OBJECTIUS
Mirar la nostra professió des de diferents punts de vista, no només des de l’escenari, t’ajudarà a entendre-la millor.
Com es fa un espectacle unipersonal, per on comence?
Quanta gent es necessita, quins mitjans i quants diners suposa tot açò?
Què vull contar, com o a qui vull contar-ho? I després, on el puc fer?
Un curs on es mostren les eines necessàries per posar en peu un espectacle unipersonal d’una forma auto-gestionada.
Claus per treballar la creativitat i escriure un text propi. Tècniques per portar-lo damunt de l’escenari i encarregar-se de la gestió, distribució i producció de l’espectacle.
I la telefonada d’una important companyia, d’aquella directora amb qui volem treballar, aquella pel·lícula esperada… que ens pille treballant!
PROFESSORAT
Maria Juan – actriu
Marc Benito – Productor i activista cultural.
Rafa Ferrero – Guionista
JO VOLIA SER JULIETA
Jo sempre he volgut ser una Julieta. Però pensava que Julieta havia de tindre els cabells llargs i clars i ser guapa i prima i dolça. I jo portava el cabell curt “a lo xico” i no era massa guapeta, ni prima ni dolça. Jo era morena, lletgeta (però graciosa) i de constitució… diguem-ne forta. I la dolçor la tenia sobretot al llit (dormint, cal aclarir).
Mai no em donaran el personatge de Julieta, pensava jo molt trista. I mai me l’han donat, no estava equivocada.
Vaig passar tant temps enfadada per allò que no podia ser, que em vaig perdre allò que realment era. I vaig tardar molt en descobrir que jo podia ser el que volgués. I vaig descobrir també que Julietes hi ha de tots els colors, olors i sabors i me’n vaig fer una al meu gust. I vaig seguir descobrint… Vaig descobrir que a la gent li agradava la meua Julieta.
I gaudien amb ella i reien amb ella i s’enamoraven d’ella, perquè era tan dolça i tan pàmfila com la que jo tenia al meu cap. Però aquesta era de carn i os i molava més.
I vam començar a créixer juntes i a caminar de la mà. I vam anar descobrint què era això del teatre i el públic i ser actriu. I a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en estàvem contant històries. La nostra història. La por i el dubte, però també les ganes. I això és el teatre. Algú que conta una història i algú que la vol escoltar.
I cada vegada més gent ens volia escoltar.
I jo m’estime la meua Julieta i sé que ella a mi també.
I ja no sempre anem juntes contant històries. De vegades va ella sola, de vegades vaig sola jo.
Perquè seguim tenint coses nostres que contar, però també ens ve molt de gust contar les històries dels demés i posar-nos a les seues pells, que no són la nostra, però la podem arribar a sentir pròpia.
