Blog Archives

OBJECTIUS

Mirar la nostra professió des de diferents punts de vista, no només des de l’escenari, t’ajudarà a entendre-la millor.

Com es fa un espectacle unipersonal, per on comence?
Quanta gent es necessita, quins mitjans i quants diners suposa tot açò?
Què vull contar, com o a qui vull contar-ho? I després, on el puc fer?

Un curs on es mostren les eines necessàries per posar en peu un espectacle unipersonal d’una forma auto-gestionada.

Claus per treballar la creativitat i escriure un text propi. Tècniques per portar-lo damunt de l’escenari i encarregar-se de la gestió, distribució i producció de l’espectacle.

I la telefonada d’una important companyia, d’aquella directora amb qui volem treballar, aquella pel·lícula esperada… que ens pille treballant!

PROFESSORAT

Maria Juan – actriu
Marc Benito – Productor i activista cultural.
Rafa Ferrero – Guionista

 

JO VOLIA SER JULIETA

Jo sempre he volgut ser una Julieta. Però pensava que Julieta havia de tindre els cabells llargs i clars i ser guapa i prima i dolça. I jo portava el cabell curt “a lo xico” i no era massa guapeta, ni prima ni dolça. Jo era morena, lletgeta (però graciosa) i de constitució… diguem-ne forta. I la dolçor la tenia sobretot al llit (dormint, cal aclarir).

Mai no em donaran el personatge de Julieta, pensava jo molt trista. I mai me l’han donat, no estava equivocada.

Vaig passar tant temps enfadada per allò que no podia ser, que em vaig perdre allò que realment era. I vaig tardar molt en descobrir que jo podia ser el que volgués. I vaig descobrir també que Julietes hi ha de tots els colors, olors i sabors i me’n vaig fer una al meu gust. I vaig seguir descobrint… Vaig descobrir que a la gent li agradava la meua Julieta.

I gaudien amb ella i reien amb ella i s’enamoraven d’ella, perquè era tan dolça i tan pàmfila com la que jo tenia al meu cap. Però aquesta era de carn i os i molava més.

I vam començar a créixer juntes i a caminar de la mà. I vam anar descobrint què era això del teatre i el públic i ser actriu. I a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en estàvem contant històries. La nostra història. La por i el dubte, però també les ganes. I això és el teatre. Algú que conta una història i algú que la vol escoltar.

I cada vegada més gent ens volia escoltar.

I jo m’estime la meua Julieta i sé que ella a mi també.

I ja no sempre anem juntes contant històries. De vegades va ella sola, de vegades vaig sola jo.

Perquè seguim tenint coses nostres que contar, però també ens ve molt de gust contar les històries dels demés i posar-nos a les seues pells, que no són la nostra, però la podem arribar a sentir pròpia.

Continguts:

• La meua veu.
• Coneixement pràctic del meu timbre de veu.
• Articulació i so.
• Aspectes tècnics, psicològics i emocionals de la veu.
• Veu i personalitat.
• Consiència de la pròpia respiració.
• Escalfaments destinats a diferents tipus d’energia i diferents tipus de cançons.
• Actuar la música.
• Manxa i control de l’aire.
• Sense tècnica no hi ha interpretació al teatre musical.

Objectius:

“¿Has vist alguna vegada un muntatge realment bell de, diguem-ne, “El jardí dels cirerers”?
No em digues que sí. Ningú no l’ha vist. Potser has vist “muntatges inspirats, muntatges eficaços”, però mai un muntatge realment bell. Mai una versió on tots els que habiten l’escenari estiguen a l’altura de Txekhov, matis per matis, caràcter per caràcter”

J.D. Salinger

Ens aproparem al Jardí dels Cirerers partint del treball que va realitzar Louis Malle en la seua pel.lícula “Vania al Carrer 42”.

Horari per determinar entre les 9:00 i les 14:00

Objectius:

Quatre setmanes amb quatre cursos diferents que ens ajudaràn a entendre tot allò que hi ha més enllà de l’escenari: L’actor, companyia i empresa.

De la mà de professionals dels diferents sectors, parlarem de temes com la distribució i la producció en arts escèniques, els entorns econòmics culturals (programes culturals), l’optimització de projectes artístics/empresarials o la gestió de les arts escèniques valencianes.

Primera Semana:

Distribución y producción en artes escénicas.
Dilluns 5, Dimecres 7 i Dijous 8 > Mª Ángels Marchirant i Laura Marín

La distribució és una de les assignatures pendents per a gran part de les companyies que treballen al camp de les arts escèniques, tant per les contínues modificacions que el sistema ha patit als últims anys com per les noves dinàmiques assimilades en este període.

Els nostres objectius són:

1. Prendre consciència de la seua importància; plantejar i enfocar la distribució amb professionalitat.
2. El joc de la distribució. Punt de partida d’una distribució segons el producte i el mercat, les estratègies de negoci, segons els objectius i les necessitats.
3. Competència i demanda. Coneixement del mercat de les arts escèniques. Ritme de compravenda. Elaboració del teu propi pla de distribució.

Segunda Semana:

La gestión de las artes escénicas Valencianas (Crónica de un Dejà Vu).
Dilluns 12, Dimecres 13  > Toni Pastor

Es fa necessari que els futurs professionals de les arts escèniques coneguen i tinguen una visió, almenys panoràmica, del que van trobant-se en endinsar-se en el seu present immediat. Però la gestió no consisteix solament en conèixer formalment les estructures existents i aprendre a moure’s per elles; és important analitzar amb sentit crític eixes estructures i les seues raons de ser, perquè es fa també absolutament necessari repensarles, qüestionar-les, amb l’objectiu clar, des de la gestió, de millorar-les i fer-les créixer. D’una manera distesa, parlarem i debatrem, interactuarem, per arribar a algunes conclusions que ens puguen servir per avançar i millorar professionalment.

Tercera Semana:

Los entornos económicos culturales. (Programas culturales).
Dimecres 12 i Dijous 22 > Jacobo Pallares i Mar Riera

Qualsevol projecte cultural pertany a un entorn econòmic. Un entorn que implica una forma econòmica de funcionar i li atorga viabilitat, resistència i tensió.

Des de l’entorn més proper, l’ajuntament de la pròpia ciutat, al més allunyat d’Europa, com espai econòmic comú… entorns locals, provincials, autonòmics, nacionals, europeus i intercontinentals, creant cercles d’influència.

Els entorns anomenats ajudes o subvencions públiques nosaltres els anomenarem programes culturals.

Sense sentir-se subsidiaris començarem a dissenyar les nostres necessitats en els diferents entorns i marcar-nos objectius culturals en els nostres projectes.

Cuarta Semana:

Proyecto artístico / Proyecto empresarial.
Dilluns 26 i Dimecres 28 >  Toni Benavent

Quan un projecte qualsevol pretén ser alguna cosa més que un fet puntual i esporàdic, cal plantejar-se molt seriosament quina estructura i quines estratègies son necessàries i com optimitzar el seu funcionament. En qualsevol sector este treball és imprescindible i del seu correcte desenvolupament depèn quasi sempre, gran part de l’èxit o el fracàs del projecte puntual en qüestió. El sector cultural i en concret el món de l’escena no és una excepció.

Objetivos:

Concebre l’actuació com a part d’un procés creatiu col·lectiu on l’actor és el responsable, el culpable i l’executor. L’intèrpret com a generador de relats, d’impulsos i llenguatges. Treballar a partir del quotidià i de l’experiència vital. Una torrada trencada o una mascota que mor en la rotonda.

Construir l’escena des del propi. Del personal al global. Un taller d’escena i de dramatúrgia que s’acosta al sistema de treball de la companyia valenciana La Teta Calva (Penev, Llopis, Síndrhomo, El oro de Jeremías, Las Aventures de Sawyer i Qué pasó con Michael Jackson). Si estàs pensant a muntar una peça, comença per tu. No fa falta res més.

Objetivos:

El objetivo fundamental del taller es que los actores sepan qué están haciendo en la escena y para qué.

Cuestionaremos y nos liberaremos de conceptos básicos de la interpretación ( como pueden ser la verdad, la presencia, la emoción, el personaje, el drama, el gesto… ) para proponoer otros más eficaces, que nos saquen de la abstracción, nos muevan a la acción y nos vinculen con aquello que está sucediendo en escena. 

Metodología:

A partir de textos, planearemos y practicaremos diferentes juegos, no sólo como simples codicionantes sino también como oportunidades para utilizar las mejores capacidades. Porque al final, nada es comparable a la satisfacción de jugar, de participar en aquello que conocemos » un encuentro«. 

Curs eminentment pràctic, doblarem fragments de pel·lícules de ficció (cinema d’autor i pel·lícules per a televisió), de documentals/realities i de dibuixos animats. Treballarem sobre tot tipus de preses (takes) de gèneres diversos: cinema negre, d’aventures, comèdia, drama, eròtic… Amb un apartat especial d’auto doblatge, en el cas d’actors i actrius que aporten fragments de produccions audiovisuals amb intervencions pròpies. doblatge per a professionals a3. desembre amb francesc fenollosa També aprendrem a fer pràctiques de locució i d’enregistrament de veus a casa amb programari gratuït.

A més, també, treballarem les emocions associades a la interpretació oral, així com tècniques de desbloqueig emocional.

«La llengua, ho sabem, s’escriu per ser dita, per articular-la (com diuen els actors) i no solament per ser llegida. Convindria, d’altra banda, preguntar-se sobre el que esta expressió antiquada manté encara de pertinència. Nombrosos intèrprets consideren que una «bona» escriptura de teatre ha de tindre una dicció fàcil i fluïda. Sens dubte alguns autors senten la llengua amb altres oïdes… En realitat, les paraules no s’escriuen per ser dites, sinó per ser escoltades (en el sentit primari de: sentides) per una assemblea. Com dimonis es dirigeix algú a una assemblea? Articulant. Què significa articular la llengua? No solament obrir de bat a bat la boca i fer ganyotes. Un professor de dicció parlarà gustós de «mastegar» les paraules.

Què vol dir això? En primer lloc, recarregar les paraules amb el seu potencial energètic, fer que sonen totes les oposicions, tots els contrastos que fan de cada paraula una arma del dir i del fet de nomenar, de la designació i de la convocatòria, així com un camp de possibilitats, no un so extenuat, una lletra morta. En segon lloc, mastegar, mastegar precedix, condiciona la incorporació. Incorporar-se una paraula abans d’encarnar-la. Perquè dir per a l’assemblea, és sempre desvetllar alguna cosa al món, la qual cosa suposa un pas des de l’abstracció del llenguatge al concret del cos. L’exhortació que amb freqüència se li fa als actors d’»actuar concretament», ens parla d’esta necessitat de viure en totes les habitacions de la llengua, així com d’obrir les seues portes de bat a bat. Articular una llengua és desdoblegar-la, desplegar-la, en altres paraules, obrir-la i fer-la circular.»

Esta, encertada?, reflexió del dramaturg francés Enzo Cormann, extreta del seu llibre: Per a què servix el teatre, podem utilitzar-la per, des d’una perspectiva contemporània, determinar que la llengua literària com a creació d’art, pot pretendre allunyar-se del fet quotidià. En efecte, en revisar la literatura dramàtica, des dels clàssics als nostres dies, veiem que sovint es busca la força expressiva i la bellesa, amb més o menys atreviment segons les èpoques. Quan acudim a Shakespeare no podem obviar la tradició retòrica, heretada de la literatura llatina. Ni,quan ho fem amb Calderón o Lope, podem oblidar el llenguatge poètic, i hem de descobrir que les figures retòriques no són exclusivament literàries, o capritx del gust barroc.

A nosaltres, actors de hui, que ens enfrontem a un text clàssic o no tan clàssic, ens pertoca entendre, per tant, al poeta, descobrir a l’autor, analitzar la seua paraula, desvetllar la seua bellesa. I així, des d’una «actuació concreta» passar de l’abstracte del llenguatge literari, a la precisió del llenguatge actoral. I des de la nostra sensibilitat estètica i talent, comunicar-ho a esta suposada assemblea teatral que suposa el públic actual. Evidentment, la cosa es complica una mica més quan ens enfrontem al text en vers on, a part del llenguatge literari, apareix la rítmica. On a més de la retòrica apareix la rima.

I malgrat això seguir buscant esta actuació concreta mentre ens queixem en “décimas”, deixem anar un discurs en romanç o declarem la passió en un sonet. Certament, el vers exigix més. I este és l’objectiu del curs. Ajudar a l’actor a passar d’un text replet de dificultats literàries i expressives a una actuació concreta, eloqüent, precisa i matisada.

El nostre plantejament consisteix a conjuminar la teoria/estudi de la forma literària i els seus condicionants amb la pràctica actoral. Reconéixer i determinar les eines literàries com a actors no com a acadèmics de la poesia dramàtica; observar-les i atribuir-los ús dramàtic

 

TEÒRICA

En esta part que coincidiria amb la primera setmana, aproximadament, es treballaria:

Nocions bàsiques

Conceptes elementals del llenguatge en vers i del ritme.

• La síl·laba mètrica / Mesura i final de vers / Entonació / Rima.

Repartiment de textos

• Cada alumne tindrà una escena compartida, com a mínim, i un sonet a treballar.
• La primera lectura. Dificultats i comprensió. A partir d’este moment comença la memorització a la qual tots els alumnes s’han de comprometre.
• El llenguatge poètic. Figures.
• De construcció. L’hipèrbaton / De dicció / De pensament.
• Anàlisis dels textos. Personatges / context de les escenes en l’obra / L’ autor. Lope o Calderón.
• La sintaxi i la retòrica, dificultats concretes en el text a treballar.
• Formes mètriques.
• Estrofes. La redondilla / la quintilla.
• Combinacions estròfiques. El sonet.
• Sèries. El romanç.
• Com dir el vers. Opcions a tenir en compte.

PRÀCTICA

Posada en escena de totes les escenes treballades, i els sonets enllaçats en una mostra final. Els textos són de Lope de Vega: «El anzuelo de Fenisa», «El perro del hortelano», «La discreta enamorada» i «El castigo sin venganza». De Calderón de la Barca: «La vida es sueño» i «No hay burlas con el amor». Els sonets de Lope i Shakespeare.

Objectius

Introduir els assistents en la tècnica d’interpretació clown.
Crear números (escenes), tant individuals com grupals, de clown-teatre, clown-dansa o clown-circ, dependent de l’especialitat de cada alumne, a través de l’escriptura i l’adaptació de textos.
Compartir l’experiència sobre l’escena híbrida i generar un debat d’idees relacionades amb eixa experiència escènica.

Coninguts:

• Mirades, fisicitat corporal i oralitat en el clown. Fases i entrenament.
• Recursos del llenguatge clownesc per a l’escena.
• Iniciació a la metàfora escènica a través del clown i tecnologia de producció de veritats pròpia.

Metodologia

• Transmissió oral i debat teòric dels conceptes.
• Entrenament i execució dels continguts a través d’improvisacions.
• Facilitació de pautes per a la creació d’imatges i números/escenes de clown-teatre, clown-dansa o clown-circ.
• Anàlisi posterior dels treballs presentats.

Detall

El clown és un personatge creat i interpretat per un artista de circ o un actor de teatre, que naix i s’alimenta de la personalitat, tics, habilitats, impulsos… de la persona artista o actriu. Per tant, el clown no és, exclusivament, una construcció psicològica o dramatúrgica, sinó un personatge que es fonamenta en la personalitat i fisicitat de cadascun dels artistes o actrius.

Al nostre taller, l’objectiu és el de buscar, trobar i entrenar eixe personatge clown. Predisposarem els assistents perquè siguen generosos en aquest transvasament del jo persona (controlat i ensinistrat) al jo clown (alliberat i hiperbolitzat). Un transvasament que dividim en 4 fases: entrenament, joc tècnic, improvisacions i creació dramàtica a través de l’escriptura.

En les 3 primeres fases, el treball anirà dirigit a controlar tres recursos fonamentals del personatge clown: mirada; mirada i cos; mirada, cos i oralitat. Així com la subjecció o la resposta justa i escalonada dels impulsos a través dels recursos descrits. En la 4a fase podrem abordar la construcció dramàtica, i comprovar la dimensió que pren la metàfora escènica sota la tècnica clown: el clown vol fer-ho bé però fracassa i és, en eixe intent delirant, errat, ridícul, vulnerable… on trobem, no només l’humor, sinó la metàfora que, superant certs prejudicis de la tradició circense i teatral, pot construir-se des del menyspreu, i no només des de la ingenuïtat.

Sense que siga un objectiu irrenunciable l’haver de crear una o divereses escenes o números, sí reflexionarem sobre la dramatúrgia d’aquests, partint de la creació escènica guiada i de l’anàlisi posterior.