El senyor Escalante parla baixet, camina sense fer soroll i guarda a les butxaques claus que obrin portes extraordinàries. Però la clau que obri el teatre ha desaparegut… i la funció està a punt de començar! Per a trobar-la, ens convida a entrar al magatzem: el cor secret del teatre on tot comença i tot acaba.
Un joc teatral creat a partir dels fons materials de quaranta anys d’història del Teatre Escalante i un homenatge als oficis invisibles que sostenen la màgia del teatre.
Boira tracta el tema de la tristesa en la infantesa a través dels ulls d’una xiqueta. Un espectacle immersiu, multidisciplinari amb il·lustracions, dansa i música en directe, que ens farà viatjar a l’interior de LLum, la nostra protagonista i reconnectar amb la nostra essència.
No falta res per a l’aniversari de Llum! I si t’ha arribat esta invitació és perquè ens encantaria que vingueres a la seua festa d’aniversari. Però… shhhh…és sorpresa!
Com de segur te n’has adonat, últimament Llum està un poc emboirada, però res que no arregle una bona festa amb família, amics i amigues. I per a fer-ho mésespecial encara,
li hem compost una cançó per al seu aniversari. Vinga, és molt fàcil d’aprendre i cantar…
De segur que li farà moltíssima il·lusió! T’esperem
Una producció Escalante creada per Maquinant Teatre
Són una societat secreta de persones extremadament divertides i avorrides, apàtiques i passionals, poregoses i arriscades, directes i enigmàtiques, profundament compromeses i alhora indiferents. Lúcides. Obertes a milers de possibilitats.
Per moments, voldria pertànyer a aquella societat per a reviure tot el plaer i el dolor, tota la bellesa, tota la vida i la destrucció del procés de transformació més brutal en la vida d’una persona. Voldria entendre l’adolescència des de la maduresa, però és impossible, bro.
Només puc observar des de lluny i escoltar les seues veus, recordar la meua època i imaginar-me entre ells gaudint d’una adolescència infinita.
Us hem dit que sou febles, insegurs, apàtics. Us hem dit que no us importa res i que sou fràgils, que les generacions anteriors som millors. Molt millors.
Una visita extraescolar a un museu acaba amb el llançament d’una beguda a un quadre. Alguns adolescents hi estan implicats. Potser va ser un accident. Potser no. El quadre és el de Sant Jordi matant el drac. També apareix una princesa, però no és tan important.
Després de llançar la beguda sembla que el drac sagna.
Us hem dit que sou inestables, peresosos, egoistes, cruels, que no accepteu un no per resposta. Us hem dit que sou una generació de vidre.
Des de l’Escalante vos convidem a la presentació de la Temporada 2026/27, el pròxim dimarts 15 de setembre a les 18 h, a l’IVAF!
Hem preparat una proposta amb diverses activitats i tallers de circ per a tota la família. A més podreu gaudir d’un espectacle inèdit que farà un recorregut per tota la programació de la 41a Temporada. I totalment gratuït!
És el 21 de juny de 2599, l’últim dia de l’any. Després de mesos caminant, entre deserts, boscos i valls, unes quantes desenes de persones de totes les edats es reunixen en un clar, en la més alta de les muntanyes. Però, què els ha portat fins ací? La resposta és ballar i recrear el ritual ancestral de Laniakea. De la mateixa manera com van fer les seues àvies i les àvies de les seues àvies, des que les roques d’estes muntanyes tenen memòria. Però per a aconseguir-ho, primer hauran de construir el refugi que els donarà recer durant les nits d’observació i espera. Aconseguiran desxifrar les trajectòries dels seus mapes per a arribar a la destinació? Podran alçar el refugi que els acollirà? I el més important: descobriran com unir el seu cos al de les estreles?
AMAMÁ no és un espectacle infantil: es una experiència artística en format de concert musical per a bebés que honora la seua increïble intel·ligència musical i celebra el vincle sagrat amb les seues famílies. En un espai íntim on els batecs es troben i les mirades s’entrellacen, la música explora el protollenguatge del nadó a través de murmuris, síl·labes i sons que abracen els cicles naturals de les estacions, els mesos d’embaràs, les llunes, el primer any de vida… El format immersiu elimina les jerarquies tradicionals, posant bebés, famílies i músics en un pla d’igualtat, on cada expressió espontània s’integra en l’experiència col·lectiva.
Entre missatges de WhatsApp sense contestar, una ansietat que els estreny el pit i amors que només existixen en la pantalla, Lucas i Vera intentaran trobar el seu lloc en un món cada dia més confús. I, en esta busca, es trobaran. Esta història transcorre en l’univers de les primeres vegades, allí on cada bes, cada gest i cada decisió té el pes de mil vides. Allí on tot crema.
Vine a tocar el circ amb les mans! Una activitat lúdica on descobrir els elements del circ a través del joc i l’experimentació. Coneixerem les tècniques bàsiques dels malabars, les acrobàcies i els equilibris en un ambient divertit i participatiu. Adaptat a diferents edats. Tothom pot ser artista per un dia!
Els ocells i els infants s’han trobat: uns fan nàixer el dia cantant, els altres anuncien el misteri d’una vida que comença. Ocells és una creació escènica, lumínica i sonora per a la primera infància; un espai on el so, la llum i l’escolta conviden a meravellar-se.
Situada en el trenc d’alba, l’instant en què els ocells anuncien el nou dia, la peça combina música en directe, poesia, llum, gestos i objectes que evoquen el cant i la delicadesa del món de les aus. Elements que apareixen i desapareixen lentament, construïxen una experiència compartida i oberta a fer volar la imaginació.
Una fantàstica excursió dramatitzada en clau de dansa pel parc de l’Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF) Luis Fortich que convidarà el públic a reflexionar sobre la naturalesa i la necessitat d’escoltar-la. La funció se seguix per mitjà d’uns auriculars amb audioguia i és itinerant.
El món se’ns revela en diverses dimensions. Aprenem des de xicotets a descriure’l en dues i tres dimensions. Descobrim tecnologies que ens ajuden a entendre, manipular i habitar l’espai en longitud, latitud i altitud. Però existix una altra dimensió?
En 2018, un equip de científics va publicar en la revista científica Nature dos investigacions complementàries sobre l’anomenat efecte hall quàntic, que només ocorre en la quarta dimensió. Però, on es troba la quarta dimensió?
Una part de la nostra capacitat d’invocació residix en l’habilitat que tenim per a transformar qualsevol objecte. Una cosa que fem sempre mentre juguem. Quan usem un objecte amb la certesa que és una altra cosa, succeïx un dels passos més necessaris per a entendre el nostre voltant.
Sota un sostre de núvols, en terra al carrer un poal arreplega l’aigua que no cau del cel. La pluja ha desaparegut i ara està el record en què la ficció i la màgia se submergixen en un degoteig constant d’enganys teatrals.
Unes gotes imaginàries es convertixen en ritmes constants de sorpresa i revelen una coreografia d’imaginació i fantasia que porta esta creativitat a jugar amb l’absurd. Una tassa que apareix, un fluir de monedes inquietes i culleres que no deixen de brollar a borbollons de les butxaques.
Tots els patis s’assemblen. Tots els patis són diferents. Córrer, parlar, jugar, esmorzar, discutir, avorrir-se, riure. I després, sona el timbre i sembla que no haja passat res. Però han passat les coses més grans.
A vegades, sembla només ciment: línies pintades, bancs, una porteria… Però si es mira millor, tot canvia. Un racó pot ser casa. Una ombra, un amagatall. Un banc, un lloc privat. Secret. Una línia, una frontera on arribar.
Passen coses, moltes coses, totes alhora. Moltes converses, totes alhora. Molts jocs, tots alhora. Una carrera, una caiguda i una pilota de paper arrugat.
Monstre Rosa és diferent de tots els altres i, encara que això no li importe gaire, un dia decidix mamprendre un viatge per a buscar un altre lloc on viure. Travessarà muntanyes en bicicleta i oceans en un vaixell de paper fins a arribar a un lloc en el qual tothom és molt diferent i feliç.
¿Es pot fer un espectacle que sincronitze música, humor, imatges poètiques i precisió des del no-res? Nozing és el quart espectacle de Ual·la!, un pas més en la cerca de l’originalitat creativa, el virtuosisme i l’humor transformador que tant els caracteritza. Si amb Play! van inaugurar el seu particular estil tablemusic —cançons fetes a dos veus, acompanyades amb instruments quotidians, com una taula, bosses de plàstic o pilotes—, en este nou espectacle continuen indagant en este gènere, amb un grau més de sofisticació i detallisme.
Un javalí grosset i gris somia ser diferent i, màgicament, els seus desitjos es fan realitat. Adquirix el meravellós color verd blau d’un peix, l’esvelt i llarg coll de la girafa i la majestuosa i sedosa cabellera del lleó. No obstant això, en transformar-se, ja no sap en quin animal s’ha convertit ni quin és el seu nom. A la recerca de respostes, mamprén un llarg viatge ple d’aventures que el portarà des de la sabana fins a la ciutat. Ens hi acompanyes? No importa com sigues, sempre que sigues tu mateix/a.
Abans de caure és una proposta escènica que usa el circ contemporani com a llenguatge principal per a explorar els conceptes de vulnerabilitat i risc. La peça s’articula a partir de les relacions entre els cinc intèrprets: els seus vincles, el desgast físic i l’estrés compartit inherent al treball tècnic del circ. Tot això, genera una tensió palpable que connecta amb l’espectador des d’un lloc honest i recognoscible que convida a reflexionar sobre l’exposició, la fragilitat i el risc com a motors essencials d’una disciplina que no pot avançar sense col·laboració i respecte mutu. Esta connexió genera empatia i fa valdre les arts escèniques com a eines per a transformar experiències col·lectives, cosa que amplia les possibilitats del circ a altres maneres de narrar i de viure’s. Abans de caure es presenta com un espectacle de circ multidisciplinari en el qual els intèrprets habiten l’escena des de les seues pròpies experiències. La incorporació de la dansa contemporània i els tocs d’humor aporta frescor i lleugeresa a la peça, i facilita la immersió del públic en la dramatúrgia.
Lluna és una xiqueta de 10 anys que viu amb son pare, sa mare i el seu gos, Teckel, i últimament no li abellix massa dormir. No sap què li passa, però està començant a descobrir noves sensacions que l’allunyen de la seua infantesa i l’acosten a la maduresa: inseguretats i noves inquietuds apareixen en la vigília i això la intranquil·litza. Gràcies als consells que li donaran els personatges amb els quals es trobe en els seus somnis, podrà reconéixer i acceptar eixes noves pors i, així, comprendre que formen part d’ella.
Sonen les botzines a la mar i el port s’inunda de contenidors de colors. El batec del port fa créixer la ciutat, i Ona, la filla d’un estibador, juga entre el tràfec del barri portuari.
Un dia, en un racó als marges de la ciutat, coneix Punta, una garsa que fa allí el niu cada hivern. L’amistat amb ella revolucionarà el món de la xiqueta i, sense voler, sacsejarà la vida quotidiana del barri.
Una reflexió poètica sobre la ciutat, la infància i la natura, inspirada en les idees del pedagog Francesco Tonucci.
«Seu.», «No et mogues.», «Para.», «Però vols fer el favor de parar?». I mentre, mentre tu puges, i baixes, i corres, i et menges les maduixes penjada cap per avall de la branca d’un arbre. I és normal, és supernormal, perquè encara que els pares, les iaies, encara que la professora de robòtica, la de música, matemàtiques i gimnàstica t’hagen dit que faces el favor de no moure’t, tu, després de 6 hores a[GA1] la cadira, quan sona el timbre l’únic que vols fer és menejar el cul. Així que, vinga, Meneja el cul!
Dirigida a la xicalla d’entre 8 i 11 anys, Meneja el cul! és una crida a la defensa del moviment lliure com a part fonamental de l’aprenentatge i del gaudi, i una reflexió dinàmica sobre la inacció i elsedentarisme en els infants i en nosaltres mateixos com a persones adultes.
D’on naixen les papallones? D’un ou menut. I ja tenen ales de colors? No, primer són erugues, uns cuquets menuts, allargats i amb potetes. L’eruga menja i menja, i es construïx una caseta de seda. I al cap d’un temps, hi fa un foradet, i quan n’ix, ja ha crescut i s’ha convertit en una papallona… Ho voleu veure?
La nit del 24 de desembre de 1858, enmig d’un camp d’ordi d’un poble de Múrcia, va caure un meteorit. Des de llavors, una radiació extraordinària contamina estes terres, i afecta algunes persones amb un esperit poètic irremeiable i una necessitat vital de contar històries.
Teatre d’objectes, música en directe, humor i entranyes, en esta història sobre la necessitat de crear espais de ficció en una realitat aclaparadora i la creació d’universos propis.
Yo nací en un surco de judíastracta de respondre a la pregunta de per què cada vegada menys gent vol dedicar-se a l’agricultura i a la ramaderia, clau per al futur del nostre món rural, la nostra alimentació, els nostres ecosistemes i la nostra cultura.
L’obra recorre la memòria de les persones que es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia a través d’entrevistes i viatges per territoris rurals. Amb una clara vocació divulgativa, trasllada a l’escenari dades i resultats d’investigació per a acostar-los al públic general a través del llenguatge artístic.
Una obra que sembra preguntes sobre la nostra relació amb el que mengem.
Lumiero és un espectacle visual i musical, pensat per a la primera infància (majors de 2 anys), però del qual també gaudixen tota la família i el públic escolar (infantil i primària). El protagonista, Lumiero, viu envoltat de xicotetes llums i ombres que cobren vida. Junt amb la seua filla Lumina, exploren un món tendre on els objectes brillen i la música acompanya cada moviment. Sons creats amb instruments, joguets i artefactes que construïxen una atmosfera màgica i tranquil·la.
Lumiero és un homenatge a la llum, la música, la imaginació i al bon humor; un espectacle entranyable en el qual la llum juga a ser un conte i el conte es convertix en realitat. Benvingudes i benvinguts a l’univers Lumiero.
El so d’una llar antiga que batega a cau d’orella, un cant de bressol fet de llana i arrels.
Inspira Teatre construïx escena a escena el caliu d’una llar rural a través de sons, veus i textures del camp: llana, canyes, palla, crits de pastors i esquelles. Un refugi que protegix, arrela i cuida els vincles que nodrixen les persones i els animals que l’habiten.
Nallar és una peça cantada a tres veus que homenatja la saviesa de les dones que, amb les mans, tixen la vida.
Una cosa lleugera és una obra de teatre visual per a públic familiar, amb tres intèrprets i un convidat especial: l’aire. En un lloc imprecís on la física es trastoca, tot comença a surar: una milotxa que puja sola, una tenda de campanya que s’enlaira, cossos que s’eleven. L’escenari s’ompli d’escultures unflables i criatures de colors que apareixen, s’unflen i queden suspeses per un simple corrent d’aire, fins que l’espectacle desborda el pati de butaques i les formes floten entre el públic. Una invitació a desafiar la gravetat de les coses, perquè, a vegades, cal una cosa molt lleugera per a arribar al més profund.
Cinc adolescents, atrapats entre la pressió dels estudis, les expectatives familiars i els conflictes propis, arriben a una classe de teatre sense ganes ni il·lusió. Allà, amb un professor excèntric i inesperat, tot sembla condemnat al desastre. Però el que comença com un fracàs anunciat es transforma en un viatge compartit: un espai on descobrir-se, trencar màscares i donar veu a allò que mai s’atrevirien a dir. El teatre es convertix en refugi, en medicina i en força. El musical Tot eixirà malament (i serà perfecte) és un cant vibrant a l’amistat, a la superació i al poder sanador de l’escena.
Conta la història d’una jove que porta una muntanya de records, vivències, arrels… Tot un bagatge cultural i emocional que anirà desfent a través dels teixits amb els quals forma el seu refugi.
No està sola. L’acompanya la seua ombra que, des de la tendresa i el joc, li il·luminarà els seus records i avivarà les emocions que arrossega.
En este espectacle, 30 persones del públic estan assegudes al voltant d’una gran taula. Entorn d’elles, els tres actors cuinen, servixen el menjar, parlen, conten, actuen i el lloc es convertix en un espai de l’emoció i de la memòria. En Teatro da mangiare? Paola Berselli, Maurizio Ferraresi i Stefano Pasquini cuinen productes cultivats en la seua finca agrícola Le Ariette per a uns espectadors que es convertixen en convidats en una taula en què els aliments biològics, les reflexions íntimes i les emocions a flor de pell són protagonistes. Estos tres italians, que un dia van decidir deixar-ho tot i tornar a la vida del camp, ens oferixen un espectacle que s’ha convertit en un organisme viu que creix, madura i s’enriquix de l’experiència de més de mil funcions a Itàlia i la resta d’Europa. Treballant sobre la seua autobiografia, aconseguixen que el públic moga els seus records, les seues vivències; el menjar obri les portes del cor i, al final, l’experiència és total: «un striptease de l’ànima».
Interpretació lliure del revelador poemari La crostera (Premi Vila de Lloseta Inèdit de poesia 2018)
Esta peça teatral, que és una ofrena sense pal·liatius als adolescents, exposa davant d’ells mateixos, sense filtres, totes les pors i les salvacions d’estos primers anys de vida després de la infància. Mitjançant el llenguatge poètic, com bé denota ja el poemari La crostera, de Cati Coll, l’actriu Núria Sbert posa cos i veu a l’adolescència, un procés sacsejador que la conduirà a l’alliberadora necessitat d’estimar-se tal com és i procurar acceptar la persona adulta en què es convertirà.
Ser cantant d’òpera i/o artista emergent. Canviar lluentons pel xandall, tacons per sabatilles. Una lluita entre la vocació i la supervivència, entre complir somnis i pagar factures. Explicar-ho tot en un micromusical: una paròdia autobiogràfica sobre una antidiva d’òpera. Sobre l’intent de viure de l’art malgrat tot.
Alboroto és un estat físic i emocional. Una revolta. Una família absurda que ve a capgirar la plaça per a recordar-nos la bellesa de l’imperfecte.
Arriben per a fer-la bona, per a entremaliejar. Per a reivindicar, des de l’alegria, la meravella dels cossos, les diferències i les edats , i per a subratllar, a colp de taconeig, piloteig i una miqueta d’aeris, la necessitat de deixar-nos dur per a suportar amb més folgança les complicacions de la vida i la contemporaneïtat. Afluixar tensions i distensions, remoure les ments i despertar el ritme. A través del flamenc i el circ, i el que no és ni flamenc ni circ, convidem el públic a armar rebombori amb nosaltres, en gran i en xicotet, amb l’esperança que, per una estoneta, els nostres cors vagen al compàs. En escena ningú és protagonista. Es tracta d’una pinya, una troupe, en què cuidem els uns dels altres, ens fem palmes i ens protegim perquè tots en gaudim i brillem. En què el conflicte mateix és combustible per a riure i ballar.
Amb castanyoles, malabars de rebots, tacons, hula-hoops, ventalls, caixó flamenc, corda aèria, suspensions, vestit de cua, xiulets de carnestoltes i una mica de silenci, els cinc artistes, fets de carn i ossos, abracen la contradicció i componen un autèntic rebombori, brut i sensible.
Una proposta pensada perquè en gaudisca la xiqueta, l’avi, la teua cosina, el teu veí i el colom que trau el cap.
Volem convidar-vos a fer un viatge de 40 anys en poc més d’una hora. Hem dedicat mesos de recerca en arxius antics i recents i ara tenim una collita de dibuixos, fotografies, música, titelles, tresors, secrets… Vos contem un secret? Cada persona veu el mateix espectacle de maneres diferents, però els menuts sempre dibuixen els personatges amb el mateix gest: somrients. Este viatge no hauria sigut possible sense la vostra col·laboració, ens heu regalat un fum de records del vostre naixement com a espectador(e)s. Ens agradaria remoure la vostra memòria perquè siga la llavor que faça germinar l’Escalante del futur. Perquè 40 anys ens semblen pocs i en volem méees!
Amb els objectius principals de divertir i desmitificar alguns dels conceptes de la por, este musical rememora aquells entranyables monstres de la nostra infància, on a Frankenstein li molesta signar autògrafs, el comte Dràcula ens hipnotitza el ritme de mambo, la mòmia Ramsés ens embolica amb la seua dolça mortalla de tendresa i l’home llop Wolf ens entendreix el cor.
Veurem com estos quatre cèlebres personatges del cine de terror malviuen del record de les passades glòries en una tètrica mansió victoriana. I com, en ser abandonats per la seua majordoma, recorren a l’ajuda d’un especialista, i esta nova situació provocará tot tipus de sorpreses.
En este espectacle de moviment i música per a la infància de 0 a 4 anys, la companyia Blink Flash ens convida a sentir-nos part d’un bosc habitat pels kodames, els esperits dels arbres del folklore japonés, i a contemplar este bosc a la tardor. Una polifonia de sons, colors i formes en moviment i transformació constants.
La companyia proposa un aforament reduït perquè els infants puguen moure’s, estirar-se i expressar-se lliurement mentre observen la interpretació des del seu lloc. Després dels aplaudiments, els kodames convidaran el públic a entrar en l’espai escènic per a ballar i tocar junts.
Objetuarium és una col·lecció d’objectes quotidians que contenen històries extraordinàries. Un telèfon trencat, un estoig buit, un rellotge antic. Una postal amb 165 paraules d’amor… T’has preguntat alguna vegada quins enigmes s’oculten en els objectes? On aniran a parar les històries que els habiten? Objetuarium és un viatge per l’univers secret que s’amaga en els objectes… Un intent per rescatar-los de l’oblit. I tu, tens algun objecte la memòria del qual no vols que es perda?
En 1994, cinc dones d’El Palmar van sol·licitar entrar a la Comunitat de Pescadors, que només admetia homes fills de pescadors. Davant la negativa, iniciaren una lluita judicial per la igualtat que duraria fins al 2008. La història, centrada en Petra, mostra les conseqüències personals i socials d’aquesta batalla. El rebuig, els silencis i les ferides emocionals marquen el procés. Finalment, el jutjat els dona la raó, però el poble i les relacions ja han canviat per sempre.
Cuatro intérpretes se juntan en el bosque a ensayar una obra, sin darse cuenta de que ese bosque está plagado de seres mágicos dispuestos a jugar caprichosamente con sus emociones ¿o es qué los verdaderos deseos se manifiestan libres lejos de las imposiciones?
An-ki és l’imaginari que crea una xiqueta, Adja, per a sostindre la seua realitat, on ombres de gegants apareixen entre els boscos i fan caure els seus somnis. Adja i la seua família buscaran les arrels del seu passat i l’esperança del futur per a fer front a l’existència desoladora a la qual s’enfronten. An-ki és una experiència teatral immersiva, en un espai viu que et convida a descobrir cada racó, cada secret, on tu no sols escoltes i mires, també et mous,toques i sents.
Què passaria si, en una ciutat que desperta a tota velocitat, on les presses i la rutina convertixen les persones en desconeguts, algú decidira detindre’s?
Mentre el món corre, aquest personatge observa, imagina i juga. Inventa vides extraordinàries per a les persones que l’envolten, transformant allò quotidià en una cosa màgica.
Un domador de núvols, provocadors de tempestes o misteriosos éssers inseparables comencen a cobrar vida en la seua imaginació.
Així, entre realitat i fantasia, sorgeix la possibilitat que tots ells formen part d’una cosa única: un espectacle on l’objectiu és meravellar-se. On el carrer pot convertir-se en un escenari i on tu ets l’espectador.
FLIPA Fest: un espai on mirar d’una altra manera pot canviar-ho tot…
En esta ópera interactiva para bebés, conocerás a dos cantantes y una bailarina en una interacción íntima con los bebés que nos acompañan. Ambientada en un entorno sensorial, te invitamos a un espacio exploratorio donde los artistas participan en una interacción lúdica y dinámica con los más pequeños. La interpretación del concierto se inspira en la fuga —su estructura polifónica da forma a una interacción imaginativa de voz, cuerpo y entorno.
Al pati de l’escola passen totes les coses alhora. Quin desgavell!
Al pati de l’escola passen les mateixes coses cada dia: córrer, jugar, esmorzar, cridar, ballar, xarrar… Hui ha passat alguna cosa inesperada.
Què ha passat al pati? Qui ho ha vist? Qui ho ha sentit? Qui en sap alguna cosa? Amb qui ha sigut?
Investigar, contrastar versions i descobrir la veritat en les històries extraordinàries i quotidianes que passen al pati. Aprenent a identificar mentides, mitges veritats i faules.
Dominare és un espectacle de dansa contemporània que explora els límits físics per a narrar una història profunda sobre l’abús de poder i les dinàmiques de control. Una proposta escènica íntima i impactant en què la proximitat amb el públic transforma cada gest en una revelació. El cos es convertix en llenguatge i cada moviment suspés captiva la mirada i commou l’ànima.
Amb vint anys de trajectòria, la Cia. Maduixa ha creat una quinzena de produccions que han sigut reconegudes amb més de vint guardons, entre els quals destaquen tres premis Max i cinc premis Feten. Les seues últimes creacions han recorregut festivals de més de quaranta països de tot el món i han consolidat la companyia com un referent internacional en les arts escèniques.
El Bolero de Ravel és l’obra musical més interpretada del món. Ballar-la hui amb una actitud lliure i alegre, per a parlar a totes les generacions, és el desig del coreògraf Gilles Verièpe.
Més enllà del seu ritme implacable i hipnòtic, és l’alegria de l’obra el que l’artista desitja compartir. El seu Bolero es balla a duo per a transmetre, d’una manera lleugera però profundament intel·ligent, les possibilitats infinites del cos en moviment.
Gilles Verièpe compon una coreografia lúdica plena de sorpreses, feta de moviments i trencaments. Explora el gest del joc infantil, alliberador, alegre i lleuger. Barreja els gèneres de la dansa i es nodrix dels gestos quotidians. L’espontaneïtat i la pulsió de vida hi dominen. I el duo ens agafa per sorpresa, jugant amb la melodia, el tempo i, fins i tot, la dansa, només per plaer!
UN MONÒLEG. Un contador d’històries. Hui conta contes. En este cas és un conta llibres. Conta el seu llibre. Un. Només un. Fahrenheit 451. Eixe llibre prohibit en esta societat de la censura incipient, de l’autocensura complaent i del benestar emocional. Un espai. No importa quin. Més que un espai és una trobada. Una cosa clandestina. No necessàriament en un escenari. Pot ser un garatge. Un bosc. Una cantonada. Qualsevol lloc on les paraules puguen habitar.
La Piedra de Madera propone una experiencia de circo compartida donde niños, jóvenes, adultos y personas mayores se reúnen para crear la performance junto con los artistas. A través del equilibrio, el humor y la confianza, las escenas y el público se trasladan y transforman. Todo ello rodeado por los paisajes musicales de compositor Frantziscu Medda “Arrogalla”.
¿Será que la vida se trata de aprender a hacer bailar las piedras? ¿Y si nos unimos quizás incluso las piedras pueden llegar a ser fáciles de llevar?
A l’alba, un camió de l’arreplega del fem llança la càrrega en l’abocador de la ciutat. Entre les escombraries nouvingudes es troben una botella de vidre, presumida i malhumorada pel tracte rebut, i un periòdic molt educat i intel·ligent. Després de la sorpresa inicial i d’haver fet amistat amb altres habitants, un pal de fregar valent i una maduixa podrida, tímida i espantadissa, començaran a sospitar que aquell lloc pudent i abarrotat, no s’assembla gens a la planta de reciclatge on els havien dit que podrien tindre una segona i fins a una tercera o quarta vida.
L’aparició d’un grup de residus tòxics complica una trama en la qual també es veurà involucrada Violeta, una jove que ha anat a l’abocador amb l’esperança de trobar una caçadora que el seu germà ha tirat al fem.
Abocador és un espectacle dirigit a públic infantil, juvenil i familiar amb el qual s’aconseguix d’una manera amena i divertida, reforçar la consciència ecològica i, en particular, la necessitat imperiosa d’una participació en el procés de reducció, reutilització i reciclatge dels residus.
El senyor Escalante parla baixet, camina sense fer soroll i guarda a les butxaques claus que obrin portes extraordinàries. Però la clau que obri el teatre ha desaparegut… i la funció està a punt de començar! Per a trobar-la, ens convida a entrar al magatzem: el cor secret del teatre on tot comença i tot acaba.
Un joc teatral creat a partir dels fons materials de quaranta anys d’història del Teatre Escalante i un homenatge als oficis invisibles que sostenen la màgia del teatre.
En esta ciutat, quan arriba la nit, quan cau la foscor, la màgia pren els carrers. Si ho observes bé, descobriràs com encara n’hi ha qui desafia l’impossible i es rebel·la cada nit. Esta ciutat no és el que sospitaves, no s’assembla a res del que hages pogut veure. Segur que no t’imaginaves que descobriries una ciutat tan viva a la nit!
Com en el barret del Petit Príncep, n’alcem l’ala i descobrim junts tots els animals que puguem imaginar. Viatgem junts a Àfrica, Àsia o Amèrica buscant una zebra que siga negra amb les ratlles blanques o blanca amb les ratlles negres, o una girafa esvelta i bella que de xicoteta era curiosa; o un cocodril que en l’aigua és perillós i en la terra és molt tranquil. En la nostra selva admetem una marieta i un ratolí? Per què no?
Viatjarem a tots estos llocs? I els animals… deuen eixir d’un barret de copa alta o potser d’un calaix?
Thauma és un viatge per un cap meravellat. Un joc poètic en el qual es confonen dalt i baix, el fons i la figura, el gran i el xicotet, creant diverses maneres de veure el mateix. Apel·la a l’humor, la bellesa, el misteri i l’inesperat, i seguix els codis de la novel·la gràfica i el teatre d’objectes, proposant un paisatge que s’obri a poc a poc, revelant el seu interior.
L’obsessió d’una xica amb el Conte de Nadal ha fet que des de xicoteta busque la forma perfecta de contar la història de Dickens. Una obsessió nascuda d’una insòlita tradició familiar, que va iniciar la seua àvia: cada any, un membre de la família compra una edició diferent del llibre que han de llegir just abans del sopar de la nit de Nadal.
A través de maquetes, objectes i mecanismes, i proveïda d’una proximitat i un relat íntims, ens fa reviure la nit en la qual li va canviar la vida a Scrooge, i ens col·loca en un present en el qual la literatura i l’art tenen el poder d’il·luminar els nostres dies.
Marceline fusiona la danza contemporánea y la música barroca (con un cuarteto de cuerdas, una bailarina y una soprano) en una escenografía poética e inmersiva, con abundante tecnología y participación para todo tipo de público, incluidos bebés y niño/as pequeños. Cuenta la historia de Marcelino Orbés, un payaso nacido en España que fue referente de Charles Chaplin y Buster Keaton. El público se sienta en el escenario, y se invita a adultos, bebés y niños a participar activamente en el espectáculo.
Una coproducción de Naves de Matadero /Teatro El Español de Madrid
A Pablito li ronda pel cap des de fa un temps un núvol que ni el deixa veure el sol, ni ballar, ni escriure. A més, li lleva llum al seu somriure i fins i tot els trons li fan mal a la panxeta. Pablito sap que perquè eixe núvol desaparega, primer ha de ploure. En esta odissea de barri, acompanyarem un heroi que el que vol és plorar, perquè després de la tempesta sempre arriba la calma.
La mestra i la seua xicoteta classe han construït junts una bella escola, una escola en el bosc on caben tots els animals. La paraula més estimada per la nostra mestra és llibertat, per la qual cosa vol que la seua classe cresca lliurement.
Desgraciadament, els majors comencen una guerra que obligarà els nostres protagonistes a deixar arrere la seua somiada escola, una escola construïda des de l’amor i la cura mútua.
La història de La maestra és un intent boig i bonic de ser lliure i feliç.
Copiar té mala reputació. I és un fet sorprenent perquè, en realitat, com a éssers socials que som, des que naixem fins que morim sempre copiem. Copiem com parlen els altres, com es mouen, com s’expressen, com es visten, quines opinions tenen… En realitat, copiar és molt natural. Tots ens copiem els uns dels altres i gràcies a este fet ens connectem, aprenem i ensenyem, i així, la societat evoluciona. Copiar convida a l’escenari a un grup de xiquets i xiquetes de 8 a 10 anys que, juntament amb Animal Religion, transiten per un espectacle lúdic, emotiu i eclèctic on l’única guia és la còpia. D’una còpia també sorgix un original.
Una aula buida, una assignatura que ningú volia i un professor de teatre apassionat que arriba quan ningú l’esperava. Enfront d’ell, cinc joves amb històries molt diferents i complexes que semblen haver-se perdut enmig de les expectatives, els prejuís i les pressions socials. Entre riures, emocions i cançons inoblidables, descobriran que el caos i la imperfecció poden ser extraordinaris. Tot eixirà malament (i serà perfecte) és un musical que celebra l’amistat, l’autenticitat i la valentia de ser un mateix. Vos voleu deixar portar per este meravellós desastre?
A partir del conte de Hans Christian Andersen, la companyia Albena Teatre ens convida a submergir-nos en una metàfora fascinant que ens parla del valor de l’autoestima i de la confiança en un mateix.
Un musical infantil amb animades cançons i una deliciosa proposta de teatre dins del teatre, ens endinsem en una faula clàssica que emociona tant als menuts com als grans. Una aventura plena de màgia i descobriments, on cada pas ens acosta a qui som de veritat… per, finalment, aprendre a fer sentir la nostra pròpia veu.
¿Cuánto somos capaces de manipular nuestros propios pensamientos con tal de evadirnos de la realidad?
Anónimos es un espectáculo de danza y circo contemporáneo, sensible y poético, que nos sumerge en el subconsciente de una mujer que crea, a través del papel, una realidad paralela, un refugio onírico, donde el paso del tiempo se convierte en efímero y ligero para dar paso a la nostalgia de las cosas olvidadas.
Una pieza con una innovadora puesta en escena, que fusiona la danza, la acrobacia, los equilibrios y la manipulación de objetos fantásticos y marionetas surrealistas, para introducirnos en un mundo frágil y tragicómico que nos propone una mirada distinta sobre la soledad.
Inspirada en el mito de Ícaro. El peso de las nubes explora la relación entre dos hombres a través de su búsqueda de lo absoluto. Sobre y debajo de un enorme lienzo de trampolín, estos artistas encarnan el sueño de Ícaro, el de volar, la capacidad del hombre de persistir, de superarse a sí mismo y reinventarse… Así, a bordo de este barco de posibilidades, desequilibrarán el código y construir su puerta de salida…
Enguany el Centre Teatral Escalante vol començar la temporada amb una festa on compartirem amb les famílies i els centres escolars la programació que hem preparat per als pròxims mesos. Una cita molt especial per a arrancar el curs amb bona energia, música, actuacions en directe i alguna que altra sorpresa. I com en tota bona celebració, el més important són els convidats… Vos hi apunteu?
Un espectacle de màgia per a una sola persona en un espai escènic sorprenent que farà que es convertisca en una experiència única. A l’interior de la Caixa hi ha tot un teatre per a tu, on pot ser que l’impossible es convertisca en real i el que és real deixe de ser-ho per moments.
Un mag t’espera. Et rep i, com el conill blanc d’Alícia, t’ajudarà a endinsar-te en la il·lusió que amaga. Un espectacle per a tots els públics en el qual tot enCAIXA.
L’any del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, Marina Alegre teatralitza el mític poema «Coral romput», dedicat a la mort de la filla del poeta de Burjassot i el transforma en un commovedor monòleg dramàtic. En un escenari solament habitat per un escriptori, Marina, un possible alter ego d’Estellés, reviu l’instant del poeta en l’impuls d’escriure. Sense agafar mai bolígraf ni paper, l’actriu emprén esta espècie de road movie per la pàtria evocada, la que només existix a través de l’escriptura.
L’humà és bell quan és just, boig, tendre, brutal, però sobretot quan necessita l’altre. Un equilibri entre l’animal i l’humà, una dansa entre l’inútil i el bell. Tres personatges construïxen i destruïxen el present sense més objectiu que desafiar l’avorriment. Es coneixen tant que no necessiten parlar. Busquen dins de llandes un poc d’això, que en compartir-se es multiplica. Una invitació a jugar indiferents a qualsevol pensament. Un moment de felicitat compartida, amb un peu en este món i un altre en una terra sense temps.
Juicio al extranjero es una obra 100 % participativa que simularà un juí al protagonista de la novel·la L’estranger d’Albert Camus. En cada funció, els espectadors seran guiats pels actors de la companyia per a construir un judici públic. El senyor Mersol, que camina per la platja, comet un assassinat sense raó aparent. Este assassinat és premeditat o fortuït?La sentència es decidirà en cada representació.
Quan falten pocs segons perquè acabe la gran final d’un campionat de futbol, l’àrbitre xiula un penal transcendental per als dos equips contrincants. Valèria s’encarregarà de xutar el penal, mentre que Raquel, portera de l’equip contrari, haurà d’intentar parar-lo. Màxima expectació. Què deu estar passant pel cap de les dues jugadores en este instant decisiu? Podran suportar tanta pressió?
Vivim envoltats de persones i d’altres éssers vius. Per què prenem en consideració unes vides i no altres? Podem empatitzar amb un arbre, un peix o un ocell? Com ens pot arribar a transformar l’intent de posar-nos en la seua pell?
Sfumato és una reflexió poètica, itinerant i immersiva sobre les relacions que establim amb altres espècies en l’espai públic. Un viatge que busca difuminar els nostres límits com a humans, obrint escletxes per on puguen començar a circular noves simpaties, cures i solidaritats.
Madame Lumière, experiència sensorial pròxima i enriquidora que, ambientada en una atmosfera onírica i plena de recursos escènics, introduïx els menuts en el món de la música, la dansa i l’escena, a través d’un repertori musical de qualitat (peces no infantilitzades)
En este camí d’aprenentatge, les criatures necessiten i tenen la capacitat d’escoltar una àmplia varietat de sons i diferenciar melodies, timbres i harmonies. Estes els provoquen diferents emocions i contribuïxen a desenvolupar al màxim el seu potencial d’audició. No obstant això, rares vegades tenen l’oportunitat de fer de públic i gaudir d’un espectacle pensat per a ells. Però en esta ocasió es tracta d’un espectacle molt especial, un espectacle que emociona grans i menuts, un espectacle per a tota la família.
Ens endinsem en un món hipotètic on els nostres tres personatges es troben amb impediments per a continuar regint-se per les normes que fins ara els acompanyaven. Ens conduïxen a través d’imatges transitòries d’enfonsament, inestabilitat i reconstrucció d’allò que s’ha trencat. En clau d’humor ens parlaran dels límits, aquells que ens imposen i els que ens imposem nosaltres mateixes. Un viatge físic i gestual guiat per les emocions del concepte de fractura.
En un carrer de París hi ha una botigueta que amaga un preciós secret. Una botigueta on la música, l’alegria i la màgia sempre acompanyen Colette, la botiguera, i a tots els seus objectes plens de fascinants històries.
Un xiquet es para a la porta buscant un regal per a la seua germana i Colette el convida a passar. De sobte, un món de fantasia s’obri davant seu.
Quin serà el secret de Colette? Quantes sorpreses i aventures viurem en esta botigueta màgica, divertida i musical?
Entra a la botigueta amb nosaltres, el conte està a punt de començar!
Dadà proposa als més menuts un joc que sorprén amb les formes, els colors, les paraules, la música i el mim. Una experiència teatral que obri els sentits per a descobrir que la realitat és canviant i es pot veure i interpretar de moltes formes diferents i complementàries. Una vivència activa i sensorial per a aprendre sobre els beneficis que aporta l’art i la creativitat en el creixement i l’aprenentatge.
Inspirat en l’obra i la personalitat dels artistes Joan Miró, Yayoi Kusama i Jeff Koons, és un muntatge ideat per a divertir-se i aprendre amb una dramatúrgia inspirada en els processos creatius contemporanis en què el més important és la connexió interior i la identificació total de l’artista amb la seua obra. L’art ens obri la ment, ens transforma i ens connecta amb el món.
Forever conta la història d’una família que es va allunyant del que va somiar que seria. Reflectint les paradoxes de l’amor amb humor i ironia, posa el focus en temes com la maternitat, l’educació, la discapacitat i la incomunicació. Sobre una plataforma giratòria, Forever és uns cavallets, la nòria de la vida. Però també una espiral que, a mesura que gira, aprofundix en el drama dels seus protagonistes.
Una tragicomèdia bella i profunda que naix de la distància que hi ha entre les nostres projeccions de futur i la realitat mateix.
Feriantes és un homenatge a la fira, a les barraques, als trastos, a totes eixes persones que han entregat el seu temps i la seua vida venent il·lusió i diversió per tots els pobles i ciutats d’Espanya.
És, també, un recorregut per la història del nostre país. Un intent de portar a escena la fira, una declaració d’amor al seu passat i al present de totes eixes persones que tan generosament ens han regalat els seus testimoniatges. Una invitació a mirar la fira des d’un altre lloc.
Dos germans relaten el viatge del seu iaio i els seus germans per la Espanya en guerra, des del colp d’estat de Franco fins a l’exili a França. Una història narrada a través de les vivències que els van comptar i que ells, al seu torn, volen transmetre per a ajudar-los a entendre i recordar. Sucre i café per a parlar de la guerra civil i de la retirada; la cuina com a pati d’esbarjo, els objectes quotidians com a protagonistes, la taula del menjador com a tauler d’escacs de la nostra història compartida
Mingo estima molt el seu iaio, li agrada anar a sa casa i estar amb ell. Però un dia el visitarà i el iaio ja no està. Així comença un viatge fantàstic a través de les emocions per a arribar a comprendre el sentit de la vida. Una història sobre l’estima a les persones majors contada amb el llenguatge divertit dels titelles de guant, música en directe i un original teatret giratori.
Una humil banda musical organitza cerimònies d’enterrament, però esta vegada el capellà i el mort no arriben. Estes tres músiques, durant el retard del difunt, compartixen al costat de la família i amistats una espera summament incòmoda… i desastrosa.
Amb trompeta, bombardí, caixa i platet, este trio de BOBAS. transforma una situació dramàtica en una comèdia d’accidents. En terra, a l’aire lliure, sense necessitat d’electricitat i fins i tot amb la possibilitat de fer-ho sota la pluja, este trio de clown clàssic i alhora contemporani aprofitarà l’ocasió per a fer-nos riure de coses bàsiques.
– millor espectacle de carrer Feten 2024
– millor espectacle Umore Azoka 2024
– Premi del públic festival ARCA 2023
– Premi del públic Mostra d’Igualada 2024
– Nominat a millor espectacle premis Zirkòlica 2023
Horta és un espectacle que recupera els valors arrelats en la terra i en els costums valencians més genuïns i ancestrals, contemporitzant-los i adaptant-los als interessos i els coneixements dels més menuts. Un recorregut itinerant a través dels diferents espais del teatre transformats en horta, on els sentits i els xiquets seran els protagonistes: tocar la terra, escoltar i cantar cançons, descobrir històries i objectes antics o olorar herbetes.
Millor espectacle per a xiquets i xiquetes dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2019
Festa, celebració, cultura i comunitat es troben durant el temps de carnestoltes al Madrid de 1568, de 1668 o de 2024. Durant el carnestoltes tot és possible, les normes canvien i el món es regix per paradoxes. La farra barroca, la festa, obri la porta a la música, la bogeria, la màgia o l’acrobàcia entre moixigangues, danses i gaubances. I, com tota subversió, l’objectiu radica a assenyalar la bogeria del passat i del present, remoure consciències i celebrar la nostra trobada.
Entre baguls, calaixos i teles, trobem un gran magatzem carregat de records…
Un viatge al cor del circ, entre els seus amagatalls i secrets, al lloc on tot és possible, en l’espai on convergixen la sorpresa i l’emoció, l’esglai i el riure, la il·lusió i la poètica, l’alegria i la festa, en poques paraules: al magatzem d’este gran circ.
Prepara’t per a endinsar-te en la seua ànima, prepara’t per a descobrir el meravellós món del circ!
A través dels ulls i l’oïda de Closka, una vella tortuga gegant, farem un viatge emocional per alguns dels llocs més curiosos del planeta. Agafant com a punt de partida alguns poemes de mestres del haiku com Masaoka Shiki, Matsuo Bashō o Natsume Soseki, busquem que estes paraules vagen més enllà de la contemplació i la necessitat que tenim com a xiquets d’explicar el món.
L’arbre del Teneré era una acàcia que va ser considerada durant molt de temps, l’arbre més solitari i aïllat de la terra.
Este arbre va ser l’últim supervivent d’un grup d’arbres que van créixer quan el desert era molt menys sec que hui, un temps en el qual eixa arena estava plena de llacs i vida. Però va arribar la desertificació i el nostre arbre va passar dècades en soledat. Fins que a principis del segle XX una caravana de tuaregs en direcció a Níger el va descobrir i l’acàcia va passar a ser un arbre referencial i venerat.
En 1973 un conductor embriac, va xocar contra ell i el va matar
El meu millor amic, enguany, em revela els detalls del divorci amb el seu pare. I jo em pregunte: poden divorciar-se un pare i un fill? Per què se’n va de casa el fill? Què és un fill pròdig hui? Pertany a una generació de ploramiques? Som la generació dels mals fills? Hi ha mals pares? Matar al pare per a trobar la identitat és un tòpic gastat, un trauma cool? A poc a poc van apareixent les concrecions i em pregunte qui és el fill d’esta obra, qui és el pare, qui són tots els altres.
Colors és una instal·lació audiovisual amb discoteca final, recomanada d’1 a 6 any.
És un viatge a l’univers cromàtic en què aprenem els colors primaris i secundaris, com mesclar-los, en què explorarem de quin color són els habitants de la Terra i en el qual tot el món acabarà ballant.
Què ens poden transmetre els colors? Quina alegria ens poden aportar? Quin sentiment, quina passió, quin vincle?
Us hem dit que sou febles, insegurs, apàtics. Us hem dit que no us importa res i que sou fràgils, que les generacions anteriors som millors. Molt millors.
Una visita extraescolar a un museu acaba amb el llançament d’una beguda a un quadre. Alguns adolescents hi estan implicats. Potser va ser un accident. Potser no. El quadre és el de Sant Jordi matant el drac. També apareix una princesa, però no és tan important.
Després de llançar la beguda sembla que el drac sagna.
Us hem dit que sou inestables, peresosos, egoistes, cruels, que no accepteu un no per resposta. Us hem dit que sou una generació de vidre.
En algun moment ella es va fixar en mi. Estava en un raconet del taller de mon pare, ara tancat. Feia anys, però, anys, anys, anys, que ningú la utilitzava. Quan la vaig obrir em va semblar molt estranya: era antiga, havia passat de moda però estava plena de ferramentes i entre elles, una xicoteta bola, una Bola. Ella, com jo, hauríem de descobrir, la història d’aquell espai, la història de l’amistat i d’estima per l’altre.
Davant de nosaltres, començava l’univers de FERRAMENT(R)ES.
Nilu” significa “aigua” al sud de l’India, al sud de l’ India no hi ha aigua.
Aquest és un viatge de resiliència, cerca i amistat que ens convida a reflexionar sobre la nostra relació amb l’aigua i a prendre consciència de la necessitat de preservar i protegir aquest tresor incalculable per a les futures generacions.
Poesia en moviment, un espectacle que t’asseca la gola i et rega el cor.
Els tres servents estan acostumats a complir les ordres de Mr Bo. Tota la vida han estat al seu servici, des que Bo era un xiquet. A vegades s’imaginen el que podria ser el món si ells foren els amos, cosa que significa exercir el poder.
Quan el senyor Bo era xiquet els servents van tindre l’oportunitat de dir No!, però no ho van fer. Ara sorgix una nova oportunitat, una oportunitat per a tots.
Premi de la Mostra Igualada 2024 al millor espectacle de sala
Tres pallassos s’han reunit a la nit en un lloc solitari per a assajar una tragèdia escrita per Will, el quart membre de la companyia, que encara no ha arribat. Mentres esperen el seu amic, els tres personatges reflexionaran sobre els temes més profunds de l’existència i retrataran la condició humana a través de la música, el sentit de l’humor i el teatre dins del teatre. També hi haurà uns quants balls per a deixar clar que, al cap i a la fi la vida és una meravellosa comèdia!
Un cossiol, un poc de terra, una llavor xicoteta i un poc d’aigua… això és tot el que necessita una planta per a créixer. Després només queda esperar que les primeres fulles emergisquen. Per a Sara i per a Pierre, esperar és un joc de paciència. Què han sembrat? Germinarà? On tirarà arrels? Semilla és una peça de dansa, circ i teatre que fa florir tant les plantes com les idees.
«Laila, queta! Laila, no toques això! Laila, calla! Laila, pensa abans d’actuar! Centra’t! Quan la paraula no és suficient, el llenguatge del cos resulta ser el camí perquè la mare de Laila i el seu professor aconseguisquen entrar en el seu món. Laila és la història d’una jove amb TDAH que troba la seua motivació en el flamenc.»
Gaudir, delectar-se, alegrar-se, passar-ho bé. Ser capaç de mirar i, sobretot, d’escoltar el públic.
Crear un vincle pròxim amb l’espectador i des de de la fragilitat i honestedat del pallasso, fer partícips fins i tot els més escèptics! Un embolic de cordes que venen des de lluny. Un embull de pensaments i emocions que desemboquen i confluïxen en el riure i el joc, les ferramentes més útils i pures per a desfer nucs.
Són una societat secreta de persones extremadament divertides i avorrides, apàtiques i passionals, poregoses i arriscades, directes i enigmàtiques, profundament compromeses i alhora indiferents. Lúcides. Obertes a milers de possibilitats.
Per moments, voldria pertànyer a aquella societat per a reviure tot el plaer i el dolor, tota la bellesa, tota la vida i la destrucció del procés de transformació més brutal en la vida d’una persona. Voldria entendre l’adolescència des de la maduresa, però és impossible, bro.
Només puc observar des de lluny i escoltar les seues veus, recordar la meua època i imaginar-me entre ells gaudint d’una adolescència infinita.
D’on venen les paraules? Quina va ser la primera dansa? Què signifiquen els dibuixos abstractes en les grutes prehistòriques?
Amb Marc i Pauline, les preguntes filosòfiques esdevenen inspiració per a ballar i dibuixar i posar el món al revés ple de poesia. En un espai de joc emmarcat per pissarres negres i sòl blanc, tot es fa possible: dibuixar a les parets, ballar per tota la catifa i fins i tot fer que les coses es moguen.
L’obra, creada pel coreògraf Marc Lacourt i la il·lustradora Delphine Perret, és tot un desbordament dadaista i llibertari, en el qual la dansa es convertix en dibuix i el dibuix en dansa.
Mentre observen la naturalesa circumdant i els animals que l’habiten, les dues protagonistes se submergeixen per complet en el seu entorn natural: els moviments sinuosos de l’eruga, la majestuositat de l’os, la lentitud del caragol. Cada detall de la naturalesa es converteix en una inspiració.
Amb l’ajuda d’escultures de tela i teixits lleugers, donen vida a paisatges fantàstics buscant el seu possible “cau” per a resguardar-se de la foscor de la nit, del fred, de la pluja, del sol. Al final, l’espai escènic s’obri a la interacció amb el públic, on els xiquet/es poden experimentar amb l’escenografia, transformant-se en tota una experiència sensorial per a ells.
Compagnia TPO (Prato, Italia) en coproducció amb SardegnaTeatro i Fuorimargine Centro di Produzione
Sherezade és la història que conté totes les històries. Sherezade és un conte, dins d’un altre conte, que al seu torn viu tancat en un altre conte i, així, fins a l’infinit. Almenys, fins a les mil i una nits que dura este relat portat al teatre. La força de la paraula. Una jove i la seua astúcia. La maldat d’alguns governants. Música, dansa i teatre servits en la catifa d’un sultà. Acosteu-vos: El te està acabat de fer!
Espectacle-instal·lació, que gira al voltant de l’enginy, un atribut universal, atemporal i transversal, des d’una òptica artística i artesanal. Es mostra el procés de construcció d’un arc gegant de caixes molt pesades utilitzant com a premissa l’economia de l’esforç i del moviment. Es fa servir una tecnologia ancestral, però plena de vigència: la palanca, la corriola, la roda…
Premi a l’espectacle més innovador del TAC Valladolid 2022.
Premi Susana Herreras del Festival ARCA – Aguilar de Campoo, al millor espectacle «per ser un espectacle sorprenent, innovador, hipnòtic dins d’un gènere minoritari dins de les arts de carrer com són les instal·lacions», segons el jurat 2022.
Un oceà d’amor, odissea èpica, poètica i de titelles, és una adaptació teatral de la historieta de Grégory Panaccione i Wilfrid Lupano. Ens submergim en una aventura èpica de titelles que tracta sobre l’amor, la rutina, el pas del temps, la soledat, la contaminació, la societat de consum, les tempestes i el surf, pensaments insignificants que es convertixen en grans idees.
Una història d’amistat sense prejuís on dos cossos i dos màscares generen, a través de la poesia visual i l’acrobàcia, un món oníric en què tot està a la vora de l’abisme. Circ, dansa i objectes es combinen per a oferir una peça atemporal i universal, especialment per al públic més menut.
Juguem? és un viatge dins de l’imaginari d’una xiqueta que viatja a través dels somnis, acompanyada d’una banda sonora que transita entre els hits del pop contemporani de grups com Coldplay, Nirvana, Pharrell Williams, Billie Elish, Beyoncé i alguns clàssics com el «Je vole» de Michel Sardou o «La vida és bella».
Una banda sonora ajustada especialment per a les orelles dels més menuts i interpretada per una excepcional banda de quatre músics, multiinstrumentistes, que en rigorós directe ens faran vibrar de nou amb estes cançons.
Un concert teatralitzat o un teatre musicat per a gaudir en família de la música en directe.
Espectacle recomanat per la xarxa espanyola de teatres
El que eren les meravelles ara són els paranys i l’engany. El cau és el pou de les vanitats. Alícia cau presa d’un món, país o xarxa on tot és el que sembla, pero on res és real. Alícia es perd en el seu món d’il·lusions artificials, de falsos afalacs, de castells de naips, de missatges irresistibles i llépols. Alícia esta detinguda, a l’espera. Pel seu costat passen persones que no veu, ocells que no veu, mirades que no troba. Només desitja que sone aquest so, aquest so gatuno que li obriga les portes de les Meravelles i li faça oblidar qui és.
Nota: hi ha una escena amb il·luminació estroboscòpica
Una producció de Marea Danza basada en “Alícia en el País de las Maravillas” de Lewis Carroll.
Fase, Four Movements to the Music of Steve Reich, el primer espectacle de la coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker, s’estrenà en 1982. Fase consta de tres duets i un solo, coreografiats sobre quatre composicions repetitives del minimalista estatunidenc Steve Reich. Anne Teresa utilitza l’estructura de la música de Reich per a desenvolupar un llenguatge de moviment independent que no es limita a il·lustrar la música, sinó que li afig una nova dimensió. Tant la música com la dansa parteixen del principi del canvi de fase a través de xicotetes variacions: els moviments que inicialment estan perfectament sincronitzats comencen gradualment a lliscar i esvarar, donant lloc a un enginyós joc de formes i patrons en continu canvi.
Aquesta producció es realitza amb el suport del Refugi Fiscal del Govern Federal Belga, en col·laboració amb Casa Kafka Pictures-Belfius.
Rosas té el suport de la Comunitat Flamenca i de la Comissió de la Comunitat Flamenca (VGC).
Espectacle en col·laboració amb Festival 10 sentidos
Dos éssers estranys es mouen amb les seues naus per un univers fantàstic, ple de volums, cercles i esferes. Viatgen fins que es troben i juntes decideixen anar a la recerca d’humans terrestres amb els quals jugar. En el camí, una tempesta quasi els impedirà arribar. Què penseu?, Ho aconseguiran?.
Una obra de dansa i tecnologia interactiva, abstracta, plàstica i pictòrica. Compta amb la participació del públic i pretén generar empatia, diàleg i comunicació, dins d’un univers marcià i fantàstic.
Una comèdia musical escrita i dirigida per Santiago Sánchez i Víctor Lucas en la qual Melomans ens descobreixen els moments estel·lars de la carrera de Nino Bravo a partir de les seues cançons. Música, teatre i humor en un homenatge fet només amb veus a la gran veu valenciana.
Històries del nan Borumballa és la història d’un xiquet que ha de sotmetre’s a una operació complicada, on pot perdre la memòria, fins i tot hi pot perdre la vida. Per a salvar-se haurà de viure moltes peripècies , però ho aconseguirà gràcies al records de les històries que li contava de menut la seua mare. Perquè aquelles històries contenien ensenyaments per a enfrontar-se a tots els perills
El viatge de Víctor és com el periple d’Eliseu, que hagué de viure moltes penalitats per a tornar finalment a casa. És una reivindicació de la vida, de cadascuna de les escenes i dels records que són la nostra vida, que cal viure sense pensar en què ens espera al final.
I també és una reivindicació de la ficció, que és com una vacuna, capaç de curar-nos i de protegir-nos contra tots els mals que hem d’enfrontar al llarg de la nostra vida.
Un solo amb un punt desastrós. Teatre de carrer i teatre físic es fusionen en una peça on el somni d’un comediant orgullós es converteix en un malson, a mesura que els elements i el públic s’involucren, portant-lo de dalt a baix en 35 minuts. Envoltat de desenes de poals, els problemes creixen quan ens adonem que la gravetat sempre guanya, i que, si més no ho desitges, l’aigua cau.
*Spoiler. Estic a punt de complir díhuit anys, sonarà el meu mòbil, la meua vida s’anirà a la merda i això va ser una moguda. Una moguda molt grossa.
Tres dies en la vida d’una adolescent. Tres dies que comencen amb una anomenada “La teua mare porta uns dies sense vindre, m’ha semblat estrany, m’he acostat a la teua casa i…” Un viatge d’iniciació en aqueix moment en què tot està per descobrir i la closca per trencar.
Un projecte de La *Zafirina, coproduït al costat de *Russafa *Escènica. Festival de *Tardor 2023, amb el suport d’Escalante *Centre Teatral.
Peter ha oblidat el seu passat, i el més greu d’això és que quan oblides el teu passat, oblides la teua infantesa. Des de la finestra de la seua habitació a la residència d’ancians, contempla malhumorat com ha canviat tot, com les estreles han deixat de parpellejar, com la nòria ha deixat de girar. Però les finestres, quan te n’oblides, s’obrin i deixen entrar ombres entremaliades. Una de les ombres es cola en els records de Peter i darrere d’aquesta apareixen aquell xiquet que mai va créixer i la seua amiga Campaneta. Els dos s’emporten Peter al país de Mai Més, perquè en el país de Sempre Més ja no hi ha lloc per als qui van deixar de costat la memòria. Recorda, mai tanques la finestra. Aquell xiquet t’està observant, penjat d’una lluna, ocult en els teus somnis, després dels penyals de la llacuna, en els racons més secrets del teu riure, grallant com només els xiquets immortals saben fer-ho.
En l’obra original de Gorki, Els estiuejants, observem com un grup d’amics aburgesats i perduts esperen la gran caiguda i, en lloc d’actuar, continuen cultivant els seus plaers a través d’un relat de decadència i degradació social, alineacions romàntiques i ideologies redemptores amb un temps que no passa.
I no resulta tot això una lectura del nostre imminent futur?
Tal vegada mai t’has parat a observar amb calma què passa al parc. Qui passeja, qui s’asseu en els bancs, qui fa esport o qui juga en la font. Ens hem oblidat de mirar detingudament, i just en el detall està la màgia. És hora que et connectes amb la naturalesa i que ens acompanyes a descobrir-ho. Aquest parc és el lloc de trobada de les persones i dels animals.
En Don Ramón María del Valle-Inclán es produeix un doble retrat: el del retratista i el del retratat.
Viatjant cap a la vida, l’obra i l’ànima de Valle-Inclán, podem observar-ne les eines d’anàlisi, els instruments de dissecció i el cànon estètic.
Així es produeix el miracle de la suma estilística i vital de dos creadors literaris essencials per a entendre una bona part de les avantguardes espanyoles del segle XX.
L’obra ens convida a recórrer un altre camí, més pròxim a la intimitat, a la realitat quotidiana, a la valoració d’uns principis ètics a vegades aombrats per la distorsió. Ens convida, en definitiva, a conéixer en profunditat els mecanismes creadors de Valle-Inclán, el seu compromís irreductible amb el posicionament ètic en el món i com tot això genera una de les obres mestres de la nostra literatura.
En el projecte Paisajes para no colorear, aclamat internacionalment, La Re-Sentida va portar a l’escenari històries de dones joves de Santiago de Xile amb una ferocitat sense mediacions. Com a conseqüència i desenvolupament posterior, Marco Layera i el seu equip volen, ara, qüestionar la construcció de la masculinitat.
Els adolescents xilens estan permanentment educats en una masculinitat que castiga i ensinistra la fragilitat i l’afecte. La sensibilitat i l’empatia s’interpreten com a feblesa. Com és possible resistir-se a l’agressivitat? L’obra es desenvolupa a partir d’històries de la realitat i implica els joves no sols com a intèrprets, sinó també com a autors, i els fa partícips d’un procés social i artístic.
Després de Paisajes para no colorear i Oasis de la impunidad, el treball actual del col·lectiu teatral xilé La Re-Sentida gira entorn de la tendresa com a força revolucionària.
Bruno és un alumne exemplar. Viu en la llar perfecta, estudia en el millor institut de la ciutat i mai s’ha ficat en embolics. Però Bruno viu una altra realitat. S’amaga, fuig i es tanca en el seu món: el bany de l’institut.
Aquest és l’únic lloc on se sent segur i protegit d’un grup de persones que fan dels seus dies una cosa horrible. Només una pregunta colpeja Bruno, una vegada i una altra: per què?
Soc Merce Tienda, guarde coses. Objectes bells, perduts, antics, elàstics, trencats, brillants… Objectes que representen moments i persones. Els de la meua veïna, els de la meua veïna també.
Des de la meua finestra es veu la mar. I la meua rebesàvia es deia: MARCELA.
Estructurada com una peça simfònica coral, repassa, a manera de nota necrològica, la biografia d’un actor fictici, Enric Ribera, sense deixar de costat les qüestions com la vigència política del valencianisme i la problemàtica lingüística del nostre país. Carme Teatre inclou aquesta obra dins del projecte Amb el text per damunt, que fa la número onze de les produccions pròpies dedicades a recuperar les dramatúrgies valencianes des de principis del segle XX.
José Luis és un jove apocat que treballa en una funerària. Un dia, durant un servei en una presó, coneix un botxí anomenat Amadeo. Per culpa del destí i un maletí, José Luis coneix Carmen, la filla d’Amadeo. Congenien ràpidament i després de ser sorpresos pel pare, en plena intimitat amatòria, es veuen obligats a casar-se. En aquell mateix moment, un patronat oficial li concedeix a Amadeo un habitatge on poder residir al costat de la parella de jovençans, que a més espera un fill. Però arribada la jubilació, tots hauran d’abandonar la casa, llevat que el gendre n’herete el càrrec i es convertisca també en botxí. Pressionat pel sogre i la dona, i resistint-se’n a la idea, José Luis acaba acceptant, convençut que no haurà de dur a terme cap execució.
