Latas

L’humà és bell quan és just, boig, tendre, brutal, però sobretot quan necessita l’altre. Un equilibri entre l’animal i l’humà, una dansa entre l’inútil i el bell. Tres personatges construïxen i destruïxen el present sense més objectiu que desafiar l’avorriment. Es coneixen tant que no necessiten parlar. Busquen dins de llandes un poc d’això, que en compartir-se es multiplica. Una invitació a jugar indiferents a qualsevol pensament. Un moment de felicitat compartida, amb un peu en este món i un altre en una terra sense temps.

Escalante en Russafa Escènica, Festival de tardor