Trepitjar l’escena + Malabars, un univers

Trepitjar l’escena:

Trepitjar l’escena és diferent de trepitjar la vida; semblança però una altra cosa. Ens centrarem en el treball corporal que necessitem per a posar el cos (i la veu) al servei de l’acció. Aprofundirem en les eines tècniques necessàries per a trepitjar l’escena amb llibertat i amb precisió. Abordarem pilars fonamentals del treball interpretatius com són presència, energia, actitud, focus, pols, tensió, ritme i els posarem a l’abast de la mà per a identificar-los, nomenar-los, reconéixer-los i que passen a formar part del nostre vocabulari artístic. Farem un treball que va des de la tècnica cap a la creació tant de manera individual com col·lectiva.

Malabars, un univers:

Endinsar-se en el món dels jocs malabars és acostar-se a la fallada, a l’error, a la caiguda, i això, fa por. Relacionem la fallada amb “fer-lo malament” o “fer el ridícul” o “fracassar”, i, per a res, és això el que volem amb la nostra vida. Però el llenguatge està ple de llocs comuns que ens conviden a fer aqueix pas avant, malgrat la por, per a véncer aqueix obstacle, aqueixa pedra en el camí i saltar. Els malabars ens obrin una porta meravellosa al món del circ, del joc i la diversió. Acceptem que la caiguda forma part de tot aprenentatge i que l’única cosa que tenim/volem fer és acatxar-nos a agafar la pilota i tornar a llançar-la per a continuar practicant. I quan un truc ens ix i ja ho sabem fer (estem en equilibri, sense por, sense fracassar) intentarem fer un altre més difícil i, llavors, volta a començar. Però la recepta és fàcil: Camí/llance, Ensopegada/em cau la pilota, m’alce/coix la pilota i així fins a l’infinit. Els malabars són un art apassionant i divertit. Veuen a comprovar-ho!