Alboroto

Alboroto és un estat físic i emocional. Una revolta. Una família absurda que ve a capgirar la plaça per a recordar-nos la bellesa de l’imperfecte.

Arriben per a fer-la bona, per a entremaliejar. Per a reivindicar, des de l’alegria, la meravella dels cossos, les diferències i les edats , i per a subratllar, a colp de taconeig, piloteig i una miqueta d’aeris, la necessitat de deixar-nos dur per a suportar amb més folgança les complicacions de la vida i la contemporaneïtat. Afluixar tensions i distensions, remoure les ments i despertar el ritme. A través del flamenc i el circ, i el que no és ni flamenc ni circ, convidem el públic a armar rebombori amb nosaltres, en gran i en xicotet, amb l’esperança que, per una estoneta, els nostres cors vagen al compàs. En escena ningú és protagonista. Es tracta d’una pinya, una troupe, en què cuidem els uns dels altres, ens fem palmes i ens protegim perquè tots en gaudim i brillem. En què el conflicte mateix és combustible per a riure i ballar.

Amb castanyoles, malabars de rebots, tacons, hula-hoops, ventalls, caixó flamenc, corda aèria, suspensions, vestit de cua, xiulets de carnestoltes i una mica de silenci, els cinc artistes, fets de carn i ossos, abracen la contradicció i componen un autèntic rebombori, brut i sensible.

Una proposta pensada perquè en gaudisca la xiqueta, l’avi, la teua cosina, el teu veí i el colom que trau el cap.