Skip to main content

El Teatre Escalante s’adhereix a la programació de Russafa Escènica

La gran novetat de la huitena edició del festival d’arts escèniques de València Russafa Escènica, programat entre el 20 de setembre i el 7 d’octubre, serà la seua eixida del barri a través d’una programació més oberta i innovadora englobada sota el nom Russafa OUT. Aquest nou apartat incorpora programació infantil i compta amb la col·laboració del Teatre Escalante.

El director artístic del centre teatral de la Diputació de València, Josep Policarpo, ha valorat positivament aquesta nova etapa de Russafa Escènica i s’ha referit al projecte com un “element de cohesió per a la ciutadania on tenen cabuda noves expressions”.

 

Josep Policarpo en la presentació de Russafa OUT.

En el context del festival, els dies 1, 2 i 3 d’octubre, el Teatre Escalante ha programat en la Sala Matilde Salvador un espectacle de la companyia holandesa Hobe Lasai titulat Lluna. La proposta és una coreografia infantil guiada per l’experiència visual d’una gran tela blanca que es va transformant en escena i que és alhora vestuari, personatge, escenografia i intèrpret.

La dansa i la música s’uneixen en un muntatge que es basa en la idea de l’espai exterior i interior usant la tela com a nau per a conduir als xiquets i xiquetes en un divertit viatge en el qual la tela va transformant-se, i amb ella tot la resta, fins que el públic acabe estant dins d’ella per a jugar lliurement per l’espai exterior.

Lluna porta associat un taller infantil en el qual, utilitzant escenes de la peça com a base, es generen jocs de moviment amb la tela, els instruments i el vestuari dels actors.

 

L’obra està englobada dins del format Parcs de Russafa Escènica, que engloba sis propostes tant de sala com de carrer de companyies nacionals i internacionals de reconeguda qualitat i trajectòria que s’estrenaran a València.

La programació de Russafa OUT i les propostes que acull cada espai poden consultar-se en la pàgina web del festival: www.russafaescenica.com/programacion/

 

Teatre Escalante estrena ‘Les set diferències’, un cant a la diversitat i la tolerància d’El Pont Flotant

El Teatre Escalante produeix el primer muntatge de la companyia valenciana El Pont Flotant adreçat a públic infantil. La proposta, programada del 26 de març al 6 de maig en el Teatre Talia, és una reflexió sobre la diversitat i porta per títol Les set diferències.

El llenguatge del cos, la música, el joc, l’humor i la mescla de les històries reals dels intèrprets amb la ficció són alguns dels ingredients d’un espectacle que reflexiona a propòsit del que realment ens separa i ens uneix a les persones.

Les set diferències ens mostra en escena a persones de trets físics i d’orígens ben distints. Sobre l’escenari pugen sis intèrprets, dos valencians i quatre procedents de Guinea Equatorial, Bangladesh, Perú i Xina. Hi ha pells negres, blanques, roses; ulls allargats, redons; llavis grossos, prims; africans, asiàtics, europeus… Un munt de formes i colors, un ventall de llengües, de costums i de maneres d’entendre la vida que resumeixen la diversitat humana amb què convivim dia a dia.

 

 

Un munt de caixes

 “El gran repte ha estat en com adreçar-nos al públic infantil, com acostar-nos a ell conservant el nostre llenguatge, la nostra mirada personal. Pensar, sentir des de nosaltres però amb un ull en eixa mirada curiosa, ràpida (sempre van per davant), atenta, inquieta i exigent dels xiquets perquè els resulte atractiu, entretingut, suggeridor. I, al mateix temps, documentar-nos sobre el seu coneixement i les seues opinions sobre el tema. La nostra mirada a través de la seua”, detallen Pau Pons i Jesús Muñoz, que assumeixen la dramatúrgia i el protagonisme de la vuitena obra de la companyia. Els seus altres dos membres, Joan Collado i Àlex Cantó, s’encarreguen en aquesta ocasió de la producció i l’escenografia.

L’escenari està conformat per una taula, quatre cadires i un assortiment de caixes que guarden tot tipus d’objectes. Per la seua qualitat practicable, les caixes han donat molt joc a la companyia per a jugar, com ho farien els xiquets, i inventar històries. Així mateix, les caixes tenen un gran paper simbòlic, doncs representen el viatge, la mudança i el canvi.

“És tot allò que t’emportes quan te’n vas a un altre lloc, però també, per defecte, tot allò que no cap, que no pots emportar-te. Les caixes són els records, la memòria, per això també ens ajuden a reconstruir part d’eixes històries”, completen Pons i Muñoz.

 

Reflexió en família

El Pont Flotant acosta el seu llenguatge directe, contemporani i íntim als més menuts en aquest cant a la curiositat, la naturalitat i l’humor amb què els xiquets i xiquetes viuen “la diferència”. Però també obri un espai per a reflexionar en família sobre les dificultats que de vegades trobem a l’hora de relacionar-nos amb persones molt diferents.

La diferència és un aspecte ineludible en aquests temps. D’ací, la necessitat de posar en peus una obra infantil sobre aquest tema. En Les set diferències el discurs apunta al fet de subratllar que la diferència existeix i que és important conèixer-la, perquè quan no es coneix o no es vol conèixer és quan sorgeixen els problemes, els malentesos i les intoleràncies.

“És evident que existeixen diferents costums, tradicions, creences, punts de vista… i que s’han d’intentar entendre i, sempre, respectar. Però, en tot cas, és un camí d’anada i tornada: tan important és per als que vivim ací i rebem a persones que vénen d’altres països com per a les persones que arriben de fora i es queden ací a viure”, puntualitzen els dramaturgs i intèrprets.