A mi nunca me cortó la cabeza / Yo maté a Carmencita Polo.

A mi nunca me cortó la cabeza. De lupa teatre

«Tinc una foto de ma mare de quan era jove. Físicament sóc igual que ella. Em pregunte si quan siga major jo també tindré por dels tramvies. Em pregunte què he heretat d’ella i què em pertany només a mi.».

Yo maté a Carmencita Polo. De Mafalda Bellido

La joieria Restrepo espera una il·lustre visita… A Teresita l’embolcalla una aura safirina, urgent i ansiosa, i en l’abstracció del seu destí determinat, ens fa una inquietant confessió: «Jo vaig matar Carmencita Polo». Ací comença un viatge mental cap al passat, un viatge en el qual les paraules sonen a temps, a rugir de passos, veus i fusells, i en què ella, fragmentada entre present, passat i futur, es concentra a preparar el seu pla, el camí que la conduirà inexorablement als annals de la història, a l’eternitat.