Per a què serveix el teatre?

Músic, compositor, director d’escena i gestor cultural.

FORMACIÓ MUSICAL I ESCÈNICA

• Estudis de piano al Conservatori del Liceu i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
• Estudis de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Viena, Stuttgart, Florència i Siena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Carmelo Bernaola, Armando Gentilucci o Karl-Heinz Stockhausen.
• Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (Premi extraordinari de final de carrera).

GESTIÓ CULTURAL (en arts escèniques, projecció internacional, dansa i pedagogia)

• Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya des de 2013.
• Dissenyador del pla d’estudis del grau d’Arts Escèniques de l’Escola Universitària ERAM de la Universitat de Girona (2010).
• Membre de la comissió assessora del Gran Teatre del Liceu entre 2008 i 2013.
• Membre del consell de direcció artística del Teatre Lliure de Barcelona entre 2005 i 2012.
• Membre del patronat de l’Institut d’Humanitats del CCCB entre 2002 i 2004.
• Director artístic del Festival d’Estiu de Barcelona Grec entre 1996 i 1999.
• Director de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull entre 2004 i 2006.
• Director de serveis culturals de l’Institut del Teatre de Barcelona entre 2003 i 2004.
• Coordinador pedagògic del Conservatori Superior de Dansa entre 2000 i 2004.

TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA

Treballs lírics

2018, Balena blava de Victoria Szpunberg i Raquel García-Tomás a la Sala Gran del TNC; 2015, L’eclipsi, òpera d’Alberto García Demestres, versió lliure de l’obra de Paco Zarzoso, Sala Petita del TNC; 2013, WOW, d’Alberto García Demestres, al Festival de Peralada; 2012, Jo Dalí, òpera de Xavier Benguerel al Gran Teatre del Liceu i el Teatro de la Zarzuela; 2012, La corte del faraón, creació de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí; 2007, El Dúo de la Africana, creació de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí, al Teatre Lliure, Centro Dramático Nacional i Festival Internacional de Buenos Aires; 2006, Mariana en sombras, d’Alberto García-Demestres al Festival de música contemporánea de Lima; 2002, Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); 2002, Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada, al Teatro de la Maestranza de Sevilla, al Teatro Baluarte de Pamplona i Teatro Calderón de Valladolid; 2001, Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; 2000, Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi, al Teatro Verdi de Pisa; 1994, El paradís de les muntanyes de Jesús Rodríguez-Picó al Teatre Lliure.

Espectacles musicals

2016, L’empestat, de Jordi Oriol, al Festival Temporada Alta; 2015, L’Hort de les Oliveres, de Narcís Comadira, a la Sala Gran del TNC; 2013, Vida Privada, adaptació de la novel·la de Josep Maria de Sagarra; 2009, Al cel, un oratori per a Jacint Verdaguer, de Narcís Comadira; 2007, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’H), de Jordi Oriol; 2007, Assajant Pitarra, obra de creació de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé; 2006, Crónica sentimental de España, a partir de
l’obra homònima de Manuel Vázquez Montalbán; 2005, De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; 2003, Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show.

Espectacles coreogràfics

2000, Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí, al Gran Teatre del Liceu, al Teatro Real de Madrid i Teatro de la Maestranza de Sevilla; 1998, I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial.

Direccions escèniques

2018, Temps salvatge, de Josep Maria Miró, a la Sala Gran del TNC; 2018, Islàndia, de Lluïsa Cunillé, a la Sala Petita del TNC; 2017, Ricard III, de William Shakespeare, a la Sala Gran del TNC; 2017, El professor Bernhardi, d’Arthur Schnitzler, a la Sala Gran del TNC; 2014, Terra de ningú, de Harold Pinter, a la Sala Petita del TNC; 2013, Com dir-ho, de Josep Maria Benet i Jornet, al Teatre Almeria; 2013, Zoom, de Carles Batlle; Dues dones que ballen, de Josep
Maria Benet i Jornet; El Bordell, de Lluïsa Cunillé; Soterrani, de Josep Maria Benet i Jornet; 2008, El mal de Holanda, de Paco Zarzoso, al Festival VEO de València; Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra, al Centro Dramático Nacional María Guerrero; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; 2004, Mestres antics, de Thomas Bernhard, al Teatre Romea i al Centro Dramático Nacional; 2003, Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec; Traïció, de Harold Pinter; 2002, Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí, al Festival Temporada Alta de Girona; 2002, Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec; 1998, Eldia dels morts, de Narcís Comadira; Orgia, de Pier Paolo Pasolini; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador, de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; 1999, The Meeting, de Lluïsa Cunillé, al Festival d’Edimburg; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec; Privado, de Lluïsa Cunillé; Libración, de Lluïsa Cunillé.

Creacions escèniques lliures

2006, Tennessee, basat en textos de Tennessee Williams; PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; 2001, Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec; 1997, Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, al Festival Internacional de Teatre de Sitges; 1993, Hedda Gabler de Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega; Un Otel·lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges i que va inaugurar l’Artenbrut.

Direccions d’orquestra

2019, Se’ns ha anat el Santos al Cel, amb la OBC, Sala Gran del TNC]; 2016, L’Aplec del Remei, de Josep-Anselm Clavé, a la Sala Gran del TNC; 2014, Per començar sarsuela, a la Sala Gran; 2013, Taxi al TNC! , a la Sala Gran del TNC; Entre 1997 i 1998 dirigeix tres programes amb la Banda Municipal de Barcelona al Palau de la Música, al Casino de l’Aliança del Poble Nou i a l’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar.

Composició musical

Té diverses composicions estrenades a festivals com el Festival de Música Religiosa de Girona o el Festival de Peralada, així com nombroses composicions de música escènica incidental.

Cinema

El 2007 va treballar conjuntament amb Pere Portabella i Carles Santos en el guió de la pel·lícula Die Stille vor Bach (El silenci abans de Bach). Actualment és guionista d’una pel·lícula de Pere Portabella en procés de producció sobre la figura de Gioachino Rossini.

Actes públics

Ha dirigit tres vegades l’acte institucional de l’Onze de Setembre, així com diversos actes d’obertura i clausura de centenaris oficials, entre els quals destaquen els dels anys dedicats a Salvador Espriu, Carmen Amaya, Ramon Llull o Pompeu Fabra. L’any 2008 va dirigir el recital de poesia catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith, dins la mostra de cultura catalana de Nova York Made in Catalunya al Baryshnikov Art Center.

Altres

L’any 2012 va comissariar l’exposició El Paral·lel 1894-1939 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que li va valdre el premi de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya a millor exposició de l’any.

Premis

Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona; Premi Nacional de Cultura el 1994; Premi especial de la crítica temporada 1994/1995; Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993/1994; Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994/1995; Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants; Premi Cipriano de Rivas Cherif 2004 per a l’adaptació teatral de Mestres antics; Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics; Premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) a la millor Exposició de Recerca Història del 2012 per El Paral·lel 1894-1939; premi de l’Associació Europea de Doctors Universitaris a la millor gestió d’un equipament públic per la tasca al Teatre Nacional de Catalunya l’any 2016. Ha guanyat un premi Max al millor espectacle musical per L’eclipsi, cinc premis Butaca i quatre premis de la crítica per la seva tasca com a director escènic i il·luminador.