La posibilidad de la ternura

En el projecte Paisajes para no colorear, aclamat internacionalment, La Re-Sentida va portar a l’escenari històries de dones joves de Santiago de Xile amb una ferocitat sense mediacions. Com a conseqüència i desenvolupament posterior, Marco Layera i el seu equip volen, ara, qüestionar la construcció de la masculinitat.

Els adolescents xilens estan permanentment educats en una masculinitat que castiga i ensinistra la fragilitat i l’afecte. La sensibilitat i l’empatia s’interpreten com a feblesa. Com és possible resistir-se a l’agressivitat? L’obra es desenvolupa a partir d’històries de la realitat i implica els joves no sols com a intèrprets, sinó també com a autors, i els fa partícips d’un procés social i artístic.

Després de Paisajes para no colorear i Oasis de la impunidad, el treball actual del col·lectiu teatral xilé La Re-Sentida gira entorn de la tendresa com a força revolucionària.