“La llengua, ho sabem, s’escriu per ser dita, per articular-la (com diuen els actors) i no solament per ser llegida. Convindria, d’altra banda, preguntar-se sobre el que esta expressi\u00f3 antiquada
\nmant\u00e9 encara de pertin\u00e8ncia. Nombrosos int\u00e8rprets consideren que una “bona” escriptura de teatre ha de tindre una dicci\u00f3 f\u00e0cil i flu\u00efda. Sens dubte alguns autors senten la llengua amb altres
\no\u00efdes… En realitat, les paraules no s’escriuen per ser dites, sin\u00f3 per ser escoltades (en el sentit primari de: sentides) per una assemblea.
\nCom dimonis es dirigeix alg\u00fa a una assemblea? Articulant.
\nQu\u00e8 significa articular la llengua? No solament obrir de bat a bat la boca i fer ganyotes.
\nUn professor de dicci\u00f3 parlar\u00e0 gust\u00f3s de “mastegar” les paraules.<\/p>\n
Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? En primer lloc, recarregar les paraules amb el seu potencial energ\u00e8tic, fer que sonen totes les oposicions, tots els contrastos que fan de cada paraula una arma del dir i del fet
\nde nomenar, de la designaci\u00f3 i de la convocat\u00f2ria, aix\u00ed com un camp de possibilitats, no un so extenuat, una lletra morta. En segon lloc, mastegar, mastegar precedix, condiciona la incorporaci\u00f3.
\nIncorporar-se una paraula abans d’encarnar-la.
\nPerqu\u00e8 dir per a l’assemblea, \u00e9s sempre desvetllar alguna cosa al m\u00f3n, la qual cosa suposa un pas des de l’abstracci\u00f3 del llenguatge al concret del cos. L’exhortaci\u00f3 que amb freq\u00fc\u00e8ncia se li fa als actors d\u2019”actuar concretament”, ens parla d\u2019esta necessitat de viure en totes les habitacions de la llengua, aix\u00ed com d’obrir les seues portes de bat a bat. Articular una llengua \u00e9s desdoblegar-la, desplegar-la, en altres paraules, obrir-la i fer-la circular.”<\/p>\n
Esta, encertada?, reflexi\u00f3 del dramaturg franc\u00e9s Enzo Cormann, extreta del seu llibre: Per a qu\u00e8 servix el teatre, podem utilitzar-la per, des d’una perspectiva contempor\u00e0nia, determinar que la
\nllengua liter\u00e0ria com a creaci\u00f3 d’art, pot pretendre allunyar-se del fet quotidi\u00e0. En efecte, en revisar la literatura dram\u00e0tica, des dels cl\u00e0ssics als nostres dies, veiem que sovint es busca la for\u00e7a expressiva i la bellesa, amb m\u00e9s o menys atreviment segons les \u00e8poques. Quan acudim a Shakespeare no podem obviar la tradici\u00f3 ret\u00f2rica, heretada de la literatura llatina. Ni,quan ho fem amb Calder\u00f3n o Lope, podem oblidar el llenguatge po\u00e8tic, i hem de descobrir que les figures ret\u00f2riques no s\u00f3n exclusivament liter\u00e0ries, o capritx del gust barroc.<\/p>\n
A nosaltres, actors de hui, que ens enfrontem a un text cl\u00e0ssic o no tan cl\u00e0ssic, ens pertoca entendre, per tant, al poeta, descobrir a l’autor, analitzar la seua paraula, desvetllar la seua bellesa.
\nI aix\u00ed, des d’una “actuaci\u00f3 concreta” passar de l’abstracte del llenguatge literari, a la precisi\u00f3 del llenguatge actoral. I des de la nostra sensibilitat est\u00e8tica i talent, comunicar-ho a esta suposada
\nassemblea teatral que suposa el p\u00fablic actual. Evidentment, la cosa es complica una mica m\u00e9s quan ens enfrontem al text en vers on, a part del llenguatge literari, apareix la r\u00edtmica. On a m\u00e9s de la ret\u00f2rica apareix la rima.<\/p>\n
I malgrat aix\u00f2 seguir buscant esta actuaci\u00f3 concreta mentre ens queixem en \u201cd\u00e9cimas\u201d, deixem anar un discurs en roman\u00e7 o declarem la passi\u00f3 en un sonet. Certament, el vers exigix m\u00e9s. I este \u00e9s l’objectiu del curs. Ajudar a l’actor a passar d’un text replet de dificultats liter\u00e0ries i expressives a una actuaci\u00f3 concreta, eloq\u00fcent, precisa i matisada.<\/p>\n
El nostre plantejament consisteix a conjuminar la teoria\/estudi de la forma liter\u00e0ria i els seus condicionants amb la pr\u00e0ctica actoral. Recon\u00e9ixer i determinar les eines liter\u00e0ries com a actors no
\ncom a acad\u00e8mics de la poesia dram\u00e0tica; observar-les i atribuir-los \u00fas dram\u00e0tic<\/p>\n
<\/p>\n
En esta part que coincidiria amb la primera setmana, aproximadament, es treballaria:<\/p>\n
Conceptes elementals del llenguatge en vers i del ritme.<\/p>\n
Posada en escena de totes les escenes treballades, i els sonets enlla\u00e7ats en una mostra final.
\nEls textos s\u00f3n de Lope de Vega: “El anzuelo de Fenisa”, “El perro del hortelano”, “La discreta enamorada” i “El castigo sin venganza”.
\nDe Calder\u00f3n de la Barca: “La vida es sue\u00f1o” i “No hay burlas con el amor”. Els sonets de Lope i Shakespeare.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“La llengua, ho sabem, s’escriu per ser dita, per articular-la (com diuen els actors) i no solament per ser llegida. Convindria, d’altra banda, preguntar-se sobre el que esta expressi\u00f3 antiquada mant\u00e9 encara de pertin\u00e8ncia. Nombrosos int\u00e8rprets consideren que una “bona” escriptura de teatre ha de tindre una dicci\u00f3 f\u00e0cil i flu\u00efda. Sens dubte alguns autors […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"template":"","tipo_curso":[50],"acf":[],"yoast_head":"\n