El text autobiogràfic de Manuela Ortega rememora precisament l’episodi que va canviar per sempre la seua vida: l’entrada a la presó de la mare per encobrir els maquis. Un capítol cruel de la postguerra franquista que al mateix temps és un homenatge a totes aquelles dones amb un sentit innat de la dignitat que van fer de la perseverança un manifest de revolucionària resistència.

Pilar Martínez ha convertit aquest relat en un compromés i emocionant monòleg del teatre documental. Una veritat profunda il·lumina els seus ulls, amb el desig de compartir la memòria de les veus enterrades.