Gota

Sota un sostre de núvols, en terra al carrer un poal arreplega l’aigua que no cau del cel. La pluja ha desaparegut i ara està el record en què la ficció i la màgia se submergixen en un degoteig constant d’enganys teatrals.

Unes gotes imaginàries es convertixen en ritmes constants de sorpresa i revelen una coreografia d’imaginació i fantasia que porta esta creativitat a jugar amb l’absurd. Una tassa que apareix, un fluir de monedes inquietes i culleres que no deixen de brollar a borbollons de les butxaques.