«Com més lliure és la interpretació de l’actor, més gran és el plaer que obté el públic».
– David Mamet –
Què t’he de contar, a tu, que tu no sàpigues? O pugues saber? No és la meua pretensió ensenyar res sinó, en acció i col·laboració, motivar l’aprenentatge. El que opine del treball de la interpretació no justificaria suficientment aquest taller, si estem d’acord que d’opinions no es pot discutir. Però no, per això, renunciarem a debatre. També haurem de practicar amb escenes. I endinsar-nos un poc en la història, en la filosofia, les matemàtiques, la química i la física quàntica. I, per descomptat, la música. L’essència i contingut d’allò que anem a fer, es podria resumir en l’expressió francesa «avoir le personnage dans les jambes» (tindre el personatge a les cames) I les cames, és ben sabut, van que volen amb la música.
El tema és el de la interpretació actoral. S’hauran fet milions de seminaris, cursos i cursets sobre aquesta antimatèria. Tots als que hages pogut assistir, de segur, molt millor endreçats que aquest que jo pretenc. I és que la meua manera d’actuar és dubtosa i plena d’errades i imperfeccions, sóc sabedor. I el meu coneixement teatral no és un saber, sinó un voraç aprenentatge, una praxi, una weltanschauung, és a dir un punt de vista.
Abans que us decidiu a endinsar-vos en açò, m’agradaria aclarir quin sentiment va moure en mi l’atreviment d’aquest repte: sent que és molt trist que el públic passe davant d’un teatre i no desitge entrar en ell. Abans d’això però, crec que ha ocorregut una cosa més trista encara. Actors i actrius passàrem davant d’aquell mateix teatre i no sentírem desig d’interpretar en ell. Eixa tribulació m’ha endinsat moltes vegades en un fort un desassossec, del que he intentat alliberar-me en el deler d’un objectiu: la recerca de les condicions pel creixement artístic del teatre valencià.
Estic convençut que ningú pot fer més excels o més avorrible el teatre que els actors i actrius. Els directors, escenògrafs, il·luminadors… el podran vestir de gala o d’espai buit. Els productors, els programadors, els polítics i els seus administradors podran fer-lo més dòcil o, en períodes electorals, més productiu. Però només nosaltres, actors i actrius, en simbiosi amb la nostra època i societat, som responsables del seu creixement artístic amb les nostres excel·lents o infernals interpretacions i, fonamentalment, amb allò que triem encarnar amb passió.
