisciplinari integrat per diferents perfils artístics i la creació d’un espai de confiança on bolcar els nostres desitjos més ocults com artistes. El procés consistirà a dissenyar estos anhels amb l’ajuda d’altres llenguatges i buscar la forma escènica i poètica que els sustente.

Un curs per a actors, ballarins, directors, músics, cantants i poetes.

Contingut

• Què t’agradaria fer a l’escena?
• Fes-ho.
• Com?
• Amb l’altre.

Curs al voltant de la noció de creació del personatge. Quan un personatge apareix en escena sempre ve amb una motxilla damunt, amb cicatrius i, sobretot, amb anhels. Els anhels, el desig, i el que fem per complir-los tracen el mapa de les nostres dites i els nostres dolors. L’intèrpret ha d’entrar en escena sabent d’on ve, quin llaç li unix a la resta, què vol aconseguir d’ells. En este curs, al llarg de tres setmanes, intentarem aprofundir en les ferramentes que els actors i actrius tenen per a construir tot el background del personatge, la qual cosa ho fa únic. Només coneixent el detall i treballant sobre ell podem sorprendre.

«Com més lliure és la interpretació de l’actor, més gran és el plaer que obté el públic».

 – David Mamet –

Què t’he de contar, a tu, que tu no sàpigues? O pugues saber? No és la meua pretensió ensenyar res sinó, en acció i col·laboració, motivar l’aprenentatge. El que opine del treball de la interpretació no justificaria suficientment aquest taller, si estem d’acord que d’opinions no es pot discutir. Però no, per això, renunciarem a debatre. També haurem de practicar amb escenes. I endinsar-nos un poc en la història, en la filosofia, les matemàtiques, la química i la física quàntica. I, per descomptat, la música. L’essència i contingut d’allò que anem a fer, es podria resumir en l’expressió francesa «avoir le personnage dans les jambes» (tindre el personatge a les cames) I les cames, és ben sabut, van que volen amb la música.

El tema és el de la interpretació actoral. S’hauran fet milions de seminaris, cursos i cursets sobre aquesta antimatèria. Tots als que hages pogut assistir, de segur, molt millor endreçats que aquest que jo pretenc. I és que la meua manera d’actuar és dubtosa i plena d’errades i imperfeccions, sóc sabedor. I el meu coneixement teatral no és un saber, sinó un voraç aprenentatge, una praxi, una weltanschauung, és a dir un punt de vista.

Abans que us decidiu a endinsar-vos en açò, m’agradaria aclarir quin sentiment va moure en mi l’atreviment d’aquest repte: sent que és molt trist que el públic passe davant d’un teatre i no desitge entrar en ell. Abans d’això però, crec que ha ocorregut una cosa més trista encara. Actors i actrius passàrem davant d’aquell mateix teatre i no sentírem desig d’interpretar en ell. Eixa tribulació m’ha endinsat moltes vegades en un fort un desassossec, del que he intentat alliberar-me en el deler d’un objectiu: la recerca de les condicions pel creixement artístic del teatre valencià.

Estic convençut que ningú pot fer més excels o més avorrible el teatre que els actors i actrius. Els directors, escenògrafs, il·luminadors… el podran vestir de gala o d’espai buit. Els productors, els programadors, els polítics i els seus administradors podran fer-lo més dòcil o, en períodes electorals, més productiu. Però només nosaltres, actors i actrius, en simbiosi amb la nostra època i societat, som responsables del seu creixement artístic amb les nostres excel·lents o infernals interpretacions i, fonamentalment, amb allò que triem encarnar amb passió.

DESCRIPCIÓ

TREBALL CORPORAL: En este curs descobrirem el potencial corporal que tenim treballant individualment amb les nostres possibilitats, no amb les limitacions. L’expressió i tècnica corporal a través del llenguatge no verbal, així com incentivar la bona comunicació ment cos.

• Respiració.
• La economia del moviment.
• Control psíquic físic i mental.
• Disponibilitat.
• Calfament i repàs d’estat físic.

IMPROVISACIÓ: La Improvisació com a ferramenta de supervivència en el camp de la creativitat és fonamental també per a descobrir i potenciar la relació amb els altres a través d’una bona escolta.

 

CONTINGUTS

TÈCNIQUES D’IMPROVISACIÓ I CREACIÓ D’ESCENES IMPROVISADES

El curs de tècniques d’improvisació és una introducció a les tècniques, creació i desenvolupament d’escenes teatrals improvisades a partir de les possibilitats de cada persona, descobrint i millorant totes les facetes artístiques, l’humor, el drama i sobretot la naturalitat de la interpretació. La creativitat escènica quan parlem de la improvisació naix quan l’improvisador és capaç de crear a partir del blanc mental, saber construir un espai, un personatge, una situació, etc.

El concepte d’arts vives fa referència no tant al contingut com a les formes: trencament dels límits, despreocupació pels gèneres, barreja de disciplines i una clara intenció d’estimular al públic, al qual no se li ofereix -únicament- entreteniment. Se li convida a plantejar-se el seu propi paper i a mirar des de una altra perspectiva.

Des de les arts vives no tan sols es busquen teatres, es busquen espais de treball, residències, centres de creació i investigació. El focus es desplaça de la peça al projecte i també al procés, generant tallers, trobades i nous dispositius escènics, entre d’altres fórmules.

Les noves formes requereixen, igual que les tradicionals, treballar-les des de l’anàlisi de la seua viabilitat, així com planificació, gestió i difusió. Tanmateix l’especificitat de les arts vives plantegen nous reptes com la creació en continuïtat, la generació de nous formats i dispositius, la necessitat d’internacionalització o la generació de nous contexts relacionals
amb el públic.

Continguts

• Una idea en constant transformació: dispositius front a espectacle.
• Nous contexts relacionals entre el creador i l’artista: repensar el públic.
• Viabilitat de les noves formes: la fluxoeconomia.

Amb este curs es pretén oferir una formació destinada a artistes i creadors que vulguen dur a terme projectes autogestionats de manera individual o col·lectiva.

L’ objetiu fonamental és transmetre als participants els conceptes bàsics de gestió que permeten ajudar a transformar la seua idea creativa en un projecte viable susceptible de ser introduït al mercat cultural.

Així mateix es dotarà als participants de coneixements que els permetràn analitzar la viabilitat de la seua idea, elaborar pressupostos i documents per a buscar finançament i/o venda, entendre les fases i mecanismes bàsics de la producció i el funcionament de convocatòries públiques, com subvencions, licitacions o concursos.

1. El projecte: de la idea al document.
2. El presupost: quantificació monetària de la idea creativa.
3. La producció: planificar i gestionar els recursos.
4. La financiació: més enllà dels diners, integrar el temps i altres recursos.
5. La venda: conèixer el meu producte i conèixer el mercat.

Tinc una idea però no li agradarà a ningú. Tinc un calaix replet de estranys començaments.

Moltes vegades considerem que portar una idea a l’escena és un camí aspre i complex perquè cometem l’error de voler semblar-nos a algú. M’agradaria fer les coses com les fa tal o tal altre creador. On està el teu? Quina millor eina que el meu propi instint i el meu bagatge vital? Quina millor paraula que la meua inquietud? Entendre el teatre des del batec intern, des de la incomoditat del dia a dia, des de la derrota de la nostra pròpia professió. Sobreviure al desert que s’aveïna. Preparar l’equipatge per al llarg, tortuós i apassionant viatge que és l’ofici de l’actor/creador. A partir de materials amagats i derrotats, acovardits, donarem forma a escenes, relats per a convertir-los en punts de partida sense retorn.

Dirigit a professionals de les arts escèniques; actors, escenògrafs, dramaturgs, il·luminadors, vestuaristes…

En este curs explorarem les capacitats que posseeix l’intèrpret corporalment per a adquirir coneixements en el llenguatge no verbal i en el suport del text escrit. En cada sessió i per dotar a l’intèrpret de les qualitats necessàries, treballarem de la següent forma:

1. Preparació articular i respiratòria.
2. Exercicis de dansa on trobar:
   • Qualitats de moviment
   • Velocitats.
   • Amplitud en el gest.
   • Dissociació en l’acció.
   • Consciència corporal.

Tot això s’aplicarà de manera pràctica en la creació de seqüències coreogràfiques amb text i sense.

Es treballarà:

• Anàlisi de l’obra.
• Relació de l’actor, amb l’autor i la direcció
• Diàlegs i monòlegs
• Selecció d’escenes
• Posar en peu les escenes seleccionades
• La importància del que no està escrit
• L’escolta
• La música i l’escena

Es treballarà sobre tres autors: Jean Anouilh, Tomas Bernhard i Tennessee Williams.

Textos:

«El Presidente», de Tomas Bernhard

• «En un bar de un hotel de Tokio», de Tennessee Williams
• «Colomba» de Jean Anouilh»

OBJECTIUS

Mirar la nostra professió des de diferents punts de vista, no només des de l’escenari, t’ajudarà a entendre-la millor.

Com es fa un espectacle unipersonal, per on comence?
Quanta gent es necessita, quins mitjans i quants diners suposa tot açò?
Què vull contar, com o a qui vull contar-ho? I després, on el puc fer?

Un curs on es mostren les eines necessàries per posar en peu un espectacle unipersonal d’una forma auto-gestionada.

Claus per treballar la creativitat i escriure un text propi. Tècniques per portar-lo damunt de l’escenari i encarregar-se de la gestió, distribució i producció de l’espectacle.

I la telefonada d’una important companyia, d’aquella directora amb qui volem treballar, aquella pel·lícula esperada… que ens pille treballant!

PROFESSORAT

Maria Juan – actriu
Marc Benito – Productor i activista cultural.
Rafa Ferrero – Guionista

 

JO VOLIA SER JULIETA

Jo sempre he volgut ser una Julieta. Però pensava que Julieta havia de tindre els cabells llargs i clars i ser guapa i prima i dolça. I jo portava el cabell curt “a lo xico” i no era massa guapeta, ni prima ni dolça. Jo era morena, lletgeta (però graciosa) i de constitució… diguem-ne forta. I la dolçor la tenia sobretot al llit (dormint, cal aclarir).

Mai no em donaran el personatge de Julieta, pensava jo molt trista. I mai me l’han donat, no estava equivocada.

Vaig passar tant temps enfadada per allò que no podia ser, que em vaig perdre allò que realment era. I vaig tardar molt en descobrir que jo podia ser el que volgués. I vaig descobrir també que Julietes hi ha de tots els colors, olors i sabors i me’n vaig fer una al meu gust. I vaig seguir descobrint… Vaig descobrir que a la gent li agradava la meua Julieta.

I gaudien amb ella i reien amb ella i s’enamoraven d’ella, perquè era tan dolça i tan pàmfila com la que jo tenia al meu cap. Però aquesta era de carn i os i molava més.

I vam començar a créixer juntes i a caminar de la mà. I vam anar descobrint què era això del teatre i el públic i ser actriu. I a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en estàvem contant històries. La nostra història. La por i el dubte, però també les ganes. I això és el teatre. Algú que conta una història i algú que la vol escoltar.

I cada vegada més gent ens volia escoltar.

I jo m’estime la meua Julieta i sé que ella a mi també.

I ja no sempre anem juntes contant històries. De vegades va ella sola, de vegades vaig sola jo.

Perquè seguim tenint coses nostres que contar, però també ens ve molt de gust contar les històries dels demés i posar-nos a les seues pells, que no són la nostra, però la podem arribar a sentir pròpia.