Dirigit a intèrprets, professionals o en formació, amb el desig de buscar un espai de trobada i enriquiment mutu, on posar en pràctica diferents maneres d’acostar-se al treball actoral.
Donant-nos suport en textos dramàtics i improvisacions, farem treball d’elenc, de paraula, d’escolta, composició de personatge i creació actoral. Entenc l’entrenament com una manera d’aprofundir en el compromís amb el nostre ofici, i en la relació que tenim amb els elements que conformen la creació escènica.
Amb aquest taller es pretén investigar la relació de la imatge i el cos des de la pràctica escènica contemporània. En aquest taller treballem qüestionant-nos què és representació i què és convenció escènica quan combines elements com el cos, la imatge en un espai escènic. Entenem la dansa com una pràctica corporal que és possible en el registre emmarcat d’una experiència cultural.
La dansa, com a pràctica realitzada des del cos, es disposa per una consecució d’accions i de discursos que apareixen com a resultat d’un conjunt de possibilitats històriques i polítiques. Aquestes accions es conformen com a formes de circulació de la imatge i com maneres de producció del cos.
El taller que plantegem aborda de manera integral totes les disciplines implicades en aquest proces de en el desenvolupament de la narració escènica a partir del binomi cos-imatge per a traslladar-lo a l’educació multidisciplinària.
Durant les sesións aprofundirem en l’ús de la imatge i el cos, i el seu significat en l’escena contemporània.
Dirigit a professionals d’arts escèniques de les distintes disciplines que vullguen descobrir l’espai públic com a espai escènic i creatiu.
Revisarem estètiques, tècniques, formats i processos que ens ajudaran a crear amb l’espai públic per a trovar-nos un món escènic ple de mirades i complicitats emocionals.
Taller teòric i pràctic per a mostar-te una realitat diferent dels llocs habituals.
En aquest taller teòric/pràctic la creadora escènica Marta Pazos comparteix la sistematització del seu treball d’interrelació de disciplines amb la literatura dramàtica clàssica i contemporània a través de la plàstica escènica.
Llançant propostes concretes, els/les participants generaran unitats que permetran l’observació de materials escènics amb la finalitat de percebre el punctum, el lloc on es deté la nostra pròpia mirada. Des del «com generem els impulsos creatius» fins al «per què hui no funciona el que ahir ens va emocionar a la sala d’assajos», el procés artístic és un enigma. A vegades la troballa és una qüestió de combinatòria, d’intuïció. A partir del ritme i l’escolta, s’abordarà la convivència dels diferents plans en les escenes, els vincles que es produeixen entre elles i la intuïció per a dirigir la mirada del/l’espectador/a.
Es treballaran amb alguns dels components que defineixen el treball de la directora, com l’aparició de monstres, l’inesperat, la humanització de conceptes, el simbolisme o la creació d’universos fantàstics amb atmosferes evocadores o inquietants.
Necessitats per als/les participants: Roba de treball, llibreta i botella d’aigua.
Què és un cos Flamenc? Per on transita la veu i el cante Flamenc? Què entenem com a “arrels”? A partir d’aquestes preguntes començarem a construir des del nostre lloc personal i íntim. Aprofundirem aquestes preguntes i conceptes en col·lectiu perquè ens puguen donar diferents prismes, col·locant una nova visió i coneixement del flamenc, al meu entendre un art molt gran i versàtil que ens servirà com a instrument de creació lliure.
Quan els actors ens pugem a un escenari o ens posem davant d’una càmera, tenim dues obligacions: exhibir-nos (despullar nostre jo) i ser creguts pels espectadors que, abrigallats per la foscor de la sala, fan l’esforç de posar-se en el nostre lloc.
Al meu entendre, hi ha diverses claus perquè aqueixa simbiosi o identificació de l’espectador amb l’artista es donen de la manera més directa possible; aqueixes claus són: no “mirar” i “sentir” l’altre, si no “veure” i “escoltar” l’altre, la comprensió de “allò que es diu” (i per tant, de “allò que no es diu”), l’energia del personatge, i parlar o comunicar a “l’altre” de la manera més honesta possible sense pensar en “com dir” la següent frase.
Bé, tot l’anterior podria resumir-se en una sola paraula: Relaxació.
Aquesta vegada utilitzarem el cos com a eina de la veu, com a espai i llar. Treballarem dinàmiques clau per a albergar totes les necessitats del treball vocal i el posarem al seu servei a cada moment del procés de l’aprenentatge/entrenament
“Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos del callejón del gato dan el Esperpento”
—Max Estrella
Es tracta d’una imatge deformada de la realitat, o de la imatge fidel d’una realitat deforme?
La desconstrucció del personatge.
La premissa que el nostre caràcter i personalitat (el nostre personatge vital) és una construcció, en funció de defensa i adaptació a un mitjà hostil com és la societat i la cultura. Utilitzarem els patrons eneagramatics bàsics assimilats als pecats capitals, com a punt de partida. A través del joc i els recursos sensorials, transcendir els elements psicològics dels personatges per a accedir als cossos poètics de les actrius i actors. Utilitzarem com a pretextos una selecció d’escenes i personatges de l’univers valleinclanesco, així com textos/situacions d’autors contemporanis: Sanzol, Cabestany…
Sempre pense que hi ha pocs contextos per a centrar-se en la «composició escènica».
Què és allò que no és únicament text, ni moviment, ni actuació? On podem aprofundir en els significats, en el ritme, en les eines compositius? Hi ha escoles de cinema, escoles d’escriptura, però rares vegades escoles de creació escènica.
Passarem uns dies pensant i provant com ens agradaria que fora la nostra pròxima obra. Pense aprofitar aquestes sessions per a, a través exercicis de creació, compartir imaginacions, desitjos, inspiracions.
Vegem fins a on arribem.
Xavi Castillo ens apropa el tipus de teatre que fa als escenaris des de fa molts anys. Un teatre popular, satíric, bufonesc on, a partir de l’humor i la comèdia, tractem temes tant d’actualitat com textos clàssics. Un teatre adreçat a tot tipus de públic que, a més dels escenaris, ha estès a altres àmbits com la televisió o a internet.
A partir d’aquestes experiències al curs es tractaran en els següents temes:
En este curs descobrirem el potencial corporal que tenim treballant individualment amb les nostres possibilitats, no amb les limitacions. L’expressió i tècnica corporal a través del llenguatge no verbal, així com incentivar la bona comunicació ment cos.
La Improvisació com a ferramenta de supervivència en el camp de la creativitat és fonamental també per a descobrir i potenciar la relació amb els altres a través d’una bona escolta.
El curs de tècniques d’improvisació és una introducció a les tècniques, creació i desenvolupament d’escenes teatrals improvisades a partir de les possibilitats de cada persona, descobrint i millorant totes les facetes artístiques, l’humor, el drama i sobretot la naturalitat de la interpretació. La creativitat escènica quan parlem de la improvisació naix quan l’improvisador és capaç de crear a partir del blanc mental, saber construir un espai, un personatge, una situació, etc.
