Do Not Disturb. No Molestar ens trasllada a un dia de treball en qualsevol fàbrica de començament del segle xx. Quatre personatges singulars concebuts per a provocar sentiments de qualsevol tipus en el públic, estos sentiments que només afloren quan ens veiem reflectits. Personatges, en definitiva, portats al límit: al límit de risc, de l’absurd i també al límit de tendresa.
Blog Archives
Kindur
Kindur en islandés significa “ovella” i este és un espectacle dedicat a Islàndia a través dels ulls de les seues ovelles aventureres. En el seu camí, les ovelles protagonistes mostren als xiquets i xiquetes una illa infestada d’extraordinària bellesa natural mitjançant un espai escènic que permet als més xicotets entrar en els diferents ambients naturals i jugar usant tecnologies digitals. El joc, la dansa i la narració visual es converteixen en part d’una creació artística original interpretada pels ballarins i el públic.
Días de Nocilla y Magia
Dias de nocilla magia és un espectacle de teatre, records, riures, pors, humor, màgia i sàndvitxs de nocilla.
Nacho Diago presenta en un codi teatral la vida d’un xiquet que va voler ser mag malgrat tindre-ho tot en contra i de com va arribar a aconseguir-ho.
Un viatge per uns records no tan llunyans, reviscuts a través de números de màgia i de la imaginació de qui els veu.
Yo maté a Carmencita Polo
La joieria Restrepo espera una il·lustre visita… A Teresita l’embolcalla una aura safirina, urgent i ansiosa, i en l’abstracció del seu destí determinat, ens fa una inquietant confessió: «Jo vaig matar Carmencita Polo». Ací comença un viatge mental cap al passat, un viatge en el qual les paraules sonen a temps, a rugir de passos, veus i fusells, i en què ella, fragmentada entre present, passat i futur, es concentra a preparar el seu pla, el camí que la conduirà inexorablement als annals de la història, a l’eternitat.
A mi nunca me cortó la cabeza / Yo maté a Carmencita Polo.
A mi nunca me cortó la cabeza. De lupa teatre
«Tinc una foto de ma mare de quan era jove. Físicament sóc igual que ella. Em pregunte si quan siga major jo també tindré por dels tramvies. Em pregunte què he heretat d’ella i què em pertany només a mi.».
Yo maté a Carmencita Polo. De Mafalda Bellido
La joieria Restrepo espera una il·lustre visita… A Teresita l’embolcalla una aura safirina, urgent i ansiosa, i en l’abstracció del seu destí determinat, ens fa una inquietant confessió: «Jo vaig matar Carmencita Polo». Ací comença un viatge mental cap al passat, un viatge en el qual les paraules sonen a temps, a rugir de passos, veus i fusells, i en què ella, fragmentada entre present, passat i futur, es concentra a preparar el seu pla, el camí que la conduirà inexorablement als annals de la història, a l’eternitat.
Kilòmetres
Comences a caminar i no saps tots els quilòmetres que arribaràs a fer, no saps cap a on aniràs, ni on acabaràs, ni quan te’n trobaràs el final. Aquesta és la història de quatre camins que en un punt s’uneixen. Hi trobarem rialles, plors, fe, il·lusió, desesperació, oportunitats, decepcions, lluites, penes, alegries; però per damunt de tot, amor, molt d’amor.
Kilòmetres és la història d’una família i del seu particular viatge, explicada per Meritxell Yanes —Meri, com li diuen a casa—, que des de la seua pròpia veu, amb honestedat i tendresa, ens fa recórrer els passos d’aquestes persones al llarg dels anys i del planeta, compartint una història que, sens dubte, podria ser també la història de qualsevol de nosaltres.
La Piedra Oscura
Una habitació d’un hospital militar prop de Santander; dos homes que no es coneixen i que estan obligats a compartir les hores terribles d’un compte arrere que potser acabe amb la mort d’un d’ells a l’alba. Un secret embolcallat en remordiments i un nom que ressona en les parets de l’habitació: Federico. Queda tan sols la custòdia d’uns documents i manuscrits com a últim gest d’amor.
La piedra oscura és una vibrant peça sobre la memòria com a espai de justícia i també sobre la necessitat de redempció.
Biblioteca de cuerdas y nudos
Una estructura circular de fusta que guarda manuscrits sense publicar, textos, partitures, dissenys i objectes trobats al fem i ficats en cilindres plens de missatges de cordes i nucs. El temps ha anat depositant-hi esdeveniments i objectes, fragments de vida i de pols, en els seus prestatges. En traure’ls, la història que contenen és revelada als espectadors.
Les aventures de T. Sawyer
Les Aventures de T. Sawyer ens ensenyen que la màgia és viure i no haver viscut, sentir i no haver sentit, somiar i no haver somiat. En esta obra donarem vida a allò que els xiquets i les xiquetes persegueixen fins que l’edat els acorrala, la llibertat. Sawyer i Huckelberry Finn recorren a contra corrent les ribes d’aquest Mississippi a ritme de blues, de malifetes i d’aventures. Aquest espectacle tria saltar-se les normes d’aquells que marquen la rutina. Sempre els herois han estat els homes? No en el nostre Sawyer. La nostra Sawyer. Un canvi de gènere en els personatges clàssics masculins i una nova mirada dia a dia
L’Aneguet Lleig. El Musical
A partir del conte de Hans Christian Andersen, la companyia ALBENA TEATRE, ens ofereix una meravellosa metàfora que ens parla de la importància de l’autoestima i la confiança en nosaltres mateixos.
Així, amb nou intèrprets, cançons i teatre dins del teatre podrem gaudir d’una faula clàssica on menuts i grans viuran l’aventura de créixer i redescobrir qui som realment, i poder trobar així la nostra pròpia veu.
Contes de les 1001 nits
Aladí, Alí Babà i Simbad són els tres contes més famosos de les Mil i una nits, una recopilació de contes àrabs, indis, xinesos i de molts altres llocs. En la nostra proposta, nou intèrprets donaran vida a prop de setanta personatges per a endinsar-nos en algunes de les històries més divertides i atractives presentades per l’heroica Sherezade que finalment aconseguirà fer de Shariar, el sultà embogit, un bon home, afectuós i agraït.
Un projecte que he sommiat al llarc de molts anys i que finalment, després de 25 anys al front de l’Escalante, he portat a l’escenari. He de donar les gràcies a tots el que han participat en el procés de creació, però sobre tot, i com homenatge als homes i dones de teatre, a l’equip tècnic de l’Escalante que s’han entregat al muntatge amb abnegació, amor i professionalitat.
L’Home invisible
L’Home invisible ens arriba com un clàssic conegut per tot el món ple de referents visuals tant per les pel·lícules que s’han rodat amb aquest argument com per la força que desperta en la imaginació la lectura del llibre d’H.G. Wells.
Una oportunitat d’afegir a la màgia del teatre, la màgia de l’il·lusionisme i la màgia de la música en directe per oferir a l’espectador una experiència diferent i irrepetible, i acostar als nostres xiquets aquest clàssic literari de la ciència ficció.