Blog Archives

Un grup de personatges de contes descobreix una amenaça per a les seues vides: Tronatrons pretén cremar la llibreria on viuen perquè és l’última que queda en peu. La màgia dels contes, envaeix el terreny de la realitat, per a despertar la consciència dels xiquets -i no tan xiquets- sobre la importància dels llibres.

Espectacle que recrea les conegudes Rondalles Valencianes, en homenatge a Enric Valor, un escriptor valencià que al llarg de la seua vida va dur a terme un exhaustiu treball de recopilació de contes valencians.

Soc al meu llit, tinc fred, no puc dormir i pose la ràdio. Una veu em parla de fenòmens estranys i obric els ulls com plats. Un moment! Es el vent? Ara xiula d’altra manera. Es… com… si! Com un estrany grunyit! La porta comença a obrir-se…

Quan encara no alçava un pam de terra ja volía ser trapezista, potser estar más prop del cel. Més endavant volia ser domador, potser perquè estime els animals. Desprès vaig voler ser acròbata… però el destí no m’ha deixat fer res de tot això… Crec que aquests son els motius pels que m’ha tocat dirigir aquest circ…

Una marioneta que volia ser xiquet, amb tots els contratemps imaginables. En aquest espectàcle, actors, marionetes, ombres, teatre negre i música, es junten per a portar-nos les històries més conegudes d’aquest entranyable personatge de fusta de pi.

Antífol i Dromia de Siracusa són confosos -per error- amb els seus respectius bessons. Les equivocacions es van acumulant provocant les rialles en una festa de ritme, màscares i color on els peronatges van trobant-se a ells mateixos progressivament.

Les peripècies de l’Orquesta Sant Silvestre, tan estranya com fascinant, tan virtuosa com humorística, ens permet passar del teatre d’animació a la fàbula antropomorfa, de l’acrobàcia i la màgia circenses a la dansa carnavalesca que suposa la música de Saint-Saëns, amb tot el seu divertit bestiari i traduït en fantasies coreogràfiques.

Inspirats en el realisme amb el qual Joanot Martorell ens presenta la seua obra, tractem de fer-la realitat en titelles que s’acostaran a eixa descripció i al gènere d’aventures, dins d’un ambient solemne, vigorós i humà, enmarcat en les pautes pròpies de l’època, respectant els seus vestuaris, costums i actituds.

En un dia igual als altres, potser un poc més gris i més plujós, el nostre petit heroi, a l’eixida de la seua classe de dansa, es veu soprés per un estrany succés. Una vegada passada la pluja, li cau en la palma de la mà una gota que brilla; prenent-la amb els dits es dirigeix a sa casa, i se’n adona que sembla tenir poders màgics, “una cosa que no ès d’aquest món”…

Quan Clara, la jove protagonista de la nostra fàbula, inicia la seua inquietant expedició a l’habitació de les andrómines ens està invitant a un joc apassionant: descobrir els aspectes màgics insòlits de la nostra realitat quotidiana.