Espectáculos Archive - Escalante Centre Teatral

Fase, Four Movements to the Music of Steve Reich

Fase, Four Movements to the Music of Steve Reich, el primer espectacle de la coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker, s’estrenà en 1982. Fase consta de tres duets i un solo, coreografiats sobre quatre composicions repetitives del minimalista estatunidenc Steve Reich. Anne Teresa utilitza l’estructura de la música de Reich per a desenvolupar un llenguatge de moviment independent que no es limita a il·lustrar la música, sinó que li afig una nova dimensió. Tant la música com la dansa parteixen del principi del canvi de fase a través de xicotetes variacions: els moviments que inicialment estan perfectament sincronitzats comencen gradualment a lliscar i esvarar, donant lloc a un enginyós joc de formes i patrons en continu canvi.

Aquesta producció es realitza amb el suport del Refugi Fiscal del Govern Federal Belga, en col·laboració amb Casa Kafka Pictures-Belfius.

Rosas té el suport de la Comunitat Flamenca i de la Comissió de la Comunitat Flamenca (VGC).

Espectacle en col·laboració amb Festival 10 sentidos

Viatgeres de l’espai (A&S)

Dos éssers estranys es mouen amb les seues naus per un univers fantàstic, ple de volums, cercles i esferes. Viatgen fins que es troben i juntes decideixen anar a la recerca d’humans terrestres amb els quals jugar. En el camí, una tempesta quasi els impedirà arribar. Què penseu?, Ho aconseguiran?.

Una obra de dansa i tecnologia interactiva, abstracta, plàstica i pictòrica. Compta amb la participació del públic i pretén generar empatia, diàleg i comunicació, dins d’un univers marcià i fantàstic.

Espectacle en col·laboració amb Dansa València

Libre

Una comèdia musical escrita i dirigida per Santiago Sánchez i Víctor Lucas en la qual Melomans ens descobreixen els moments estel·lars de la carrera de Nino Bravo a partir de les seues cançons. Música, teatre i humor en un homenatge fet només amb veus a la gran veu valenciana.

Històries del nan Borumballa

Històries del nan Borumballa és la història d’un xiquet que ha de sotmetre’s a una operació complicada, on pot perdre la memòria, fins i tot hi pot perdre la vida. Per a salvar-se haurà de viure moltes peripècies , però ho aconseguirà gràcies al records de les històries que li contava de menut la seua mare. Perquè aquelles històries contenien ensenyaments per a enfrontar-se a tots els perills

El viatge de Víctor és com el periple d’Eliseu, que hagué de viure moltes penalitats per a tornar finalment a casa. És una reivindicació de la vida, de cadascuna de les escenes i dels records que són la nostra vida, que cal viure sense pensar en què ens espera al final.

I també és una reivindicació de la ficció, que és com una vacuna, capaç de curar-nos i de protegir-nos contra tots els mals que hem d’enfrontar al llarg de la nostra vida.

+ Info

Waterfalls

Un solo amb un punt desastrós. Teatre de carrer i teatre físic es fusionen en una peça on el somni d’un comediant orgullós es converteix en un malson, a mesura que els elements i el públic s’involucren, portant-lo de dalt a baix en 35 minuts. Envoltat de desenes de poals, els problemes creixen quan ens adonem que la gravetat sempre guanya, i que, si més no ho desitges, l’aigua cau.

Niña de nadie

*Spoiler. Estic a punt de complir díhuit anys, sonarà el meu mòbil, la meua vida s’anirà a la merda i això va ser una moguda. Una moguda molt grossa.

Tres dies en la vida d’una adolescent. Tres dies que comencen amb una anomenada “La teua mare porta uns dies sense vindre, m’ha semblat estrany, m’he acostat a la teua casa i…” Un viatge d’iniciació en aqueix moment en què tot està per descobrir i la closca per trencar.

Un projecte de La *Zafirina, coproduït al costat de *Russafa *Escènica. Festival de *Tardor 2023, amb el suport d’Escalante *Centre Teatral.

Peter&Pan

Peter ha oblidat el seu passat, i el més greu d’això és que quan oblides el teu passat, oblides la teua infantesa. Des de la finestra de la seua habitació a la residència d’ancians, contempla malhumorat com ha canviat tot, com les estreles han deixat de parpellejar, com la nòria ha deixat de girar. Però les finestres, quan te n’oblides, s’obrin i deixen entrar ombres entremaliades. Una de les ombres es cola en els records de Peter i darrere d’aquesta apareixen aquell xiquet que mai va créixer i la seua amiga Campaneta. Els dos s’emporten Peter al país de Mai Més, perquè en el país de Sempre Més ja no hi ha lloc per als qui van deixar de costat la memòria. Recorda, mai tanques la finestra. Aquell xiquet t’està observant, penjat d’una lluna, ocult en els teus somnis, després dels penyals de la llacuna, en els racons més secrets del teu riure, grallant com només els xiquets immortals saben fer-ho.

Quiquiriquic!

After. Sun

En l’obra original de Gorki, Els estiuejants, observem com un grup d’amics aburgesats i perduts esperen la gran caiguda i, en lloc d’actuar, continuen cultivant els seus plaers a través d’un relat de decadència i degradació social, alineacions romàntiques i ideologies redemptores amb un temps que no passa.

I no resulta tot això una lectura del nostre imminent futur?

Xafar la gespa

Tal vegada mai t’has parat a observar amb calma què passa al parc.
Qui passeja, qui s’asseu en els bancs, qui fa esport o qui juga en la font.
Ens hem oblidat de mirar detingudament, i just en el detall està la màgia.
És hora que et connectes amb la naturalesa i que ens acompanyes a descobrir-ho.
Aquest parc és el lloc de trobada de les persones i dels animals.

«Quan nosaltres callem, piulen els ocells».

Don Ramón María del Valle-Inclán a través de Ramón Gómez de la Serna

En Don Ramón María del Valle-Inclán es produeix un doble retrat: el del retratista i el del retratat.

Viatjant cap a la vida, l’obra i l’ànima de Valle-Inclán, podem observar-ne les eines d’anàlisi, els instruments de dissecció i el cànon estètic.

Així es produeix el miracle de la suma estilística i vital de dos creadors literaris essencials per a entendre una bona part de les avantguardes espanyoles del segle XX.

L’obra ens convida a recórrer un altre camí, més pròxim a la intimitat, a la realitat quotidiana, a la valoració d’uns principis ètics a vegades aombrats per la distorsió. Ens convida, en definitiva, a conéixer en profunditat els mecanismes creadors de Valle-Inclán, el seu compromís irreductible amb el posicionament ètic en el món i com tot això genera una de les obres mestres de la nostra literatura.

La funció és a les 19:00h

La posibilidad de la ternura

En el projecte Paisajes para no colorear, aclamat internacionalment, La Re-Sentida va portar a l’escenari històries de dones joves de Santiago de Xile amb una ferocitat sense mediacions. Com a conseqüència i desenvolupament posterior, Marco Layera i el seu equip volen, ara, qüestionar la construcció de la masculinitat.

Els adolescents xilens estan permanentment educats en una masculinitat que castiga i ensinistra la fragilitat i l’afecte. La sensibilitat i l’empatia s’interpreten com a feblesa. Com és possible resistir-se a l’agressivitat? L’obra es desenvolupa a partir d’històries de la realitat i implica els joves no sols com a intèrprets, sinó també com a autors, i els fa partícips d’un procés social i artístic.

Després de Paisajes para no colorear i Oasis de la impunidad, el treball actual del col·lectiu teatral xilé La Re-Sentida gira entorn de la tendresa com a força revolucionària.

Bruno, el musical que ho va canviar tot

Bruno és un alumne exemplar. Viu en la llar perfecta, estudia en el millor institut de la ciutat i mai s’ha ficat en embolics. Però Bruno viu una altra realitat. S’amaga, fuig i es tanca en el seu món: el bany de l’institut.

Aquest és l’únic lloc on se sent segur i protegit d’un grup de persones que fan dels seus dies una cosa horrible. Només una pregunta colpeja Bruno, una vegada i una altra: per què?

Bruno és una revolució, la teua revolució.

Older posts