L’Actor enfront del clown

Per què l’actor i el clown?

Sens dubte, perquè en l’encontre amb el clown hi trobem gran part de la veritat interpretativa i, en la seua recerca, l’individu troba una gran quantitat d’informació sobre ell mateix com a actor. El clown genera una altra via per arribar al coneixement de l’individu-actor, que es recolza en la pedagogia del joc, fomentant l’espontaneïtat i la creativitat. El joc i la improvisació seran les bases del treball per enfrontar amb efectivitat la trobada amb el públic. El clown és un joc teatral que ens porta a trobar l’espontaneïtat, la llibertat de jugar i ser un mateix. L’experiència teatral comú de l’actor no té res a vore amb el clown. L’actor acostuma a treballar al servei d’un text memoritzat, a l’estudi del personatge i a les indicacions d’un director d’escena. El clown és l’oposat a tot açò. Si l’actor fa este pas haurà d’aparcar el seu bagatge teatral i deixar-se endur cap a una nova aventura: traspassar la barrera del ridícul.

L’ideal és produïx quan l’actor arriba a un punt de tanta exposició que si fa un pas més entra en ridícul, però si fa un pas menys no arriba. (Stanislavsky).