Skip to main content

El Cicle Escena Diversa reuneix contes de Grimm, una rondalla sobre el bullying i dansa ecologista

El Teatre Escalante s’instal·la a la Sala Russafa de l’11 de febrer a l’1 de març amb una oferta de tres espectacles que responen a tres disciplines teatrals diferents i complementàries. La proposta s’agrupa sota el nom Escena Diversa i convoca a un trio de companyies que combinen la reflexió amb l’entreteniment mitjançant el teatre d’objectes, els visuals, la música clàssica, els titelles i la dansa.

Així, la prestigiosa formació granadina La Maquiné visita la ciutat de València amb una recreació estilitzada de contes tradicionals. Caputxeta Roja, Cigronet, Blancaneus i La Ventafocs s’alternen i entrecreuen en El bosque de Grimm de l’11 al 15 de febrer. El punt de partida i fil conductor d’aquest espectacle sense paraules és la suite de Maurice Ravel Ma mère l’Oye, inspirada en els contes de fades. “La música és la paraula de l’espectacle”, explica Joaquín Casanova, cofundador de la companyia al costat d’Elisa Ramos.

Per a documentar el projecte, tots dos van realitzar lectures sobre psicoanàlisis i contes populars, i revisat l’obra d’artistes romàntics i de fotògrafs contemporanis interessats en l’univers dels contes de fades, en una fugida de l’endolçament Disney.

La companyia va ser reconeguda per aquest treball amb el Max 2014 al millor espectacle infantil i el Premi Teatre Andalús/SGAE en la mateixa categoria el 2013.

 

El lleó que no sabia rugir

La Baldufa Companyia de Teatre se servirà dels animals de la sabana africana per a apuntar solucions per al bullying en Safari, programada del 18 al 22 de febrer. L’obra conserva els dos protagonistes d’un muntatge previ de la companyia, Embolic a la Granja: en Pinyot i en Carabassot. Ara, aquests dos personatges ens expliquen el conflicte en què s’han trobat després d’haver rebut la notícia que els advertia de la misteriosa desaparició d’un lleó.

“Tenim el convenciment que per mitjà de l’educació i el treball es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permeten una convivència dolça i tranquil·la”, valoren des de la companyia lleidatana.

Un cocodril abusiu, un lleó que no sap rugir i una girafa, un mico, i un elefant que fan la punyeta serviran d’exemple sobre la ferocitat i la crueltat amb la qual sovint es tracten els xiquets. La preocupació dels protagonistes és similar a la dels pares i els mestres.

 

La solidaritat amb l’aigua

Completa aquest cicle Agua de luna, una faula ecologista de la Compañía Improvisada. A través de les aventures de dues gotes d’aigua salada, els xicotets descobriran els valors de la col·laboració, el respecte a la igualtat, la diversitat i l’amistat.

El espectacle està format per 10 escenes, introduïdes por un text en àudio, evocant la lluna o l’aigua, de cinc grans escriptors de la literatura hispànica i universal. La peça de dansa narra el viatge d’una gota d’aigua arrossegada fins a les profunditats marines després d’una tempestat. Allí començarà el seu periple cercant el camí de tornada a casa a través dels diferents paisatges de l’aigua en el nostre planeta: el fons de l’oceà, les grutes i aigües subterrànies, les deus, els rius, les llacunes, les tempestes, la pluja tranquil·la, els tolls infinits, els canals i el mar. En la seua aventura es trobarà amb éssers màgics, cadascun dels quals li ensenyarà com conviure de forma més ecològica i sostenible amb l’aigua.

El Teatre Escalante s’adhereix al primer conveni col·lectiu dels actors i actrius valencians

L’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (Avetid), l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) i representants sindicals han subscrit aquest matí el primer conveni col·lectiu dels actors i actrius valencians, pel qual s’estableixen uns salaris mínims per als professionals, així com condicions per a espectacles, assajos, gires, temporades i vestuari.

L’acord s’ha aconseguit després de dues dècades de reivindicacions. Fins hui es funcionava amb els convenis de Madrid i Barcelona, de manera que 2018 passarà a la història per l’assoliment d’un conveni propi valencià, amb aplicació efectiva tant en el sector públic com en el privat. 

 

El Teatre Escalante és una de les institucions públiques que ha assumit de bon grat les condicions del conveni. En paraules del director artístic, Josep Policarpo, “la seua inexistència posava de manifest la precarietat del sector. La firma del conveni ajuda a la normalització del teatre valencià i a crear un teixit industrial en les arts escèniques”.

Per la seua banda, a diputada de Teatres, Rosa Pérez Garijo, ha afirmat rotundament huí al Teatre Principal durant la signatura del conveni: “La Diputació està implicada més que mai en la producció teatral amb segell valencià. Aquest pacte entre els professionals i la patronal suposa un pas endavant en la dignificació de les condicions laborals del sector”.